D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí, matí de dimarts,
matí de Tarragona Ràdio, que compartim durant els propers minuts
amb l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
que des de divendres passat és oficialment també
el nou president del Consorci del Camp de Tarragona.
De les prioritats que es marca al capdavant d'aquest temps,
en parlem durant els propers minuts sense oblidar tampoc
algun tema o alguna qüestió de plena actualitat
a la ciutat de Tarragona i que l'hi plantejarem
com a alcalde de la ciutat.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Abans de parlar de les prioritats, els objectius que vostè es marca
com a nou president del Consorci del Camp de Tarragona,
un tema en relació al Consorci de plena actualitat
a partir d'una informació que publica avui el diari La Vanguardia
on diuen que l'alcalde de Cambrils, el socialista Robert Menages,
estaria amenaçant o hauria amenaçat amb deixar aquest ens
al Consorci del Camp de Tarragona si aquesta localitat,
si el municipi, si l'Ajuntament de Cambrils no entra en la comissió permanent.
Hi hauria, doncs, un primer front intern de polèmica
tres dies després del seu anomenament, de la seva proclamació
com a president del Consorci.
Li consta aquesta amenaça de Cambrils de retirar-se del Consorci?
Bé, en primer lloc, jo el que crec que és prudent
i crec que seria més lògic, és que el senyor Benages,
l'alcalde de Cambrils, no ha amenaçat.
Trobo que és una figura una mica passada de moda
el que un alcalde s'expressi dient en el sentit que jo amenaço
i a més ho recolleixo en mitjà de comunicació
com és la Vanguardia amb el Vivir a Tarragona.
Jo crec que l'alcalde de Benages el que ha de fer és reunir les coses,
analitzar les coses i si es vol retirar del Consorci
en comptes d'amenaçar que es retiri.
És a dir, que si aquest producte de la seva actuació passa per una amenaça,
com pot imaginar-se la resta dels companys del Consorci
des de la perspectiva dels sindicats, a les institucions econòmiques,
passant pels companys d'alcaldes, és que no acceptaré ni accepto
ni tan sols l'amenaça, ni tan sols, insisteixo,
el sistema que utilitza l'alcalde de Benages.
Per tant, si ell considera que no està còmode,
si ell considera que amb aquest equip que hem realitzat
de persones que hem de treballar des del permanent
a la comissió rectora, al plenari,
si ell creu que no està còmode, no té cap més problema,
no té necessitat de fer cap amenaça,
no té necessitat d'estar en un lloc on no hi vol estar.
És a dir, que es retiri normalment
i mirarem a veure com podem treballar els altres
sense la seva col·laboració.
Ara, entenc que les paraules de l'altre dia
del Senat de Benages al Consorci
i les que avui repeteix a l'avantguàrdia
són francament desafortunades
i que un polític que ha de ser alcalde
d'un poble tan important com Cambrils,
amb tant de prestigi, amb tant de...
En fi, Cambrils és una de les ciutats més importants
que tenim a les nostres comarques,
especialment en el món del turisme.
Si ha d'anar partint d'amenaces
o d'actituds intolerants,
crec que el més còmode és que renunciï a la seva presència
al Consorci
i ja veurem el que fem els altres sense ells.
Ara, el tipus d'actuació no m'agrada i la rebutjo.
Segona qüestió.
La Comissió Permanent és un ens que es va ser proposat
i que van votar tots a favor, menys ell.
La Comissió Permanent està integrat per uns municipis,
està integrat per unes institucions sindicals,
unes institucions econòmiques
i aleshores el que té que fer la presidència
és fer una proposta que plantegi nou llocs.
Dintre d'aquests nou llocs,
l'alcalde de Reus va determinar,
com a representant del Partit Socialista,
en el sentit dels seus equilibris,
va plantejar unes necessitats.
Jo l'hi vaig acceptar perquè m'interessa la integració,
m'interessa la unitat, m'interessa el treball,
m'interessa el consens.
Les necessitats les va plantejar ja l'alcalde de Reus.
I, per tant, escolti'm,
si el senyor Benagis té algun problema o alguna qüestió,
que la debati amb l'alcalde de Reus
o que la debati dintre del seu propi partit.
El que és impropi és que traslladi una lluita interna
dintre del Partit Socialista
sobre la representació del Partit Socialista
dintre d'aquest grup de treball,
que és la Comissió Permanent,
i la traslladi com una qüestió que delimita altres bandes.
