logo

Arxiu/ARXIU 2003/ENTREVISTES 2003/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 10d 5h 28m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara són dos quarts de dotze del migdia.
Podríem dir que encara en remenem una miqueta al passat,
ens movem per altres períodes de la història.
Si ara fa un moment parlàvem d'aquesta festa del Renaixement de Tortosa,
la següent proposta ens atensarà a l'època medieval
a través de les tradicions i costums de les comunitats jueves medievals del nostre país
que es materialitzaran a partir de demà dissabte i fins al 23 d'agost al Praetori Romà.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el secretari executiu
de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya
i és que aquest cicle de comptes que comença demà, com dèiem,
comptarà precisament amb la visita d'integrants d'aquesta entitat.
Aquesta és una de les noves activitats que el Museu d'Història de la Ciutat
posa en marxa en guany.
Però anem a saludar, com dèiem, el secretari executiu
de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Mario Saban, buenos días.
Buen día, ¿cómo están ustedes?
Pues muy bien y muchas gracias por atender nuestra llamada.
No, por favor, al contrario, un placer, un placer a todos.
La verdad es que toda ciudad española
tiene un pasado importantísimo en cuanto a presencia judía.
Toda ciudad tiene su call, su zona, en la cual quedó el testimonio
de la presencia importantísima a lo largo de la historia de la cultura
y la tradición judía.
Pero parece que lo tenemos todo este patrimonio un poquito abandonado, ¿no?
Bueno, el tema central es que hay ciudades y ciudades, ¿no?
La diferencia está en que históricamente algunas tienen probablemente
mayor patrimonio y otras mayor antigüedad.
En el caso de Tarraco podemos llegar a tener la sospecha, bueno,
por la leyenda de que San Pablo siempre iba a las comunidades hebreas
a convertir y de alguna manera crear el cristianismo,
de que existían comunidades hebreas desde el siglo I y desde el siglo II.
Esto, digamos, es un dato a confirmar.
No es un dato confirmado, pero es probable que así lo sea.
Con lo cual, en el caso de Tarraco estaríamos hablando de una historia judía
prácticamente de 1.500 años.
En otros casos, en otras ciudades, las juderías son un poco más modernas,
del siglo IX, del siglo X.
Está así, efectivamente, como usted lo ha dicho,
en estos momentos abandonada, pero bueno, yo creo que hay una esperanza
por parte de que las autoridades, de que aquí al futuro esto va a cambiar.
El patrimonio cultural judío en cuanto a cultura y tradiciones,
de hecho, yo me atrevería a decir que es un gran desconocido.
Bueno, lamentablemente sí.
Tenemos que decir que es un gran desconocido y de que no solamente
la presencia comercial, económica, de los judíos,
que siempre es lo que lamentablemente más se resalta,
sino que a nivel cultural, los diferentes rabinos, sabios y filósofos
que existieron en cada una de las ciudades,
eso sí es impresionantemente desconocido en cada una de las áreas.
Así que bueno, esto es un trabajo largo tratando de trabajar en dos vectores,
la parte arquitectónica o arqueológica y por el otro lado la parte cultural,
que también está lamentablemente muy abandonada.
Es lo que yo iba a decir, no entráresemos en este tema,
pero no hay duda que los periodos tan convulsos que ha vivido la historia
y que ha afectado de una manera tan difícil a la comunidad judía
probablemente ha hecho que se hable más de estos aspectos relacionados
con estos periodos de la historia y no tanto de la riqueza cultural que tiene
y que pueden compartir, evidentemente, con otras culturas.
Bueno, se ha hablado mucho, lamentablemente, siempre de los procesos de quiebre,
que son 1.391 y 1.492 como procesos de enfrentamiento
y no se ha realizado un análisis sobre el aporte cultural de los siglos X, XI, XII
y entonces en cada una de las ciudades existieron no solamente comunidades judías
sino también sus dirigentes, que en muchos casos fueron rabinos y filósofos
importantes en cada una de las ciudades.
Por lo tanto, no solamente hay que hacer un trabajo en cuanto a una reconstrucción patrimonial,
que también se debe hacer, porque en el caso de Tarragón está muy abandonado,
sino también hay que hacer un rescate de la cultura profunda,
de las costumbres de los habitantes. En Tarragón hay muchísimo trabajo
para realizar en este sentido.
