Ara són les 12 del migdia i 8 minuts exactament és el moment d'obrir la línia directa amb l'alcalde de Tarragona.
Senyor Joan Miquel Nadal, molt bon dia, benvingut.
Bon dia i bona hora.
I el que jo li deia, no diré que tenim llista d'espera, però si tenim esperant ja,
és arribar i moldre les primeres trucades per participar en aquesta línia directa.
De totes maneres ens permetran o em permetran una servidora que fem allò de sempre,
de dir-los que un cop plantegin el tema que volen que arribi a l'alcalde,
escoltin la resposta o el comentari a través de l'aparell de ràdio,
perquè així facilitem que puguin participar més persones aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Dit això, en tot cas, també recordaríem que el telèfon és el 977-24-4767,
tot i que això em penso que és innecessari.
Donem pas a aquesta primera comunicació que fa uns minutets que s'espera.
Molt bon dia.
Sí, bon dia.
Amb qui parlem, sisplau?
Jo, per parlar amb el senyor alcalde.
Sí, però digui-me, perdoni, senyora, digui-me el seu nom, sisplau.
Pilar Roca.
Pilar, quan vostè vulgui.
Sí, miri, és que jo li volia dir que allí, bueno, nosaltres som de Tarragona, no?
I s'estimem molt Tarragona.
I el més maco de Tarragona és el Passeig de les Palmeres.
Bueno, i allí pujant al Passeig de les Palmeres, a mà esquerra,
hi ha un barracó que fa molt de lleig, perquè allí els de Tarragona ja no ho veiem.
Però els de fora sí.
I allí, que dèiem molt bonic, doncs quan jo era jova hi havia un restaurant,
anaves a ballar sardanes, quedava molt maco tot allò.
Bueno, ara, doncs allí, unes plantes que el senyor alcalde, vostè, que sap posar a les coses també, a Tarragona,
desposar algú allí, aquell racó que estigui bonic, no sé, una cosa bonica, eh?, que allò fa molt de lleig.
D'acord.
Bé, això és un tema.
Després un altre.
Bueno, aquí dalt a Sant Pere i Sant Pau, bueno, primer vam anar a l'Ajuntament a portar amb croquis el senyor Santiago Pallàs.
Bueno, d'allí on està la farmàcia, la farmàcia Cujol, bueno, hi ha unes escaletes que baixen i ve molt recta,
i llavors cauen molta gent, gent gran, no?
Bueno, allí, una barana, doncs no caldria bona, sap? Una barana així, doncs, normal, vull dir, senzilla, no?
Bueno, i llavors el bloc Sant Simón, també, allí on hi ha el pont, doncs baixant hi ha unes escales,
les segones escales que van a parar al Guisona.
Llavors allí una altra barana, perquè també allí hi ha una rampa i després l'escala, i també cauen.
Bueno, servidora, truco, perquè llavors me van dir, el senyor Pallàs, me van dir, que truqués a la brigada.
I servidora fa, des del mes de febrer que estic trucant cada setmana, recordant-los-he, eh?
Bueno, a veure si tenim la sort que les posin, no?
Perquè allí és, bueno, allò falta, és una cosa que, bueno...
Que posin aquestes baranes en aquests dos punts que vostè diu.
Molt bé, Pilar, gràcies per la seva trucada.
Adéu-ho, bon dia, adéu.
Iolanda? Sí.
Iolanda, bé, soc Llorenç Olivant.
Sí, aviam, vostè ens truca a través de la mateixa línia?
Sí.
Que parlava la Pilar Roca, doncs digui, Llorenç...
Sí, Llorenç Olivant soc.
Sí, digui.
Soc funcionari de l'Ajuntament de Tarragona, fa 45 anys.
Sí, però...
Amb el senyor alcalde...
Perdoni un moment només, Llorenç, hem dit que val la pena que vostès siguin breus
per poder donar possibilitat a molta gent de parlar.
La meva cosa és breva.
Doncs endavant, senyor Llorenç.
La meva cosa és breva.
Jo, amb el senyor alcalde, el Joan Card Nadal, ell ja sap que Llorenç Olivant
té dos funcionaris a l'Ajuntament amb actiu, que són el jefe de personal i l'altre.
Bé, jo soc jubilat, però ell ja em coneix el suficient.
Jo era simplement, era que també, dient-li a continuació, me'n refereixo aquí a Sant Pau,
al bloc Sant Pau mateix, on té la sardana, allí hi ha diversos globus de llum, no?
N'hi ha que estan, alguns encesos, n'hi ha alguns que estan apagats.
A veure si tindria l'amabilitat, els de l'illuminat, que passessin i poguessin arreglar queixos globus.
Val, val.
Els que fan, no?
Eh, senyor alcalde?
Sí, senyor.
Molt bé, Llorenç.
Gràcies, senyor Llorenç.
Gràcies per la seva intervenció, eh?
Adeu-siau, bon dia.
Adeu-siau.
Adéu-siau.
Són peticions molt concretes, les que ens arribaven des de Sant Pere i Sant Pau,
en referència a millores en determinats punts d'aquesta zona de la ciutat.
Ja veig que està prenent nota, alcalde.
I les palmeres, sí, és un tema, el de les palmeres, abans hi havia allà un bar
i és un espai que és propietat municipal i l'havíem reservat per veure què fèiem
i efectivament no queda amb el mateix nivell de bonic que les palmeres, sí.
Després, aquestes actuacions concretes de les baranes i el tema dels globus de llum.
Donem pas a una altra trucada. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
David García.
Endavant, David.
A veure, et volia parlar amb la senyora Nadal.