La prova és que amb el tema de la qüestió permanent,
dintre del Consell Rector,
quan se va analitzar la qüestió permanent,
l'alcaldessa del Vendrell va votar a favor
de la Comissió de Vendrell,
l'alcalde de Salou, malgrat expressar uns criteris,
va votar a favor,
l'alcalde de Reus va votar a favor.
Per tant, això és un d'aquells fets
que jo estic assenyalant en aquesta campanya electoral,
que és el debat, moltes vegades no es té que produir
del Partit Socialista amb Convergència i Unió,
sinó que el debat a les nostres comarques
moltes vegades es té que partir dintre del propi Partit Socialista.
Per tant, també he de dir que la vanguardia,
permeti'm fer un comentari periodístic de la vanguardia,
amb aquest tema la senyora Rosa Mari Bosch
i la Justícia, com s'hi diu de nom?
Antònia Justícia.
Antònia Justícia.
Bueno, són una mica queixos que els agradaria
que el Consorci hagués anat d'una altra manera
i tenen els seus criteris.
Senyor Nadal, millor no parlar-ne de persones en Cochrane
ni de periodistes.
Com? Però no podem parlar de l'alcalde de Tarragona,
no podem parlar d'una notícia que titula i que està assenyalada.
Jo crec que, en el fons, la postura,
i me l'ha expressat particularment dos o tres vegades
que hem dinat amb la Rosa Mari Bosch i amb la...
Ells tenen un altre criteri de com havia d'haver anat
el Consorci del Camp de Tarragona.
I aleshores, la seva postura és una mica aquesta,
respectable i legítima, perquè a més l'expressen en claretat.
La seva és iniciar aquesta nova etapa,
si em permet l'expressió, basant-se en dues potes,
en dues persones, com és l'alcalde de Vilaseca,
Josep Poblet, de la seva màxima confiança, s'entén,
i també l'alcalde de Reus, pel potencial que té la capital del Baix Camp.
És obvi que hi ha hagut un pacte,
és obvi, i els pactes s'ha de respectar i els respectarem.
El que és veritat és que hi ha unes persones
que han de ser cridades a treballar d'una manera especial
dintre d'aquest equip de la Comissió Permanent.
Tenen que ser cridats als sindicats,
perquè alguna cosa o altra tenen que dir
dintre del que després m'ho permetré comentar-li,
tenen que ser cridats al món empresarial
i tenen que ser cridats als ajuntaments.
I se li ha de donar un caire de sortida.
Nosaltres crec que tenim la primera reunió
el dimarts de la setmana que ve,
on jo faré una proposta d'exercici de treball
per tot el que queda d'aquest any i l'any que ve.
I no solament el senyor Poblet estarà
amb la instrumentació d'aquesta feina,
sinó que estarà també el Ramon Nadal,
que és el gerent de la incineradora,
que vostès coneixen,
i després també estarà tot el que és el conjunt
dels altres elements i la pròpia administració.
Mirin, a mi estic vivint,
és com si retornés a la joventut,
estic vivint una mica el moviment que es va produir
fa uns anys enrere com a conseqüència de la meva presidència
dels Consells Comarcals.
Hi ha un art molt senzill a la vida política
i alguns adversaris el diuen,
que és que jo no crec en les coses.
Es dediquen massa aviat a explicar la meva posició.
La meva posició és absolutament...
En fi, no té cap mena d'importància.
La meva feina és la que té importància.
I de la mateixa manera que vaig fer arrencar
el Consell Comarcal del Tarragonès,
i crec que avui és un digne representant
dels Consells Comarcals a Catalunya, el del Tarragonès,
doncs de la mateixa manera intentaré,
amb l'ajuda dels companys, arrencar aquest consorci.
I a fi de Déu que intentaré que això vagi amb un bon fi.
Ara, el que és evident és que hi ha lluites i lluitetes
que són impossibles d'evitar, però aquí estan.
Ara, aquesta és una lluita dintre del Partit Socialista.
Una altra cosa és que moltes vegades
les bufetades que hi ha entre diferents
me les donen en la meva cara, però això ja estic acostumat.
Parlem, senyor Nadal, doncs del pla de treball.
Què pensa fer en el que queda d'any en el 2004?
Quines són les seves prioritats, els seus objectius?
Nosaltres tenim quatre objectius bàsics.
