Amén, Maria, gràcia, amén.
Domino el céu, domino el céu.
Benvenim a tu.
L'ordre dels cartoixants és una de les ordres monàstiques
més antigues del món.
Va ser fundada l'any 1084 per Sant Bru.
L'any 1605, el mariscal d'Estrés va lliurar els monjos
de la Chartres de Bobert a París, un manuscrit que revelava
la fórmula d'un elixir de llarga vida.
L'origen no el coneixia ningú.
El 1737, el monestir de la Gran Chartres va decidir fer-ne
un estudi exhaustiu de la recepta.
El germà Jérôme Ovec es va encarregar d'aquesta tasca
i va aconseguir fixar definitivament la seva fórmula.
La comercialització en els seus orígens, com poden imaginar,
era molt limitada.
El germà Carles, muntat en una mula, venia aquests licors
als mercats més propers.
Així anaven passant els dies fins que la Revolució Francesa del 1789
va dispersar els monjos i molt prudentment,
en previsió del que pogués passar,
es va elaborar una còpia del valuós manuscrit
que només un religiós autoritzat el va conservar.
L'altre pare portava sempre l'original a sobre.
Aquest germà va ser detingut i enviat a Bordeus.
A partir d'aquí, la història pren un caire realment novel·lesc.
Aquest monjo va trobar la manera de treure el manuscrit de la cel·la
i fer-lo arribar a un altre monjo del monestir.
Donades les circumstàncies, no es podia fer-ne ús del secret
i convençut que l'ordre dels cartoixants no es referia,
li va traspassar la còpia al senyor Liotart, farmacèutic de Grenoble.
El 1810, l'emperador Napoleó I va decidir que els anomenats
en remeis casolans havien de ser enviats al Ministeri de l'Interior
per tal de ser comercialitzats per l'Estat.
El senyor Liotart va enviar la fórmula com determinava la llei,
però va ser rebutjada.
A la seva mort, els documents tornen al monestir,
al que els monjos s'havien incorporat l'any 1816.
22 anys més tard, la fórmula es va adaptar
per produir un licor més suau, el xartrés groc de 40 graus.
La peripècia dels monjos no va acabar aquí.
L'any 1903, els cartoixants van ser expulsats de França
i porten el seu secret cap a Tarragona.
A partir d'aquí, en part, la història s'escriu en clau local.
I aquest dissabte es commemora aquest centenari
amb un acte de retrobament de la beguda a la ciutat.
Avui, al matí de Tarragona Ràdio,
volem parlar d'aquest esdeveniment, del xartrés,
de la seva presència a la ciutat,
amb diferents convidats que els presentem tot seguit.
Ens acompanya Jordi Piqué, historiador,
director de l'Arxiu Històric.
Bon dia, Jordi.
Bon dia.
Benvingut.
Ens acompanya el senyor Jordi Vidal.
Jo crec que la manera de presentar-lo,
més adient, és dir que va ser l'encarregat de la fàbrica
fins que va tancar l'any 1989.
Senyor Vidal, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Sabem que li agrada molt també recordar
el que, sens dubte, va ser una part important de la seva vida.
S'incorporarà al nostre programa.
Més endavant, Carles Sala,
regidor responsable de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona,
ens explicarà amb tota mena de detalls
en què consistirà els actes de dissabte.
I no podia faltar una representació de la firma Xartrés.
Les persones que participaran,
que venen directament de França a participar d'aquests actes de centenari,
arribaran demà a la ciutat de Tarragona,
però, com dèiem, no hem volgut renunciar
a tenir presència de la firma Xartrés.
I tenim a l'altre costat del fil telefònic
perquè es troba a Barcelona una coneguda d'aquesta ciutat
quan parlem de la Xartrés i també d'aquest programa.
Marian, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per ser amb nosaltres, ni que sigui una estoneta.
Gràcies a vosaltres.
Per cert, vindran molts representants de la firma
aquí a Tarragona per participar d'aquest aniversari.
Doncs vindrà el president de la Xartrés,
Jean-Marc Roger,
vindrà també el director general,
el senyor Antoine Muñoz,
i el director d'Espanya.
Jo a mi m'agradaria dir-te que el Jordi Vidal,
t'escolta, m'imagino que es volen saludar, no?
Perquè amb la Marian es coneixen.
Sí, el que no sabia que podeu escoltar-la tan bé.
No, gràcies.
Hola, Marian, com estàs?
Bon dia, molt bé, i vostè?
Bé, també, vostè.
En què consistirà una mica l'acte per part del que és la firma Xartrés?
Doncs, bé, nosaltres hem volgut celebrar aquest aniversari molt especial,
que són els centans d'història compartida entre la ciutat i els pares cartossans,
poguent retrobar una mica el que era el Xartrés de Tarragona.
Hem decidit, juntament amb l'agent de Tarragona,
amb l'ajuda de l'agent de l'Ajuntament també,
portar unes barriques de xartrés elaborats a la destilleria de Boiron,
perquè pugui envellir com es feia aleshores a l'antiga destilleria de Tarragona.
De la història, de tot el que ha significat la Xartrés aquí a Tarragona,
en parlarem d'aquí uns moments.
En tot cas, el que sí que fora interessant també pels nostres oients
és conèixer, doncs, ara, en l'actualitat, on s'elabora el licor?
Només a aquesta factoria de França, de Boiron,
o hi ha altres punts que també s'elabora?
Efectivament, l'únic lloc de producció actualment
és la destilleria de Boiron, que està als Alps, a França.
I en quant a la comercialització i el consum, on es consumeix, xartrés?
A banda de Tarragona, que ja sabem que és un dels consumidors més importants.
Doncs el licor de xartrés és un licor que es comercialitza
a més de 100 països arreu del món,
però sí que és un consum molt més concentrat
en la zona dels Alps, a França,
i també a la zona del que seria Austràlia i Nova Zelanda,
amb un consum més jove, que seria en temes de xupitos i de coses de nit.
I, sobretot, a Tarragona, com ja hem comentat.
A Tarragona és que, escolta, mira, tenim aquesta dèria pel licor.
De totes maneres, Marian, és un licor que evidentment no ha variat
en els últims anys, tot i que hem conegut que va tenir
tota una peripècia a la fórmula, al procés d'elaboració
des de fa alguns segles.