Ya no solo en Tarragón, sino en general lo que decíamos,
se habla de los judíos, siempre se habla de la diáspora, de la expulsión.
Y hemos estado buscando un poquito y hemos visto que en cuanto a literatura
hay un pasado realmente extraordinario en lo que hace referencia a nuestro país.
Una narrativa hispano-hebrea, que se podría definir así,
que abarca igual dos o tres siglos. ¿Me debo equivocar?
No, no. Del 10 al 14...
Del 10 al 14, aproximadamente.
Del 10 al 14, la cantidad de obras de filósofos y sabios judíos
en la España medieval en general alcanza las 3.000 obras.
Si nosotros tomamos en cuenta que lo que se conoce como la Edad Media en Europa
fue un periodo bastante tinío, la ignorancia,
y que el analfabetismo en aquella época alcanzaba el 90 o 95% de la población,
esto cambia completamente cuando uno analiza una judería.
En la comunidad judía, para poder de alguna manera ser judío,
había que leer la Torá, había que ir a la sinagoga a leer la Torá,
existía el Talmud Torá, donde los chicos tenían que estudiar y aprender la lengua,
todo el proceso de alfabetización.
Por lo tanto, prácticamente podemos decir que todas las comunidades judías
tenían un nivel de alfabetización del 100% comparativamente en relación
a la, digamos, al marco general, ¿no?
En consecuencia, inclusive hay datos de bibliotecas hebreas
en Santa Coroma del Queralt, en, bueno, en muchísima cantidad de ciudades,
donde algunos poseían en bibliotecas particulares de 70, 80 libros
por biblioteca particular, y estamos hablando del siglo XIII y siglo XIV,
lo cual indica que el nivel cultural que habían adquirido
las comunidades judías en España era realmente muy, muy alto, ¿no?
De las obras, de las 3.000 obras aproximadamente que se han producido,
le podría decir que prácticamente en ninguna universidad en España
existe alguna de estas obras como estudio dentro de lo que fue
la filosofía española.
Es decir, lo triste es que la cultura hebrea en España ha sido completamente,
después de 1492, desaparecida en forma directa.
Ignorada directamente.
¿Cómo, perdón?
Ignorada directamente.
Ignorada porque nunca fue lamentablemente impresa.
Sí, sí, son 500 años de ignorancia, mucho tiempo, ¿no?
Cinco siglos.
Yo tengo entendido que buena parte de esa narrativa hispano-hebrea
tiene además su tradición en el Antiguo Testamento,
pero también en la tradición árabe, ¿no?
Lo que es la...
Aquesta tradición hebrea se aglutina con otras culturas en ese periodo
y entonces crea una literatura muy rica.
Bueno, la cultura hebrea fue de alguna manera sufriendo la influencia,
no es pura como ninguna cultura,
en consecuencia fue sufriendo la influencia de los diferentes ámbitos
donde se fue desarrollando.
Cuando España prácticamente en su totalidad estaba conquistada por el Islam,
indudablemente el desarrollo judío en aquella época,
por ejemplo en Jaén con Ibn Shaprut
y todo el desarrollo del siglo IX y siglo X,
tiene mucha influencia islámica.
Pero, bueno, esta misma influencia islámica también la tuvieron los filósofos cristianos.
Alcanzó a todos en aquella época, ¿no?
Es muy paradigmático el caso de Averroes.
Por ejemplo, el Averroísmo como filosofía alcanzó no solo al judaísmo,
sino también al cristianismo.
Con lo cual, las tres culturas estaban completamente interrelacionadas.
No eran solamente los judíos los que se encontraban en el marco de influencia,
sino también los propios cristianos se encontraban en el marco de esta influencia.
Naturalmente. Vayamos a los cuentos,
que es lo que hará disfrutar al público a partir de mañana, sábado,
y a lo largo de las próximas semanas.
Del cuento siempre se ha dicho que es algo universal.
En los cuentos judíos medievales también encontramos esos valores universales
que podíamos encontrar en cualquier cuento de cualquier cultura.
Hay que tratar de hacer un análisis importante,
y es cuando nosotros hablamos de cultura sefaradí,
¿qué es lo que se habla? ¿De qué se está hablando?
Lamentablemente, en general, la gente cree que cuando se habla de cultura sefaradí
se habla de toda la cultura desarrollada hasta 1492, que fue el año de la expulsión.