Soc un veí del carrer Rubí i Virgili, al carrer Sant Auguri i Sant Eulogi,
del costat del cementiri.
Tinc al costat de la meva casa, diguem, la circulació de la Nacional 340
i doncs vam demanar de posar aquí, a veure si podíem posar una pantalla anti-soloid.
No em digui que vagi a fumar perquè s'encarreguen...
Bé, que ells porten tot això perquè no...
Bé, jo vaig fer un escrit personalment, a veure si podíem posar una balla d'aquestes
d'anti-soloid i em van dir que havia de posar la balla a 3 metres de la carretera
i jo li vaig dir a aquesta gent de Foment que dintre del meu menjador no la puc posar
perquè tinc la carretera, el pont, el tinc a 2 metres.
La balla, diguem, del pont és la meva casa.
I és això, a veure com funciona i perquè va vindre el senyor Santi Pallàs,
a veure, bueno, a mirar tot això i va dir que ho intentaríem fer.
I la meva consulta és aquesta, a veure què se podia fer.
I l'invito al senyor Nadal que vingui a la meva casa, diguem, a veure com estem.
Perquè jo, diguem, és això.
La carretera tinc dintre la meva casa.
I és aquesta la meva consulta.
I per tant, aquesta proposta que la van des del Ministeri és que són 3 metres
que ha d'haver de distància entre aquesta pantalla i la carretera.
Això, i jo dintre del meu menjador no la puc posar, és això.
Jo volia fer això, i jo pel meu compte no la puc fer perquè la carretera no la puc tocar.
L'únic que passa és que vostè ja ha anat al Ministeri i ha anat a Foment.
O sigui, ja, evidentment no l'enviaré perquè vostè ja ha anat.
I a partir del moment en què Foment li diu que no pot ser, és quan ve a l'Ajuntament.
Home, hagués estat d'agrair que hagués estat al revés,
que hagués vingut primer a l'Ajuntament perquè poguéssim intentar una actitud conjunta
o veure des de l'Ajuntament la possibilitat de presentar alguna cosa a Foment
que fos mitjanament raonable i que tractés l'excepcionalitat seva
respecte a la resta dels veïns.
Però ara el que tenim és la negativa de Foment.
Moltes vegades a l'Ajuntament solament n'hi arriben,
en aquest cas vostè solament n'hi arriba, quan ha rebut el no d'una altra administració.
I ara el que pretén és que l'Ajuntament, amb aquest no que ja li han donat a vostè,
es converteixi en sí.
Home, farem el possible, però seria bo que això servís a la resta dels ciutadans
per analitzar el tema.
L'Ajuntament no és l'última administració, sinó que és la primera,
i que el que no pot ser és que quan amb una administració se li ha dit que no
amb un administrat o amb un ciutadà, com és el cas seu,
després no vingui a l'Ajuntament a plantejar-li el problema,
perquè ara el problema ja neix negativament.
Diguem, això el vaig fer jo pel meu compte.
I després tots els veïns van juntar, diguem, van fer...
No, primer vostè va anar...
No, primer vostè va anar...
Sí, coneixo el seu cas, escolti'm.
Sí, sí.
El coneixo perfectament.
I a més ha sortit als diaris.
I ha sortit en un munt de llocs.
Primer vostè va anar a Foment, i a Foment li van dir que no.
I aleshores vostè es va trobar amb un no de Foment.
Quan no va tindre el no de Foment, llavors va demanar als veïns
que l'ajudessin per fer unes cartes i tal.
I llavors Foment li va tornar a dir que no.
I ara, quan Foment li ha dit que no dos vegades,
i ha sortit al diari de Tarragona,
i jo he vist el tema i no estic parlant de la necessitat o no.
Ara, quan ja tothom ha dit que no,
ara resulta que és l'Ajuntament el que té que buscar les solucions.
Home, potser tenint en compte que vostè viu a Tarragona,
que vostè té un problema que al final li té que resoldre a l'Ajuntament,
potser hauria estat millor que primer hagués parlat amb l'Ajuntament
per veure si d'una manera comuna podíem enfocar el problema
i les eventuals solucions.
Jo el que em passava a mi és que l'antic proprietari
ja portava això en Foment.
Sí, home, però vostè quan va comprar el pis,
perquè a més sé qui és,
quan va comprar el pis ja sabia que estava la carretera allà.
És a dir, no és que...
No, no, no, estava abans el xalet, que és un xalet.
Perdoni, però quan vostè va comprar la casa,
ja estava la carretera allà.
Sí.
Simplement, que vostè m'ha digut que primer estava la casa que la carretera,
jo li diré que sí,
però quan vostè va comprar la casa,
perquè el propietari el que li va vendre,
vostè quan va entrar allà ja sabia que estava la carretera.
Però vaja, intentarem buscar una solució,
però que ens serveixi una mica tots plegats,
que ara ja anem a Foment des d'un no a intentar un sí.
quan abans, si haguéssim anat de comú no a cor,
potser amb matisacions haguéssim obtingut una solució.
David, gràcies per la seva intervenció.
Gràcies.
Bon dia.
Adeu-siau.
Nosaltres seguim endavant des d'aquí,
des de la línia directa del matí de Tarragona Ràdio,
977-24-4767.
És el telèfon que han de marcar per participar
i parlar amb l'alcalde directament.
Hi ha hagut una senyora que es diu Margarida,
que ens ha demanat, sisplau,
que és que havia d'anar a buscar la canalla a l'escola
i volia proposar...
Que parti bé el cotxe.
No, no, no.
Va caminant aquesta senyora.
Aquesta senyora, no sé...
No, no, abans de...
Diu, és que no hi seré a casa.