El primer objectiu bàsic, tenim quatre,
i veurà com cremo el primer immediatament.
Nosaltres tenim quatre objectius bàsics.
El primer objectiu és donar a entendre,
demostrar i fer una qüestió importantíssima.
és que no som una administració.
O sigui, el primer objectiu,
miri si l'hi poso d'una manera clara,
el primer objectiu davant de la ciutadania és dir,
escolti'm, nosaltres no som una nova administració.
Som un grup de treball que pensa
i que projecta qüestions de futur.
Però no som una nova administració.
No som una administració intermitja
entre els Consells Comarcals i la Diputació.
No som una administració intermitja
entre els ajuntaments i els Consells Comarcals.
Escolti'm, no som una administració.
Deixi'm que li posi aquest com a primer objectiu.
Ja sé que un objectiu negatiu
és un objectiu molt difícil d'explicar,
però vull que entengui la ciutadania del Camp de Tarragona
i a l'àmbit d'influència aquí a sis comarques
que no som una administració,
que no som un lloc on s'ha d'anar a demanar una subvenció,
ni un lloc que ha de posar impostos,
ni un lloc que ha de fer normes,
sinó que és simplement un lloc, una taula rodona,
on s'adabatin les coses importants.
És Camelot, és la taula rodona d'una sèrie de persones
que tenien responsabilitats comarcals.
No és una Diputació 2.
No és una Diputació 2, no és un Consell Comarcal 6,
no és un Ajuntament 90,
per referir-se al número de persones que hi ha.
No és una administració.
Fixi'm si li poso d'entrada amb claretat
perquè és que és un objectiu
que ha de quedar molt aclarit a la pròpia ciutadania.
Llavors, segon objectiu.
Segon objectiu és que nosaltres som un grup de treball
que recollint les aspiracions de les nostres comarques
les plantegi de futur.
Un lloc de treball que recollint les aspiracions
de les nostres comarques les plantegi de futur.
Tercer, som un lloc que,
havent determinat quines són les nostres expectatives de futur,
segon, el segon és,
anem a veure quines són les nostres expectatives de futur.
El tercer és,
sapiguem quines són les nostres expectatives de futur,
a on les plantegem,
i el quart és,
veiem si aquells fruits han tingut resultat.
Miri, els objectius miris si són fàcils.
No som una administració,
som una taula rodona,
som com camelot,
és a dir,
anem a veure què és el que podem fer,
anem a veure on ho tenim que presentar
i anem a analitzar els resultats d'aquest tema.
Això són els objectius.
Ara, més enllà,
quan nosaltres comencem a plantejar
què és el que tenim que fer
amb aquest segon espai
i on ho plantegem,
nosaltres hem de fer coses com,
primer,
un anàlisi de la seguretat,
un anàlisi de la seguretat a les nostres comarques.
Dos,
un anàlisi de com viuen els ciutadans a les nostres comarques.
Tres,
un anàlisi de com han de ser
les infraestructures de les nostres comarques.
I quatre,
un anàlisi de
quin és, geogràficament parlant,
la posició de les nostres comarques
en el context general de Catalunya i d'Europa.
Així de fàcil.
Aleshores,
quan estem plantejant aquestes coses,
algunes d'elles,
algunes d'elles,
el Consorci les va resoldre
sense estar constituït.
És a dir,
el desenvolupament de l'espai ferroviari
del que era el Camp de Tarragona,
dintre del propi Consorci,
sense acabar,
ja va tindre una presentació
al Ministeri de Foment
amb el senyor Alvarez Cascos
que va ser àmpliament acceptada.
què és el que tenim
que plantejar de seguretat?
Bueno,
nosaltres de seguretat
tenim que dir,
escolti'm,
estem amb aquesta,
amb aquesta i amb aquesta condició
i volem això, això, això
i això altre.
I això ho tenim que determinar
dintre de casa nostra
i aquest serà un dels primers objectius
i el segon,
el tercer objectiu
serà on ho anem a plantejar.
I al final,
dintre d'un parell d'anys,
hem d'analitzar
si els resultats han sigut correctes.
Quan estem parlant
de les infraestructures,
nosaltres hem de fer un anàlisi
de quines són les infraestructures
que raonablement necessita
el nostre municipi,
a on les hem de plantejar,
si es fan o no es fan
i l'anàlisi.