Pero cuando hablamos de cultura sefaradí, hablamos de una cultura que siguió viviendo
fuera de España y que siguió desarrollándose fuera de España.
Con lo cual, una gran cantidad de cuentos no solamente pueden ser relatos
realizados por los judíos hasta 1492, sino que muchos relatos también son probablemente
posteriores a 1492.
Es decir, cuando los judíos son expulsados, continuaron teniendo su propia lengua,
manteniendo sus propias tradiciones, y particularmente yo soy producto de ello.
Es decir, mi padre nació en Esmirna, mi abuelo de Magnacía, y mi abuelo leía todavía,
ya murieron en 1981, el idioma larino, el judésmo, que es, de alguna manera,
en fonética, la fonética española antigua, en letras hebreas.
En consecuencia, la cultura sefaradí no fue, después del destierro de 1492, exterminada.
Siguió perviviendo fuera de las fronteras.
Fue una cultura muy rica y que sigue existiendo hoy, ¿no?
Es decir, somos herederos de una cultura que fue hispánica 500 años fuera de España.
Con lo cual, no es 1492 un momento de corte, sino es un momento de vuelta a revalorizar
lo que es la tradición sefaradí, pero fuera de las fronteras españolas.
Es lo que el senador Pulido, en 1904, dijo, son lo que se conoce como los españoles sin patria.
Él hizo un libro en 1904 que se llamó Los españoles sin patria a raíz de lo que él vio
en las comunidades judías de Salónica, en Bulgaria, Salónica en Grecia,
lo que vio en Sofía en Bulgaria, lo que vio en Turquía.
Y esto es importante.
La cultura judía española no murió con la expulsión de 1492,
sino siguió perviviendo cinco siglos más fuera de España.
Y el cuento es una buena herramienta para acercarnos a esa cultura, ¿no?
Bueno, siempre los relatos tienen todo un sentido.
Primero, bueno, a veces relatos infantiles.
Bueno, en los relatos hay que hacer todo un análisis
de lo que fue toda la literatura hebraico-española, que es muy larga.
Empezó con todo lo que fue la poesía del siglo X en la zona de Andalucía
y después de allí comenzó lentamente a entrar en el ámbito de la literatura.
Así que, bueno, hay muchísima cantidad de literatura, muchísima cantidad...
Los judíos en España abarcaron prácticamente todas las áreas del conocimiento,
en lo que es gramática, astronomía, poesía, literatura.
La primera literatura prácticamente española es de Yehuda Leví a principios del siglo XII.
Y lamentablemente en las universidades se sigue hablando de Kebed y Góngor en el siglo XVI
como los grandes artífices de la literatura española,
cuando cuatro siglos antes existieron literatos judíos españoles.
Pero claro, como son judíos, en realidad quedaron fuera del esquema, ¿no?
Yo buscando que encuentras títulos de obras, yo veo títulos de narraciones, de cuentos
que hablan pues desde el sermón del gallo, el astrólogo, la herencia,
la mujer que no pasó la prueba, todos con su lección moral, ¿no?
Como los cuentos también que se han conocido en otras culturas, no solamente la occidental.
Es aquel sentimiento aleccionador de moralidad, ¿verdad?
Sí, completamente. Este es el sentimiento que tiene la cultura sefaradí
y el que mantuvo, vuelvo a insistir, después de la expulsión.
Es decir, esos cuentos siguieron siendo relatados por abuelos, a los nietos,
por los padres, a los hijos, fuera de España.
Y se mantuvo inclusive el orgullo de donde se había nacido.
Tanto es así que muchísima cantidad de gente fuera, digamos, de la península
decía, bueno, mi familia proviene de Toledo, mi familia proviene de Lorca,
o mi familia proviene de Barcelona.
Esto se mantuvo en rasgos generales, en líneas generales, ¿no?
No todas las familias recordaban su origen, pero, por ejemplo,
en mi propia familia hay un tatarabuelo que es Astruc,
con lo cual, indudablemente, el origen de esa rama es judía catalana.
Pero también tengo una bisabuela carmona, con la cual, por esa rama, es judía andaluza.
Es decir, en general, las familias mantuvieron, en cierto sentido,
su pertenencia no solamente al origen español, sino a la ciudad
donde se había desarrollado su propia cultura, ¿no?
Pues a todo esto nos vamos a acercar.
