Que faré, no estàs una relació de cine, evidentment, eh?
Jo crec que sí que és de pel·lícula.
Hi ha moltes pel·lis que parlen de ràdio i que tenen la ràdio com a rerefons, no?
És que la ràdio és màgia, la ràdio és màgica.
Jo me'n recordo aquella pel·lícula fabulosa, d'Històries de la Ràdio,
que jo vaig veure de petit, tu te'n recordes, Clàssic Espanyol...
Que anaven al concurs, eh? Sí, sí.
I tant, i tant.
Una pel·lícula màgica, d'aquesta que no es fan.
Aquella del Paco Martínez Soria, d'aquella quinta, sí, sí, sí.
És una cosa curiosa perquè són els pel·lícules de Nunca, Jamás.
Que sortia més el Bobby de Glaner, que era un dels històrics de la ràdio de l'època,
pel·lícula en blanc i negre, aquelles històries de la ràdio, i tant.
I per mi la màgia, la màgia de la ràdio està precisament en aquesta invisibilitat,
però aquesta calidesa que tenen les veus transmeses per als aparells,
i que jo l'he viscut des de petit, i jo m'ho imaginava sentint la ràdio,
les músiques, els programes, l'educació sentimental i cinematogràfica.
També m'ha influït més la ràdio que altres mitjans.
És molt curiós.
Tot i que el teu camí anava cap al cinema, vas començar a col·laborar aviat a la ràdio
i et vas quedar fascinat.
Em vas quedar fascinat. Per mi era màgic, això.
Els micros, les veus, els micròfons, no sé, era un món fascinant, fascinant.
Per nosaltres també ho és que vinguis cada divendres, al matí de Tarragona Ràdio,
que t'enfadis de vegades amb els programadors, que t'indignis quan una pel·lícula es programa
o no arriba aquí, o resulta que arriba retallada o el doblatge no és prou bo.
Ens encanta la teva indignació perquè sempre demostra
un carinyo molt gran pel que fas en aquest cas al cinema,
però també l'espai aquí al matí de Tarragona Ràdio.
David, gràcies per venir avui, ni que sigui uns minutets,
i esperem que continuïs col·laborant amb nosaltres.
I tant que sí. Una abraçada molt forta a tots.
Fins a sempre. Una abraçada. Adéu.
Doncs el David Serra, posem una miqueta de música i ara mateix saludem el regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala.
La una del migdia i onze minuts, estem apurant els últims cent minutets d'aquest especial del matí,
de la part del matí, perquè a la tarda la Núria Cartanyà, la Sílvia García, el Joan Maria Bertran i un munt de gent
estaran amb nosaltres aquí a la Rambla, davant del Metropol, per continuar compartint aquest dia de festa,
la festa de la ràdio avui 1 de juliol, celebrant aquest primer aniversari del 96.7 de la freqüència modulada
i de les noves instal·lacions de l'Avinguda Roma número 5.
Tenim més convidats, com el Carles Sala. Carles, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El Carles segurament és un d'aquells polítics, no, Iolanda, que la gent l'identifica menys com a polític.
Per què? Perquè és el regidor de Joventut i de Festes.
Això de la festa sempre té un caràcter.
I és el que ens ve a parlar a la ràdio del concurs de focs artificials, ens ve a parlar del Carnaval...
La cara més amable de la política és aquesta faceta, aquesta àrea.
Carles, tens aquesta sensació o no?
Home, no, perquè jo crec que també hi ha l'altra faceta. El trànsit a la ciutat no acaba de funcionar.
Teniu algun problema, sí, a l'Ajuntament amb el tema del trànsit.
I l'educació d'un ciutadà que deu ser de fora de Tarragona Segut tampoc no acaba de funcionar.
A veure, Carles, no ens en anem, que tenim pocs minuts.
Digue-ho, perdoneu.
No, tu tens aquesta sensació que tens una imatge de poc perfil polític, segurament, davant dels ciutadans?
No sé, jo tinc el meu perfil, jo pel fet d'haver dedicat o d'haver entrat des dels 23 anys a l'Ajuntament de Tornaval
i que vaig tindre aquesta sort, no he buscat tindre un perfil diferent.
Jo no he volgut fer altra cosa que des de la institució municipal i després de la institució comarcal
fer la feina que se m'ha signat.
I si això implica tindre menys perfil polític, perquè no es parla tant de pressupostos,
no es parla tant de certes qüestions que potser estan més a mans del portaveu,
doncs serà així, no?