No ha variat la fórmula als sistemes de fabricació?
M'imagino que sí.
Efectivament, la fórmula és la mateixa.
No ha variat mai.
Les 130 plantes que coneixem que s'utilitzen
són les mateixes.
Sí, és veritat que, diguéssim,
que pel pas de les diferents destileries
hi ha alguns elements que sí podrien haver influït,
com és el cas a Tarragona, com hem comentat abans,
del fet que tenia un procés d'envelliment
una mica diferent del que té ara a França.
debut, sobretot, al fet que enveia una part de l'envelliment
a la part alta de la destileria, que és una zona molt calurosa,
i que feia que, potser, influeix una mica en un sabor
una mica diferent del licor.
Tenim entès que en aquest cas no tenen cap additiu
ni component químic, si més no,
doncs és un dels valors que es destaca d'aquest licor,
que en el seu inici es prenia també com a medicina,
tinc entès.
Sí, efectivament.
És un licor totalment natural,
fins al seu color, aquest color verd,
que s'aconsegueix amb les diferents plantes,
i pel cas del que és el licor xartrés groc,
és també degut a un afegit de mel,
però és un licor totalment natural.
Això és el que fa que tinguin colors diferents.
I en quant a la graduació,
que jo ara comentava quan feia una petita referència històrica
a tot el tema de la xartrés, jo deia,
va ser, havíem t'impar aquí,
sí, que el 1830 i alguna cosa, exactament,
la fórmula es va adaptar per produir un licor més suau
al xartrés groc de 40 graus.
I el senyor Vidal m'ha corregit,
diu, de 40 graus, res.
43 era, no, m'ha dit?
Sí.
És així, no, Marian?
Efectivament.
Doncs mira, jo he comès un error
i en aquestes coses, escolta,
si ens equivoquem hem de rectificar,
només faltaria.
Doncs, Marian, t'agré,
vol que t'hagis posat el telèfon uns minuts,
imagino que estaràs dissabte aquí a Tarragona.
Sí, moltes gràcies a tots vosaltres,
i, sobretot, comentar que estarem
a tots els tarragonins,
a tots els col·leccionistes
i, sobretot, a tots els amics dels artrells
que celebrin aquest any centenari
amb nosaltres,
convidant-los al retrobament del licor
a la ciutat el dia 3.
Doncs moltes gràcies, Marian, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies, bon dia a tots.
Adéu-siau.
Bé, doncs una mica aquesta és la perspectiva
de l'acte de dissabte
que podrem ampliar en conversa
amb el regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
Carles Sala, que s'incorporarà a aquesta conversa.
El 1903 s'instal·la
la fàbrica de la Xartesa aquí a Tarragona.
Val a dir que hi ha un llibre extraordinari
de l'any 90 o 91,
em penso que és, Jordi, no?
90.
De l'any 90.
És un llibre que va editar
el Departament de Governació de la Generalitat,
un llibre que va escriure l'actual
daga de la Universitat Enric Oliver,
que va comptar amb la fotografia
de Joan Albaric
i també la col·laboració de Jordi Piqué
en el que era tot el tema arxivístic.
És un llibre extraordinari,
és un llibre molt bonic,
molt ben,
el senyor Vidal el coneix.
Què no coneix el senyor Vidal de la Xartesa?
Aquesta seria la pregunta.
Què és el que no coneix?
I és un llibre preciós,
que m'imagino, Jordi,
no és un llibre d'aquells
que es van comercialitzar,
sinó que és un llibre de col·leccionista realment.
Tenim aquí dos exemplars damunt la taula.
Sí, no,
jo crec que sí,
que és un llibre que es va comercialitzar
i que fins i tot es va trobar
durant una temporada
a les llibreries de,
no només de Tarragona,
sinó d'arreu de Catalunya
o a les llibreries de la Generalitat.
El que passa és que és un llibre
que es va editar l'any 1991,
el va editar el Departament de Governació,
en concret va ser una proposta
i un projecte plantejat
pel professor Enric Oliver,
el que aleshores era conseller de Governació,
el senyor Josep Gòmit,
i es va tirar endavant el projecte
de fer un llibre, doncs,
com bé deies,
amb una edició, doncs,
acurada, molt digna,
gairebé m'atreviria a dir de luxe, no?
Aquest llibre es va repartir,
el que passa és que suposo que
és el problema aquell de la distribució,
que arriba un moment en què
aquest llibre no,
quan baixa la demanda,
no acaba d'arribar a les llibreries,
la distribució pròpia dels llibres
de la Generalitat, doncs,
a vegades no deu de funcionar com ha de funcionar,
i ara costen molt de trobar.
Però a mi no m'estranyaria
que en algun lloc d'algun magatzem
de l'actual Departament de Governació
n'hi haguessin allà, doncs,
15 o 20 aixes, no?
És que és un llibre molt recomanable,
és un llibre bonic,
perquè a banda de què es tracta
tot el tema de la implantació
d'aquesta firma a la ciutat de Tarragona
en el seu context històric,
amb la rigorositat històrica
que requereix una publicació d'aquest tipus,
està acompanyat de fotografies esplèndides
de la situació que hi havia aleshores
a l'any 90
a l'antiga fàbrica de la Chartres.
Fotografies molt antigues
en què veiem monjos treballant amb els obrers,
allò com van elaborant dels alambics.
Hi ha fins i tot un auca,
molt divertida en Francesc,
que parla del secret de la Chartres
i a través del text i les imatges
es canten les virtuts d'aquest licor
com un tònic medicinal,
eh, senyor Vidal?
Aquí veiem com una monja
doncs li dona un malalt,
una cullereta de Chartres,
que ara això ni ens passaria pel cap,
no?, d'utilitzar aquests licors
com a medicina.
Veiem que va ser un lucor,
també ens diuen que es prenia,
doncs, a la Gran Guerra,
vull dir que se li fa una propaganda
en forma d'auca
i és una de les curiositats
que té aquest llibre.
Com era la Tarragona aquella
quan es planteja que arribi,
que s'instal·li aquí,
aquesta fàbrica,
l'interès de les fuerces vives
a les hores de la ciutat
devia ser immens
tenint en compte que Tarragona
no tenia precisament
una gran indústria, no?,
a començaments del segle XX.
