Doncs aquí seguim, després d'aquesta petita introducció en directe,
des del matí de Tarragona Ràdio, des de la Rambla Nova,
saludem ja l'alcalde de la ciutat, senyor Joan Miquel Nadal.
Molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Realment fa un dia esplèndid, eh?
Sí.
I ara dic, no sé si fer un programa de ràdio o quedar-nos aquí per a sol,
perquè realment s'està...
Falten un parell de vermuts.
També és cert.
Unes olivetes.
Però no és l'hora encara, eh?
Encara queda una miqueta pel vermut.
Qui pot anar a qualsevol bar d'aquests d'aquí que li portin?
Jo sap que el primer que, allò quan hem instal·lat el nostre estudi de campanya,
que dic jo aquí a la Rambla,
primer dic, home, el pàrquing està acabat, es va inaugurar divendres,
però aquí falten coses.
Sí, l'únic que passa és que si no s'inauguren no s'acaben mai.
És a dir, hi ha una certa tendència amb les obres d'allargar-les innecessàriament
i aquí el pàrquing està en condicions, tot el que és el pàrquing interior,
hi ha unes obres de jardineria exteriors que ja les faran.
Però quan hi ha la possibilitat d'oferir el servei,
més val fer-ho immediatament i també és real que poden comprovar tothom
que les obres que s'estan fent, aquelles obres de jardineria,
tampoc molesten els vianants que estan prenent el sol per aquí.
I el pàrquing està funcionant perfectament, gratuïtament, durant aquells dies,
i val la pena que aquest ells tan important de Tarragona,
amb la premura que s'han fet les obres, amb la dificultat,
tenint en compte que vam fer tota una planta més,
que ara ja ens hem oblidat que això ha sigut un cost afegit de temps,
però que ara les coses estiguin ja guanyant l'esperit que tenien abans,
molt més còmodes, molt més servicials, molt més competitives,
en fi, amb la millora.
Si no s'arrisca, no es progressa.
El que falta, doncs, aquí en aquest espai, en aquest tram de la Rambla que ens ocupa,
és només un tema de jardineria.
Sí, simplement la jardineria.
I els tubs que es veuen són el rec gota a gota dels arbres d'aquí,
i en general tot el que és jardineria.
El que més està fet i el pàrquing està acabat.
I hi ha les escales de la baixada del toro,
que aquelles escales són molt complicades, molt complexes,
perquè, com vostès saben, una per una es tenen que tornar a posar
en la posició que estaven, en el sentit que estan marcades totes,
i es tenen que anar posant una per una,
perquè és una escala molt recordada pels tarragonins,
i, aleshores, és un tema molt laboriós.
I parar una obra d'infraestructura tan important com aquesta
per la competitivitat de tot el que és el comerç d'aquí,
perquè la Rambla torni a guanyar en centralitat,
per aquell no he preferit que no fos així,
i que a poc a poc se vagin col·locant aquelles veres,
que, insisteixo, és un tren que clòsques importants.
Ja fixat que estan numerades totes i tenen que anar ubicant-se.
Ja que estem aquí, la Rambla, aquesta Rambla s'ha d'acabar molt més lluny,
ni ens arriba la vista d'on ha d'arribar aquesta Rambla.
Home...
Des de la perspectiva que tenim, no arriba la vista,
perquè ha d'arribar fins a Joan XXIII, no?, aquesta Rambla en un futur.
Sí, sí.
De fet, la Rambla, la seva vocació és anar-la continuant.
Ara farem un tros més de Rambla,
que serà el tros que va des de la plaça Imperial Tàrrec,
que queda damunt del sostre del pàrquing que s'està fent davant de la Sant Pau,
de l'Iglésia de Sant Pau, jutjats, i per entendre'ns la subdelegació...
Fins a la plaça de la Generalitat.
No, no arriba, no arriba fins a la plaça.
Aleshores, aquest tram de Rambla és el que es farà ara.
