Al matí de Tarragona Ràdio ens hem volgut acostar a una de les propostes culturals
que duraran a la ciutat al llarg de tota la setmana, al Camp de Mar.
Es tracta del Festival Juvenil de Teatre Greco-Llatí,
que arriba ja a la seva vuitena edició.
Hem volgut convidar al matí de Tarragona Ràdio a la Joana Saragossa,
que, a més de vicerrectora de la Universitat Rovira i Virgili,
també coordina aquest cicle, aquest Festival Juvenil de Teatre Greco-Llatí,
a través de la Societat Catalana, precisament, de Teatre Greco-Llatí.
Molt bon dia, Joana.
Suposo que contents d'arribar ja a una vuitena edició
i amb la participació de 7.000 joves en aquesta proposta.
Sí, la veritat és que sí, estem molt contents,
tot i que, més val dir-ho perquè algú se'n donarà a compte,
que hem baixat una mica de nombre de participants.
Aquest any són 7.000 i l'any passat em sembla que estàvem a prop dels 8.000.
Però aquest any és el primer any que ens hem independitzat.
És a dir, que abans formàvem part d'un...
és a dir, érem diferents grups, no?, que formàvem una única societat pel teatre
i l'any passat ja vam començar i ara ja estem independitzats.
Una mica per separar-nos i per... d'empreses que hi havia abans, no?,
que eren empreses una mica amb afany de lucre i que a nosaltres això no ens sembla bé.
I després una mica també per consolidar la societat com a tal, no?, aquí dins de Catalunya.
Perquè, a més, estem parlant, clar, d'una iniciativa educativa d'una manera molt lliure i molt divertida,
d'alguna forma d'acostar al teatre greco-llatí a adolescents entre 14 i 18 anys, que aquest és l'objectiu, no?
Sí, no, i la veritat és que et sorprèn i et sorprèn gratament, no?, quan veus que...
Sí, perquè és que als instituts ja gairebé no estudien ni...
Bueno, lletí sí, però poc, i grec molt poca gent, no?
I aleshores que vegis que van al teatre aquests nois d'aquestes edats que no s'estan quiets i allà s'estan quiets escoltant
i sembla que els agradi, doncs mira, està molt bé.
Perquè, esclar, estem parlant que tindreu obres de Sòfocles i de Plauta que són autors de teatre grec
que una mica, quan dius els noms, potser a algú no li sonarà, però si dius Electra o dius Antígona o dius Edip Rey,
doncs a tothom li ve al cap això.
El que passa és que, doncs, suposo que és complicat, no?,
fer arribar el fet que el teatre grec-colletí no és una cosa arcaica, no és una cosa antiga,
sinó que és molt actual a la gent de 14 i 18.
Home, sí, jo penso que no és tan difícil, perquè saps què passa?
Que els mateixos actors són nois d'altres instituts.
Llavors això els apropa més els uns als altres, no?
I després, que escolta, si estem al dia, no?, amb totes aquestes coses,
ara amb aquesta guerra tan animal que hi ha,
i, clar, vull dir, a veure, doncs, l'Electra és una tragèdia de conflictes, per entendre'ns, no?,
que ve donada també per un seguit de coses d'aquestes.
Per tant, ja penso que està molt al dia tot això.
No, i a més a més, doncs, el que veiem és que les adaptacions són completament lliures.
Avui, precisament, estàvem mirant la fotografia que publicava el diari de Tarragona,
en la que un grup de tres joves estaven en una espècie de grup de rock de heavy metal
i era una representació de teatre grec-colletí, no?, que és força curiós.
No, no, i l'Electra d'avui, la veritat és que si algú que passi partit té ganes d'entrar,
que podrà entrar, no?, també és molt curiós veure com van maquillats i com van vestits, no?
Jo no sé, aquesta estètica no sé quina és, però és aquesta estètica que es posen les samarretes estripades damunt del no sé què
i aquesta estètica que veus pel que remlen els joves, no?
Una mica pang, la cosa.
Sí, una mica va per aquí, no?
Sí.
