Nosaltres anem a completar la feina que han fet els nostres companys,
tot i que és la primera vegada que hi anem,
anem a completar aquesta feina perquè es puguin comunicar
entre els diferents campaments, a través d'unes emissores
que la direcció general va cedir a l'agrupació de bombers,
que és una entitat cultural dins el cos de bombers,
i a través d'aquesta associació hem pogut portar-ho
allà als campaments del poble Saharaui.
En el cas del Carles, és la primera vegada que vas cap allà, no?
Correcte, és la primera vegada, i el meu company és la segona.
Per tant, anem a provar a veure què passa.
Ens han explicat una miqueta per sobre com va,
i cap problema, suposo que anirem i tornarem.
Què esperes a trobar-te, de totes maneres?
A nivell personal, ja no parlo com a bomber,
ja no parlo de la feina que aneu a fer.
A nivell personal, quina impressió creus que t'emportaràs?
Jo crec que positiva, una mica pel que ens han explicat
i les imatges que hem vist,
el que fi al cap vas ajudar amb una gent
que sou ben segur que ho necessiten,
amb un material que nosaltres l'hem canviat,
i que ja no té molt d'ús,
i que amb ells els hi farem una gran alegria,
que es puguin parlar entre ells a través d'aquestes emissores.
Jo penso que sempre se n'aprèn d'aquestes coses,
i cal veure també una miqueta com estan els altres
per valorar també la nostra situació.
El Carles és la primera vegada,
en canvi l'Andreu no és la primera vegada.
No, aquesta serà la quinta vegada,
i clar, no vull treure l'il·lusió que té el meu company
de baixar per primera vegada.
Llavors, ja l'he explicat moltes coses,
però és allò que dius,
una imatge val més que mil paraules.
Jo prefereixo que ho vegui sobre el terreny,
i llavors se'n donarà compte
de la diferència que hi ha d'una societat a l'altra,
de la manera de viure que vivim aquí
i la manera de viure que estan allà els campaments.
Vull dir, això és molt enriquidor i és molt positiu,
i quan tornes aquí tens una altra escala de valors
i veus que hi ha moltes coses que a vegades aquí
les valores molt positivament
i tampoc no valen la pena.
En canvi, altres que dius no valen la pena,
aquestes sí que s'haurien de valorar molt positivament.
però ja ho veurà, ja ho veurà quan torni.
És la cinquena vegada que va l'Andreu.
Ell està vinculat, de fet, amb el projecte
des del principi, des de l'any 2000,
des de fa tres anys.
Efectivament.
Com va començar tot això?
És a dir, de qui va ser la idea
d'un grup de bombers, de tu mateix,
d'anar fins allà, d'ajudar al poble saharaui?
Com va anar tot això?
Això va començar
que els membres de l'agrupació
teníem contacte amb l'associació d'amics
del poble saharaui
i llavors estaven per fer un procés de canvi
de la seva xarxa d'emisores dels bombers.
Llavors, això ho vam comunicar
al delegat del poble saharaui
que hi ha aquí a Catalunya.
Si li interessava,
feu una xarxa de radiocomunicacions
allà als campaments,
aprofitant que hi haurien unes emisores
que sobrarien en aquest aspecte
i es podien donar una utilitat.
Llavors, el delegat es va posar en contacte
amb el Ministeri de Llevaig de Comunicacions
i ho vam valorar molt positivament.
Llavors, vam fer una prova pilota
per Setmana Santa,
vam enviar uns equips
que hi havia de l'agrupació de bombers,
o se'ls van estudiar o van mirar
perquè aquells tècnics,
encara que estiguin en cas de refugiats,
tenen molt coneixement
i són manetes, que diem aquí, no?
I ho vam veure molt correcte
i es van dir,
sí, sí, endavant.
I llavors, a partir d'aquí,
es va elaborar un projecte
ja amb totes les de la llei
i llavors, clar,
una cosa és la col·laboració amb l'agrupació
i l'altra cosa és l'associació, no?
Llavors, clar,
hem de buscar el finançament d'això
i ho vam presentar
a la Universitat Rovira i Vergili de Tarragona
per veure si ens financiava
el que necessitàvem
per complir aquest projecte, no?
I llavors, ho vam presentar a concurs
i vam tindre la sort
que s'ho vam financiar.
I llavors, aquí vam començar ja
a posar la primera fase
d'aquest projecte de radiocomunicació.
Això va començar fa tres anys,
és a dir,
ho ha anat millorant
i ampliant aquesta xarxa, no?
El que ho ha anat fent
en aquests viatges anteriors.
Sí, efectivament.
Van començar,
després de valorar aquest material
que els vam baixar,
vam posar
unes emisores portàtils
i algunes de fixes
també a la seu administrativa
que tenen els campaments
que es diu Rebuni
i llavors també vam comunicar
a les escoles internats
que tenen repartides
al voltant dels campaments
però que es tenen entre sí
bastants quilòmetres.
Això va ser
una primera aproximació.
Llavors,
al següent viatge
vam veure que
a banda de comunicar,
diguéssim,
el govern de cada poble
o huilaia,
hi ha quatre campaments allà.
l'últim estava molt lluny
i amb aquestes emisores portàtils
o amb les fixes
que vam ficar
no podíem arribar a l'últim
que estava a cent i pico de quilòmetres.
Llavors,
amb la segona vegada
vam agafar
unes emisores d'ona curta
perquè es pogués arribar
des del centre administratiu
fins a l'últim campament.
Llavors,
a banda curta
no hi havia cap problema
i llavors d'allí podien
remetre
fins a els campaments
normals i corrents
amb les emisores que portàvem.
I llavors,
després,
vam fer
també
posar-nos-hi
automòbils,
cotxes que porten
l'aigua,
cuves,
els cotxes que porten
els passatgers
quan venim allà
als campaments
i en principi
això està bastant cobert.
El que ara ens van dir
és que,
clar,
a cada campament
diguéssim
hi ha uns barris
i uns ajuntaments
i llavors
la gestió administrativa
que fan
l'han de fer peu
i són distàncies
bastant grans
encara que dintre del campament
el campament
que nosaltres
tenim com a base
podíem dir
que és una distància
més lluny
de Sant Pere i Sant Pau
fins al Serrallo
d'aquí a Tarragona.
Llavors,
clar,
si s'han de comunicar
diferents ajuntaments
han d'anar a peu
i no s'aclareixen
i llavors
la gestió
s'aternitza.
Llavors,
el que mirarem
és
ara
amb aquesta
última fase
que anem a fer
és
donar-los
una emissora
a cada ajuntament
perquè puguin
comunicar-se
entre ells.
I aquests dies,
Carles,
què porteu cap allà?
Perquè suposo que no aneu
amb les mans buides
o amb una simple maleta.
No,
a part de portar la nostra ropa
prenem tot el material
que necessitem
per complementar
aquesta infraestructura
que ja es va muntar
en aquestes altres ocasions
i, bueno,
aprofitem
perquè prenem de tot.
És curiós,
prenem 30 i pico,
si no em corregeixem,
35 capses.
35 caixes
d'embalatge
de material
entre les que hi ha
el material que necessitem
i hem aprofitat també
perquè amics,
companys
sempre donen coses,
la gent amb això
és molt solidària
i dins d'aquest carregament
teòricament
d'emissores
i material
també hi ha altres coses
que tampoc són emissores,
però, bueno,
roba,
camisetes,
coses que ells puguin necessitar
i que realment ho valoren.
Però és curiós,
la primera imatge
que jo tenia
d'un campament
m'imaginava
a alguna cosa molt reduït
i amb les imatges
i comentant tu
amb l'Andreu
que ell hi ha anat ja
com hem dit cinc cops,
bé,
un campament
jo no me l'imaginava
i suposo que la gent
més d'un tampoc s'ho imagina,
és que allà hi ha
40.000 persones,
no, vull dir,
mitja Tarragona,
allà vivint amb les Jaimes
i amb aquestes construccions
mig provisionals,
però és que hi ha molta gent,
realment és una petita ciutat,
una mica desordenada,
però és una petita ciutat
i a més que no viuen
en blocs de pisos,
sinó que viuen
en planta baixa,
per tant,
imagina l'extensió
que agafa un campament d'aquests,
és que el que diu ell
que no es poden comunicar
i que hi ha dificultats
per transmetre missatges
o el que sigui,
entre uns i els altres
podem imaginar
l'abast que ocupa
un campament.
I aquest material
que porteu,
segurament des de la nostra perspectiva
ha quedat com antiquat,
però en canvi
per ells
pot tenir una gran utilitat,
no?
Sí, efectivament.
Bé, nosaltres aquest material
l'hem fet servir
fins fa ben poc,
fins fa un parell d'anys,
que són les emissores
que teníem nosaltres
al cos de bombers
i funcionaven perfectament.
Els que el vam canviar
perquè la tecnologia
d'avui en dia
t'empeny,
vam canviar-ho
a tecnologia digital
que seria la tecnologia
del mòbil,
però que les emissores
han estat funcionant
i és més,
nosaltres encara actualment
conservem
algunes d'aquestes emissores
en els parcs
i en els vehicles
per si ens falla
la digital que tenim nova,
que evidentment
no ha fallat,
però la conservem
i és útil
i fem proves amb ella
i encara ens funciona aquí,
tot i que ha estat substituïda.
Bé, doncs,
part d'aquestes
d'aquestes emissores,
d'aquests components
que nosaltres ja no necessitàvem
perquè, doncs,
que havien quedat substituïts
són els que, doncs,
baixem cap allà.
Per tant,
estan en correcte estat
de funcionament
i, ja et dic,
inclús ara encara
segueixen servint.
i, ja et dicem,