logo

Arxiu/ARXIU 2003/ENTREVISTES 2003/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 10d 5h 28m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Lluç Anton Baulenes, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amor idiota, amor d'idiota, millor dit.
Una altra història d'amor que s'afegeix a totes les històries d'amor
que en les novel·les de Lluç Anton n'hem trobat, no?
Sí, home, diguem que no em dedico a escriure històries d'amor,
però sí que l'amor és un element relativament freqüent, sí, en les meves novel·les.
És que, clar, tal com he presentat la primera pregunta,
t'assemblava que escriguissis, doncs, això, romances, històries romàntiques,
i no és això, però t'ho deia en el sentit que en les novel·les anteriors
l'amor és fonamental a l'hora d'estructurar la teva narració.
Sí, perquè a la vida quotidiana hi ha pocs elements, si ens hi fixem,
sobretot en la vida de la gent normal i corrent, com podem ser la majoria,
hi ha pocs elements que es repeteixin al llarg dels anys
i que normalment compleixin la mateixa funció i que, a més a més, no es gastin
i que facin com una mena d'element així d'unió, no?, entre generacions gairebé.
És a dir, hi ha vegades en què segurament amb el teu pare o amb la teva mare,
amb els teus pares, a vegades no tens res més en comú
que el fet que segurament ells es van enamorar i que segurament tu et vas enamorar
i com això, doncs, milions de gent.
Per tant, és un element que literàriament és molt funcional, funciona molt
i, a més a més, doncs, la gent normal, si es reconeix de seguida.
Per tant, doncs, l'he fet servir i en aquest llibre, Amor d'Idiota,
doncs, diguem que és la vegada en què és l'element central.
És a dir, d'altres vegades no ho era, era un element col·lateral
que, doncs, hi entrava, sortia o era un element més.
En aquesta novel·la és una, jo diria gairebé que és una reflexió sobre Amor.
El punt de partida és claríssim i contundent.
que parteixen de la base que diu que tothom és idiota, en principi, no?
Sí.
És el que ens véns a dir, que la idiotesa és una característica generalitzada entre la humanitat.
Sí, és una...
Aquesta novel·la és una novel·la que té un component d'ironia
i així d'humor, diríem, d'humor una mica rebentaire, oi?
Per dir-ho.
I aquesta ironia es manifesta tot sovint en les preguntes que es fa al protagonista,
que es considera idiota.
I, en el fons, no és més que una pregunta retòrica,
perquè això li permet fer coses
i, sobretot, li permet preguntar-se coses sobre el món que viu,
sobre les coses que li passen, sobre les seves relacions amb la gent.
I totes aquestes preguntes se les fa a partir de la consideració
que, doncs això, que ell és idiota,
que no entén gaire bé les coses, el món és molt complicat
i, a partir d'aquí, doncs, ell va tirant.
Considera, en el fons, que és millor saber,
o sigui, que un saber que un és idiota
perquè hi ha molta gent que no ho sap
i que segurament també ho és
i que, quan se n'adona, potser ja és massa tard.
És millor saber-ho, doncs, no?
Ens posen una altra categoria, els que ho saben.
Sí, sí, sí, efectivament.
Diferent els que ho ignoren.
Sí, sí, sí.
És una categoria que, segons el protagonista,
jo ho poso en boca d'ell,
permet anar més relaxat per la vida
i, d'altra banda, també et permet anar,
a vegades, ser una mica més inconscient,
perquè, és clar, diguem que, com que ets idiota,
et permets de fer idioteses, oi?
O allò que el món considera que és una idiotesa clara i rotunda.
Per tant, diguem que és una situació
en què el protagonista aprofita d'una manera
clarament manipuladora a favor seu.
En les teves anteriors novel·les,
El fil de plata, La felicitat,
tot transcorria, totes les històries passaven
en una Barcelona de temps passats,
del segle XIX, del segle XX.
Ara, situes tota aquesta història
i tot això que vols explicar
en una Barcelona postolímpica, no?
Allò, la dècada dels 90,
que va ser una dècada, sens dubte, importantíssima,
per tot un sector de gent.
Doncs sí.
Per tant, són referents més propers en el temps
a tots nosaltres.
Sí, sí, sí.
No és que triés aquest període
ni que tingués ganes especials
d'explicar aquest període,
però em va semblar que era el millor
per situar aquest protagonista
i els seus amics,
que són gent en crisi,
gent que està en un moment de desorientació,
de desubicació,
no sap ben bé encara,
són gent en torn dels 35 anys
i llavors clamanava molt bé
aquest moment,
el 1993,
perquè, clar, si diem postolímpica,