Però com que tenim una trucada en directe,
Margarida, endarrerirem la seva intervenció
perquè li doni temps d'anar a buscar la criatura,
al col·le i tornar a casa.
Perfecte.
Però ho tenim aquí damunt la taula.
Donem pas a una altra trucada en directe.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Soc Mercè Llurba, de les Parcel·les i Borra,
i la pregunta, la presentació ja ho diuen tot.
Què passa amb les Parcel·les i Borra?
Cada cop que ens dirigim a l'alcalde o a l'Ajuntament
per reivindicar que ens urbanitzin,
que ens adecuin a això,
ens responen segons a la distància que estem de les eleccions.
I així anem passant anys i anys.
No, no, senyora.
Podria veure si el senyor alcalde contesta.
No, senyora, i tant, que li contestaré.
No, no, no, no.
I per favor, testi.
Mercè, ha d'afegir alguna cosa més.
No, no, això.
És que si pogués escoltar a través de la ràdio
li agrairíem pels altres ullens.
Gràcies a vostè.
Bon dia.
No, no, no és un problema electoral.
D'on s'enguart,
i no és la primera vegada que hem parlat de les Parcel·les i Borra,
ni probablement serà l'última,
i m'estranya una mica que aquesta senyora ho digui d'aquesta manera.
A veure, les Parcel·les i Borra tenen un problema,
que és que l'organització de l'urbanització de les Parcel·les i Borra
deixa en moltes parcel·les i en moltes cases
en una situació conflictiva.
és a dir, el traçar carrers per dintre de les Parcel·les i Borra,
hi ha veí que li passa o bé per damunt de la casa a alguns d'ells,
o bé que li deixa el carrer a la mateixa façana,
i aleshores és un problema absolutament conflictiu
i absolutament especial i específic.
Ens hem reunit moltes vegades,
les Parcel·les i Borra tenen aquest problema,
que és que estan configurades dintre de la muntanya
sense guardar absolutament cap coincidència,
i passar els carrers, la il·luminació, les clavegueres, etc.,
resulta dificilíssim.
I cada vegada que es planteja aquest tema
i l'Ajuntament anuncia que en alguns moments
tindrem d'anar a expropiació de determinades cantonades
que impedeixen passar el carrer,
aleshores els veïns de les Parcel·les i Borra
es plantegen situacions en què si els val la pena o no els val la pena.
Han vingut a parlar amb mi amb diferents vegades.
El pla el tenen a l'Ajuntament.
Quines parcel·les resulten afectades el tenen a l'Ajuntament.
Però, per favor, que siguin conscients
que quan s'inicia un expedient administratiu
i es comencen a fer l'entrellat dels carrers,
hi haurà veïns quina situació de les seves cases,
de les seves parcel·les, s'hi veurà mimbada.
I a mi em preocupa.
I no és un problema ni electoral, ni és un problema de diners,
és un problema que qualsevol persona
que se senti davant del projecte
i vegi que és l'únic projecte possible
i que és el que menys problemes ocasiona
als veïns de les parcel·les,
també s'adonarà compte que,
siguen mínims els problemes que ocasiona
o tractant que siguin els mínims possibles,
hi ha moltes cases afectades,
moltes parcel·les partides
i molts llocs que passar el carrer resulta pràcticament impossible.
Jo crec que aquesta senyora ho sap.
Ara, arribarà un moment
que no ens quedarà més remei que forçar la màquina
i quan la màquina administrativa comença,
després ens trobem en què moltes persones
diran que per què havíem començat.
Ara, de moment, el tema està aturat, com si diguéssim.
No és que estigui...
Simplement hi ha l'urbanització feta
sobre planos,
però quan tu contrastes aquells planos
sobre la realitat de les cases,
doncs surt malament.
I és que no pot sortir d'una altra manera
perquè les parcel·les, aquestes viviendes,
han estat fetes segons la parcel·la
que es va comprar amb el seu dia.
Són parcel·les de 400 o 500 metres
i aquestes parcel·les després,
potser a la casa una la té tocant en un punt,
una la té tocant en un altre,
però en el moment de traçar per dintre de les parcel·les
els carrers, l'illuminació, les voreres i les clavegueres,
resulta que afectes a molts veïns.
I quan veus la quantitat de persones que afecten,
una amb una cantonada,
o un que li xafes això,
i li dius als propis veïns,
doncs queda.
Què passa?
Que el veí que no li afecta per res
diu que es faig immediatament.
i el veí que li afecta molt,
doncs te diu,
escolti'm, per favor,
que se'm va enlaire tota la meva propietat.
I aquí estic amb aquest problema.
Però m'agradaria que vostè mateixa,
perquè ho pugui explicar,
vagi i ho constati.
Clar,
segon tema,
quan hi ha que expropiar alguna casa
o hi ha que expropiar una parcel·la,
qui ho tindrà que pagar serà el comú dels veïns.
I aleshores,
estem en una situació realment tremenda.
perquè,
insisteixo,
les parcel·les es van comprar
d'aquella manera que es compraven,
que es feia abans,
i les cases estan construïdes
sense guardar cap mena d'alineació.
M'agradarà que vostè mateixa,
l'hi enviaré aquí,
perquè vostè mateixa vegi
l'estat actual
i un possible estat
de com quedaria
amb l'urbanització feta.
Perquè vegi el mal de cap que hi ha
i el complex que és
i el difícil que resulta.
Doncs mirarem amb la Mercè
o altres veïns de la zona
si volen fer-nos de Ciccerone,
li sembla l'alcalde,
i anar un dia a visitar
aquesta zona de la ciutat.
I que no és un problema electoral.
No és un problema electoral.
També, d'ententent,
és un problema de boda,
si no l'hi recordo, senyora.
Donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
S'ha tallat la comunicació.
La m'entén molt,
però clar,
hem d'entendre
que si demanem als oients
que escoltin la resposta
a través de la ràdio
hi ha aquest petit temps
que s'han d'esperar
que es produeixen de forma natural
entre el plantejament
que fan els oients
dels temes que volen fer arribar
a l'alcalde
en aquesta línia directa
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ara és un quart d'una del migdia,
8 minuts, 977, 2447, 67.
Mentre es produeix
aquesta nova trucada,
li faig arribar a l'alcalde
aquell encàrrec
que ens ha fet la Margarida
abans de les 12.
Afirma que falten fons públics
d'aigua potable
a la ciutat de Tarragona.
Que quan es va per la ciutat
que és normal
que et puguis aturar
en determinats punts
i que puguis veure aigua potable.
Això és el que diu la Margarida.
I una segona qüestió
planteja la possibilitat
en l'empresa municipal
de transports de Tarragona
que es puguin pujar
a l'autobús
gossos de menys de 6 quilos
sempre i quan
vagin tancats
en aquella mena de cistella
perquè diu que de vegades
hi ha persones
que l'han de portar al veterinari
que utilitzen el transport públic
i que no poden pujar el gos.
I que el que proposa la Margarida
és com a Renfe
de portar-los en aquestes cistelles
que van tancades
poder-los pujar a l'autobús.
Donarem instruccions
perquè els gossos
que vagin en aquesta situació
puguin pujar a l'autobús
de la mateixa manera
que ho fan efectivament
al tren, als avions i altres.
Que deu haver alguna legislació
però vaja
farem una correcció
en aquest sentit
que els gossos
que vagin dintre de les gàbies
hi pesin menys de 6 quilos.
De 6 quilos
diu la Margarida.
No sé si és un tema...
No, no, no.
És que clar
portar un d'em més de 6 quilos
ho deixem.
Que vagin dintre d'una gàbia
i la gàbia estigui encondicionada.
Donarem instruccions a l'MT
perquè sigui així.
Donem pas a una nova comunicació.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola.
Amb qui parlem, sisplau?
Núria Campos.
Endavant, Núria.
De quina zona ens truca?
Mira, truco de Tarragona.
Jo visc davant de la plaça de Toros.
Doncs quan vostè vulgui.
L'alcalde l'escolta.
Bé, jo visc allà davant
al carrer Mallorca
fent cantonada
amb Jaume I
i aquí davant
la serra era molt ampla
i es van plantar
bé, es va fer com un parterre.
Aleshores,
amb una part
hi van posar gespa
i uns arbres
i a l'altra part
hi van posar plantes
que no han vingut a cuidar mai
que estan totes mortes
i que, no sé,
que a veure què pensen fer
perquè jo penso
que si no han de cuidar les plantes
doncs que hi deixin gespa
perquè la gespa
de l'altre costadet
sí que venen cada setmana
a retallar-la i arreglar-la.
Només serà això.
Alguna cosa més, Núria?
No, no, gràcies.
Perdoni, Núria,
m'ho pot tornar a explicar?
Sí, mira,
al carrer Mallorca
fent cantonada
amb Jaume I
hi ha una serra ampla
que allí s'hi ha fet
com un parterre.
El va fer el constructor
però s'encarrega
l'Ajuntament de Culleracó.
Davant del xino?
Sí, exacte.
O sigui, ara ja està,
gràcies, perdoni,
ja està,
estava de...
De Pere Martell...
No, no, ja està,
ja està, ja està,
sí, perdoni,
sí, sí,
ja m'han fet càrrec.
Gràcies per dir-m'ho.
Gràcies, Núria, bon dia.
És més amunt del xino, sí, sí.
Una miqueta més amunt.
És un tema, doncs,
que és qüestió de revisar,
m'imagino.
El que no recordo
és el de l'altra banda,
no ho dic.
Sí, sí,
jo he passat
i he vist el jardí cuidat
però deu referir-se
amb algun...
Ara anirem a mirar.
Donem pas a una nova comunicació.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Andora Rioja.
Andava, Andora,
quan vostè vulgui.
Mira, aquesta senyora
que diu del parterre,
aquest,
Terra O,
però és la cantonada
Jaume I
amb Pere Martell.
Ara.
Jo també ho tinc aquí apuntat
perquè tinc un lot de coses.
Ah, té llista,
té llista de la compra,
com si diguis.
Si m'he donat,
doncs, endavant.
Sí, perquè no puc parlar,
voy a ir de prisa.
Mira,
es referente a los bordillos
que hay en la Rambla.
Ara, por Santa Tecla
viene una familia de Barcelona
a ver las fiestas
y tuve que acompañarlos
con una silla de ruedas.
Espera que bajo la rádio,
que me oigo.
Sí, perquè s'acopla, eh?
Així, doncs,
ens arribarà amb tota claretat
aquella llista
de temes que vol plantejar.
Endavant, Dora.
En ciertos tramos de la Rambla
los bordillos
están a ras de la acera,
pero en otros
hay más de un palmo de alto.
Lo que yo tuve que pasar
y que me tuvieron que ayudar
casi toda la gente
que me veía
al de hacerle fuerza
para subirla a la silla,
entonces,
no es en todos los sitios
de la Rambla,
es en distintos pasos de cebra.
¿Me escutáis?
Sí, sí, sí.
Bueno, entonces,
esto ya lo comenté
con el señor Mayor
por Sant Jordi
y me dijo,
ves el ayuntamiento
y me acompañó a un despacho
el señor que me atendió muy bien
y me dijo
que tomara nota
que me pasearía
un poquito por la Rambla
y que le pasase la lista
de todos los bocacalles
donde coincidían
el bordillo alto, ¿no?