Esclar, és que tot just
l'edifici de les Chartres
que coneixem nosaltres per les Chartres
havia acollit la Fabril Tarragonense,
que era la principal fàbrica
que es va instal·lar a Tarragona
en la segona meitat del segle XIX,
en concret l'any 1857,
una fàbrica moderna,
de fet l'edifici ja es veu
que és un edifici emblemàtic
del que avui podríem considerar
l'arqueologia industrial del segle XIX.
Aquesta va ser la gran fàbrica
que hi havia a la ciutat,
la gran indústria,
que era de teixits i de filats
i posteriorment, de fet,
va durar ben poc,
es va crear el 1857,
el 1869 ja va tancar aquesta indústria.
Això, en el moment en què els pares cartoixans
compren l'edifici
de l'anterior Fabril Tarragonense,
l'any 1882,
és un moment de crisi econòmica
i social a Tarragona importantíssim.
coincideix amb el moment de la Filoxera,
quan la Filoxera ja ha passat
de França a Catalunya.
Encaurà moltes famílies,
econòmicament parlant.
Per tant,
el passar de França a Catalunya,
ja deixem de tenir els clients francesos
o els clients que tenien de manis els francesos,
ja era el mal, el patim aquí,
i és una situació molt depriment
la que es viu aleshores
en aquella Tarragona
de final del segle XIX.
Esclar, la creació
o la vinguda dels pares cartoixans
per tirar endavant
la fàbrica de la Xartres
era esperadíssima.
Fins i tot l'Ajuntament de Tarragona
va estar durant uns anys
consignant en els seus pressupostos
una partida d'unes,
crec que era d'unes 2.500 pessetes
per qualsevol fàbrica o indústria
que vulgués venir a la ciutat
i donés feina als obrers.
Però va ser un procés llarg i costós, no?
Que finalment arribés la Xartres de Tarragona,
t'ho entès.
Sí, sí.
Després, quan la Fabril Terraconense
va deixar, va tancar,
aquell edifici
el va agafar August de Muller,
l'empresa de Muller,
per instal·lar-hi una destileria
que tenien
i aleshores, a partir dels contactes
que de Muller tenia
amb els pares cartoixans,
que allà, com he dit abans,
van comprar l'edifici
l'any 1882 i tot el solar,
clar, no van arribar aquí
fins a l'any 1902.
Però bé.
I aquí es van instal·lar.
Aprofitem aquest breu parèntesi
per presentar Carles Sala,
regidor de Joventut i Festes
de l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Parlarem dels actes de dissabte.
Ho hem fet també amb la Marianne
de la Xartres,
però concretarem més endavant.
La teníem a través del telèfon
i aprofito també per dir-li al senyor Vidal
que intervingui,
igual que el senyor Sala,
quan ho desitgin.
No farem allò una entrevista estricta,
sinó que més aviat
que sigui una conversa planera,
que això permetrà
que vostès que coneixen el tema
aportin molta informació
als oients.
A mi em costa
i alhora és un exercici
com a maco
intentar imaginar
com era aquella Tarragona
quotidianament.
Aquesta és una diria
que també teniu els historiadors,
però és un exercici bonic de fer, no?
Sí,
això sempre és bonic
veure d'on venim, no?
I una mica
aprendre també
prenent com a referència
la nostra història
i sobretot la història més recent
i en concret la història
centrada en el nostre espai més proper,
que és la ciutat de Tarragona, no?
Sempre trobem valors
individuals i col·lectius
que ara una mica
en aquesta crisi
que tenim
d'inicis del tercer mil·lenni
del segle XXI
que anem de pressa
a la societat de consum
sempre són uns valors
que es mantenen, no?
El valor de la feina ben feta,
el valor de la responsabilitat,
el valor
que les coses
requereixen temps
i s'hi ha de dedicar
a una persona
amb molt d'esforç
al llarg d'una vida
arriba a tenir una obra
o una feina ben feta.
Sona a regla monacal, eh?
Tot això que has de dir
ja que parlem dels cartoixants.
Monacal
i jo crec que
calaica també, no?
Sí, sí, naturalment.
Jo crec que són valors
que no sé si és que s'han perdut del tot
però en tot cas
ara costa de retrobar-los
i una mica la manera de retrobar-los
és en la nostra història, no?
Jo i Holanda
el que m'agradaria afegir
quan has presentat el senyor Jordi Vidal
és, a més a més
de com l'has presentat
i que és un dels últims treballadors
de la fàbrica
és una persona
a qui li hem d'agrair
en gran part
que tot el que és
la documentació
de la Chartres
que avui
tothom pot consultar
a l'Arxiu Històric de Tarragona
en bona part
és gràcies a ell
que la va salvar
i a través de l'Enric Oliver
la van fer arribar
a l'Arxiu Històric de Tarragona.
Això és molt important, eh?
Ben cert.
Sí,
cada d'això
que vés a estripar
era un cop
que et donava molt fort
i se'n va estripar molt.
molt sant.
Sí, es va perdre
molta documentació
i material
i anava salvant
el que podia
a deshores.
És que el seu paper
a la Chartres
anava més enllà
de ser un treballador
com deia el Jordi.
Jo no sé que
a banda d'un salari
i una nòmina
cada mes i tot això
jo no sé
què li ha donat a vostè
a la Chartres
al llarg de tants anys, eh?
Jo suposo que com jo
n'hi ha molts així.
Vol dir?
Per s'anar a treballar
ara que el Jordi
parlava d'aquests valors
de fidelitat
per un sol
per una cosa
sí que és necessari
ho has de fer
per això
que hi ha penes,
llàgrimes
i rialles
i tot el que vulgui.
Això sí,
però això ho has de sentir
dintre.
El senyor Vidal
surt en una fotografia
de grup,
podríem dir,
molt jove,
jo no sé quina edat
tenia senyor Vidal
en aquesta fotografia
que hem vist al llibre
que està rodejat
jo crec que
de les forces vives
i dels companys,
perquè també hi ha
presència eclesiàstica,
imagino que polítics
també de l'època.
La visita
de l'últim cardenal
era aquesta.
