Què significa que et donin aquesta distinció a la teva trajectòria professional aquí a Tarragona?
Em fa molta il·lusió que sigui a Tarragona justament perquè la directora de la nit del dia
és la Rosa Marqueta, que és de Tarragona, i em fa il·lusió perquè jo penso que la carrera meva és molt curta,
com perquè em donin una distinció a la trajectòria, però que d'alguna manera simbolitza la feina
que fem molta gent que compaginem professió i docència.
Perquè com ho portes això? Ets professora a la Universitat Pompeu Fabra i al mateix temps ara en aquest cas
estàs conduint el programa diàriament la nit del dia, el canal 33. Com es fa? Com es poden compaginar aquestes dues tasques?
Doncs mira, de fet fa 10 anys que compagino la docència amb això perquè jo sempre he estat treballant darrere la càmera
fins fa 3 anys i sempre ho he pogut compaginar. Vol dir que al matí fas les classes i estàs a la universitat
i a la tarda, aquesta vegada tarda-nit, perquè entro a les 4 i surto quan surto, em dedico a la tele.
Vol dir que estàs moltes hores treballant cada dia, bàsicament.
Portaves molts anys fent tele i ara dius que fa 3 anys que vas fer el salt davant de la càmera. Com va ser aquest pas?
Doncs mira, perquè jo havia fet davant de la càmera una col·laboració a la vida en un xip amb el Puyal
i després vaig passar, de fet sempre havia estat fent feines pels seus programes,
vull dir que quan vaig treballar la vida en un xip donant la càmera va ser accidental,
perquè la feina de documentació que jo feia després l'explicava per pantalla.
Però fa 3 anys em van oferir fer les dues cares, que era un debat que fèiem al 33,
i com que el dirigia jo i era molt al meu to, doncs ens vam decidir que ho fes jo.
Però per mi no hi ha molta diferència entre estar darrere i estar davant.
En el cas de la nit al dia també heu aconseguit un to molt personal,
i suposo que és una mica la clau de l'èxit d'aquest programa.
Diuen que sí. A veure, jo soc com soc i per tant entrevisto i fes informatiu bastant com em surt
i com porto a dins, però suposo que tota la gent que ens dediquem a la comunicació
marquem un to de com som com a persones a l'hora de comunicar,
i això li passa a tothom, a la gent que fa ràdio, a la gent que escriu,
vull dir, un articulista, una columna del Verdú no té res a veure amb una columna
del Bro de Sala, per exemple, no? Vull dir, que ha escut la seva manera d'escriure
i de mostrar-se, i a la pantalla, doncs això també reflecteix.
La nit al dia és un informatiu, però el format és molt diferent del que estem acostumats.
Una mica, quin model vau seguir a l'hora d'idea aquest programa o com va néixer?
Va ser un encàrrec que se li va fer a la Rosa Marqueta des de la direcció
i que ella va pensar en mi i també el director de la tele en aquell moment,
el Joan Oliver, que encara és el director ara,
i entre la Rosa i jo i els serveis informatius vam pensar com s'havia de fer això.
I la idea era fugir de les tertúlies, fugir de l'opinió
i construir un informatiu que aconseguís aprofundir en temes
a través de protagonistes i d'especialistes,
i això és el que és la nit al dia realment.
Aleshores, el to que jo tinc durant el programa segurament és el que fa
que les connexions a la cultura siguin potser més dialogades,
que el temps a la mèteo també sigui més dialogat,
i això és el que li dona el to diferent.
Tot i que no sigui un programa d'opinió,
l'opinió també hi és present, no?, a través de les entrevistes
i la manera de plantejar-les?
Mira, inevitablement quan la gent ve al programa
per parlar de la Comissió Europea o de com serà la Constitució Europea
expressa el que pensa, no?,
i aleshores les entrevistes acaben mostrant
quina és la visió dels especialistes,
quina és la visió dels protagonistes de la notícia i tot, no?
Però nosaltres procurem dedicar-nos a fer preguntes,
que és el que hem de fer, no?,
i a explicar les notícies com creiem que les hem d'explicar,
no faltant a la veritat i donant una perspectiva
que és una lectura des de Catalunya del que passa al món
i del que passa aquí, no?
Quin personatge t'ha costat més d'entrevistar
dels que han passat per la nit al dia?
Tothom té dificultats per entrevistar,
tant una persona que és especialista en un tema econòmic
i l'has de fer digerible a la gent
com el mateix president Pujol, no?,
vull dir, tothom té característiques pròpies
que el fan complicat, no?,
però jo no recordo una entrevista de dir
ostres, ho he passat malament, no?