en el fons ja Barcelona serà postolímpica
fins l'any 3.000 o 4.000,
ja serà sempre postolímpica.
Doncs la novel·la està situada l'any 1993,
a principis, a més a més,
durant la primera part de l'any,
vol dir que els Jocs Olímpics
s'estaven molt propers
i per tant les reflexions immediates
eren molt calentes
i, en fi,
això és una cosa que la recordem tots,
ni que sigui a nivell general,
i és que es va passar
d'una eufòria
durant els Jocs,
abans dels Jocs,
durant els Jocs,
d'una eufòria absoluta
en tots els sentits,
fins i tot el comercial,
l'econòmic,
el cultural,
el dimatge,
tot,
es va passar a una profunda depressió,
que sobretot va tenir marcada
per la depressió econòmica,
és a dir,
de cop i volta
es va instal·lar una depressió econòmica
molt forta
que va durar
un quant temps.
De fet,
quan preguntes a la gent
tothom la recorda
aquesta depressió
perquè és l'únic moment
en què els pisos van baixar de preu.
O sigui,
després de l'any 93
ja van tornar a pujar
i tots sabem
el que ha passat
amb la construcció,
sobretot a Barcelona,
però tothom se'n recorda
del 93
perquè és l'última vegada
en què els pisos
van arribar a baixar de preu,
cosa que és una cosa insòlita
absoluta.
Això sí que passarà a la història.
Sí, per això.
Doncs passarà realment
a la història
i en aquest moment
és quan jo situo els personatges.
Per tant,
m'he trobat
que havia de parlar
de la Barcelona postolímpica
i ho faig,
oi?
I ho faig,
diríem,
en la manera usual
que jo ho faig,
és a dir,
amb un cert detallisme,
però sense fer-hi
tampoc tanta,
sense aturar-m'hi tant,
com per exemple
en la meva novel·la anterior,
la felicitat
en què Barcelona
era realment
un personatge
i la novel·la
no s'entenia
sense aquesta implicació
de l'entorn.
Aquí,
a Amor d'Idiota,
Barcelona és el lloc
on li passen
les aventures
al meu protagonista
i com que li passen
les aventures
i corre molt
amunt i avall
doncs faig
una descripció
de Barcelona
així,
en fi,
de la Barcelona
d'aquell moment
i per tant
m'hi aturo,
però m'hi aturo
només
el temps just
perquè
hi passi
el meu protagonista.
I ja hi ha molts
referents
que els lectors
agraïm molt
quan llegim
una novel·la
que ens és
contemporani
en el temps,
referents materials
de noms propis
d'espais,
de llocs,
de cançons,
això és molt agraït
per al lector,
ets conscient,
no?
Sí,
sobretot
quan són
referents
que estan
relativament
frescos,
per tant
el lector
s'hi enganxa
i s'hi enganxa
a partir
de l'experiència
personal
i això és una cosa
que és molt satisfactòria
si arribes
a un acord
amb el lector,
a vegades
no hi arribes
i vindrà mala sort,
però quan hi arribes
està molt bé.
perquè en altres novel·les
depèn,
el que jo he fet,
clar,
si te'n vas molt lluny
en el temps,
aleshores tens una feina
suplementària
per proposar
aquesta complicitat
al lector,
que és acostar-li
el moment,
acostar-li
fins a fer-li
com a mínim
donar-li tota la informació
i fer que el lector
se senti
còmode
en una època,
no sé,
per exemple,
la felicitat
era l'any 1909,
doncs clar,
l'any 1909
la referència
ja no existeix
ni gairebé
ni tan sols
a través dels avis,
oi?
i llavors vaig fer
una feina de documentació
molt gran
i sobretot
de presentar-la
al lector
d'una manera
amena
i que se sentís
còmode,
és a dir,
que entrés amb mi
en aquella època.
Amor d'Idiota
això no m'ha calgut
i per tant
m'he dedicat
a treballar
altres aspectes
com la qüestió
del ritme
de presentació
del material narratiu
després,
després també
l'estudi
dels personatges
és a dir,
que m'ha permès
de dedicar-me
més
a altres aspectes
tècnics
que també,
doncs bé,
es presenten,
espero que
que el lector
hi entre igualment.
Jo encara no l'he acabat,
estic a punt d'acabar-la,
m'ha agradat moltíssim,
com he de confessar
i no em fa res de dir-ho,
m'han agradat
les anteriors novel·les
de Lluís Anton Baulenes,
m'agrada molt
com ha escriu
Lluís Anton Baulenes
i m'agrada molt
tot el que dius
a les teves novel·les
i en aquesta en particular
el que m'ha cridat l'atenció
i també m'ha agradat
particularment
és un aspecte
que jo crec
que els lectors
i lectores
que ronden
els 40
amunt i avall
ho agrairan també molt
i és que se senten reflectits
per primera vegada
i se senten una mica
partíceps
d'una generació
que sembla
que no ha existit mai
perquè eren massa joves
quan era la transició
i eren massa vells
a l'època de la moguda
potser, no?
Llavors aquesta generació
una mica a cavall
entre dues èpoques
no se l'ha tingut
gaire en compte
i sembla que ens recuperes
a tots
en aquesta novel·la