A veure si la trobem ara
i així.
I això,
vostè recorda
més o menys
52, 53...
Inicis dels anys 50.
50, sí.
I ara veu
el cardenal
Benjamín Arriba i Castro.
En aquesta època
els monjos cartoixans
no estaven
com a obrers
a la fàbrica,
perquè vostè
ens explicava abans
que els monjos
com a obrers,
com a treballadors,
l'ordre en definitiva
va abandonar
el recinte
la dècada dels 30.
Sí, 32.
El 32.
El mateix
que va passar allà
a França
en una època,
quasi que es pot dir
que va passar aquí.
I per què van marxar?
D'allà?
Perquè van expulsar
les hores religioses.
No, no,
em refereixo aquí
al 32.
Bona.
Per això li dic
que per què van marxar
aquí al 32.
Comencem al cop
dient paraules,
no ho sé.
Són els anys
de la Segona República
i aleshores
jo crec que
hauria de ser
una mica motivat
per això,
pels moments
en què es vivien aquí.
La República,
doncs,
com ja sabem...
Moments d'incertesa.
Moments d'incertesa.
la República també
doncs va començar
es pot dir
d'una manera
una mica forta
amb el tema religiós.
Suposo que
si ho haguessin
sabut tractar
d'una manera
molt més
pausada,
doncs potser
algunes coses
no haguessin passat.
Potser
no hi havia
altra manera
de fer-ho,
això tampoc
ho podem saber.
la fàbrica
continuava produint
el licor
però igualment.
Tret en parèntesis
perquè la fàbrica
estava plena
de licor
quan va haver
tot això
del 36
i per cert
hi havia el senyor
Francillon
que era cònsul
de Bèlgica
i de Luxemburg
i no s'hi va entrar.
O sigui,
es va respectar tot
i no va passar res.
No va entrar ningú,
tot va quedar intacte.
Es va intentar,
es va intentar
però això no.
Perquè en el moment
de les col·lectivitzacions
obreres
com que es va poder
provar o argumentar
que a la Xar 3
hi havia capital estranger
les societats obreres
tarragonines
ho van respectar.
En canvi,
altres societats
vinícules també
com de Muller
per abandonament
dels amos
o dels patrons
els treballadors
la van col·lectivitzar
i la van continuar
fent funcionar
durant tot el 36-39
i fins i tot
quan van arribar
els propietaris
la van trobar
en una situació
gairebé millor
que com estava
l'any 1936.
Però hi ha un fet
i aquí entrem
en la vessant
més romàntica
de la història
i hi havia un fet
que no podia fer
que realment
ni la fàbrica
es col·lectivitzés
ni que l'expletés
una altra persona
que és el secret
de la fórmula
senyor Vidal
d'on treurien
totes les herbetes
que es necessita
per fer la Xar 3
si no tenien el monjo
amb la fórmula
allà guardada
que no li diu
el secret a ningú
escolti
una lletja
la fórmula
no ja ho sé
per dir el 40
es fabricava
per això
amb molts problemes
per la base
per les herbes
i el sucre
hi havia molts problemes
hi era un moment
de restricció
importantíssim
això en aquell llet del 40
va sortir
per moda de vida
fer una cosa
a part del G3
diguéssim
que no fos tant
complicat
el brandy car
la tarragonesa
allò va ser
sense plantes
sense cerves
era alcohol
fet allà mateix
i va ser un mèdia de vida
per tirar endavant
la fàbrica
fins que es pogués
adquirir
i més tard
l'anisset
més tard l'anisset
això ja va ser
bastant més tard
quan tornen a venir
els monjos
allò
perquè jo sé
que venien
de visita pastoral
de tant en tant
i per fabricar
i controlar
els processos
i tot això
a partir de quin any
comencen a venir
un altre cop
el 40
i amb quina periodicitat
venien
normalment venien
quan ja tenien plantes
adquirides
tot això
normal
venien
els tres mesos primers
de l'any
explica'ns una miqueta
com arribaven
què feien
quina relació tenien
deixa'n dir una cosa
abans
perquè has dit
que l'elicort
aquest
l'elicort
és una medicina
sí
perquè té herbetes
ja sabem
la homeopatia
i tot això
l'elixir
és l'elixir
clar
és que en principi
es venia
o es deia
que era un elixir
de vida
un tònic
d'aquests
i de l'elixir
se fa el verd
o sigui
el verd
és quasi elixir
sinó que el elixir
fa 78 graus
i el verd
en fa 55
hi ha una destil·lació
com el groc
que queda incolor
i llavors
s'hi posa l'elixir
l'elixir
és molt més concentrat
i fins i tot
hi ha aquella anècdota
que servia
per còlics
d'animals domèstics
i que li van donar
a un cavall
a la guerra del Transvaal
i el cavall
es va recuperar
tota una ampolla
d'elixir
i a més a més
anar content
i a més a més
tots el teníem
i quan es trobaves
d'això
elixir
prengui una copeta
d'estomacal
ja aquí veig
en informació
que ens han passat
l'elixir vegetal
de la gran xar 3
de 71 graus
després va parlant
a mesura que va passant
la cronologia
el xar 3 verd
de 55 graus
ha anomenat
el licor de salut
vull dir que
fins a arribar
a la forma
que coneixem avui
ha passat per diferents estadis
el mateix licor
sí
i allò que ha dit
la Marian
que entra
el mel
el mel
entre tots els dos
entre tots dos
a un no li posen mel
a l'altre sucre
comentava ella
o mel a tots dos
el sucre és el xarop
o sigui
això quan surt
a la destileria
de l'alambic
surt a 70 i pico de graus
perquè l'alcohol
no té 96
doncs llavors
s'hi posa el xarop
perquè aquí diu
el grau
55
i 40
40
d'ara
de moment
les 130 herbes
no les coneixem
però ja sabem
que porta mel
i ja sabem
alguna cosa més
de la fórmula
de les xar 3
però tornem
a aquella part
de la conversa
en la que intentàvem
reproduir
com era la relació
i com era
l'estada dels monjos
quan venia d'aquí
com vostè explicava
els tres primers mesos
de l'any
quan jo
primer
ja feia la feia
que jo feia el transport
amb un padrí
aquí a la torre
feia el transport
a Tarragona
ja li feia la feia
de la fàbrica
jo vaig entrar
als 50
i llavors
era bastant
