La una del migdia, en 10 minuts, el grup teatral 45 a RPM.
Aquest proper diumenge tornarà a representar l'obra Quintal·le.
Tenim una bona representació, en aquest cas, de les actrius d'aquest espectacle,
la Maria i la Tere, que són noves incorporacions al grup.
Bon dia, benvingudes.
Bon dia.
I dues veteranes, la Rosa i la Maribel. Bon dia, senyores.
Bon dia.
I què ha passat? Que el públic anava sortint els tarragonins pel carrer.
Volem una nova representació, perquè, clar, treballar tant per fer una representació o dues,
no, us han demanat, a més, cartes que us arribaven, e-mails, e-mails, de tot.
Volem tornar a veure l'obra Quintal·le del Vicenç Canyón.
És que quan els junts s'esgoten les entrades...
És veritat.
Els junts s'esgoten les entrades, llavors no toca altre remei que tornar-la a fer.
Escolta, com quan entrevisten l'Arturo Fernández i aquestes...
On està la clau del vostre exe? Per què agradeu tant a la gent?
Ja sabem que ho feu molt bé, però no sé què teniu de particular,
que sempre s'esgoten les entrades quan el 45 RPM fa una obra.
I no és que porteu la família.
No, l'estrena podria ser que sí, però...
Sí, el juny encara, però ara no, ja.
Però ara no.
Jo crec que una de les claus és que tots som dones.
Que fan certa gràcia.
I això no és potser massa normal amb els grups de teatre,
que acostumen a ser mixtes.
Podria ser una...
Sou dones diferents, també, no?
De diferents edats, de...
Sí, de tot.
I jo diria que també potser és el tipus de treball, no?
Que és d'actualitat,
llavors està basat en improvisació,
per tant segur que no ho has vist mai,
que no es fa mai pesat perquè tot és curtet, no?
Són 8 o 10 o 12 esqueig curtet,
que es fa més.
I això sembla que no,
doncs la gent no sap que no va veure un rotllo.
És per riure.
És que estem tant necessitats, no?
Llavors nosaltres s'ho passem molt bé,
que això és important.
Llavors, com que nosaltres s'ho passem molt bé,
sembla que no comuniques amb la gent,
perquè veu que...
No, perquè el primer que et diuen
quan s'acaba l'obra i veus la gent,
dius què, què tal, què us ha semblat?
Que bé que s'ho passeu!
Com xaleu!
No n'hi ha d'anar.
Hi ha dues noves incorporacions.
Doncs, eh, em presentàvem a la Maria...
Quatre, quatre en tenim.
Quatre?
Quatre.
I què ha passat, doncs?
Que, per exemple, Maria, Tere,
com és que heu entrat ara aquí al 45 RPM?
El cas és que, mira, jo soc mestra
i gairebé totes les...
Sí, perquè va la dir que el grup es va crear
a partir de...
Mestres i afegides.
Mestres i conegudes, afegides, amigues,
però fonamentalment mestres, no?
I una companya de l'escola on treballava
em va dir que anés a veure-ho
i m'ho vaig passar tan bé que mira-me.
Que dius, si d'espectadora m'ho passo bé,
fent-ho ja pot ser una cosa extraordinària, no?
Una mica la mateixa motivació.
Com va ser el cas de la Tere?
Bé, jo, resulta que ja coneixia
tres elements del grup de teatre.
Tres elementes d'aquestes.
Elementes, això.
En aquest cas, sí.
I llavors jo sempre m'ho passava molt bé
d'anar-les a veure.
O sigui, jo els assajos, això no.
Però d'anar a veure una gran fan
i portava amigues i tal.
I era una gran admiradora.
I llavors el dir que farien càsting
i és que hi hauria.
Que dius, ara?
Sí, sí.
Aquestes senyores han fet càstings.
Quines exigències que porten.
Una mica entre cometes, no?
Però bé.
Tere, jo crec que això del càsting
era per riure a elles.
Sí, sí.
Per divertir-se.
No, que nosaltres no hi érem els càstings.
Que feia el Vicenç?
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Calla, calla.
Digues, digues, Tere, que t'hem interromput.
Perdona.
No, no.
I llavors ens diu, que et faria gràcia?
Dic, doncs mira, va ser una cosa així molt espontània.
I va dir, doncs per què no?
I escolta'm.
Què es va fer fer el Vicenç al càsting?
No, no, no, res.
Molt de lloc.
Jo crec que només utilitzava la paraula càsting.
Per donar-se importància, no?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
I aviam, allò que vèieu des de fora
i ara en veieu des de dins,
ha omplert les vostres expectatives?
És a dir, allò que diuen, no, no, jo vull fer teatre a aquest grup
perquè avui tinc ganes...
No us ha decebut, no?
En absolut.
No, no.
És que, clar,
primera que no anàvem amb unes expectatives.
Havíem vist el grup, coneixíem la gent
i ja sabíem més o més de que anava la cosa.
I és superseguit.
I, clar, la motivació per anar al teatre és passar-s'ho bé.
I aquest esperit és el que fa que tingueu aquest èxit amb el públic.