Però jo no crec que el polític com a tal, com a activitat,
que cada cop segurament està més professionalitzada,
hagi de tindre un perfil excessivament diferent de qualsevol altre ciutadà
que es dediqui a qualsevol altra tasca en qualsevol entitat privada o pública.
Però ara que s'utilitza tant aquesta paraula, que jo al final no sé què vol dir, mediàtic,
que mediàticament un polític que es dedica a l'àrea de festes,
mediàticament és més agraït, és en aquest sentit una mica.
És més simpàtic que un polític que es dediqui a l'àrea de personal.
Clar, és que normalment, clar, que és que ara tu tens l'àrea de personal, no?
Em sembla que ho has dit amb un xerrin tintint.
Evidentment, evidentment.
Costa més, costa més, doncs has de dir més sovint segurament no,
tot i que a vegades des de l'àrea de festes,
d'un i dos de les vegades que hem hagut de dir, malauradament,
no, amb moltes propostes i iniciatives ciutadanes que ens han aportat
i amb la voluntat de voler fer la festa encara més gran, no?
Però hi ha certs moments que realment s'ha d'aixafar, doncs, el fre
i s'ha d'aturar perquè si no, doncs, a vegades la festa seria contínua.
El Carles l'hem convidat perquè és regió de festes
i com que nosaltres avui estem de festa, és el de juliol hem volgut dir.
El que és evident i aquesta festa vostra d'avui,
a part de donar-vos l'enhorabona, evidentment,
ho és, és que tenim qualsevol excusa per fer una festa, eh?
Sí, perquè aquesta...
Això és molt mediterrani.
No és allò de...
Això de fer festa per tot és molt mediterrani.
El primer aniversari, l'any que ve fareu el segon, segur.
Sí, sí, sí, segur.
A més celebrarem.
Clar, segur.
A veure, com tenim la festa aquest estiu, Carles?
Doncs la festa la tenim ja mateix, el dilluns que ve, japonesos...
Concurs de focs.
Concurs de focs, una setmana...
Ja vindràs a parlar, és que a més ja ho sabem,
el proper dilluns vindrà a parlar Carles Sala del concurs de focs.
Segur que és el regidor de l'Ajuntament de Tarragona
que més ve a Tarragona Ràdio...
A l'estiu.
A l'estiu i en determinades èpoques de l'any, segur.
I segurament soc dos regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
allò que dèiem de la cara amable, que menys vacances fa.
Molt probablement.
I menys preguntes problemàtiques tens al davant.
Al plenari, certament.
No, o nostres, dels periodistes, no?
Bé, sí, sí, també.
Certament, certament.
Això és agraït.
La setmana que ve...
Calendari, sí, estem una mica...
Això de la festa ens n'anem, de calendari.
Dilluns que ve, importantíssim.
Maru Tomaia,
primera vegada que una pirotècnia japonesa visita Catalunya.
I Catalunya vol dir Catalunya sencera,
vull dir, ni els grans festivals que mediàticament transmeteu
els grans mitjans de comunicació
a nivell de TV3, de televisió, de ràdios, a Barcelona,
ni el concurs de Blanes, ni enlloc,
ha portat mai una empresa japonesa
al seu espectacle pirotècnic.
Home, nosaltres, Carles, si volem,
fem la retransmissió d'un concurs de focs,
però per ràdio seria una mica complicat, no?
No crec que quedi, eh?
Home, doncs, hi ha més d'uns que els piromusicals, doncs...
Però ja seria un piromusical,
hi hauria el component musical,
però només focs artificials?
Home, doncs s'hauria d'intentar, eh?
Jo crec que és com la ràdio ampulosa.
És una creació, un component de creació realment atractiu.
Marutamaya, dilluns que ve...
No ho aprendrem, Iolanda, aquest nom.
Marutamaya.
Marutamaya.
És com a maru, maru i tamaya.
Marutamaya, però això està escrit, que és així, que es diu així.
Sí, sí, es diu maru-tamaya.
A més a més, de maru-tamaya, en tot cas,
dic que, insisteixo,
la primera vegada que ve una empresa japonesa a Catalunya
disparar un castell de focs artificials,
de tots els castells de focs que es programen
és el que durarà menys,
però tindrà una intensitat especial.
Ha arribat la setmana passada
via port de Rotterdam i de Rotterdam entrant
fins a València, tot el contenidor.