Hombre,
a mí no me cuesta de pasearme,
pero lo mismo que me cuesta a mí,
que pago impuestos,
también podía pasearse en ellos.
Esto es una cuestión.
En la calle Cervantes
he pasado esta mañana
y de sucia
no hay ninguna triste papelera
porque he vuelto a marcha atrás
a ver si había alguna,
por si no,
no hubiera llamado.
Latas, papeles, bolsas,
bueno,
de toda clase de porquería,
incluso de perros,
pero lleno.
Aquello parece que sea
el váter de los animalitos,
pobrecilles.
¿Los animalitos, pobrecillos?
¿Cómo?
De los animalitos,
me ha dicho,
de perros,
quiere decir.
Bueno, sí.
No, no, vale, vale, vale,
vale, de acuerdo.
Es que no la oigo bien.
Sí, de los perros,
de los perros.
Sí, sí, vale,
es que no la oigo bien.
Bueno, pues en el tramo
que va de la calle Lérida
a la calle Soler,
todo este trozo,
que hay unos bancos,
pues allí todo lleno de latas,
bueno, sucio,
sucio,
es una zona céntrica.
Otra cosa,
¿por qué no se han puesto bancos
en la calle Pérez Martell,
en la zona de,
entrando por Imperio Altarraco,
a la mano izquierda,
cuando en Prada y la Riba,
allí en ambos lados,
lo mismo que en Ramón y Cajal.
Esto es una cosa
que la digo también
en nombre de varios vecinos
de por aquí.
Hi ha alguna cosa més, Dora?
Pues no,
sobre las plantas estas
y nada más.
Molt bé,
doncs gràcies
per la seva intervenció
i en tot cas,
si hi ha algun comentari a fer,
escolti-ho a través de la ràdio.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, adeu, adeu.
Adéu-siau.
Una llista de peticions
referents a determinades zones
de la ciutat
que feia la Dora, alcalde?
No, que moltes gràcies
per la seva aportació
i mirarem a veure
si resolvem
aquestes indicacions
que ens ha dit, sí.
Continuen les peticions
avui més que una altra cosa.
977-24-4767,
un minut, dos quarts d'una,
donem pas a una nova trucada.
Bon dia.
Sí, hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Javier Pallisso.
Quan vostè vulgui, Javier.
Sí, li volia preguntar
al alcalde,
al senyor alcalde,
a veurem
la llar de jubilats
de Pere Martell,
que fa molt temps...
El dia 30 d'octubre.
...que està per allí
a propera inauguració.
A veure com està això.
El dia 30 d'octubre
s'inaugura.
Quan?
30 d'octubre.
Molt bé, gràcies.
A vostè.
Gràcies, Javier.
Bon dia.
Gràcies.
Era una informació molt concreta.
El dia 30 d'octubre
s'inaugurarà
aquesta nova llar de jubilats.
Sí.
Doncs el Javier ja té la data,
s'ho pot apuntar a l'agenda.
I nosaltres,
mentre continuem
donant pas a noves comunicacions
a aquesta línia directa...
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Francina Carbonell.
Quan vostè vulgui, Francina.
Ja puc parlar-hi?
Endavant, i tant.
No.
Escolta, senyor alcalde.
Bon dia.
Bon dia, tinguem.
Escolta,
soc una veïna
del Macià Mallol i Bosch,
davant de les cotxeres
que estan fent ara vostès.
Macià Mallol i Bosch?
Sí.
Vostès estan fent unes cotxeres
que diuen del carrer Goya,
però, esclar,
tenen l'entrada
pel Macià Mallol i Bosch.
Sí, senyor,
que el vam inaugurar
ho fa poc temps.
Vam posar el nom del carrer
fa poc temps.
Sí, sí, sí,
no té raó.
Resulta que
estic en un quart
i, esclar,
em ve a frente
el que han posat
per tapar,
diem,
la planta de sobre,
que són unes plaques metàl·liques.
No sé si vostè ho ha vist.
Fa referència a les obres, vostè,
de les cotxeres.
Sí, sí, sí,
a les obres de les cotxeres.
O sigui,
el que és la part de dalt,
ja,
han posat
tot el que és el sostre,
diem,
totes plates metàl·liques.
Sí.
Resulta que
si
vaig cap allà
i al davant...
No, no, dic que sí,
però no ho he vist
ni me n'en recordo.
Digui'm, digui'm, perdoni't.
Val.
Llavors, jo resulta
que si estic dintre casa
i vaig cap allà
vaig a posar les olleres de sobre,
perquè allò amb enllueres...
Ah, no,
s'ha d'oxidar, senyora.
S'ha d'oxidar?
Sí.
No quedarà així?
No,
s'oxida, senyora.
Val,
és que vaig parlar ja amb el palet,
amb l'encarregat
i em va dir-me,
diu,
ja m'he quejado,
però jo no podo decir nada.
M'han dit que hi ha un procés
d'oxidació
i que efectivament
que els hi afecta.
Sí, sí.
M'ho va dir l'arquitecte
que fa aquestes plaques.
Si no tingués aquest procés
d'oxidació,
tal com m'han dit,
ja miraríem de canviar-les,
però no sé com són,
ni les coneixo,
però sí que una altra persona
anant pel carrer
me va dir,
me va adelantar el mateix que vostè.
Ah, val,
però hi ha un altre problema.
Amb la pluja,
això és horrorós,
eh?,
el suoll que fa.
Ah.
Saps vostè,
aquests dies de pluja,
vull dir,
ni dormir,
ni cap manera,
eh?,
perquè això és horrorós.