Jo diria que, en aquest sentit,
doncs ens queda un 20% de Rambla perquè arribi al riu.
Un 20% des de la feta fins a la que queda.
I és un procés relativament fàcil a partir d'ara,
perquè són unes obres, insisteixo, que ja no són tan complicades,
com aquesta, que té un pàrquing soterrat,
o com la Rambla de Lluís Companys, que també té un pàrquing soterrat.
L'altra és una obra, diguéssim, d'ubicació simple de lo que és la Llosa
i molt més fàcil que la que estem fent ara.
Parlem d'altres aparcaments, d'altres pàrquings.
Aquí hi ha un senyor que diu que dic bé...
Miri-l'ell com està, el senyor Leandre Segón.
Ah, sí, sí.
Diu que jo dic bé.
Nosaltres estem treballant.
Tu sí que no treballes, Leandre.
És el senyor Leandre Según, que els nostres oients el coneixen.
És fill adoptiu de la ciutat.
I tant, i tant.
Va tot disposat a...
Els dos, ara, els dos, Leandre.
Vinga, cuida't molt, records.
És que estem fent un programa de ràdio en directe, Leandre.
Estem fent una entrevista, Leandre.
Me matarà l'entrevista.
Estem parlant dels pàrquings de la Rambla i de la ciutat.
Encara condueix.
Fins ara mateix.
Per cert, que la seva senyora, la Carme Casas, també va ser homenatjada aquest diumenge passat,
com a la responsable de l'Associació de Dones del 36.
Sí, i és una de les poques parelles que els dos són fills d'adultius de la ciutat.
Ah, sí, que coincideix que tots dos ho són.
Molt bé.
Continuem, en tot cas, la conversa.
És el que té la Rambla, que, clar, com que és un lloc pel que tots passem,
doncs tard o d'hora ens trobem tots, d'una manera o d'una altra.
Ens concentrarem.
Ens podrem concentrar parlant dels desaparcaments.
Insisteixo, el tros que queda, que és el 20% del traçat general,
és molt més esgill i menys costós,
perquè no té tot el que és la infraestructura subterrània de pàrquings.
Parlem de pàrquings i d'aquella part que ens toca una miqueta més lluny de la Rambla.
El pàrquing de Joan XXIII serà el següent en ser inaugurat, en obrir-se al públic?
Sí.
És un pàrquing de servei.
És un pàrquing de servei per a les persones que tenen necessitat d'utilitzar Joan XXIII,
bé sigui com a pacients, bé sigui com a visitants de persones que estiguin allà.
Tinguin en compte que Joan XXIII és una de les qüestions
que en els pròxims 5 anys tindran més desenvolupament.
La part més important de la ciutat estarà al voltant de Joan XXIII.
El context general de la nostra ciutat tindrà una nova centralitat a Joan XXIII.
En els pròxims 5 anys, el tros que va des de la carretera de Valls, per entendre'ns,
fins al riu i des del que serà la Rambla fins a Joan XXIII,
allò tindrà un canvi substancial.
Avui dia la plaça ja està acabada i val la pena veure-la perquè ha quedat molt bonica.
El tercer pont que està en una fase d'acabament,
el Corte Inglés que s'instal·larà a l'àmbit aquell Joan XXIII
i el desenvolupament urbà que hi haurà en tot aquell territori
acaba de tancar unes àrees de la ciutat.
Així com els últims anys, l'àmbit de desenvolupament més important de Tarragona
ha estat la part de Verge del Pilar, Jaume I, Pere Martell,
la Tabacalera, Carrer Real, Torres Jordi...
Aquell ha sigut un àmbit de desenvolupament molt important.
En els pròxims cinc anys aquest desenvolupament se traslladarà a l'àmbit de Joan XXIII,
que és tot aquest entorn que li ha significat amb la centralitat que donarà el pont,
la nova ciutat judicial, el Corte Inglés, el propi Joan XXIII i tot l'entorn que hi ha.