A partir de mañana vienen ustedes, ¿no?, una representación de la Federación
de Comunidades Judías de España.
Bueno, la representación, en realidad, bueno, yo aquí le voy a pasar ahora
al responsable de todo lo que es el área del proyecto Tarragona,
que no tiene que ver con el tema de la Federación, sino que es completamente independiente.
Yo soy historiador dentro de este proyecto, no estoy en calidad, digamos,
de secretario de la Federación, sino voy a estar trabajando como historiador en el proyecto
y por eso, bueno, le voy a pasar aquí con Jordi Treserras,
que es el responsable de toda la, de alguna manera,
lo que va a ser la reconstrucción de la judería en Tarragona.
Muy bien, pues muchísimas gracias, Mario.
Un abrazo muy fuerte a toda la gente allí en Tarraco
y le paso entonces con el profesor Jordi.
Muchísimas gracias, buenos días.
Igualmente.
A veure, que ara coneixerem l'artífex d'aquest projecte.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
Aviam, ara parlàvem amb en Mario una mica d'un context molt general
en el qual s'incerta aquest projecte d'acostar o retrobar el que és la cultura jueva
a la ciutat de Tarragona.
Ens podries parlar d'aquest projecte exactament?
Quin és el seu contingut?
Sí, nosaltres des de fa un any vam crear un grup d'estudis sobre el patrimoni cultural
Joveu-Safardí des de la Universitat de Barcelona
i llavors vam estar fent una diagnosi de quina era la situació, sobretot del patrimoni,
o sigui, del llegat Joveu-Safardí fins al moment de l'expulsió i com estava tractat.
Perquè fins ara la imatge que quan un té, quan li parlen de patrimoni jueu a Catalunya,
és una imatge molt turística potser i vinculada al call de Girona.
Si tots mirem cap a Girona i no mirem cap a altres llocs.
I llavors, clar, no penses...
És a dir, la gent de Tarragona, m'imagino que està molt orgullosa del seu patrimoni romà,
però, clar, no se n'adona que també, precisament per aquesta via,
per ser la capital de la província més important de la Hispania romana,
i durant un... Doncs que, evidentment, tenia la primera comunitat jueva de la Hispania romana
i que, evidentment, hi ha un llegat històric molt important que probablement està bastant oblidat, no?
I que hi ha un patrimoni bastant viu, vull dir, no només és calagar-se,
que, evidentment, vull dir, amb tota la problemàtica que té ara, no?
Sinó que també existeix una trama urbana bastant àmplia
i un patrimoni dispers entre els diferents museus
i entre els diferents estaments públics com privats, com de l'Església, no?
Que valdria la pena poder recuperar.
I en aquesta línia, des de la Regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament,
ens van demanar col·laboració i assessorament en aquest tema.
Per tant, això és un projecte que des de la universitat estem treballant
amb una consultora que es diu Grandalla Consulting,
que està especialitzada en temes de patrimoni
i llavors, bueno, ara estem en una fase prèvia de negociacions
per aquesta petició que ens ha fet l'Ajuntament, no?
Donat, doncs el... Ja hi havia un interès, perquè n'havíem parlat l'any passat,
però, evidentment, amb tota aquesta situació de l'enfonsament
de l'edifici més emblemàtic del Call de Tarragona,
que és cal·legar-se, no?
Doncs, clar, les mesures s'han de prendre d'una forma bastant immediata, no?
Ara esmentaves un edifici, aviam, està més que documentada
la presència de la comunitat jueva a la ciutat de Tarragona.
Les empremtes físiques són gairebé imperceptibles
pels ciutadans quan passeixen per la part alta de la ciutat,
tot i que existeixen.
Esmentaves en un edifici i segurament, si anéssim amb un expert,
trobaríem altres testimonis, no?
Evidentment, com en aquella època hi havia una comptabilitat molt exhaustiva,
un pot saber on vivien les famílies jueves terraconines
del segle XV en el moment de l'expulsió.
O sigui que pots identificar, i en molts casos les cases s'han mantingut.
Clar, les cases dels jueus no eren diferents de les cases dels cristians.
I en molts cases, vull dir, inclús les façanes eren inclús més austeres.
Si de fet tu mires tots els anexes, per exemple,
les cases vinculades, o sigui, afegides a la muralla,
en aquell tram del Call,
les façades inclús són del més auster que hi ha a Tarragona.