Però partint
de la idea bàsica
que les reunions
són entre companys
i que intenten veure
els objectius
del nostre camp
d'una manera
més clara,
més profunda
i com més sem,
com més siguem,
més capacitat
tindrem d'anàlisi.
Entrant en el detall
d'aquests quatre capítols
que serien
seguretat ciutadana,
qualitat de vida,
infraestructures
i una mica
la posició geogràfica
del camp de Tarragona
en el context de Catalunya,
pensant en infraestructures,
potser ara
el que cal fer
després d'allò
que deia
de la solució ferroviària
és el tema
de l'aeroport de Reus
i vostè en això
hi ha insistit
moltíssim.
Hi ha dos temes
que són bàsics
i que tenen que ser
els dos primers
segons el meu criteri
però sotmesos
a més consideració.
Primer,
l'aeroport de Reus
és a dir,
l'altre dia
per citar diaris
el diumenge
hi havia una entrevista
entre el diari
de Tarragona
i Japan
amb el que
Japan plantejava
qüestions
dient
escolti,
què passa
que solament sabeu
Ryanair,
etcètera.
Això és un fet
que apareix
avui dia
la Càmera de Comerç
està lluitant
per un conveni
amb Ryanair,
un conveni
que pot ser bo
per les nostres comarques
hi ha una altra
companyia
que s'oferta
amb aquesta situació
que és Japan
però en fi
dona la sensació
que les coses
estan lligades
i que tenen
una certa coherència
amb Ryanair
però el problema
és
el problema
és
i ha estat
en que l'aeroport
de Reus
per omplir-se
ha hagut de ser
la Càmera de Comerç
de Tarragona
i el sector turístic
que sortís endavant.
Què li passa
a l'aeroport de Reus?
Quin és el futur
de l'aeroport de Reus?
Com l'aeroport de Reus
ha d'encabir-se
dintre del progrés
econòmic de les nostres comarques.
Què ha passat
amb l'aeroport de Reus
que hi ha vegades
que es dubta
hasta de la viabilitat
del vol a Madrid?
A partir del moment
que l'AVE comenci a funcionar
veurem si el vol a Madrid
se pot mantindre
perquè hi haurà
una lluita
aferrissada de preus.
Què és el que està passant
amb l'aeroport de Reus
que des que jo vaig fer
la mili
i fan alguns anys
vull dir bastants
és a dir
l'any 70
està pràcticament igual
excepte amb el tema
de la terminal.
Hauria de canviar
la gestió de l'aeroport
que no la fes AN
aquesta entitat pública
de l'Estat
que tothom
o bona part
dels cercles econòmics
i empresarials
de Catalunya critica
és a dir
que l'assumeixi
per exemple
la Càmbra de Comerç
o altres institucions.
Jo crec que en aquells moments
hi ha un tema
que el govern de Madrid
presentarà
i que el govern de Barcelona
té que analitzar
ràpidament i en profunditat
i que si ens descuidem
no hi serem a temps.
Aquí s'escomet
la privatització
de les aeroports.
Aquí ve una privatització
de les aeroports
de la gestió
dels aeroports
perdó
i això és terriblement important
és terriblement important
amb l'econòmic
i això tindria que mereixer
l'anàlisi
dels nostres mitjans
de comunicació.
És a dir
què passarà
amb un aeroport privatitzat?
L'aeroport privatitzat
pertanyat
a les mateixes companyies
que tinguin
la privatització
de Barcelona
i de Girona
i de Castelló?
Podem quedar marmats
les nostres possibilitats
entre l'aeroport de València
i l'aeroport de Barcelona?
Suposant que Castelló
avancés en un aeroport
quina seria
la nostra posició?
És a dir
és del tot urgent
urgent
urgent
que al plantejar
el tema de l'aeroport
de Reus
plantegem al mateix moment
un pla de desenvolupament
estratègic
d'on ha d'anar
aquest aeroport
què és el que li passa
que en aquells anys
aquest aeroport
no ha rebut
econòmicament parlant
el potencial
que pot rebre
des de la seva perspectiva
de perfectíssima ubicació
de capacitat de pista
etc.