Per això m'ho permeto insinuar als ciutadans de Tarragona
que valorin aquell territori com un territori nou
i que aquelles persones que en un futur tinguin decisions de pensar
doncs que a part de contemplar altres territoris
que aquell que potser queda una mica més amagat
en el sentit que està una mica per descobrir
el Vall de la Rebassada és fàcil,
tot el sur de Sant Pere i Sant Pau és fàcil,
aquell queda una mica com desconegut.
Jo suggereixo que s'hi passegin una mica
perquè veuran com progressarà aquella entòrnica.
Això que acaba de comentar és curiós perquè, clar,
no és una zona que si no vas expressament
alguna cosa per allà no la veus
i quan hi vas dius, doncs sí que ha crescut això
i veus que cada dia hi ha coses més edificis,
més cases que estan habitades, vull dir que realment...
És un àmbit diferent i aleshores de repente
començaran a veure tard o d'hora un cortinglès
i diran, home, podríem haver vingut aquí.
Bé, jo el que insisteixo és que el que és el creixement
de Tabacalera és un creixement que està amb el seu tram final
i que ara ja, entre els altres sectors que hi ha,
hi ha aquell que val la pena conèixer-ho.
Parlem d'altres aparcaments, alcalde,
que s'estan duent a terme en aquests moments
a la ciutat de Tarragona.
El Joan XXIII, president Companys,
el de l'Avinguda Catalunya, el de davant del rectorat...
El parc de davant del rectorat és aquest tipus de pàrquing
que l'inici és molt cru, molt cruel.
Està costant molt, no?
Sí, aquell pàrquing.
Ara suposo que arribarem amb una capa ja més fàcil de terra, de pedra,
però aquell és dels durs, dels complicats, dels difícils
i que...
Bé, per què anirem superant?
Perquè no hi ha res que no se superi amb el temps
i amb la tecnologia, com se va superar aquest d'aquí?
Jo me'n recordo que moltes persones deien
que aquest era impossible, que el feig de gat, etc.
Doncs bé, aquest el superarem
com ja hem superat el tram més complicat
de l'Avinguda de Catalunya
i com superarem el del rectorat.
Simplement és qüestió de posar-li hores i treball
i no té cap més secret de vida.
Per aquí no podem posar terminis ni dates, no, aquests?
És més senzill del que sembla.
És a dir, un pic estigui fet al forat
és més ràpid que qualsevol altre,
però és una estructura de ferro.
És a dir, aquell pàrquing és una estructura de ferro.
A veure, els pàrquings que hi ha aquí,
doncs aquest té ascensors, té escales,
té sortides d'emergència,
té que tindre una sèrie d'elements
que l'altre no tindrà,
perquè l'altre és simplement un pàrquing de cotxes
on les persones no hi accediran.
Per tant, la seva construcció,
a partir del moment que estigui fet el forat,
és molt més ràpida que qualsevol altre,
perquè allà entregues el cotxe a la porta,
t'adonen un tiquet i el cotxe se'n va.
Allò que en diuen intel·ligents els pàrquings,
ja fins i tot els pàrquings són intel·ligents.
Per tant, no, sí.
Seria qüestió que fossin més intel·ligents les persones.
El cotxe va sol per avall,
no va la persona,
i per tant la persona no té que sortir
ni té que entrar a recollir-lo.
L'estructura és diferent,
no hi ha tants espais,
no hi ha espais entre cotxe i cotxe,
és diferent.
I per tant, quan estigui fet el forat,
és molt més ràpid que tots els altres.
És a dir, quan estigui fet el forat,
en mesos estarà construït perquè és un mecano.
En canvi, aquestos,
quan està fet el forat,
encara queda tota l'estructura pesada
que va des de l'obra civil,
més estricta com pugui ser l'hormigonat,
fins a la més complicadeta com pugui ser
les portes de l'entrada i sortida.
Tornem al pàrquing aquest que ens ocupa,
per sota el pàrquing de la Rambla Nova.
Vostè comentava que s'està utilitzant molt,
que molta gent s'acosta per conèixer.