de clausura
allò
o sigui
anàvem a fabricar
anàvem a buidar
els lombics
i tornar-los
omplir per l'endemà
per això el contacte
després se va anar
obrint més
se va anar a obrint més
i ja podien
més
i segons quins flares
hi havia
també
és clar
repetien uns
normalment
si estaven bé
venien els mateixos
sempre
per això és clar
un suís
el pare
no
germà
els que va brigar
els germans
un suís
que ja era grandet
i es va retirar
i va haver d'entrenar
entre el seu lloc
però es relacionaven
parlaven
tenien alguna relació
amb la gent de la ciutat
estaven dispensats
dels cartells
no es parlen
sí
fan vot de silenci
però ells estaven dispensats
de moltes coses
podien parlar
per això li deia
si parlàvem
perquè
si venien aquí
quan venien aquí
era especial
després
va arribar a fer
una relació
més estreta
amb algun d'aquests
frares
i després
han mantingut relació
amb ell
un cop tancada
la fàbrica
ara encara n'hi ha
un de viu
de pare
ara parlo
perquè venia un pare
amb els tres germans
venia un pare
per la capella
diéssim
per la missa
i per confessar-los
i tot això
i avui n'hi ha un de Saragossa
encara és viu
que és l'últim
que va vindre
encara
i després
hi ha un germà
valencià
també que encara és viu
que aquest
no hi va intervindre gaire
intervindre
amb una altra cosa
que volien fer
unes tisanes
que és el problema
que dèiem abans
que buscaven
protecció
i no la van tindre
dels estaments
i
van marxar molt
desgustats
perquè amb la Tissana
al final
no van sortir
i van fer
els va costar molt
i van perdre
cèntims i cèntims
per això
van tirar endavant
i llavors
necessitaven permisos
necessitaven
llicències
i aquí va ser
llimantopà
En l'actualitat
la fàbrica
Xartrés
hem tingut ocasió
de visitar
una part
perquè s'ha convertit
en sala d'exposicions
com sap tothom
d'aquelles sales
on no podem accedir
al públic
què queda?
Queda alguna cosa?
Senyor Vidal
Sí, ho dicia
Sí
L'envolcant, no?
Què va passar
amb tot allò
quan es va tancar la fàbrica?
S'ha explicat moltes vegades
però si parlem
d'aquests cent anys
hem d'anar
mirant un període
o un altre
Érem dos xicots
bé, xicots
ja érem grans
de la G3
que van passar
a governació
el senyor conseller
va tindre
suposo
que era un deure moral
potser
i ens va acollir
a tots dos
a governació
Aquell xicot
va acceptar
una proposta
que li van fer
a la Generalitat
i es va jubilar
els dos o tres anys
i jo vaig arribar
fins al final
de la G3
que potser
també ho hagués acceptat
i
allò
jo
abans de jubilar
quan es costava
vaig mirar
de recollir
tot el que havia escampat
per baixar
a baix
amb un magasem
a la dreta del pati
per salvar
el que es podia
perquè quan aquest xicot
ja havia
se'm va anar
i jo sol
ja no podia fer
i per fer un
que en baixessin un
ajudar-me
costava molt
i el que podia
va portar
això
va quedar
molta cosa
per dalt
que ha desaparegut
els alambics
tot això
tota aquesta maquinària
les botes
tot això
a Terrassa
s'estan
la senyora conservadora
Conxa
es deia
Conxa Balló
me va dir a mi
que també em va veure
molt compungit
quasi plogant
quan els prenen
que si Tarragona
ho demanava
i feia una cosa digna
no per posar-los
en un racó
que tornarien aquí a Tarragona
com a nous
suposo que
tenim un representant
municipal
això no estaria malament
plantejar-s'ho
ara que estem de centenari
una de les coses
que ens vam plantejar
quan ens vam pensar
en el tema
de fer els actes
del centenari
era fer
una altra vegada
una gran exposició
sobre
el centenari
de la Xartresa a Tarragona
els cent anys
de la Xartresa a Tarragona
però crec que
aquesta exposició
s'hauria de fer
primer
amb suficient
temps de preparació
i segon
que caldria
unes mesures
per part de l'edifici
que garantissin
la seguretat
de forma adient
a mi em referia
que evidentment
que a la Xartresa
actualment
s'hi estan fent
una sèrie d'exposicions
hi ha un programa
d'exposicions
i per tant
s'hi poden fer exposicions
però que nosaltres
ens ho vam
proposar
doncs
a banda
que volíem fer vindre
perquè això ho sabíem
atreus del senyor Vidal
els alembics
que estan al museu
de la indústria
i de la ciència
de Terrassa
doncs
vam veure
que segurament
seria una llàstima
fer l'exposició
que els alembics
tinguessin
que tornar a marxar
cap a Terrassa
perquè no tenim
el lloc adequat
doncs per deixar-los
i garantir
l'estada
per tant
evidentment
no descartem
el fer l'exposició
i quan se faci
l'exposició
els alembics
tornen
i els alembics
es queden
a Tarragona
ara
mirant el llibre
la verge
que era procedent
de la cartoixa
d'Escaladei
finalment
on van a parar
Està a Escaladei
un altre cop
per curiositat
no sabia exactament
84 anys
i que a Tarragona
va estar
per això
que
jo tenia la referència
que havia estat a Tarragona
durant molt de temps
aquell rocó
era preciós
era una cosa meravellosa
i el rellotge
continua donant corda
perquè vostè
fins fa poc
ha donat corda
al rellotge
fins a l'última exposició
anterior a Quieta
per això ara ja necessita
una miqueta
de gastar-se uns dinerets
el que jo demano
al senyor Sala
sí, sí
vostè demani
que no es deixi perdre
aquest rellotge
que és una meravella
és l'únic que hi ha
aquí a Tarragona
però que s'ha espatllat
o que no va bé
o què li passa al rellotge
si no s'hi donen corda
es para
per això d'altres modus
el barillatge que té
va protegit
amb una capsa
de fusta
està feta molt bé
principalment
allí a les campanes
que dóna la intempèria
i entre les rates
i entre els coloms
s'enganxen
les plumes
les palles
i es para
sí, sí
és impressionant