Totes aquestes coses
les tenim que debatre
amb el Consorci
i aquesta és una d'elles
com vostè m'ha assenyalat
però insisteixo
sense ser administració
en qualsevol cas
altres prioritats
a banda de l'aeroport de Reus
coses pràctiques
que el ciutadà
que l'oient
entengui
del que parlaran
sí
anem a coses pràctiques
hi ha una altra cosa
que és absolutament pràctica
i absolutament necessari
com se planteja
el desenvolupament
perdó
el desenvolupament
de la presència
dels Mossos d'Esquadra
a les nostres comarques
que és seguretat
ciutadana
és a dir
els Mossos d'Esquadra
estan tenint
un èxit
importantíssim
a les comarques
on han implantat
la seva presència
l'han tingut
per dues raons
perquè és un cos nou
i qualsevol cosa nova
sempre funciona més bé
que una que té anys
un cotxe nou
acostuma anar millor
que un cotxe
que té 50.000 quilòmetres
és una obvietat
i la segona
és perquè
la seva presència
i la seva implantació
es fa
amb la cura necessària
i després
la tercera
és perquè
arriben 100 Mossos d'Esquadra
en un lloc
que hi ha 20 policies nacionals
i com és obvi
es noten immediatament
per tant
un altre tema
concret
és
una raonable
diàleg
amb la Generalitat
des del punt de vista
de com
s'ha de implantar
la presència
dels Mossos d'Esquadra
a les nostres comarques
i això és importantíssim
tindrà molta feina
és evident
com a president
del Consorci del Camp
alguns rivals polítics
li diuen
que dedicarà
molt espai
del seu temps
al Consorci
que dedicarà
poc a l'alcaldia
de Tarragona
fa 14 anys
que em diuen el mateix
i vostè fa 14 anys
que m'aguanta
i els oïdors també
parlem de coses
de Tarragona Ciutat
hi ha una cosa
que és importantíssima
a la vida
que moltes vegades
en política
es diuen coses
per reomplir espais
és a dir
hi ha polític
que vostè li dona
un micro
i aleshores
necessita reomplir l'espai
quan un no té idees
el que necessita
és anar amb l'adversari
i és una mica
el que passa
a l'Ajuntament de Tarragona
si vostè
perdó
vostè hi va assistir
com a obient
segurament
al plenari
de l'Ajuntament de Tarragona
mirin
jo aguantaré
6, 7
o 8
o 10 hores
si no és un problema
d'aguantar la vida
és a dir
simplement quedar-te
assegut en un sofà
i aguantar
simplement
la presència
dels regidors
que és molt agradable
i molt important
perquè és un espai
de democràcia
aguantar tot el que
et vulguin dir
perquè és lògic
perquè és un espai
de democràcia
on la paraula
és el més important
però
vostè
haurà d'admetre
que si
les 7 hores
que vostè
7 o 8 hores
que vostè
haurà d'admetre
que
el que es va dir allà
es podia dir
amb la meitat de temps
i haurà d'admetre
que al final
hi ha preguntes
que es fan
i que es desfan
que totes són
legítimes
però que són
més per tindre
un espai
de publicitat
a la emissora
de Tarragona
que no pas
per la realitat
perquè
saben els regidors
que fan aquestes preguntes
que aquella pregunta
té que anar
a la comissió informativa
de tal lloc
i que si ho haguessin fet
a temps
potser estarien resolts
que té que gestionar-se
amb el conseller tal
i que ja estaria resol
però hi ha moltes persones
que reserven
determinades coses
per tindre l'actuació
estel·lar del plenari
tenen tot el dret del món
però si vostè
agafa les 7 hores
de plenari
jo li asseguro
que les pot resumir
en 3
ara
hi ha polítics
que necessiten
molt de temps
per lluir-se
més d'un oient
ho agrairia
segurament
si els plenaris
fossin més curts
és igual
parlem de 3 o 4 qüestions
que volia plantejar
de Tarragona
perquè a més són notícia
ahir a la tarda
la Generalitat
i la Universitat
de Rovira i Bergili
presentaven aquest estudi
per detectar
o per elaborar
això que anomenen
el mapa
de les males olors
recordem que tot això
arran dels polèmics
episodis de contaminació
que van patir