Després parlarem amb el responsable de l'empresa
que gestiona el nou aparcament.
L'altre dia, en l'inauguració,
que parlàvem amb usuaris,
persones que estaven per aquí,
durant el cap de setmana hi van haver comerciants
que estaven una mica queixosos
sobre el tema dels impostos,
que deien, home,
després de les molèsties que hem patit,
se'ns va dir que tindríem algun descompte,
algun avantatge amb el tema dels impostos.
Sí, la tenen, la tenen.
I diria que encara no s'havia materialitzat això?
Bé, perquè ells saben que va per subvenció
i que va per anualitats vençudes.
Però jo encara no he conegut cap comerciant
que no es queixi.
No sé si s'ha fixat vostè.
Vostè ha tingut un comerciant...
Però aquell compromís que hi va haver en els seus dies
s'ha complirat.
Sí, el va complir el plenari.
Probablement és un comerciant el que li he dit
que no té la informació precisa al respecte.
Però no solament afecta els comerciants,
sinó els professionals,
que també li afecta moltes més.
Segurament que no té la informació.
Però ara els comerciants mai ho troben,
mai ho acaben de trobar tot bé.
És una cosa que és curiosa.
Fixi's vostè.
Segur que ens ha passat als dos.
Vostè va comprar un traje
o una xaqueta amb un comerciant
i vostè està veient que li va llarga
i que li queda ample
i el comerciant li diu
escolti'm, perfecte, perfecte, perfecte.
Eh, que li ha passat?
I diu, escolta, que ho notes?
Jo que soc net de sastre noto quan un traje...
Escolta, no et preocupis perquè això...
I dius, home, però si això me va molt ample d'aquí.
no, res, t'ha quedat perfecte.
Perfecte, el seu producte, perfecte.
Però quan surten de la botiga,
com que ja no venen,
ja la perfecció la redueixen un percento.
Nosaltres parlarem amb comerciants.
Explica'ls-hi, això.
L'explica'l.
Diré que vostè ha dit això, eh?
Jo dic...
Que es queixen, que es queixen.
Habitualment s'queixen
i m'assembla bé, si és que tenen raó,
perquè hi ha que recollir tota la queixa
de totes les persones
perquè la queixa constructiva és molt important.
Aquest és el sentit que li dono
a les seves paraules, és a dir, la queixa constructiva.
Però, punyeta,
quan entres a la botiga tot és bo
i tu veus que és car
i dius, no, no, això és el més barat.
Tu veus, escolta, si a la botiga del costat estava bé.
I això ens ha passat a tots, no?
Jo m'agradaria que...
El que en definitiva és una mica el vendre a la ciutat, no?
I la ciutat s'ha vend en propaganda positiva.
I, aleshores, la propaganda positiva
no té que vindre solament del ciutadà
que està content de passejar per aquí,
del responsable polític
que més o menys aconsegueix conduir els destins de la ciutat,
sinó també el comerç
té que fer una expressió positiva
del que hi ha al seu entorn.
I la mentalitat de criticar excessivament a l'entorn
perjudica a l'entorn mateix
i, per tant, al que viu dintre de l'entorn.
No me cansaré de repetir-ho.
Hi ha coses que estan mal fetes,
però hi ha persones que disfruten apretant-les, no?
I això destorba l'entorn,
destorba l'entorn,
encara que sigui en veritat.
És a dir, allò que és un element crític
ha de matisar-se en aquest sentit.
Sí, però tampoc ne'n fem un gra massa
perquè a partir d'aquest gra massa
el que es condueix és a deteriorar una mica
la imatge de l'entorn.
Avui dia, l'autoestima i la venda positiva de la ciutat
és un element essencial.
I especialment pels que s'ha guanyat la vida en aquest entorn.
Per acabar, perquè tenim aquests professionals
que també treballen aquí,
que de seguida conversarem amb ells,
estem davant de la CARPA,
que acull el projecte de remodelació de la façana marítima.