el barillatge
la barillatge
la distància que hi ha
entre la maquinària
el rellotge
o el propi rellotge
120 metres de barillatge
és que és absolutament
impressionant
i això ho he pogut veure
i és una de les qüestions
que s'haurien de restaurar
com moltes altres
de la xarxa
ara mateix
per adequar
el lloc
on van les barriques
tan sols
en neteja
i mesures
unes mesures
de seguretat
que hem hagut de prendre
i que tot i amb això
ho veurem
doncs han pujat
ja
doncs
parlo de pessetes
un milió i més
de pessetes
només les mesures
de neteja
de seguretat
mínimes que hem hagut de prendre
d'obra
per tant
evidentment
l'edifici de la xarxa
és un edifici
que s'hi han d'anar
a fer actuacions
que és un lloc
o sigui
han d'evocar
molts recursos econòmics
perquè doncs
pugui tindre
l'utilització
que es pretén
que és de ser
d'art contemporani
i que tindre
aquest record
una mica
jo crec que a Tarragona
pocs
i això tenim
en Jordi Pic aquí
i s'ho haurà dit
molt millor de nosaltres
tenim
o quedaran pocs recursos
o pocs records
del que és
aquesta Tarragona industrial
del segle XVIII
segle XIX
i per tant
a la part baixa
més enllà de la fumera
que hi ha al voltant
de Torre Jordi
i són l'edifici de la xarxa
jo no sé
perquè veig que
tots els magatzems
de Moller van a terra
veig que totes
les nous industrials
han anat a terra
i per tant
de l'arqueologia industrial
que també n'hauríem de parlar
de tant en tant
doncs quedarà segurament
aquella fumera
i quedarà l'edifici de la xarxa
i per tant
ja que queden
aquests dos elements
jo crec que l'edifici de la xarxa
ha de ser
el que ha de ser
a partir d'ara
i ha de ser un equipament nou
i especialment
per tota la ciutat
i especialment
per la part baixa
de la ciutat
però també ha de ser
un record
del que és la Tarragona Industrial
del segle XIX
i ha de ser
la història viva
que ho és encara
i espero que ho segui sent
i nosaltres
fem aquestes activitats
i fem aquestes actuacions
a la xarxa
perquè pretenem
que sigui així
doncs esperem
que durant molts anys
sigui sent la xarxa
és la història viva
una història viva
a la ciutat de Tarragona
una ciutat patrimonial
com la nostra
el patrimoni
també és això
i de vegades
oblidem que
és tot això
que implica
doncs una part
de la nostra història
això constantment
diguem
nosaltres
hi fem referència
que una cosa
és el patrimoni
monumental
i arqueològic
que té Tarragona
i en el qual
doncs
òbviament
tots li donem
la importància
i rellevància
que té
però
mai hem de perdre
de vista
que hi ha un altre patrimoni
que també és
per mi
tan o més important
que aquest
que estem parlant
que és
el patrimoni documental
l'arqueologia
industrial
el patrimoni
fotogràfic
bé
tota la resta
del patrimoni
cultural
que té la ciutat
jo el que voldria fer
és una mica
un recordatori
de com va anar
tot plegat
en aquells anys
en aquells anys
jo crec que
des del Departament
de Governació
de la Generalitat
es va fer
una gran aposta
per la part baixa
de la ciutat
va comprar
aquell gran solar
i l'edifici
de la Chartres
per centralitzar
tot el que eren
els serveis administratius
de governació
del Departament
de Governació
de la Generalitat
que encara
estava a la Rambla
aleshores
amb una
crec que amb una
sensibilitat important
per part del conseller
de les Hores
el senyor Gomis
van intentar
dinamitzar
aquella zona
i una de les
projectes
una de les coses
que contemplava
el projecte
era destinar
una part de l'edifici
a que fos
una mena
de museu
i centre
de documentació
d'arqueologia
industrial
de la ciutat
de Tarragona
paral·lelament
a les dependències
administratives
és clar
si en aquell
moment
que es tirava
endavant
el projecte
de recuperació
de l'edifici
per aprofitar-lo
per allotjar
aquests serveis
administratius
també
s'hagués tirat
endavant
el tema
de la creació
d'aquest museu
i centre
de documentació
totes aquestes
peces
que el senyor
Jordi Vidal
abans esmentava
ja haguessin
anat cap allà
i que el senyor
Carles Sala
també esmentava
això ja hagués
quedat allà
i és que
a hores d'ara
ara tindríem
aquest museu
d'arqueologia
industrial
de la ciutat
de Tarragona
bé
allò es va perdre
massa bé
ningú ha sabut
explicar mai per què
després el Departament
de Governació
va canviar el conseller
van decidir
que allà no era
la seu idònia
van comprar
Casa Canals
Casa Canals
bé
això potser ha anat
en benefici
en part
i me n'alegro
també
de l'Ajuntament
perquè s'ha anat
recuperant
la xartesa
ha anat recuperant
Casa Canals
però diguem-ne
que la competència
municipal és recent
és de fa molt poc temps
i que
en aquells anys
en els anys
claus
de la conservació
de les peces
de la conservació
de la documentació
o de la creació
d'aquest
museu
d'arqueologia
o de centre d'estudis
d'arqueologia industrial
aquells eren els anys bons
com que el projecte
no va reixir
doncs totes les hores
no va anar
com va anar
fins i tot
la distribució
del llibre
que estem parlant
clar
sí sí
és un llibre
esplèndid
aquest matí
ho comentàvem
amb en companys
de la ràdio
quin llibre més bonic
val a dir
que agraïm
a la Biblioteca Pública
de Tarragona
que ens ha facilitat
aquest exemplar
perquè puguem
documentar-nos
per parlar
del tema
que ens ocupa
tornem al present
o al futur
més immediat
què passarà dissabte
aquest acte
del que podem gaudir tots
i el que tots
en principi
estan convidats
doncs el dissabte
passa que
guardem
3.350 litres
de xartrés
elaborat
això ha de quedar
ben clar
que el xartrés
no l'elaborem aquí
el xartrés
ha arribat de França