la passada primavera
i que vostè
ja més d'una vegada
sospitosament
ha relacionat
amb aquella època
de campanya electoral
i amb aquella època
en què s'estava discutint
el pla director
de la química
i el turisme
què en opina
d'aquest estudi
de la universitat
servirà d'alguna cosa
això que serà
a punt d'aquí un any
això és fonamental
és fonamental
perquè
fixi's
tornem a estar
amb el mateix
que hem comentat
alguna altra vegada
és a dir
el civisme
i l'incivisme
el civisme
i l'incivisme
el 99,9%
de les empreses químiques
tenen graus
de civisme
i de conducta
responsable
important
de la mateixa manera
que el tenen
els ciutadans
de Tarragona
ja està
és innecessari
fer una campanya
dient-li a la indústria química
senyors de la indústria química
vostès han de ser cívics
han de ser ciutadans responsables
han de produir
en conducta responsable
han de ser uns amants
de la societat
han de ser uns amants
del territori
vostès han de treballar
en aquest sentit
si és lògic
i ho fan
i ho fan
jo que soc un convençut
de la indústria química
sé que ho fan
aleshores
què és el que succeeix
amb la nostra societat
amb la que tenim
aquí davant
al carrer
que hi ha
un percentatge
ínfim
d'empreses
de persones
d'entitats
que són
que tenen
actuacions
incíviques
que moltes vegades
no són incívics
però tenen actuacions
incíviques
aleshores
s'ha d'anar
per ells
i aquí el que es tracta
és
que amb aquest treball
que ha fet la universitat
i aquest treball
que fa la Generalitat
i amb el magnífic departament
que hi ha al Consorci
que quan el vegin vostès
quedaran sobtats
se localisi a l'incívic
i se li digui
escolti'm
miri
vostè és un incívic
o és que m'he equivocat
i perdoni
perquè resulta
que se m'han anat
la válvula tal
és que resulta
que el panel
no m'ha funcionat
és que resulta
pot ser veritat
una vegada
pot ser veritat
dues vegades
a la tercera vegada
en comptes que sigui veritat
aquell senyor
és un deixat
és un deixat
escolti
vostè és un deixat
i a la quinta vegada
escolti'm
no
vostè no és un deixat
vostè és una mala persona
per tant
amb aquest treball
el que anem
és amb aquelles persones
que són deixades
o són males persones
posar-les en cintura
com se deia
en termes cordials
i això
és el que es té a fer
perquè ja n'hi ha prou
de gastar diners
ja n'hi ha prou
de gastar diners
en campanyes per civisme
si escolti'm
tothom baixa la brossa
a l'hora
perquè el contenidor
de brossa
està absolutament ple
tothom el va baixa a l'hora
però n'hi ha un
que és el que no el baixa a l'hora
i el posa al costat
del contenidor
aquest és l'incívic
i aleshores ve el gat
o el gos
i aquest acaba de rematar
la feina
o una petada
i nosaltres hem d'anar
a detectar
aquestes circumstàncies
parlant d'incirisme
ara torno a dir
jo no puc assegurar
jo no puc assegurar
que el que va passar
en el període electoral
fos una actitud
directa
però escolti'm
jo no puc evitar
de pensar el que penso
que allò
no va ser una qüestió
simplement
accidental
no puc assegurar
però no puc deixar
de pensar
el que penso
i l'altre dia
que vaig anar a una reunió
a l'Ecote
els vaig dir
escolti'm una cosa
miri
jo no puc deixar
de pensar
el que penso
senyors de l'Ecote
jo no puc deixar
de pensar
el que penso
ara
home
una mica d'estratègia
sí que podrien
tindre vostès
vull dir
una mica d'estratègia
anem a veure
una estratègia
tan senzilla
com la següent
si durant la campanya
electoral
hi ha en 20 o 25
actuacions d'Olors
i a l'endemà
de la campanya electoral
no n'hi ha cap
home escolti'm
facin 3 o 4 actuacions
després de la campanya
per intentar justificar-se
com a mínim
siguin una mica més
estuts i tinguin
estratègia
això els hi va dir?
home clar que els hi va dir
escolti'm
qualsevol persona
i què li van respondre?