Per molt que succedi això,
ja sí que no...
Però no hi havia un altre sistema
de posar
que no fos aquestes plaques metàl·liques.
Jo la veritat
és que no ho sé
perquè no sóc arquitecte
i...
Sí.
Però sé que...
És que és horrorós,
eh?,
vull dir,
i tots els veïns,
vull dir,
hem dit el mateix,
que heu dormit,
hagués dit,
no,
impossible,
escolta,
si hi ha gaires aiguats,
o sigui,
gaires pluges,
això és horrorós.
Només que...
És que estan molt planes.
No ho sé,
ja farem.
No, no,
tenen un punt de baixada,
és un soroll horrorós.
Vull dir,
escolta,
ja no sé com han fet
d'un altre sistema
i no amb aquestes plaques,
perquè,
dient que dius
fos un trosset,
però és que és tot l'edifici
de dalt a baix,
plaques davant
i plaques al darrere.
Vull dir,
això és,
escolta,
ja ara el sentit per la raio
que parlaven d'això,
dic a veure si puc trucar
amb el senyor alcalde
i a veure
quina solució
hi poden donar.
Sembla que la cosa
de l'enlluernament
sí que té solució,
eh?
De l'enlluernament,
estic d'acord
perquè jo dic
que estic en un quart,
escolti-me,
si no puc ni pujar
la persiana,
perquè esclar,
allò lluerna
a base de bé,
no?
I allò dels arquitectes,
cregui tant,
si els arquitectes,
només val no parlar
malament de ningú,
dic que realment
que els polítics
tinguem que rebre
aquestes afirmacions
dels ciutadans
i que un arquitecte
professional
que cobra uns percentatges
per dirigir un projecte
i per executar-lo
i que després al final
me les tingui que carregar jo
en coses que són òbvies,
no sap greu,
però és la meva feina.
Jo tinc família
que són aparelladors
i així,
i escolti,
i quan ho han vist
em diuen per favor
que no ho han vist.
Però són de l'ofici,
són de l'ofici.
Són de l'ofici, sí.
Gràcies, Francina.
Gràcies, eh?
Fins la propera.
Bon dia.
Gràcies per trucar-nos.
9, 7, 7, 24, 47, 67
són les qüestions
que estan plantejant avui
els ciutadans i ciutadanes
de Tarragona
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
aquesta línia directa.
Per cert,
el tema de les fonts
que ens deia la Margarida,
és que no ho havíem pensat
i n'hi ha unes quantes.
Probablement té raó
que es necessiten posar al mes.
Avui dia,
com que tirem de moneder,
tenim 7,
comprem l'aigua,
doncs també cal pensar
que no està malament
tornar a aquella època
que un tenia 7
i s'acostava a una font pública.
Sembla una cosa
una mica antiga,
però necessària, probablement.
Sí,
mentre no demanin
que surti gelada...
No, aigua que sigui potable
i que no sigui dolenta.
Ja està.
N'hi ha prou.
Aquesta senyora té raó,
però sap què passa?
Que hi ha...
A veure,
té raó
i hem de reconsiderar aquest tema,
però com que a Tarragona
hi va haver tants anys
i tants anys
l'aigua dolenta,
és a dir...
Van perdre el costum.
Van perdre el costum
al propi Ajuntament.
És a dir,
nosaltres som una ciutat
que gràcies al trasbast de l'Ebre,
una obra que es va inaugurar
l'any 89
i que significava portar aigua
de la dreta i de l'esquerra
de l'Ebre aquí a Tarragona
i a tot el camp de Tarragona
fins a Montblanc
i fins a Emposta
i a Casas del Canà
i Sant Carles.
Nosaltres,
com que vam passar aquells anys
on l'aigua no era bona
i que tothom que volia beure aigua
doncs
tenia que anar-la a comprar
i com que se suposa
que durant tot aquest temps
doncs
ningú pensava
en anar a beure aigua
amb una aixeta pública,
excepte,
si no recordo malament,
l'única que era bona
que era la que estava
sota de les escales
de la catedral
perquè venia directament
del llurito
i per tant
clar,
és evident
que s'ha perdut
per part de l'administració
o dels arquitectes
i dels enginyers
i de l'administració
el pensar en les fonts públiques
potser és aquella
i...
Encara hi s'hi veu gent
que va a la del cementiri
que hi ha al costat
del cementiri
amb les garrafes.
Aquella del cementiri
si no recordo malament
baixa
i va a parar
a sota de les escales
de la catedral.
Jo diria que...
Doncs d'aquella
encara es veuen
moltes persones amb garrafes
que van a buscar l'aigua allà.
i perquè és aigua diferent
de la d'aigua.
Ara, com que hem perdut
aquest fet
aleshores és possible
que ja ningú dissenyi
una plaça
amb una font pública
i té raó aquesta senyora
que hi ha que tornar
a pensar
que a les places
hi pot haver
una font pública
perquè gràcies
al tema de l'Ebre
doncs les fonts
poden donar aigua potable.
Donem pas
a una altra trucada.
Bon dia.
Sí, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Roger.
Roger, què més?
Roger Buc,
trec-ho des de la granja.
Quan vostè vulgui, Roger.
Sí, mira, jo fa dos mesos
que visc aquí a la granja
i vinc de fora
i llavors m'he trobat
que en dos mesos
ja m'han robat
dues vegades el cotxe.
No sé si des de l'alcaldia
saben la inseguretat ciutadana
que hi ha aquí.
No sé si saben el...
Alguna cosa més, Roger?