Perquè era una manera de preservar,
o sigui, d'evitar l'enveja per part de les famílies cristianes
en relació a aquestes famílies jueves
que bàsicament, en molts casos, vivien d'activitats comercials.
Llavors, l'esplendor o la riquesa la vivien dins la casa.
Clar, clar, això també.
En molts casos, vull dir, les famílies jueves el que feien
és que quan arribaven a casa es canviaven de roba
i es posaven les seves millors robes.
Vull dir, per no sortir al carrer
i evitar ser envejats pels altres per la seva qualitat de vida.
Hi ha molts casos després també perquè arriba un moment
que hi ha una normativa que fa que els jueus
hagin de vestir d'una determinada manera.
En aquest cas, per exemple, a Tarragona,
ara amb les obres de restauració de la catedral,
hi ha un fresc que és molt impactant.
Ja es veu un jueu tarragoní muntat a cavall
amb un nom que posa jueu
i podríem dir que és una de les peces més interessants
del gòtic, de la pintura gòtica tarragonina,
que hi ha a la catedral bastant malmesa
i amb una necessitat també d'actuació.
Inclús perquè la pròpia gent conegui una part de la seva història.
Perquè normalment, vull dir,
la Tarragona medieval,
en alguns aspectes, també va ser una ciutat força important.
I això, sovint,
se sent parlar els historiadors locals
que parlen de la Tarragona medieval
que de vegades sembla la negueta lletja
tenint en compte el patrimoni de Tàrraco,
i realment hi ha un passat medieval esplèndid.
En aquest sentit, tenim documentació
si la comunitat jueva avança
tot just abans de l'expulsió
era molt nombrosa aquí a Tarragona?
Home, no hi ha...
Respecte a altres ciutats catalanes, per exemple.
Sí, a veure, per exemple,
Barcelona tenia una comunitat bastant gran,
vull dir, eren 3.000 persones,
una cosa així.
Vull dir, el problema en relació a la ciutat de Tarragona
és que falta recerca.
Vull dir, falta recerca sobre...
Ara, pots comptar que la població seria més o menys...
Potser seria una mica menys, no?
Però tampoc gaire menys.
Tot i que falta recerca,
es podria pensar que la vida quotidiana,
allò que se'n diu ara,
la història de la vida quotidiana,
de les diferents comunitats que hi vivien,
la jueva, la cristiana,
en menor mesura probablement també
l'àrab en el que era el que s'entenia com a Tarragona
en aquella època,
realment era tan harmoniosa
com s'intenta explicar
que també passava a altres punts de...
Era més harmoniosa
era més harmoniosa amb les comunitats islàmiques
que no pas amb les comunitats cristianes.
I a més també per una senzilla raó,
vull dir, la comunitat jueva,
per exemple, en el cas de Tarragona,
era una comunitat que vivia
en una relació molt directa amb el rei.
De fet, el rei, quan entrava a la ciutat,
entrava pel portal dels jueus,
el de la muralla,
que és un portal que ara està tancat
i que també l'Ajuntament
té previsió d'obrir-lo en breu
i es faria amb un petit centre d'interpretació
sobre els jueus a Tarragona.
Pel que estem comprovant,
tenim un passat molt ric
per descobrir aquí a la ciutat de Tarragona.
Sí, moltes vegades és el que passa,
que la gent que treballa en patrimoni
pot conèixer, a vegades,
va molt vinculat a les motivacions polítiques
o a la pròpia demanda social.
Llavors, si la gent no coneix,
doncs tampoc pot saber
com redescobrir aquest patrimoni.
I moltes vegades,
potser hi ha gent que hi viu,
en cases d'alcall,
i que mai s'ha plantejat
que viu en un antic barri jueu.
O inclús hi ha símbols que pot trobar
i que a un no li dóna importància.
Petits forats a la part interior de les portes,
on tradicionalment es posaven
les escritures, els mesos sot,
o elements, per exemple,
com determinades pintures o frescos
que poden estar sota la part encalada.
Vull dir que són petits elements
que potser a un no li dóna importància,
però que en un procés de recerca i de recuperació
es poden trobar coses força interessants.
També hem de dir que a Tarragona,
en relació amb el patrimoni jueu,
ha viscut una mica d'esquenes.
No només en relació al pla de la Garça,
sinó també quan es van fer les obres
d'una urbanització a les afores de Tarragona,
que van provocar la destrucció
de bona part del cementiri jueu.