Ho passo malament quan veig que un convidat
té poques ganes de dir coses,
en el sentit que té poques ganes d'aclarir coses al ciutadà, no?,
i fan una entrevista volgudament fosca, no?,
i això em posa molt nerviosa.
Quan això em passa, que em passa amb alguns polítics,
em sap greu pel ciutadà,
i això, desgraciadament, és una tendència
que moltes vegades la classe política té, no?
No la té tant els científics o els acadèmics,
que el que els passa a vegades és que els costa baixar el terreny
de les coses més quotidianes i de les explicacions més clares
i més diàfanes, però passa sovint amb la classe política, no?,
i aleshores sento que estic fent un...
que no estic aconseguint el servei que vull, no?,
perquè el que intentes quan fas preguntes
és que la gent acabi entenent el que ha d'entendre, no?,
i a vegades els polítics ho posen molt difícil.
I més ara, amb el tema de les eleccions autonòmiques,
suposo que al llarg d'aquestes darreres setmanes,
com que han passat tots, absolutament tots, pel programa,
ha sigut potser complicat en algun moment?
A veure, a partir del 16 de novembre,
a partir del dia de les eleccions,
hem intentat que la nit al dia fos un mes dels espais
on s'intentessin aclarir coses i veure punts de vista
i veure com anaven les coses, no?
I com que les coses han sigut molt complicades,
doncs, naturalment, la nit al dia ha sigut un espai
on això s'ha vist.
Com s'ha vist a les ràdios o com s'ha vist a la premsa, etc.
I hi ha hagut dies que sí que he tingut la percepció
que era molt difícil treure en l'entrellat, no?
I la Mònica, t'arribes?
Com veu aquest canvi de govern que hi ha a la Generalitat?
Jo veig que és un punt de la política catalana molt interessant,
que després de 23 anys d'un govern amb Convergència i Unió
i amb un Jordi Pujol molt protagonista,
entrem en una etapa de molt de diàleg i de molta pluralitat,
que això exigirà un esforç de cooperació
per part de les tres forces polítiques que entren en el govern,
que si es configura el govern com sembla que s'està configurant,
és un govern on hi ha molts pesos polítics,
hi ha molt de nivell,
i que això, si saben dialogar, saben cedir, saben construir,
pot ser molt positiu pel país, no?
I veurem què passa, s'ha de confiar que aquest govern tripartit
doni molts fruits perquè el que li interessa al país
és que les coses vagin bé, no?
I si em permets una pregunta potser una mica directa
i més per a algú que treballa a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,
com pot afectar aquest canvi de govern presentment a TV3,
o a Televisió de Catalunya i a Catalunya Ràdio?
Perquè els partits fins ara de l'oposició
sempre havien dit que eren cadenes més aviat de tendència convergent,
com pot afectar ara el canvi de govern?
Mira, jo fa molts anys que treballo a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
i jo mai he tingut la percepció
que els nostres mitjans estiguin d'alguna manera polititzats, no?
Quan hi ha una única força que governa,
hi ha una certa percepció que allò que fem està marcat
perquè a més el nostre sistema públic està marcat històricament,
és a dir, no hem d'oblidar que els mitjans públics de televisió
i posteriorment tot el que era Ràdio i Televisió Espanyola
va néixer la televisió en el franquisme
i per tant hi ha una certa herència d'ingerència política, no?
I que això a vegades es contagia i a vegades s'utilitza com arma política, no?
I que per tant aquí ens posen en el mateix sac a tots els professionals
com si anéssim tots al dictat d'un partit o d'una força, no?
Que això des d'un punt de vista professional és greu
perquè d'alguna manera desprestigia els professionals
que estan a dins dels mitjans de Ràdio i Televisió Públics
i a més no respon ben bé a la realitat, no?
Jo crec que hem entrat en una etapa bona,
no únicament ara amb el canvi,
sinó per tot el que han sigut els últims anys
i que s'ha de treballar en una línia d'independència
que és la que tenim
i que segurament amb una nova llei de l'audiovisual
doncs el que farem és aprofundir en aquesta independència
i això serà bo.
És a dir, jo crec que hem d'anar cap a un model
on les ràdio i televisió públiques del nostre país
siguin independents i no oficialistes, no?
I això jo crec que ja fa temps que és bastant així
i que s'ha de consolidar.
Doncs gràcies Mònica Tarríbas
per haver-nos dedicat aquests minutets
i moltes felicitats pel guardó que s'ha d'entregut aquesta nit.
Moltes gràcies.
Gràcies.