i el xartrés
ha arribat ja
elaborat
en sis barriques
cinc de xartrés groc
i una de xartrés verd
i que doncs
durant 17 o 16 mesos
no he fet el compte
correcte
doncs estaran
sota sostre
això ens ho dirà millor
el senyor Jordi Vidal
que jo mateix
doncs les barriques
en el seu moment
estaven en primera
el primer procés
estaven en unes grans
barriques de 10.000 litres
a baix
a la bodega
i després
els darrers sis mesos
aproximadament
estaven sota sostre
sota tablada
aquest és un de les
jo no sé si dir
de les llegendes ja
que diuen
que era un dels motius
pels quals
el xartrés de Tarragona
té gust diferent
segurament hi havia
altres motius
segurament
hi havia altres coses
segurament el tipus
d'alcohol utilitzat
segurament el tipus
d'aigua
d'aigua
el tipus
de
de
de les herbes
si venien totes de França
o se n'acollia alguna
de per qui a prop
el Jordi Vidal
ens dirà alguna cosa
que més Jordi
que més influïa
l'aigua és destil·lada
l'aigua que va empleant
per licor
era destil·lada
això ve d'una vegada
que deien
no sé
el diari
de la mina
no la mina
era per tot
prens pel licor
l'aigua
les herbes
són les mateixes
i el roure
de les barriques
això sí
això sí
aquí pot estar
el secret
allí es va perdre
es va perdre
una cosa capital
80 anys
contínuament
posant-hi licor
allò cada vegada
era més bo
cada vegada
jo vaig congruar
després amb uns bocois
aquestes
aquestes barriques
diuen
tu et diuen
barriques
que venen
diu que són
les de Tarragona
la Mariana
ah bé bé bé
les segles
porten de França
no sé si són
les de Tarragona
vam enviar
a part
diria
100 dels 12 camions
d'un licor
extraordinari
que ho he dit
moltes vegades
i potser em faig pesat
que allà
se'n van ben aprofitar
els companys
de la xeteres
posa't-se a reivindicar
avui reivindiquem
també
l'últim camión
de material
de maquinari
i tot això
que va enviar
quedava mig camión
buit
i pagava igual
jo
contrariant
les ordres
que tenia
hi vaig posar
barriques
o bucois
en tot cas
perfecte
que vinguin
aquests bucois
perquè a més a més
a veure si aconseguim
posant aquest envelliment
aquesta fase final
d'envelliment
sota sostre
amb aquesta clove
si aconseguim
una miqueta
aquest costat
el Jordi diu que no
una miqueta
potser sí
però això no serà igual
perquè són altres coses
que fan el procés
evidentment que no
però en tot cas
el que sí
volem recuperar
és una mica
aquesta
aquesta tradició
del X3 de Tarragona
hi ha moltes persones
que ens estan demanant
avui mateix aquest matí
n'he dret un parell de persones
que aniran
escolta i com les posareu a la venda
i quan
però penso que s'ha d'inscriure
això serà
el X3 de Difusió
on qui ho decidirà
quin serà el sistema
jo
us he recomanat
que facin un sistema
d'inscripció
on els punts de venda
evitem el X3
per evitar
després qualsevol tipus
d'ensurda
que hi hagi
molta més demanda
que no pas
oferta
perquè sortiran
unes 4.000
i escaig botelles
de X3
el mateix dia
el dissabte
a banda de fer
l'acte protocolari
de la recepció
i amb aquestes botes
que baixaran
o aquests bocois
que baixaran
des de la plaça La Font
fins a la plaça dels Infants
amb aquest carro de cavalls
doncs a part de l'acte protocolari
doncs també
els companys de X3
reglaran
a tots els presents
una miniatura
del X3 elaborat
que està
dins de
dins de
dins de les barriques
i si algú té la paciència
d'aguantar aquest X3
durant 17 mesos
i després dels 17 mesos
vol fer un traguet de cada
doncs veurà a veure
si hi ha diferència
o no hi ha diferència
en tot cas és una celebració
però una mica en forma de festa
és un acte
és un acte
és un acte
és un acte
recordar
que fa 100 anys
van arribar aquí
els pares cartoixans
i van començar a elaborar
el X3
i és una mica
doncs
celebrar
que el X3 de Tarragona
era un X3 diferent
era diferent
del X3 francès
per diferents motius
com ho havia explicat
el Jordi Hidal
i segurament
un d'ells
era perquè estava
doncs
envellit
en aquesta àrea
tan especial
de l'edifici
Aquest és un licor
que aixeca passions
i ens podríem
fins i tot arriscar
a dir
que és una mena
d'icona
la ciutat de Tarragona
Déu-n'hi-do
la de col·leccionistes
que n'hi ha
ara coneixerem un
digues
no no
el preu
perquè hi ha hagut
també potser
i això
a quin preu
ho vendran
això ho vendran
a preu
que serà més car
que el de Tarragona
que estem trobant ara
a veure
l'empresa
X3
tot i que ha de definir
el preu
ells calculen
que aquesta botella
un cop es posi a la venda
sortirà
entre 300
i 500
pessetes
parlo de pessetes
més cara que l'actual
vull dir
no serà
no hi haurà un increment
no hi haurà un increment
pensant que si avui en dia
es pot trobar una botella
de X3 al voltant
de les 1.500
1.700 pessetes
aquí a Tarragona
de X3 francès
aquest mateix
X3 francès
comprat a França
amb els impostos
en França
està per sobre
de les 4.500 pessetes
per tant
a veure
aquí
la botella
aquesta que sortirà
d'aquí
que s'embotellarà
que baixaran els tècnics
de Boron
ambotellar
tindrà un increment
d'unes 300
o 400
o 500 pessetes
màxim
i per tant
no sortirà
cap tipus
de preu
desorbitat
doncs
anem a conèixer
com a mostra
com a exemple
perquè n'hi ha molts
a la ciutat de Tarragona
una col·lecció
i un col·leccionista
l'Eduard Seriol
de la pastisseria
Rebassó de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio
hem pujat
a la peralta
de la ciutat
per visitar
un lloc força especial
es tracta
d'una col·lecció
de diverses ampolles
de xartrés
que té
l'Eduard Seriol
de la pastisseria
Rebassó
molt bon dia
hola bon dia
a veure
per què decideixes tu