L'altre dia vam tenir oportunitat
de realitzar el programa en directe també,
des de l'interior vam poder parlar
amb persones que visitaven,
persones implicades, ciutadans anònims,
i per, aviam, no té un valor estadístic,
atenció, però per les opinions que anàvem recollint,
això de l'ascensor,
sembla que no els acaba de fer el pes, eh?
Bé, és a dir,
tampoc feia el pes la CARPA, no?,
del Camp de Mar, se'n recorda?
Sí, sí.
És a dir, a veure, jo és que tot és avaluable
i tot té d'analitzar-se,
i es té d'analitzar l'ascensor, etcètera.
Bé, si tot el problema de la façana marítima és l'ascensor,
hem guanyat àmpliament i notòriament.
Déu, això és...
Si tot el problema de la CARPA, del passeig marítim...
És que és el que dèiem,
per aquí per la Rambla,
com que passa tanta gent,
ens despistem una mica.
Ja va, sense això.
I saludem, i vinga, i...
Si tot el problema és l'ascensor, hem guanyat.
Jo el que crec és que hi ha un sentiment molt positiu
respecte al projecte,
que hi ha un sentiment molt positiu respecte al projecte,
que hi ha que corregir algunes coses.
Per això s'exposa, per rebre...
Però que jo m'atreveixo a liderar el projecte, de fer-lo.
Aquesta és la meva opció.
És a dir, jo he tardat anys
en demanar als meus companys de govern
que donguéssim aquest pas endavant.
I aquest pas endavant ve com a conseqüència de tres coses.
Primera, del projecte de modificació ferroviària
del tren de València-Barcelona.
Molt important.
És un tema de desembre del 2001.
Segon tema, molt important.
De l'aprovació del projecte ferroviari
del Camp de Tarragona al Consorci del Camp de Tarragona.
Dos.
Tres,
d'encomanar el projecte a l'arquitecte Bofill
coincidint amb l'aprovació del pla ferroviari.
I aleshores, jo, des d'aquesta perspectiva,
que és la bona segons els criteris que tinc,
miri, jo, perdoni la immodèstia,
però com altres coses s'han fet,
aquesta és més fàcil de la que sembla,
i aquest projecte m'atreveixo amb els meus companys de Lideral.
I jo estic convençut,
i me poso per davant,
i per tant me reafirmo amb el fet,
que si tenim valor,
il·lusió,
ganes de treballar,
i pocs pals a la roda,
de pals a la roda vindran, és evident,
crec que estem en condicions de fer-ho.
I si vol que ho personalisi més,
jo m'atreveixo.
Jo m'atreveixo.
Ara, m'atreveixo.
Per què m'atreveixo?
Perquè tinc companys de coalició,
companys de partit,
companys de l'Ajuntament,
que estan en disposició de treballar per aquest projecte.
Si, evidentment, no tingués aquest entorn de treball,
de col·laboració,
no veiés que hi ha aquestes possibilitats
per part del Ministeri de Foment,
per part de la Conselleria de Política Territorial
i Abre Públicos de la Generalitat de Catalunya,
per part de Renfe,
per part del Port,
diria que tinc pors.
Avui, amb els col·laboradors que tinc,
amb el que és l'àmbit positiu del que ha dit tothom,
m'atreveixo a liderar el projecte i a fer-lo.
Evidentment, és un projecte que supera
el que és la visió d'una sola persona,
però m'atreveixo.
Jo m'atreveixo.
I m'agradaria trobar-me molts companys
de govern de l'Ajuntament
que diguessin
jo també m'atreveixo.
I m'agradaria que molts companys
me diguessin
i, a més,
si trobem alguna subvenció,
els meus col·laboradors,
jo mateix,
ens dedicarem a buscar,
si trobem alguna col·laboració
de subvenció,
des de Madrid o des de Barcelona,
la utilitzarem per millorar el projecte,
amb el sentit de donar
més rendiment a la societat.
Si ens donen mil milions de pessetes,
més bonic farem l'auditori.