A més a més, és el segon any que es fa a l'Hospitalet de Llobregat i també s'hi ha afegit Girona, que suposo que també és una alegria, no?,
que es vagi ampliant el círcle.
Sí, és això que et deia, no?, que una mica per consolidar-nos dintre de Catalunya,
doncs des de Tarragona anem fent altres llocs.
I llavors la veritat és que tenim gent que ens ajuda, que és de la mateixa societat, no?,
perquè si no, no ho podríem fer.
I sí, doncs aquest any serà el primer cop que ho farem a Girona, fem una comèdia als CapTV.
Per què la selecció d'aquests dos autors per aquesta vuitena edició?
Doncs mira, a veure, s'havia d'escollir una cosa o altra, no?
Però és que, a més...
Això per començar i després ja ho veurem.
No, però és que, a més, a Sófocles aquest any se l'havia d'escollir a la força,
perquè aquest any és el 2.500 aniversari del naixement de Sófocles.
I, per tant, jo penso que era obligat, no?
I clar, com que és greco-llatí, doncs llavors ja havíem agafat les tragèdies de Sófocles,
doncs, bueno, una mica també va en funció del que estan fent els diferents instituts.
És a dir, no tan sols què fan a classe, sinó què fan els grups dels diferents instituts, no?
I bé, doncs aquest any hi havia, diguéssim, en cartell, no?, els Plautes,
i, per tant, doncs, bueno, ens vam decidir per aquí.
Com, amb l'experiència que us donen anys anteriors d'aquest festival juvenil de teatre greco-llatí,
com afronten aquests nanos aquestes obres?
Com les treballen?
Quin és el resultat en escena?
Perquè suposo que haurà absolutament de tot, no?
Hi ha de tot, sí, hi ha de tot.
Però la veritat és que treuen...
A veure, jo penso que els nanos que fan això són nanos que tenen una sensibilitat especial,
i que els professors que els dirigeixen també, no?
I aleshores et pots trobar amb sorpreses molt, molt agradables,
de veure una nova visió, no?
No d'un personatge, perquè, evidentment, no és el personatge,
però sí de com ho posen en escena, no és això que deies tu?
Doncs et pots trobar amb...
A vegades, quan et vénen d'Andalusia, no?,
que et facin un tablau flamenco al dia, sí.
És a dir, que el cor es converteixi en un tablau flamenco,
o que es converteixi això en una òpera rock, no?
I la veritat és que jo trobo que és molt interessant de veure-ho.
O sigui que convidem a tothom a que s'acosti.
Avui a les 12 comença la primera representació.
A les 12 i a la tarda hi ha una altra representació a les 4 i mitja.
Cada dia és a les 12 i a les 2 quarts de 5.
Al Camp de Mar i, per tant, a la gent que l'interessi poder-hi anar, doncs...
Sí, sí, a veure, els que hi vagin, que pensin que estaran amb 6.000,
bé, 6.000 en 3 dies, no?
Avui, per exemple, amb 500 estudiants,
i que, clar, no és el mateix estar amb 500 estudiants que anar a un teatre allò, no?
Però que té la seva gràcia i el seu encant i que, a més,
ja et dic que a ells els interessa molt i, per tant, estan bastant atents a l'obra, no?
De fet, és tota una iniciativa per una mica...
Xesper, tothom el coneix, no?
Diguem, Xesper, ni que la gent no sàpiga el què,
a partir d'adaptacions cinematogràfiques,
d'adaptacions teatrals molt properes a nosaltres,
ens resulta molt actual, no?
Però, clar, tu deies, el mateix Electra.
Electra, per exemple, doncs és completament aplicable a l'actualitat
i, a més a més, també porta, doncs, el nom d'un complex, no?,
psicològic que també ens és molt proper,
igual que la història d'Ibrei o altres històries.
També es treballen, dintre de les escoles, prèviament a aquest festival,
la importància d'aquests autors i la seva transcendència actual?
Sí, perquè el que fem normalment és que agafem els autors
dels quals ells després s'han d'examinar.
