L'experiència és fonamental.
Diu que el Pallassos sembla el bon vi,
que si surt una bona cepa i té un bon territori,
una bona aigua i un bon sol i després està en bones condicions, millora.
I els Pallassos també intenten millorar amb l'edat.
I escolta una cosa, Tortell, els nens de fons quants anyets, no cal dir quants,
els fan riure les mateixes coses que els nens d'ara?
Hi ha moltes coses que sí, coses que no.
Hi ha tota una comicitat i tot un humor que és universal,
que depèn molt d'això que en tenim,
perquè tenim diversos sentits més dels que expliquen.
Hi ha un que és el sentit comú que va molt vinculat amb les coses del circ,
que les coses cauen i l'equilibri.
L'equilibri i la gravetat ens ajuden a aquesta comicitat universal que l'entén tothom.
I després hi ha coses com, per exemple, el xister dels polítics,
que ara està molt de moda i això,
que és una cosa més local i que els nens ja no les pillen.
Els nanos són molt intel·ligents, tenen moltes ganes de jugar
i, a més a més, ells una mica ho són de Pallassos, per dir-ho d'alguna manera.
Però esperen els nens d'ara, que estan tot el dia bastant també mediatitzats,
com nosaltres, per tanta informació,
també esperen que el Pallassos faci referència al seu entorn més immediat?
No, no cal, no cal.
Jo penso que l'entorn més immediat que tenim és aquest,
el de les forces de l'equilibri i la gravetat.
Hi ha coses que els arbres siguin verds i que els rius siguin blaus
és el més immediat que tenim,
molt més que el que podem veure a les pantalles i en aquests altres llocs.
Hi ha una necessitat imperiosa de gaudir de la vida en directe i en primera persona.
I això una mica és el que nosaltres pretenem amb el cirque,
que la gent es pugui, doncs una mica,
a mitjà em diuen commover,
que les cases de veritat són molt més interessants.
Quan el Tortell deia que l'humor del Pallassos és universal,
no es referia només al tema de la cronologia del pas del temps,
sinó també de l'espai.
Tothom sap que el Tortell és el fundador
i president de Pallassos sense fronteres.
Ex-president.
Ex-president ara.
Ara el president és el Mortadelo.
El Filemon, no sé quin dels dos és.
El Pepi Villuela?
El Filemon, sí senyor.
Doncs el president és el Filemon, que mira que guai.
Ara està molt bé, perquè, escolta,
més pallasso que els personatges de l'Ibanyes?
Sí, home, a més a més, el Pepi és un pallasso de...
Ell és de Logreño, ficat a Madrid, a prop de Madrid,
però, bueno, és un gran pallasso i un gran company
i va tindre la sancionada de fer-se president després,
perquè jo vaig estar-hi deu anys
i això de les presidències és millor renovar-ho,
si no acaben amb un.
Doncs escolta, heu de canviar la web, eh?
Hem de canviar la web.
Diu que ets president encara.
Encara hi sóc allà, com a president.
Sí, com a president.
M'hi caiguis la mare, això és que no em treballen bé.
Jo t'ho dic, jo t'ho dic.
Ai, ara sí buscaré un problema a algú, eh?
No, no, no, ho cobres, no.
No, home, i ara no té...
Jo s'ho deixo, sigues militant, eh?
No té cap més importància.
Sí, a mi em segueixen...
Saps, una vegada has vist aquests nanos en llocs així i has pogut fer alguna cosa,
és una cosa que et deixa, doncs, penjat.
És a dir, has pogut fer alguna cosa?
Què dius a totes aquelles persones que pensen que lamenten moltíssim això que estem visquent,
però que no podem fer res?
Home, sí que es pot fer alguna cosa.
Hi ha una cosa que podem fer tots, que és que el dia que hi hagi les eleccions,
doncs anem a investigar més i sapiguem una mica més a qui anem a votar, no?
Perquè jo no entenc com algú pot justificar una guerra.