Si ens donen uns altres mil milions de pessetes,
farem uns espais socials
per al barri.
Si ens donen mil milions de pessetes,
farem abans la piscina coberta.
Per tant,
aquí no es tracta tant de dir
que no es busquen subvencions,
sinó que tot aquell que diu
que s'han de buscar subvencions,
que ens ajudi a buscar
i que prengui el compromís socialista.
Si manen a Madrid,
que ens les donaran.
Partit Popular,
que ens les donarà,
Convergència i Unió,
que es demà.
Però sense aquestes subvencions,
això de les subvencions
és una mica aigua que puja i baixa,
sense aquestes subvencions,
jo m'atreveixo a liderar
amb els meus col·laboradors.
I aquí cadascú que prengui
la decisió que vulgui.
I tothom,
qui vulgui opinar
i donar el seu parer
sobre aquest projecte,
ja sabeu que ho poden fer,
visitant la Carpa
i després dipositen en una urna
la seva opinió
i els seus suggeriments,
que es tenen en compte,
alcalde?
Sí, molt.
Perquè això és com a les enquestes
i les votacions
que de vegades un dium
jo no sé si realment això...
Miri,
a l'Aznar,
a l'Aznar,
amb la guerra,
no ha fet cas
de les enquestes.
I el Berlusconi,
el denostat Berlusconi,
que és un hàbil valorador
de les enquestes,
miri com se n'ha sortit.
És a dir,
tothom diu,
el Berlusconi
governa cop d'enquesta.
Això és una cosa que diuen.
Serveix d'algú
mirar-te les enquestes.
Miri com se n'ha sortit del panorama.
El Berlusconi,
Bush,
Aznar,
etcètera,
era una fotografia que es veia
i al Berlusconi
li agradava parlar
del seu atlantisme
des d'una posició mediterrània.
Però el tio governa
cop d'enquestes.
I a més,
és un tema
que ha estat molt estudiat
i hi ha llibres
que parlen d'aquest tema.
L'Aznar
no ha governat
a cop d'enquestes.
El Bush
governa a cop d'enquestes
perquè els Estats Units
estan a favor de la guerra.
I l'Aznar
hauria d'estar
en una posició
de sentiment
del que li diu al poble.
És a dir,
el 90% li diu
escolti'm on anem?
On se situem
amb aquesta història?
On es porta?
Que no es dona compte
del que hi ha.
Doncs les enquestes
s'atenen que mirar
més que les enquestes.
A més,
això és una opinió,
un canal d'opinió
dels ciutadans.
Això és l'opinió.
Però fixi's que
dos personatges
que habitualment
són molt criticats a Europa,
fixi's com un
ha reaccionat
davant de l'opinió
pública italiana,
se n'han sortit
fora,
i a l'altre
que no ha atès
l'opinió pública
està
amb un liu
que li costarà
un disgust
tan gros,
tan gros,
que els companys,
quan sents parlar
companys de partit
del Partit Popular
diuen, és que
no trobem el nord,
no sabem on som
ni per qui som.
Nosaltres no farem
cap enquesta
perquè no tindrà
valor d'enquesta,
però sí que intentarem
reculler més opinions
al voltant d'aquest
pàrquing i també
del projecte,
aprofitant que som
tot just davant
de la carpa
que acull
l'avantprojecte,
com ens aclarien
l'altre dia,
de remodelació.
i també molt bona
que és la que es va fer
abans al principi
de dir que el pàrquing
no es podria fer.
Aquella també me'n recordo
de l'enquesta,
això és impossible,
ja està.
O sigui que ja
l'enquesta després,
l'opinió té dos punts.
Però sap vostè
què diuen les enquestes?
Diu que a cada persona,
que ens toca un pollastre
per persona
i hi ha gent
que no en menja.
Això és veritat.
Vull dir que anem
amb compte també
amb les enquestes.
Alcalde,
gràcies per venir,
fins la propera ocasió.
A vosaltres.