a col·leccionar
xartrés
bé
en principi
va ser el fet
que quan van tancar
la fàbrica
m'agradava més
el que hi havia
abans
que el que
trobàvem ara
no sé si era
una miqueta
per sentimentalisme
perquè posava
a Tarragona
o pel que fos
i llavors
vaig començar
a recollir
les que podia
de les antigues
de vegades
de comprar
les noves
i bueno
així
fins que
em parà
estanteries i estanteries
em comentaves
que aquí n'hi ha uns quants
tenim
doncs
què deuen ser
unes 5-6 estanteries
planes de
botelles
més antigues
més noves
una mica de tot
però que també
doncs
el xalet
on suposo que viviu
en teniu moltes més
sí
sí
el que passa
que soc
com una miqueta
de sastre
de sordenat
i ara estic mirant
d'endreçar-ho
una miqueta
a veure
explica'm
més o menys
quines botelles
podem veure
quina representació
de diversos anys
i de diverses
botelles
podem veure
aquí
perquè veiem
minis
de diverses
mides
de diferents
models
sí
bé
es veuen
com a
quatre tipologies
diferents
d'etiquetes
que són
quatre
que serien
quatre periodes
de temps
que ben bé
concretament
no te'l sé dir
serien
les
aquelles que hi ha
en tap de suro
que hi ha
com a dues
etiquetes
separades
que serien
les més antigues
aquella que només
hi ha una etiqueta
és la més antiga
de totes
després
segueixen
unes en tap de suro
amb una etiqueta
que sembla
la d'ara
però més
com a més
envellida
i després
l'última
que vam poder veure
a Tarragona
que era aquesta
brillant
llavors de cada una
hi ha
el botellí
la miniatura
els tres quarts
de botell
els tres octaus
l'un setzè
totes les mides
és molt complicat
trobar tot això
cada vegada més
perquè suposo que
cada vegada
la falera de la gent
es fa més
llavors
hem de buscar
sistemes
per trobar-ne
en un començament
quan sabia la gent
que en col·leccionava
tothom venia a oferir-te'n
anaves comprant
anaves canviant
però ara
estava una miqueta
aturat
això
i el que veiem
també és
aquestes gerres blanques
que posa xartres
perquè no només hi ha botellas
sinó que també
hi ha altres tipus
d'objectes
i també
el recull
de cocteleres
de Santa Tecla
també de xartres
precisament
aquestes de porcelana
és una edició
que van fer
aquí a Tarragona
que és fet
amb una gerra
de porcelana
de limoix
que ara la tornen
a reproduir
a França
amb un dibuix
diferent
i era
el que li diuen
el beb
que és el xartres
que és
envellit
prolongadament
i també veiem
que fins i tot
guardes
gotets de plàstic
mida xupito
per entendre'ns
de xartres
on hi poses xartres
precisament
una mica de tot
sí una mica
tot el que estigui relacionat
amb la xartres
ho guardo
aquelles caixes
són plenes de cartells
etiquetes
i de tot
absolutament de tot
o sigui
és una falera
però em comentaves
que hi ha molta gent
que li agrada això
sí
jo conec molts
molts col·leccionistes
a diferents escales
hi ha gent
que té molt més que jo
hi ha gent
que té tres botelles
i les guarda
com ora en un panyo
i notes
hi ha canvis
suposo
jo perquè no en sé gaire
de licors
i menys de xartres
perquè alguna vegada
l'he provat
algú ho troba fort
algú ho troba menys fort
però suposo
que hi ha canvis
de sabors
a mesura que va passant
el temps
tu em comentaves
que els de Tarragona
et semblaven millors
que els que potser
podem veure ara
bé
ara els francesos
tornen a fer el BEP
que és aquest licor
que és molt envellit
que seria aquells
que van amb la caixa de fusta
i aquest és el que s'assembla més
a la licor de Tarragona
com més anys té la botella
suposo que perd més alcohol
i ho guanya en sucre
amb el que el trobes més dolç
i menys fort
tu l'utilitzaves a la pastisseria
per fer una cosa
al xartrés?
Déu-n'hi-do
sí
faig bastantes coses
amb xartrés
per exemple
per exemple
a veure
fem una mica de promoció
no
emborratxo moltes tartes
faig un semifred de xartrés
quan faig els panells
em faig de xartrés
ara per les mones
n'he fet moltes
emborratxades amb xartrés
l'uso
l'uso com qualsevol licor
i escolta'm una cosa
a una persona
cop jo
que encara no ha tastat
el xartrés
què és el que
em recomanaries?
he d'estar preparada
no he d'estar preparada
com va?
com va?
en si en principi
el licor és digestiu
és una cosa dolça
el que passa
que poder
si no
és més aviat
la gent aquí a Tarragona
abans ho prenia molt en copa
i ara està
suposo
perquè no estem acostumats
als licors tan forts
s'ho pren amb gel
i clar
deix que el gel
se desfassi una miqueta
que el trobaràs més suau
molt bé
doncs Eduard
moltes gràcies
i doncs
ja veieu
estem aquí
en aquesta col·lecció
d'ampolles
i també
tots els objectes
relacionats amb el xartrés
des d'etiquetes
a cocteleres
fins i tot gotets de plàstic
com que hem comentat
fa un moment
gràcies Eduard
i que continuïs col·leccionant
moltes ampolles
i molts elements
de la xartrés
gràcies a valtros
cent anys d'història
de la xartrés
a Tarragona
centenars d'anys
d'història
de licor
xartrés
a tot el món
aviam
difícilment
es poden resumir
en menys d'una hora
de programa
de ràdio
com a mínim
hem intentat
fer una aproximació
mínima
amb motiu
d'aquest centenari
i amb motiu
d'aquest acte
que se celebra
aquest dissabte
moltes gràcies
per acompanyar-nos
Jordi Piqué
historiador
director de l'Arxiu Històric
molt bon dia
gràcies
gràcies senyor Vidal
encarregat de la fàbrica
durant molts anys
jo diria que una part
de la xartrés
a la nostra ciutat
gràcies per venir
Carles Sala
regidor de joventut
i festes
gràcies per venir
avui al matí
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
i fins dissabte
que us esperem a tots
gràcies
gràcies