Ha tardat dos mesos en arribar al contenidor des del Japó,
des que va sortir del port de Tokio fins aquí,
ha tardat dos mesos en arribar
i, per tant, doncs, de veritat que ha creat molta expectació.
Crec que val la pena dir que des del que és especialment país valencià
i hi ha molts professionals del món de la pirotècnia
i molts professionals de diferents mitjans de comunicació
que ens estan preguntant horaris,
ens estan preguntant el lloc exacte on es llençarà aquest castell de focs,
perquè, doncs, el fet que sigui una empresa japonesa
doncs ha creat realment dins del món de...
especialment el món professional de la pirotècnia
i hi ha una certa expectació
i crec que dilluns hi haurà per metro quadrat
una certa concentració dels professionals i dels artistes
dels focs artificials a veure aquest castell de focs.
De totes maneres, els focs, Carles,
com que em parlarem molt més àmpliament el dilluns,
que vindràs a la ràdio a les 12, ja t'ho anunciem,
per si no t'ho has apuntat encara a l'agenda.
Està apuntat a l'agenda.
Està apuntat a l'agenda.
Escolta, què més tenim?
Tindrem moltes festes als barris aquest estiu, és evident,
i després tindrem Sant Magí i la traca final amb Santa Tecla.
Tindrem Sant Magí, tindrem Santa Tecla...
Doncs, home, ja sabeu que normalment no...
La oreja de Van Gogh, sí o no?
La oreja de Van Gogh, sí.
Dia, hora.
La oreja de Van Gogh, sí.
Dia 16 d'agost, hora, el vespre.
No sé si són les 10, les 9 o dos quart d'onze.
Plaça de Torus.
Plaça de Torus, oreja de Van Gogh,
el que conté quan et haies la dormida o alguna cosa similar.
Mentre dormies, mentre dormies.
Mentre dormies, el que...
Oh, no, aviam, alguns...
No, quan et haies la dormida.
Quan et haies la dormida.
Sí, senyor, sí, senyor.
La gràcia és el que et conté quan et haies la dormida.
Diria que és així.
I bé, en tot cas, oreja de Van Gogh,
que serà, sens dubte, la gira dels grups estatals.
De grups així més coneguts, podríem dir.
La gira, doncs, que segurament triomfarà més aquest estiu.
I el 16 d'agost, dins del mar de les festes de Sant Magí.
Què més per Sant Magí?
Doncs per Sant Magí.
És un Sant Magí tradicional.
La baixada de l'aigua de l'Aurofeganya,
l'arribada, els castells,
la posada del Sant sota del mar...
Sant Magí.
La processó de Sant Magí.
Ara riu el Carles perquè passa una altra...
No l'havíem convidat, però és molt benvingut,
que és l'Andreu Puig del Diari El Punt.
El podíem haver convidat, també.
També el podíem haver convidat.
Ah, vindrà de tarda, vindrà de tarda, clar.
És tertulià de la tarda.
Ell va més fresc que tots nosaltres, però bé, sí.
I per Santa Tecla, què, Carles?
Per Santa Tecla, doncs, de moment ja hem anunciat
la presència del Tricicle, amb l'espectacle CIT.
Dir-vos que... Josep Maria...
Josep Maria Leu.
Josep Maria Leu, sí, sí.
Un altre bon oient.
Josep Maria, bon dia.
Dir-vos que hi haurà un gran concert inicial.
De qui?
Home, això no es pot dir.
Ja comencem.
Ah, això no es pot dir.
És dimarts, 1 de juliol, és la festa de Tarragona Ràdio,
i, per tant, ho podríem anunciar.
Una mica de regalet.
No, no, no.
Hi haurà un bon concert inicial.
A on?
Segurament en guany la música que hi haurà a Santa Tecla.
Hi haurà molta música.
Algú l'altre dia, doncs, suposo que li interessava vendre diaris,
va dir que no s'acabava, que s'acabava Santa Tecla.
Ja està criticant els periodistes.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Perdoneu, doncs, rectifico.
Es pot rectificar?
Les paraules se les ha emportat el vent.
I avui que n'hi ha, avui que fa.
Avui ja, bueno, les teves paraules ja estan a la rebassada.
Doncs, bé, en tot cas, crec que, pel que m'han preguntat,
hi va haver, doncs, ciutadans de Tarragona
que no van acabar d'entendre el que algun mitjà de comunicació
s'intestava transmetre, perquè m'han dit,
home, m'han dit que el seguir si no sortirà per Santa Tecla.