No, jo crec que, a més, nosaltres
traiem fora un tòpic
que és que quan estan moltes dones juntes
sempre hi ha picabaralles
o hi ha enveges o mals entesos
i jo crec que elles poden dir
que de veritat som un grup de dones, però...
I això és una norma escrita,
que som un grup de dones?
No podria...
No, no, jo no tinc cap interès que entri cap senyor
perquè primer que no soc del grup, però aviam...
No, no, sou senyores.
L'únic senyor, el Vicenç, el director.
Sí, perquè de peticions d'homes n'hem tingut.
Alguna.
Un parell, però...
Però els càstings no...
Però jo crec que és això.
No va donar la talla.
No va donar la talla.
Els càstings no van donar la talla.
Aviam, estem fent molta broma,
que està molt bé,
però em val a dir que darrere d'aquest grup
i darrere d'aquesta obra
hi ha un treball rigorós
i aviam, que se m'entengui la paraula professional.
Professional en el sentit de rigorositat
de fer una obra de teatre com cal.
Fem molta broma, molta broma,
que no és un grup d'amigues
que diu, vinga, anem a fer el tonto dalt de l'escenari.
Hi ha un treball seriós i intens.
Intens perquè ho sabem, això.
Expliqueu una miqueta com treballeu les obres.
El Vicenç és el director i és l'autor, també,
en aquest cas, de les peces que representeu.
Llavors es treballa la improvisació,
o sigui, la feina més forta és sobre improvisació.
Llavors es tria un tema,
que el Vicenç és el que aporta el tema,
com si diguéssim,
i ell ja té pensat una mica el guió,
i llavors sobre això s'hi van fent aportacions.
Llavors anem fent improvisacions,
que s'ho passem molt bé.
Canteu i balleu, també.
No és el que se'ns doni millor,
però ho intentem fer.
Interpretar, interpretar,
treballant, treballant,
a banda de tenir unes certes aptituds,
d'acord,
però cantar i ballar ja són paraules majors.
De fet, això ho hem de millorar,
i aquest any, per comptes d'ensejar només un dia a la setmana,
ensegem dos per millorar el ball, sobretot.
Jo imagino que és el tema coreografia,
més que res,
que individualment probablement triomfou força,
però això de fer-ho de manera conjuntada
és on deu costar més la cosa, no?
No, el treball d'improvisació és bonic
perquè cada dia és diferent.
Llavors, del que vas fent cada dia,
llavors ell va triant de dir,
doncs això ha de quedar fixat,
això ha de quedar fixat,
aquí cal afegir,
aquest queda llarg,
aquest queda curt.
O sigui que és una metodologia de treball divertit,
no es te fa pesat.
I en aquesta obra heu apostat per la tele,
que Déu-n'hi-da,
és un territori molt ric
per donar experiències teatrals
i paròdies i caricatures.
Però on va l'obra?
Tu dius perquè hi ha persones que no l'han vista
i que però han dit,
doncs mira,
aquestes senyores em fan molta gràcia
d'anar-les a veure,
però vull saber de què va l'obra.
Per què no ens expliqueu una miqueta
i ens parleu de l'obra?
Bé, és com si agafessis
una programació diària de televisió
i de tots els programes
doncs nosaltres anem fent una crítica
doncs igual és d'un programa esportiu
que pot ser un programa de notícies
que pot ser...
No s'anomenar cap cadera.
No, no en anomenem...
No feu propaganda.
Ja se'ls hi fa prou.
No, exacte.
Però gairebé és això,
és una crítica a una programació diària
de qualsevol cadena de televisió.
I no teniu pèls a la llengua, eh?
No, no gaire.
Eh que no?
No, no, no.
Té de la Tere que riu, la Maria també.
Volem, quan t'hi poses a fer,
o es fa...
Perquè vosaltres,
què us ha tocat fer?
Aviam, d'aquests perfils televisius,
què us ha tocat?
Què feu vosaltres?
Quin és el vostre paper, podríem dir?
Bé, de fet, l'obra es va inaugurar el juny
i les quatre noves incorporacions
van ser a l'octubre.
Llavors, el que passa és que el director,
nosaltres, com que són noves,
no hi entrem,
però s'ha volgut que entréssim
a començar, de fet,
és el debut una mica en el ball
i una mica de diàleg
amb on es queix, no?
Les debutants, les debutants.
Ui, quins nervis, no?
No els ha passat encara, no els ha passat.
Ja ho veuran,
què és això d'estar rodent les cortines del metropol.
I les més veteranes,
vosaltres dues, què feu?
Aviam, jo la Maribel recordo
un dels aspectes del seu paper
així com una dona molt...
d'aquelles que abans es deia
una senyora de les que fumen.
Allò que abans es deia
senyora que fuma, ja sabeu.
Et vaig veure o et vaig sentir
així com molt insinuant a tu, eh, Maribel?
Ai, no ho sé, perquè de vegades...
Jo crec que se'ns ha entès, no?
Sí, sí.
De vegades, sort que penses
que estàs fent teatre.
perquè realment
molts dels papers
que et fan fer
no s'assemblen
amb res al que...
No t'identifiques
amb el personatge.