Això és senyal de desconeixença, el que realment ha tingut la sort o la desgràcia,
perquè hi hauria gent que caldria que ho veiessin,
perquè llavors no serien més pràctics i més viables.
Els conflictes s'han de resoldre per les vies que ressonen les coses, no?
La força bruta sempre resol molt malament.
I, Tortell, tu creus que això se'ls ha d'explicar als nostres nens d'una societat occidental?
En principi, benestant, que no coneixen aquestes realitats endramàtiques d'altres nens del planeta?
Això se'ls ha d'explicar?
Jo crec que sí.
Jo crec que nosaltres som gaudint d'una cosa que és de la consciència, no?
I som que coneguem de les poques consciències còsmiques que hi ha,
per tant som responsables dels nostres entorns i dels nostres sofriments, no?
I ells, en definitiva, són els homes i les dones del demà
i han de ser conscients del planeta en què viuen,
perquè ojalà ells siguin capaços de millorar-lo una mica.
Ja es pot fer circ sense el pallasso?
Sense el pallasso?
És una mica... Sí, se'n podria fer,
i ja n'hi ha, d'espectacles de circ que funcionen amb menys comicitat.
Per mi, i sobretot defensant el meu ofici,
em semblaria molt trist que hi hagués un circ
on no hi hagués cap element de comicitat, no?
Hi ha un circ que també existeix, eh?
Que és un circ més olímpic i que busca més això, el més difícil todavía,
i això, que aquest, doncs, una mica la versió, doncs,
còmica del pallasso, doncs, a vegades no la té tant.
Però el circ ha sempre funcionat amb un contrapunt que és el pallasso, eh?
perquè, si no, seria com, no sé, com menjar cargols sense salsa o una cosa així, eh?
Perquè vegis que nosaltres també tenim una edat.
Ara que deies això del circ del més difícil todavía,
jo, de petita, recordo aquests circs.
En aquell moment, fa uns quants anys, bastants anys,
el circ era un espectacle que encara tenia, doncs,
una gran solvència social des del punt de vista,
que eren uns muntatges extraordinaris, aquells circs amb feres, elefants...
A Pallasos no n'hi havia un, n'hi havia una dotzena.
El més tonto, el més beneit, el més llest.
Clar, aquell circ de mica en mica, de mica en mica,
dècada, darrere, dècades, va anar morint.
Es va anar agotant.
I semblava que el circ, doncs, ja no tenia cap futur.
I arribes tu, i algun altre boig o boja més,
i diu, no, no, si el circ té continuïtat i té corda per estona, no?
El circ les afia això de l'equilibri i la gravetat,
que és una llei que no passa mai de moda,
per tant, sempre és modern, no?
I després hi ha una cosa que és fonamental,
que els homes i les dones d'aquest planeta
tenim necessitat de viure, de sentir les coses, no?
I el circ és un espectacle que és total, no?
Hi ha música en directe, hi ha branc, hi ha teatre,
i llavors es converteix amb les tècniques de la pista,
doncs, en un espectacle de flipe, no?
A veure, tota aquesta música en directe, aquesta marxa,
aquest espectacle, a vosaltres afegiu una mica de missatge, també.
Bueno, intentem ser conscients dels moments que ens fa que viure, no?
Ens sembla que, bueno, clar, aquest és el drama que portem incorporat
als Pallassos Sense Fronteres, que ens hem, a part de fer el vot
de deixar que els altres són enrugin de nosaltres,
els que, a més a més, ens hem posat el sense fronterisme,
hem fet un vot d'intentar explicar aquesta realitat que hi ha, no?
Cada dia hi ha entre 25 i 30.000 nens que moren per causes
que poden ser solventables, no?
I això és una cosa que els països, doncs, aquests que anem a veure,
els nostres dirigents van a veure els jefes del planeta al seu despatx,
doncs, anem a ser responsables.
És que, justament, els nens, i no busquem fer una frase fàcil ni tòpica,
realment és un col·lectiu nombrosíssim arreu del món
i probablement sigui l'únic col·lectiu que no té veu.