I va ser totalment callat.
Per quina zona estava ubicat?
Al cementiri jueu?
Bé, en aquests moments és un tema complicat,
perquè hi ha una urbanització.
Està relativament a prop dels barris de Sant Pere i Sant Pau.
I va ser una actuació davant dels ajuntaments democràtics,
però va ser també tot un tema
que inclús la pròpia comunitat jueva de Barcelona
va demanar explicacions sobre aquest tema
i es van reorientar.
Vull dir, que no es va realment fer...
Incluso els propis estudisos locals
no han tingut ni casi ni accés a aquesta informació.
Són coses que van sortint ara,
quan la gent vas comentant,
i t'informant de forma totalment confidencial.
Deies, Jordi, quan jo comentava
que teníem un passat a breu jueu
aquí a la ciutat de Tarragona per descobrir
que això aniria sortint a mesura que hi hagués una demanda.
Un bon punt de partida era una mica el comentari
que també fèiem amb en Màrio,
és començar, per exemple, per aquesta part més lúdica,
per donar a conèixer al públic en general
aquesta tradició i aquests costums
que tenien les comunitats jueves medievals
al nostre país i en particular a la ciutat de Tarragona.
Sí, ara l'Ajuntament,
dins del seu programa d'activitats estiu,
inicia aquest diumenge a les 10 del vespre
uns comptes jueus a el que era el Call,
ho fa a la plaça del rei perquè, de fet,
era un punt de contacte entre el Call
i el poder reial en el castell, diguéssim.
I, però, de totes maneres, també,
jo crec que per l'Ajuntament de Tarragona
i per als propis ciutadans de Tarragona
és un patrimoni que no només pot ser interessant
perquè els propis tarragonins coneixin aquest patrimoni,
sinó també per donar-ho a conèixer
a la comunitat jueva catalana i a la comunitat jueva espanyola
que és present de forma oficial aquí
des de fa força anys
i també pot ser un recurs turístic més per a la pròpia ciutat.
Vull dir, pensa, per exemple,
que un dels 10 productes que està oferint Espanya a l'exterior
des de l'Institut de Promoció Turística d'Espanya,
que és d'Espanya,
és precisament la xarxa de barris jueus,
o de Call jueus, que és la red de julleries d'Espanya
i que és un producte turístic,
en què, per exemple, aquest any s'ha incorporat Barcelona
com una ciutat que també ara comercialitzarà aquest producte.
També hi ha un procés de recuperació.
I, evidentment, Tarragona s'hi pot sumar perfectament
en aquesta iniciativa perquè potser té un patrimoni visual
que pots passar pel costat del Call i no te n'adones,
però realment, quan treballes tota la territorialització
no més del que es veu, sinó del que et poden explicar
i complementat amb el patrimoni que hi ha als propis museus
o dins mateix de la pròpia catedral o dels arxius,
ho generalment és prou important
com per reestructurar un paquet turístic.
A més, si ho pots combinar amb d'altres poblacions
que hi ha als voltants de Tarragona
que també tenen patrimoni jueu,
doncs pot ser un producte interessant.
I més, vull dir, després també tens Tortosa,
que està relativament a prop,
que forma part d'aquesta xarxa de Calls Jueus.
I, evidentment, tens Penyiscola
o tens també, per exemple,
amb una possible via segon,
que també tenia un dels Calls més importants de la Corona d'Aragona.
Es pot crear tot un itinerari, tota una ruta.
Sí, es pot crear tot un itinerari, tota una ruta.
Inclús, ja et dic,
dins de les comarques de Tarragona
cada poble tenia el seu Call o el seu carrer dels jueus.
Vull dir que també és tot un patrimoni a redescobrir.
No només, ja et dic, per la població,
sinó estructurada en forma de ruta
pels visitants estrangers que puguin venir.
Realment és un projecte apassionant, aquest,
i tenim la sort de, directe o indirectament,
en gaudir-lo, en principi,
a partir de demà dissabte aquí al Pretori Romà,
a partir de les 10 de la nit,
amb els contes jueus, amb medieval.
Jordi, moltíssimes gràcies per parlar amb nosaltres,
i continuarem en contacte
perquè ens expliqueu les novetats
que es van aportar en el projecte, d'acord?
Estem a la vostra disposició.
Moltíssimes gràcies, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.