O potser
estic exigerant
No, no
no crec
que exageris
el que passa
que
que
igual que
que et deia
que no era
jo no havia fet aquesta novel·la
amb la intenció
de reivindicar
la Barcelona postolímpica
sinó que m'hi havia trobat
jo l'únic que volia
era explicar
explicar
doncs la història
no?
del meu protagonista
pobre
que ja té prou problemes
com va
a més a més
per aturar-se
pensar en la Barcelona
postolímpica
doncs a més a més
resulta que
de rebot
també està sent
una novel·la
de retrat generacional
com tu molt bé
molt bé
has detectat
o has dit
no?
això no
jo no m'ho havia proposat
però tothom
que està llegint la novel·la
tothom m'ho està dient
i tothom m'ho està agraint
agraint
en el sentit
diríem
purament humà
és una generació
és una generació molt abandonada
no?
tant de bo

diguem que a veure
totes les generacions
en un moment o altre
es senten abandonades
i segurament
doncs
tindrien alguna cosa
a dir
no?
el que passa
doncs que
quan trobes algú
que es dedica
en particular
a la teva
i a més a més
doncs
l'exposa públicament
diguem que
ho agraeixes més
oi?
vull dir que
jo penso que totes les generacions
igual que tothom
en un moment o altre
de la seva vida
doncs
a vegades
als 30 anys
a vegades als 35
a vegades als 40
o a vegades als 28
doncs
fa una mica de reflexió
perquè
troba que el temps ha passat
i potser
doncs
les coses
no han anat
com creia
o
és a dir
fa una reflexió
i tria
doncs
de canviar
el camí
o continuar
etc
i per tant
les històries
de crisis personals
en el fons
també són
intergeneracionals
oi?
ara
clar
la meva novel·la
tria
un grup
de gent en concret
i al triar
aquest grup
de gent en concret
els que s'hi veuen
representats
els fa molta gràcia
perquè no s'ho esperen
això és veritat
i vostès es preguntaran
per què no
li pregunta
Lluís Anton Baulenas
per l'argument
de la novel·la
doncs
perquè les novel·les
són com les pel·lícules
s'han de veure
s'han de llegir
i no es pot explicar
o no?
Lluís Anton?
no, no
tens tota la raó
tens tota la raó
nosaltres som en pistes
exacte
és que hi ha novel·les
que es poden explicar
més i altres menys
i si ho expliques molt
jo crec
això precisament
és una guerra
que jo tinc declarada
amb tota la cordialitat
amb les editorials
perquè
una de les coses
que no suporto
és que
el llibre
la contraportada
m'expliqui
ja tota la novel·la
fa molta ràbia
això
el lector també