Sí, bueno,
a part que aquí
he vist el cap al Tebre
i fa...
doncs sabeu que
des d'acabar
amb els blocs de pisos
que no hi ha llum
i no sé si hi ha
passa alguna cosa
amb l'Ajuntament
a veure si sap alguna cosa,
senyor alcalde.
Ha trobat els cotxes, Roger?
Sí, sí, només
s'ha pogut recuperar.
Els oberts
i robar el que hi ha dins
i fora.
D'acord, doncs
alguna cosa més, Roger?
No, ja està.
Doncs gràcies per la seva trucada.
A vostè.
Adéu-siau, bon dia.
El problema que té respecte
de la inseguretat ciutadana
i dels cotxes
doncs és un problema específic
i que ja l'hem considerat
moltes vegades.
No és un tema d'alcaldia
però l'assumeixo com a tal
i per tant
estem fent el que podem
en aquest sentit.
Respecte a la llum
del bloc
i dels blocs
és un problema
que té
el constructor
que ha vengut les vivendes
sense acabar
de tindre
totes les coses
de fora fetes
i que a més
en fi
l'Ajuntament
l'està requerint
perquè ho arregli
i seria bo
que els veïns
també requerissin
el constructor
perquè deixés l'obra
amb les condicions
que ell va pactar
amb el seu dia
amb els futurs compradors.
Donem pas
a una altra trucada.
Bon dia.
Però sé quin àmbit
de llum és.
És el carrer del Tebra
ens comentava.
Sí, però no és
en fi
és un espai
dels blocs
que hi ha
que a la part del demà
donen a la carretera
de Reus
per entendre'n
i no és
que sigui tota la granja
perquè la granja
la llum
les va inaugurar
fa quatre dies
tota la instal·lació
de llum
de la granja nova
i és justament
els llocs més moderns
i dintre del lloc
més modern
que seria la part
de l'IES
la part del col·legi
i tot allò
és un constructor
que amb l'urbanització
no ha complert
amb les seves obligacions.
Que havia d'assumir
aquesta llum
ha anat a construir.
Sí, les ha posat
les llums hi són
però no se li encenen.
Vull dir, la granja
tota la llum
que era una llum
que tenia 25 anys
l'hem canviat
i hem posat
una llum nova
i ja funciona
i la vam inaugurar
amb el seu dia
etc.
Però la part nova
d'aquest aspecte nou
de la granja
i concretament
d'aquest àmbit
que fa referència
a aquest senyor
és el constructor
que no ha complert
amb les seves funcions
urbanístiques.
Continuem rebent trucades
a la línia directa
amb l'alcalde
Joan Miquel Nadal.
Bon dia.
Hola, bon dia.
M'ha dit Antònia Robert.
Quan vostè vulgui, Antònia.
Jo visc a prop
o sigui, a la part alta
a prop
d'on s'està construint
aquest nou pàrquing
aleshores
temps enrere
hi havia un foco
que van posar
davant de l'església
de Sant Llorenç
aleshores
ara no hi és
i queda
però molt fosc
vull dir
veurem si es pogués
tornar a col·locar
una mica més d'enllumenat
perquè queda
molt fosc.
Alguna cosa més, Antònia?
Llavors també li voldria dir
que a veure
passejant
pel passeig de Sant Antoni
quan ja vas baixant
cap a la banda
que ja baixes
d'on s'escales
que van
les que van
a la ciutat jardí?
no, la ciutat jardí
al contrari
quan vas cap a la via Augusta
tot aquella banda
que ja vas baixant
escalinat
i queda el replà
vull dir
allò ve que està
però molt abandonat
perquè els bancs
plens de pintades
sí, sí
allò és un lloc
que ens pinten
ple d'herba
a veure
jo fa pocs dies
que vaig veure
que anava un noi
amb una maquineta
que anava tirant un líquid
per matar herbes
allí no hi ha herbetes
allí hi ha arbustos
sigui a terra
i sigui per dalt
no senyora
no, aquí passem els dos
s'aveu abandonat
a veure
el problema que tenim allà
és un problema
de les pintades
que les traiem
i ens les tornen a posar
una darrere de l'altra
però a veure
no hi ha una pintura especial?
no senyora
no hi ha res
perquè és porós
tot allò
jo diria que hi ha una pintura
que fa una capa
que allí no hi poden haver-hi pintades
per allò que és porós
no
és pedra porosa
m'explico
és a dir
té tota la raó
vostè
menys en determinats espais
l'Ajuntament les posa
sí, ja ho sabem
que les tornen a posar
però a veure
no sé
no, nosaltres
a veure
nosaltres li anuncio
a tall d'això
els hi anuncio
que
home
el fet de la intervenció
per part de l'Ajuntament
amb l'utilització
de detectius privats
respecte als temes
de la brossa
s'ha millorat molt
i en fin
dona la sensació trista
que tens que advertir
que
ja
fas això
perquè la gent
entri una mica amb raó
ara advertim
i adverteixo
com
com
fin
anuncio
que els detectius
aniran
destinats
únicament
al tema dels gossos
és a dir
que intentarem
trobar persones
que
que déu n'hi do
i
finalment
doncs jo calculo
que a principis de l'any que ve
quan tinguem
l'ordenança de policia
i bon govern
feta a la nova
en el que es responsabilitzarà
de les pintures
els
responsables
paterns
materns
o en fi
no
que té la pàtria potestat
doncs
ens dedicarem
a mirar
de veure
quins són els nois
que es dediquen
a tot això
ara
les herbes
si jo no diria malament
vostè se refereix
a la part
que
de la
que dona
hi ha un banc
hi ha un banc
que només es veu
una miqueta al cul
o sigui que està
tot el que és
el que
ropenges l'esquena
diguéssim
està ple d'herbes
perquè baixa de dalt
del parterra
que tampoc no és
ah
són
val val val
són aquells
parterres
que parteixen
entre passeig
i el que és
hi ha carretera
estan molt mal cuidats
interpretaven que eren
les escales
d'acord senyora
gràcies
però també el pla
del terra
també hi ha bastantes
arbetes
allò altes
i tot el que és
la corona aquella
que hi ha
de les ciutats
de Germanades
tot està pintat
com el passeig
de les palmeres
no passem
una setmana
sense despintar-ho
com per exemple
ara
des que
en fi
perquè vegin com són
les coses
però veurem això
suposo que quan ho fan
Déu deu veure algú
no?