Però, doncs,
quan hi ets
i ho intentes fer
el millor que saps, no?
I en el cas
d'aquesta obra,
doncs, també anem fent
personatges molt cortets
perquè, esclar,
com que no és
una obra
que comenci
i acabi
amb un mateix...
Són esquejos, no?
Doncs, en l'esqueig
que et toca representar,
doncs,
vas anar fent.
Igual fas de senyora
molt gran
que fas de nena
molt petita
o que, inclús,
algú n'ha de fer
el paper
d'algun senyor
o pare de família.
I tu, Rosa,
que també
et toca de fer
de tot, eh?
El que...
Tot terreno.
El que convingui.
Diumenge
feu aquesta obra?
Esteu preparant
o teniu alguna altra cosa
al cap
per fer més endavant?
Perquè sabem
que no pareu mai?
Sí, perquè sempre
el juny estrenem.
El que passa
és que, clar,
aquest estreny del juny
cada vegada
ens ve més just
perquè durant
tota la temporada
tenim bolos.
És el que us anava a dir?
Aquesta obra
l'heu pogut treure?
Aquesta encara no.
Aquesta encara no.
Aquesta encara no ha sortit.
Però el de dones,
dones, per exemple,
ha sortit molt.
Després tenim
aquelles peticions
a la carta.
Les bodes de plata,
bodes d'or,
aniversaris...
Allò, la BBC,
batejos,
bodes,
comunions,
el que convingui.
i aprofitem
i aprofitem per fer
la falca, eh?
Si volen contractar-les,
elles encantades
de la vida.
Exacte.
Llavors, clar,
com que treballem
la improvisació,
et donen uns quantes
dates
i sobre les dates
prepares un guió
sobre la persona
que és la que se li fa
a la festa
i doncs
també
en sabem de tot.
No, perquè ara
el mes de març
tenim una sortida
a Barcelona
i el mateix dissabte
d'aquesta setmana,
al vespre,
també tenim
una petita intervenció
en un acte
en un lloc
aquí de Tarragona
també,
o sigui que, mira,
anem fent,
ara ens demanen
col·laboració
i participarem
el millor que sabem,
no?
Això que del juny
tenim ja,
el Vicenç té
la idea central.
En la línia habitual,
obra escrita
per a l'ocasió,
per a vosaltres.
O sigui,
està en mig preparada
però, clar,
hi haurem de posar
els colzes
perquè aquestes altres coses
ens fan distreure una mica.
Ja arribarà
el mes de juny.
De moment,
el que hem de centrar-nos
és en la cita
d'aquest diumenge
a dos quarts de set de la tarda
al Teatre Metropol.
Canviem la tele
de Debo
per aquesta tele teatral
de...
Anava dit
de les 45 RPM
però potser el Vicenç
ens enfada, eh?
Del grup de teatre, eh?
No li posem gènere tampoc,
tot i que sou tot dones.
És una...
Abans em deia la Rosa
que val la pena anar-hi
perquè el diumenge a la tarda
què fem a casa?
Què fem a casa?
Re.
El teatre.
Les entrades val la pena
que les combrin
amb una certa antelació, eh?
De fet,
es van posar ahir a la venda
perquè com està dintre
de la temporada d'hivern
i fins ahir
l'Ajuntament no obria
les taquilles,
doncs fins ahir
no es van poder posar a la venda
i són al preu de 6 euros.
El que sí que val la pena dir
és que ja és també
tradicional amb nosaltres
que la representació del juny no,
però la que ens ofereix
com a grup de teatre matern,
l'Ajuntament
que ens accedeix
al metropol,
doncs el que és tradició
amb el nostre grup ja és
que part de la recaudació,
després de nosaltres...
Les despeses de l'obra,
Sí, despeses,
doncs l'oferim
amb alguna entitat
que en aquest cas
no és de Tarragona aquest any,
però és una entitat
d'un poble
de la província d'Òscar
que es diu Olite
i és a unes persones
que es dediquen
i tenen una casa de gent
que acolleixen en gent
doncs de tot tipus
i ens van,
com que coneixen
amb gent del nostre grup,
ens van demanar
si aquesta vegada
podíem fer l'aportació
per a ells
i nosaltres és el que fa.
I això ho feu sempre
perquè a més jo recordo
que ja forma part també,
així com és tradicional
que estreneu una obra en juny,
el juny quan feu
aquesta representació
doncs la feu
per amor a l'art,
literalment.
No s'ho poden perdre,
no s'ho poden perdre,
sis euros no són res,
el diumenge a la tarda
no hi ha mai res a fer a casa,
què farem?
Arreglar maris?
No, al teatre.
Però la salut és molt bo riure.
Al teatre, clar que sí.
Però la salut mental,
sobretot,
no hi ha res com riure.
És molt saludable.
I ho garantim que riuran.
Maria, Teres,
sort en el debut,
esperem que sortiu
moltes vegades a l'escenari
en aquest col·lectiu teatral
de la ciutat.
En Rosa Maribel,
ha estat un plaer
conversar amb vosaltres,
com sempre.
Molta sort.
Molt bé.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.