no no
ells me van dir
que van ser actituds
que va ser
tot van ser accidents
i jo els hi vaig dir
escolti'm
doncs
hi ha coincidències
a la vida
coincidències importantíssimes
pot passar tot
però que
resulta
que comencin
per Sant Jordi
i acabin
la nit electoral
jo no puc dir
que això no sigui
una coincidència
però no puc deixar
pensar el que penso
i dir
home
si haguessin tingut
alguna estratègia
per aquí dintre
doncs home
facin 3 o 4 després
i 3 o 4 abans
perquè així quedaria
dissimulat el període
però és que el que ha succeït
no podran deixar
aquells senyors
no em convenceran
que pensi el que penso
i tant amics com abans
i desitjosos
que els hi vagin bé
les coses
parlant d'incivisme
senyor Nadal
avui el diari de Tarragona
recull les queixes
als veïns de la Peralta
sembla que li han enviat
fins i tot a vostè
una carta
un document
pel que consideren
l'aparició
d'això que s'anomena
el fenomen del botellón
això de veure
joves
sobretot gent jove
bevent
a les nits
al cap de setmana
als carrers de la Peralta
sobretot als voltants
de la baixada
de la Misericòrdia
això tindria relació
també amb algun establiment
que no compleix
potser la llicència
o amb actituds
incíviques
d'aquests grups de joves
li consta això?
Sí
no no
l'únic que passa
que la notícia
ha sortit al diari
però jo els vaig rebre
si no recordo malament
la setmana passada
i me van exposar
les seves queixes
és bastant habitual
que vinguin
primer a l'Ajuntament
i és d'agrair
que primer vinguin
a l'Ajuntament
i que després
vagin als mitjans
de comunicació
i aquí ho fan al revés
que primer van als mitjans
de comunicació
després a l'Ajuntament
però anem a treballar
aquest tema
Què pensa?
Home, és que si ho dic
ara els seus companys
a la reda de premsa
després
Potser hauria d'haver convocat
la reda de premsa
un altre dia
senyor Naral
Deixi'm preguntar-li
per una altra cosa
M'enrenya tothom
i em van renyar prou
Una de les dues federacions
de veïns
demanava públicament
fa uns dies
vostè estava de viatge
en aquell moment
demanava públicament
fa uns dies
la dimissió del vicepresident
de l'empresa municipal
de transports
Antoni Peco
L'únic que li agrairé
és que jo soc una persona
que en viatxo molt poc
com vostè sap
vull dir, viatxo
però viatxo
poc per estar un dia
a Monte Carlo
i dos dies a l'Alguer
vull dir que no he estat
15 dies de viatge
No era un retret senyor Nadal
si molt bé feia constar
que encara no li havíem
pogut preguntar
per aquest tema
Aquesta federació de veïns
diuen que no hi ha diàleg
recordem que Antoni Peco
és el vicepresident
de l'empresa municipal
de transports
és líder veïnal
és president
de l'Associació de Veïns
de la Floresta
i vostè justament
va voler
que una persona relacionada
amb el món dels veïns
estigués al capdavant
de la MT
Què pensa fer?
Miri
la sol·licitud de dimissió
és un exercici
bastant habitual
dintre de la societat
que vivim
i és un exercici normal
que té que ser considerat
i que té que ser valorat
i que es té que analitzar
d'una manera clara
però jo voldria recordar
que les dimissions
del president
de la MT
no és un d'aquells casos
que no siguin bastant normals
perquè la dimissió
del Santi Pallàs
quan era president
de la MT
me l'han demanat
moltíssimes vegades
i jo crec que
ara doncs ha succeït
el mateix
amb el senyor Peco
estic intentant
fer una cosa
prou important
que és
demanar
a les associacions
de veïns
que els
els seus representants
formin part
d'aquest Consell
d'aquell Consell
perdó
d'aquell Consell
d'Administració
és a dir
Convergència i Unió
ha fet un esforç
perquè els representants
seus
inclús renunciant
a gent seva
fos de com fos
veïns
no han fet el mateix
el Partit Socialista
en iniciativa
però nosaltres
hem demanat
que els nostres representants
siguin veïns
perquè intentem
tindre blanc
sobre negre
un fet
que és que
qui més
tindria
que explicar
les seves posicions
dintre de la MT
és
els veïns
el que passa
que els veïns
moltes vegades
es tira
cada un
pel seu barri
cosa que és raonable
i cada associació
de veïns
tiba la corda
cap al seu
cap al seu
cantó
i això és bo
perquè d'aquesta
tibada de corda
el que neix
és el consens
i jo crec
que és on arribarem
ara
qualsevol cosa
que porta 10 anys
de funcionament