no senyora
no
perquè ho fan a la nit
miri
des d'aquí
des que estic
però a la nit
també hi passa gent
vull dir
no ho sé
algú ho veu
suposo que sí
però miri
des que estem dient
que no al botellón
de la baixada
de Misericòrdia
des que s'està actuant
doncs miri
a la part alta
estan sortint
pintades en contra meva
és a dir
que els dius
escolti'm
no pot continuar
i a quixos nois
la seva solució
en comptes de fer
una mica d'exercici
i d'educació
és fer pintades
dient que
no a la repressió
alguna cosa més Antònia?
gràcies Antònia
gràcies per trucar-nos
bon dia
tres minuts
tres quarts d'una
encara tenim temps
de rebre alguna trucada
una trucada
sí perquè l'alcalde
ara ens deia
que té una agenda
molt a tapar
no no és un problema
és que tinc ara
a veure una mica
és un tema personal
i nosaltres
doncs
si hem
fent treball
però és que necessito
fer una
alcalde
no donar explicacions
hem dit als oients
que obríem la línia directa
fins minuts abans
de la una
encara podem rebre
una trucada més
977-24-47-67
en tot cas
incidim
mentre es produeix
o no aquesta trucada
parlava que els detectius
ara
estarien centrats
en el tema dels gossos
quin és el procediment
que se segueix
en aquest cas?
doncs
fotografiar un senyor
i després
un cop detectada
la persona
que fa aquesta infracció
que no deixa de ser una infracció
a partir d'aquell moment
s'obre un expedient administratiu
el que passa
perdó
és que no es dona publicitat
de les persones que són
vull dir
són
en fi
el que ho ha fet
rep la notificació
de
amb la sanció pertinent
etc
amb la proposta de sanció
perquè pugui fer al·legacions
el que és evident
és que normalment
la persona que ho rep
no ho diu
perquè no
no va explicant-ho
que ha rebut una proposta
de sanció
i més
amb les proves
que es poden veure
i ara el que farem
serà els gossos
és a dir
que no els estranyi
que dintre d'un parell de mesos
doncs matant-s'hi aquí
i els digui
miri
s'han trobat
a tantes persones
que se'ls ha fet fotografies
doncs
perdó
amb el gos
però no fent cas
dels excrements del gos
és a dir
infringint les ordenances
perquè saben tothom
que si es recull
no passa absolutament res
donem pas a una altra trucada
l'última en aquest cas
bon dia
hola bon dia
el seu nom sisplau
aprofito per dir
perdoni senyor
perdoni un segon
aprofito per dir
que la col·laboració ciutadana
amb aquest tema
seria bona
i que si truquen
a la Guàrdia Urbana
més o menys
dient llocs
on se produeix aquest fet
doncs que seria bo
per nosaltres
perquè podrem allogerir
la feina
i entrar més directament
amb aquestes persones
incíviques
la campanya
insisteixo
Tarragona és una ciutat
cívica
és una ciutat
molt cívica
i tenim un percentatge
molt baix
d'incívics
i es noten
i nosaltres estem
amb un plantejament
de lluitar
contra aquestes persones
que són incapaces
de respectar
el col·lectiu
de ciutadans
que hi vivim
ara sí
donem pas a aquesta nova comunicació
disculpi
primer que tot
per haver-lo fet
esperat
bon dia
bon dia
això és José Antonio
aquí de Buenavista
quan vostè vulgui
José Antonio
en primer lloc
felicitacions
al alcalde
per les actuacions
que està fent
en Buenavista
com l'alumbrado
com la entrada
per la nacional 340
etcètera
etcètera
però bueno
crec que hi ha
un petit problema
en Buenavista
no hi ha
ni una paperera
en casi ninguna
calle
de Buenavista
que este en condicions
per recibir
el papel
o la lata
o cualquier
cosa que se tenga
que depositar
ahí
bien sea
por actos
vandàlicos
o bien sea
por
porque ya son
viejas
y no se han
repuesto
pero bueno
es que no
no son las
dinox
no son las
dinox
sí sí
lo que pasa
es que
todos sabemos
que cuando
son las fiestas
de San Juan
los indeseables
lo que hacen
es que meten
ahí los petardos
las revientan
por abajo
y es que no
se han repuesto
o sea
en la zona
de la Rambla
Nueva
en la zona
de la calle 10
calle 15
bueno
está todo
haremos un repaso
haremos un repaso
a fondo
gracias por informar
gràcies
i molt bon dia
José Antonio
ara sí que deixem
aquesta línia directa
serà fins
la propera
es continuen produint
trucades
però ho lamentem
molt
aquest era el temps
que alcalde
fem una altra
jo demano
perdó
però
és difícil
és difícil
el rellotge
en paita
en tot cas
emplaçaríem els oients
a una propera línia directa
que efectuarem aquí
al matí de Tarragona Ràdio
gràcies
i no fem campanya electoral
aprofitant que estem aquí
si no té temps
alcalde
molt bon dia
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau