Dos i hi ha una mena d'actors que no estem acostumats a rebre massa premis.
Però aquest premi, el ser del públic públic,
i nosaltres sí que som una gent molt dedicada al públic,
tenim una facilitat de connexió amb la gent.
És lògic, si no lògic, és gratificant que el públic ens ho doni i ens ho concedeixi.
M'hi ha espectacle i també millor interpretació per Paco Morani.
Sí, és un cas estrany perquè ni al Paco ni jo ens assemblem gens,
ni amb les maneres d'interpretar ni amb les maneres de ser.
En canvi, ens trobem que dalt de l'escenari funcionem molt bé tots dos.
Jo crec que una mica perquè ens sorprenem constantment.
A mi m'agrada veure actuant al Paco i m'agrada com ho fa,
i disfruto i de vegades m'escapa el riure i tot.
I li passa una mica també amb ell.
Aleshores, aquesta mena de simbiosi que fem funciona molt.
Funciona molt i la gent s'ho passa molt bé amb nosaltres.
Aleshores, doncs mira, elevat sí que deu, sí, aquest és el fi.
Però funciona perquè vosaltres s'ho passeu bé.
Sí, probablement.
Si nosaltres no ens ho precessin bé, la gent no.
Sempre es diu que quan l'actor disfruta dalt d'escena,
el públic disfruta amb ell.
I nosaltres sempre diem que la nostra és una comèdia sempre a tres bandes.
El Paco Morant, que té un públic i una manera de fer,
el Pere, que també té la seva manera de fer, i el públic.
I aquestes tres bandes van lligades i unides.
I això suposem que funciona així.
Aquestes d'aquí Tarragona, normalment els premiats,
doncs, es valoreu molt qüestivament perquè són uns premis de votació popular.
Sí, perquè, esclar, mira, nosaltres fem teatre d'humor.
El teatre d'humor no està precisament massa ben considerat.
Costa d'acceptar que el teatre d'humor sigui un art,
perquè probablement ja té aquest benefici del públic,
no li calen reconeixements perquè ja el té.
Probablement la gent que fem humor no sortirem a l'Enciclopèdia Catalana,
ni a la Sopena, per dir-ho d'alguna manera.
El llibre que no es guineixi, però...
Sí, però això és un accident, eh?
Però vull dir-te que, esclar, com que no hi ha aquest reconeixement,
quan és el públic el que ens el concedeix i no està mistificat,
aleshores és realment un premi honest.
Dic això perquè molts premis, molts premis,
no sabem massa com es donen.
I ja sabem de vegades a qui va i per què va,
i també hi ha la seva política i els seus interessos,
i és lògic que sigui així, fins als Oscars.
Però aquest que et dona el públic perquè els hi ha escallgut bé,
perquè troben que ho fas bé, perquè ets simpàctic,
perquè lligues amb ells, home, per nosaltres té molt de mèrit.
El discurs volgaves la programació d'aquí, del Teatre de Teatral.
Sí.
És que jo em sembla que és dels llocs...
Volia dir política teatral, però m'ha semblat que era massa política, no?
La programació no d'aquest any, sinó...
Jo felicito l'Ajuntament aquesta fe teatral.
Tinguem en compte que el teatre és una qüestió de cultura i d'oci
que agafa molt poca gent.
Agafa un 3, un 4, un 5% de la població.
Fer unes programacions com les que es fan aquí, tan coherents,
tant per a tot el públic, amb rigorositat i amb espectacles
que valen molt la pena, perquè avui era difícil triar un espectacle
millor que l'altre, tant de música, com de dansa, com de teatre.
Jo crec que marca i dona valor a una política teatral d'una ciutat.
Fins quan tindrem aquesta meravellosa parella que s'ha de dir?
El Joan i el Paco.
Jo crec que la parella ja la tindrem sempre.
Pensa que ja som grans, i un poc no ens queda massa temps.
Però, esclar, és una parella que funciona i la gent s'ho passa bé.
Potser amb aquesta comèdia, potser amb una altra.
Però jo em sembla que en tenim per temps, per temps.
Mireu, fer riure costa poc.
I és un accident. I de vegades és com un cinglot.
Però fer somriure durant tota una vida, això és molt difícil.