No, ni veu ni vot, ni poder adquisitiu.
I, a més a més, un dels col·lectius més explotats,
perquè els que treballen no tenen ni tan sols sindicats.
Els nens sempre ho han sigut.
O sigui, nosaltres, quan anem als camps aquests de refugiats i això,
el que ens trobem són nens i dones.
Els homes estem tots fent les coses importants,
que és la de matar-se molts uns en els altres.
Tot això es pot explicar en un llenguatge de circ,
en un llenguatge d'espectacle.
Això ho expliqueu com deies,
i intenteu, doncs, també transmetre aquest missatge,
però doneu espectacle fonamentalment
amb tot un seguit de números de circ, com cal.
Sí, home, de fet, a l'espectacle,
o sigui, bueno, hi ha un moment,
o sigui, hi ha un moment en què hi ha un espitx,
que no és un espectacle sobre les guerres.
El que sí que és veritat és que hi ha alguns números
que fem aquí, que els hem fet a llocs tan al·lucinants
que, com a Armènia, o a Palestina, o a Colòmbia, o a Brasil,
i el que és sensacional és que la gent pugui riure
exactament de les mateixes coses i dels mateixos gags, no?
I això és una cosa que a nosaltres ens omple d'alegria.
Com per tocar tots els circs,
l'acompanyal integren persones de diferents punts del planeta,
que això fa circ, també, no?
Sí, allò sí, allò és com a la casa del gran hermano,
però a la bèstia.
Sou molt de colla, o què?
52 persones.
Déu-n'hi-do, no.
Acompanyades cadascuna d'una ànima, eh?
Ja m'ho imagino, ja m'ho imagino,
que són persones amb ànima.
Són 50 dels que...
Això també quan ens pregunten,
perquè moltes vegades això del circ contemporani
i el circ tradicional, la diferència,
no ens pregunten,
i vostès tenen animals o no?
Jo penso que la diferència, a part d'aquesta,
doncs són altres diferències.
Però ja he de dir, amb molt d'orgull,
que nosaltres tenim 52 animals.
Racionals.
Perquè nosaltres som mamífers, martebrans i omnívors,
que no som somferes.
Clar, perquè, aviam, no ens enganyem, Tortell,
aquí al circ crec que la figura teva com a pallasso
i el que representes i el circ,
és una entitat, podríem dir, coneguda.
Quan aneu a algun punt d'allà on sigui
o no es coneixen coses difícils, cada cop més,
quan expliqueu qui sou i què feu,
com ho heu d'explicar,
perquè entenguin el que porteu com a espectacle?
Prèviament, abans d'aquelles coses de la contractació.
Bueno, és molt fàcil, és qüestió de portar
un nas d'aquests delàtecs a la butxaca,
que va molt bé perquè pots passar qualsevol frontera,
qualsevol checkpoint, qualsevol detector de metalls,
i ara, el moment en què tu et poses un nas
i et mires en algú,
aquella persona veu perfectament les teves intencions.
Déu-n'hi-do.
Escolta, Tortell, ja sabeu que aquí sou volguts,
fins i tot afortunadament heu pogut allargar
la vostra estada a Tarragona,
perquè tan bon punt es va dir que veníeu,
escolta, tothom vol anar a veure-us i no ens estranya?
Ja, moltes gràcies.
Estem molt contents.
I vols que et digui una cosa
que jo n'estic molt orgullós i feliç?
El meu primer cirque, el meu imaginari,
quan jo era petit,
els meus pares van treballar aquí a Tarragona
i ja vaig veure tres anys.
quan jo tenia...
He preguntat a la meva mare
i em va dir que tenia entre els sis i els nou anys,
o gairebé 10,
vaig veure aquí a Tarragona.
I el primer cirque que jo vaig veure,
que m'ho era enreglar,
jo vaig veure a Tarragona.
I per mi és una gran satisfacció
poder ara veure el meu cirque aquí a Tarragona
em fa molta gràcia.