A selectivitat o...
Bueno, no sé si a selectivitat, em sembla, ja, bueno, a l'espau.
A l'espau.
A l'espau.
A l'espau.
Llavors s'agafen els autors que han estat treballant durant el curs, no?
I, clar, això els és molt més fàcil, no?
Molt més proper.
Molt més proper.
Com és que costa tant que les ensenyances de cultura clàssica
continuïn als instituts i a la secundària?
Doncs, mira, jo és una cosa que no ho entenc i que sempre ho dic, no?
Perquè jo penso que la gent que es dedica a treure el llatí i el grec
és que són gent que no tenen el cap ben amoblat.
No, no, mira, ho sento, però és així, no?
Perquè, clar, o sigui, tenen molt clar que la gent han de sumar,
restar, multiplicar i dividir, i em sembla fantàstic.
Però la gent han de saber escriure, la gent han de saber llegir.
i després es nota de vegades la gent que ha fet llatí i grec
tenen el cap més estructurat.
De veritat, no és broma, no?
És a dir, tu quan has de fer una traducció,
clar, les frases van estructurades.
I, per tant, quan veus aquell text,
en el teu cap t'ho vas muntant tot, no?
I això jo trobo que serveix.
I després serveix, doncs, això,
aprendre l'humanitat de tot el que hi ha.
És que nosaltres venim de la cultura llatina i greca.
Llavors, jo no puc entendre que, bueno,
que de cop i volta diguin, no, s'ha acabat,
perquè això no serveix per res.
I més, és que diuen no serveix per res, no?
Això és el que et posa molt neguitós, no?
Et posa molt neguitós el fet que no serveixi per res el grec i el llatí,
però és que fins i tot la filosofia està quedant també arraconada, no?
Sí, sí, sinó tot el que sigui fer pensar la gent,
ho anem arraconant, escolta'm.
Clar, després anem a les guerres, perquè on que no pensem...
Ara, jo he de dir una cosa, ara m'estic enrotllant molt, no?
Cap problema.
Però, no, és que estic dient això
i he pensat que aquesta vegada els joves,
malgrat que no els deixen pensar,
vull dir, ens estan donant una lliç a tots, eh?,
quan surten al carrer cada dia a cridar.
Això ha sigut tota una sorpresa per molta gent.
Això ha sigut una sorpresa de dir,
ah, estaven allà i se n'entaraven del que estava passant.
És a dir, que potser era una mica
deixar-nos emportar pel tòpic
i per pensar molt fàcilment en grans etiquetes, no?
Sí.
No, no, per això, per això.
Escolta, està molt bé que la gent pensi
i actuïn després, no?, en conseqüència.
Per cert, que tu ara comentaves
aquesta mobilització dels joves,
jo suposo que en aquest Festival Juvenil de Teatre,
no sé si has pogut ja copsar una mica
totes les obres que hi seran presents
al llarg d'aquesta setmana,
però suposo que alguna referència directa a l'actualitat
hi deu haver.
Jo suposo que cada vegada que comenci una de les obres,
els que presentem les obres,
vaja, estic convençuda que tothom dirà alguna cosa.
Segur.
Sí, i després tenint en compte tot el que...
És a dir, la gent que ho estan fent,
no ho sé, però segurament ells també
haurà de dir alguna cosa.
Perquè, doncs, estem parlant de la importància
de la cultura greco-llatina,
sigui en filosofia, sigui en teatre,
sigui en literatura, sigui en el que sigui,
i de la seva aplicació a la vida real.
Això és el que podreu veure
a aquesta vuitena edició
del Festival Juvenil de Teatre Greco-llatí,
amb representacions a les dotze del migdia
i a les quatre de la tarda,
em comentava, Joana?
A dos quarts de cinc de la tarda.
Dos quarts de cinc de la tarda al Camp de Marta.
Si voleu estar rodejats de joves que pensen,
doncs us podeu acostar a aquestes representacions.
Gràcies, Joana, per acostar-te al Madrid de Tarragona Ràdio.
Gràcies.