té que fer
dos coses
una autocrítica
i un salt
endavant
i jo estic demanant
que la MT
faci una autocrítica
de les coses
que no ens han funcionat
o que no ens funcionen
i un salt endavant
quantitativament
i positivament
home
diria jo
que el farem
que hi ha persones
que ja estan encantades
en pensar
que no se n'en sortirem
que no es preocupin
els ciutadans
i els ciutadans
que se n'en sortirem
que s'hem sortit
en totes les coses
que governar una ciutat
té les seves dificultats
que ser responsable
d'una ciutat
no és viure
alícia
amb el país
de les meravilles
i que aleshores
ja se n'en sortirem
ara
sortirem reforçats
que no ho dubti ningú
sortirem reforçats
però
treballant les coses
en profunditat
treballant les coses
en diàleg
suprimint
determinades
parades
que es tenen
que suprimir
suprimint
alguns recorreguts
que es tenen
que suprimir
incrementant
algunes parades
que es tenen
que incrementar
i incrementant
alguns recorreguts
que es tenen
que incrementar
vull dir
perquè aquí
l'oposició
parla de retall
escolti
aquí el que
estem buscant
és l'anàlisi
l'autocrítica
del com ha anat
fins ara
i el sant endavant
que potser
se suprimirà
alguna línia
no ho sé
que potser
se'n farà
alguna de nova
o de diferenta
potser
que se suprimirà
alguna parada
perquè la gent
ha de caminar
una mica més
per anar a la parada
que no li agafi
com a la porta
de casa
com està
sí
que es faran
parades noves
com a conseqüència
de noves necessitats
també
hi haurà
una renovació
dintre de l'AMT
amb el consell
i amb el treball
de tots
però que tampoc
és tan dramàtic
el demanar la dimissió
si jo hagués fet cas
de totes les vegades
que han demanat
la meva dimissió
vostè no tindria
l'oportunitat
de criticar-me
ni d'entrevistar-lo
com el faig ara
l'última pregunta
senyor Nadal
la universitat
el rector Arola
i el president
de la cambra
Javier Tal
ja li presentaven
al president
de la diputació
Joan Arellio
la setmana passada
el projecte
aquest de la Sabinosa
sí
el rector Arola
va dir fa uns dies
en aquest programa
ha de ser un projecte ambiciós
ha de ser un projecte d'àmbit
nacional
i fins i tot internacional
això que ell anomena
la universitat d'estiu
de la Mediterrània
ens posem les piles
senyor Nadal
i anem a per tot
perdó
són dues coses diferents
la Sabinosa
és propietat
de la diputació
jo he tingut
l'amabilitat
que el Javier Artal
i el
Lluís Arola
m'han explicat
el projecte
però la Sabinosa
és una propietat
de la diputació
per tant
és el senyor
Joan Arellio
com a president
de la diputació
que té
que fer la proposta
a l'Ajuntament
de com
tenen que ser les coses
el fet
que el senyor
Joan Arellio
estigui dintre
de l'Ajuntament
de Tarragona
no implica
per res
el que sigui
el president
de la diputació
i com a tal
és propietari
dels terrenys
i té que fer
la proposta
aquesta proposta
serà tramitada
a l'Ajuntament
a mi m'assembla
que el que estan analitzant
i el que hem analitzat
conjuntament
pot ser una bona proposta
però la proposta
de sortir
la diputació
una
perquè la propietat
és de la diputació
nosaltres com a Ajuntament
hem dit
no volem res
que no sigui públic
no volem
un hotel privat
això és molt fàcil
de fer
muntar un hotel
a la vora del mar
està xupat
si això no té cap mena
però és justament
100%
contrari al meu criteri
amb els 14 anys
podia haver cremat
d'hotels
des de Tarragona
a Altafulla
i no ho he fet
perquè per mi
tot el que és
el litoral pròxim
al mar
és sagrat
per moltes raons
per tant
això és un tema
de la diputació
dos
el que va allà
assegur
perquè així
ho vaig expressar
el rector
Arola
i el
Xavier Talt
com a president
de la Càmera de Comerç
i així
li he dit
al Joan Eregio
és qualsevol cosa
que
deixant un espai enorme
de zona verda
sigui
pública
és a dir
una universitat
del Mediterrània
perfecta
l'Institut per l'Evolució
de l'Home
perfecta
però
públic
res privat
no vull privatitzar
aquell sector
Està prou clar
es posaran en marxa
de totes maneres
Sí, sí, sí
Senyor Joan Miquel Nadal
alcalde de Tarragona
avui també
en qualitat de president
de nou president
del Consorci del Camp
gràcies per acompanyar-nos
durant uns minuts
aquest matí
a la sintonia de Tarragona Ràdio
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Adéu-siau