No, no, no.
Certament, nosaltres fa dos anys vam intentar una fórmula
del que és una qüestió que li vam batejar com a monum musical,
una fórmula que ha funcionat, però també cal dir que ha funcionat relativament,
perquè era una fórmula en la qual, doncs, el propi Ajuntament ens avançava uns diners
amb la condició que nosaltres aquests diners els havíem de tornar a l'Ajuntament
a canvi de les entrades, a canvi del que es fes de taquillatge,
a la qual cosa nosaltres, sense incrementar espectacularment
o excessivament el pressupost de festes, podríem incloure tres concerts de música,
en aquest cas, el màxim de popular, doncs, per intentar, doncs,
encara poder fer-hi més coses dins de Santa Tecla.
Això no va acabar de funcionar així del tot bé, sí, una assistència de públic,
però no la suficient com per poder retornar tots aquests diners
que l'Ajuntament ens autoprestava de més amb el compromís de tornar-los,
i, per tant, doncs, això serà el que enguany no podrem fer, segurament,
però això no vol dir que la programació de Santa Tecla
no sigui espectacular, digna i respongui a les expectatives...
Avances alguna cosa, Carles?
Aquest concert estupendo que hi haurà...
Després d'aquesta justificació que no hi haurà macroconcerts
o no hi haurà aquests tres macroconcerts, digue'ns alguna cosa positiva, doncs.
Què hi haurà?
No ens diguis el que no hi haurà, digue'ns el que hi haurà.
Que del 15 o 24 de setembre hi haurà més de 250...
No en siguis obvietats.
De 50 activitats.
Quin serà l'espectacle musical, doncs, per la primera nit de Santa Tecla?
Un concert que encara no sabem ben bé on el farem, però serà un bon concert.
Però sabem qui serà?
No ho puc avançar, no ho puc avançar, ja m'agradaria.
I amb micròfon tancat, potser us ho dic, però no us ho puc avançar.
Iolanda, l'haurem de castigar una miqueta.
Sí, però no sé com.
No, no, no em castigarà un avenir dilluns, ara.
Home, no, no, que hem de parlar dels focs.
I dels japonesos, sobretot, haurem de parlar i molt.
Carles, us avanço qui farà el...
allà que aquests dies he vist que pels mitjans se'n parlava,
i no recordo ben bé per què,
el que us puc avançar, qui encetarà la festa de Sant Magí,
a banda que ja us he dit que l'oreja de Van Gogh segur que ve.
Si per l'oreja de Van Gogh ja se sabia.
Això ja se sabia.
I 5mujeres.com també.
Vinga, que s'acaba el programa, Carles.
I en guany, doncs, això de la passejada i d'anunciar el que és Sant Magí,
allò que fèiem altres anys,
doncs això en guany ho fa el Quico, el Cèlio, el noi i el mut de les ferreries,
que farà la passejada pels carrers de Tarragona,
doncs aquest grup de Terres d'Ebre...
El dia 16 d'agost, no?
El dia 16 d'agost, per donar inici a les festes de Sant Magí.
Carles Sala, bon ullent de ràdio?
Bon ullent de ràdio.
T'agrada la ràdio?
M'agrada molt la ràdio.
Què? Notícies, música?
Més música que notícies.
Tarragona Ràdio t'agrava?
Tarragona Ràdio, Catalunya Informació i Hit Ràdio.
Molt bé.
En això coincideu també...
Amb l'alcalde, que diu, heu de fer Hit Ràdio.
Hem de fer Hit Ràdio.
En fi, nosaltres som tan generosos que avui fem propaganda,
fins i tot, d'altres emissores.
Perquè estem de festa i som generosos.
Carles, moltes felicitats.
Gràcies per venir, per convertir una estona amb nosaltres.
Felicitats a vosaltres per aquest primer aniversari.
No cal, si nosaltres estem aquí de festa perquè tenim ganes.
i en tot cas, segur que dilluns podrem dir moltes coses.
I en tot cas, recordar a tots els tarragonins
que la setmana que ve, els vespres,
tenen una cita a la platja del Miracle.
No cal fer propaganda del concurs a foc, eh?
Però el dia 7, sobretot, el primer dia que sempre hi ha menys afluència,
uns japonesos a Tarragona.
Carles, moltes gràcies.
A vosaltres.
La 1 i 24, posem una mica de música
i comencem ja a convidar-nos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.