jo penso que
a veure
és molt important
la contraportada
perquè
molts de nosaltres
sobretot davant de la llau
de novetats que hi ha
doncs en fi
és una cosa molt típica
la gent agafa el llibre
mira es darrere
per veure de què va
però una cosa
és veure de què va
que es pot explicar
i d'una manera
que tu donis
les ganes
de comprar el llibre
perquè
expliquis mínimament
de què va precisament
però explicar de què va
no vol dir explicar l'argument
i això a vegades
a mi em posa molt nerviós
perquè
jo mateix
quan llegeixo
quan llegeixo
les contraportades
pensant-me
que m'estan explicant
de què va
després començo a llegir
la novel·la
i m'adono
que tot el que m'havien explicat
a la contraportada
és el desenvolupament
de la novel·la
cosa que a vegades
et xafa
la curiositat
no?
és ben cert
ara
vull dir que hi ha novel·les
que admeten més
explicació
i altres menys
i en un cas concret
d'amor d'idiota
doncs
poca cosa més
podem dir
home
jo crec que podem dir
un detallet anecdòtic
si vols
però que és molt divertit
parlaves de contraportada
parlem de portada
hi ha una fotografia
que em penso
que ets tu
o no?

ets tu
quan eres petit
amb una mona
preciosa
immensa

això és un motiu
suplementari
per regalar aquest llibre
ara per Sant Jordi
o sigui
com es pot veure
totes les maniobres
comercials
són vàlides
però veure't a tu
en un llibre
així en la portada
amb aquesta cara
de bon nen
devia ser bon nen
no?
com una mena de sacrifici

no ho sé
no me'n recordo
amb el seu pantalonet curt
l'amunt
els braços
allò que se'n diu
entranyable
la fotografia

no és que
penso que
hi ha
hi ha coses
que provoquen
una
una sensació
de
de melanconia
i de pas del temps
molt intensa
i una de les coses
que provoquen
aquest sentiment
són les fotografies
casolanes
les fotografies
personals
vull dir que
aquesta
aquesta
voluntat
que jo vaig demanar
sisplau
se la podien
se la podien donar
o ferir
a partir de la portada
ha estat molt ben trobada
no perquè sigui jo
perquè
això
en el fons
francament
va ser una casualitat
això sí que és anecdòtic
que siguis tu
és absolutament anecdòtic
podria ser qualsevol
qualsevol persona
qualsevol lector
amb una foto
casolana
doncs
amb el pas del temps
esdevé un
un
un
una font
de
de
de sentiment
que
que
que
que és molt difícil
de controlar
o sigui són
són
ja hi ha molta gent
que agafa l'àlbum de fotos
i i no per res
sinó que
davant d'una foto
absolutament normal
és més una foto
tranquil
o una foto
que no
diu res especial
doncs es posa a plorar
perquè
aquestes fotos
capten un instant de vida
que en el fons
són un instant de vida
que ja se n'han anat
i són molt més importants
que fotos diríem d'estudi
o fotos
d'aquestes
buscades
i llavors
doncs per això
aquesta és la història
de la
de la portada
jo volia que hi hagués
doncs un nen
que els nens
a més a més
capten
capten molt
aquest instant
i finalment
vaig acabar
sent
em van començar
a posar
a mi
van acabar
per pensar
que em podien posar
a mi
i vaig acceptar
perquè vaig pensar
que un llibre
que es diu
Amor d'Idiota
doncs almenys
perquè ningú
se senti ofès
doncs
el primer idiota
jo
el primer idiota
jo
i així
doncs no se'n fa
de ningú
doncs els lectors
en aquest sentit
ens sentim
molt idiotes
de llegir
aquesta novel·la
des de la meva
modesta opinió
una novel·la
molt propera
molt propera
diu moltes coses
i a més
fa passar una bona estona
cosa que també
n'has d'agrair
francament
doncs sí
això és el que es pretenia
Lluís Antón Baulenas
gràcies per atendre
la nostra trucada
que aquest Sant Jordi
sigui tot un èxit
i el que és més important
tot l'any
des del punt de vista literari
gràcies
bon dia
moltes gràcies
gràcies
gràcies