Ens apropem al punt horari de dos quarts de dotze, falten tres minuts.
Com us dèiem, ara volem parlar dels aparcaments,
d'alguns aparcaments als que gestiona l'empresa municipal Espimsa
i que tindran algunes novetats pel que fa a tarifes a partir de l'1 de gener.
Amb el canvi d'any, l'empresa municipal Espimsa ha decidit aplicar
algunes reduccions que avui volem comentar amb el president
d'aquesta empresa municipal i alhora tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona, Raül Font.
Senyor Font, bon dia.
Molt bon dia.
Reduccions, canvis en algunes tarifes que s'aplicaran a partir del dia 1, no?
En principi, a partir del 2 de gener, segurament l'1 no podrà ser possible
per motius de logística, diguem-ne, però sí que a partir del 2 de gener
vam aprovar en una reunió de la UT, de la Unió Temporal d'Empreses
que formem Espimsa i Lovassa, que som els dos concessionaris
d'aquests tres aparcaments, bàsicament el de l'Avinguda President Companys,
el de l'Avinguda Catalunya i el de Joan XXIII,
que són aquests tres de recent inauguració a la nostra ciutat,
i efectivament intentarem fer una política, entre cometes, agressiva
en quant a baratir els costos de l'utilització d'aquests aparcaments
perquè pensem que pot ser una bona mesura per incentivar la seva utilització.
Doncs comentem primer les tarifes, és a dir,
d'allò que es beneficiaran els usuaris d'aquests aparcaments
i després, en tot cas, entrarem en els detalls.
Però quines són les iniciatives que han pres de reducció de tarifes
en diferents franges horàries pel que fa a aquests tres aparcaments?
Sí, sí. A veure, nosaltres havíem, quan vam inaugurar aquests aparcaments,
dos d'ells, el de Joan XXIII i el de l'Avinguda Catalunya i el de President Companys,
ara fa mitjany, ja vam dir que volíem deixar-nos un marge d'uns quants mesos
per veure quina era l'evolució d'aquests aparcaments
i, en funció del que hem estat veient, hem decidit que,
així com els preus actuals són de 1,3 euros,
un euro amb 30 cèntims, per cada hora o fracció d'utilització de l'aparcament,
a partir de l'any 2004, aquests tres aparcaments,
bàsicament el preu serà, la primera i la segona hora mantenim 1,30 euro,
és a dir, no pugem ni tan sols l'IPC,
que hauria implicat pujar 1,40 euro o 1 euro el que sigui,
mantenim, per tant, 1,30 euro,
i a partir de la tercera hora, és a dir, la tercera hora ja costarà només 30 cèntims.
Per tant, això vol dir que hi ha una reducció espectacular
i una mica l'interès és intentar afavorir que els vehicles
puguin, que es desplacin per qüestions laborals
o que hagin d'utilitzar aquests aparcaments una llarga estona,
doncs tinguin uns preus que els hi siguin assequibles
i fàcilment assimilables a qualsevol economia modesta o economia normal.
Pensem que 30 cèntims d'euro, estem parlant dels 10 duros
de les antigues pessetes,
i per tant pensem que és un preu afavoridor
de l'utilització d'aquests aparcaments.
I a part d'això hem fet una sèrie de promocions d'altra mena
que si vols també podem entrar a comentar.
Serien reduccions pel que fa a abonaments, no?
De més llarga estada en els pàrquings.
Bàsicament.
Bàsicament són reduccions pel que fa als abonaments,
com molt bé dieu.
Nosaltres teníem l'abonament de 24 hores,
que estava a 115 euros,
i que el rebaixem a 100 euros.
L'abonament diurn,
que anava de 8 a 20 hores,
des de les 8 del matí fins a les 8 de la tarda,
que costava 84 euros,
i que el rebaixem a 75 euros.
I els nocturns,
que anaven des de les 8 de la nit fins a les 8 del dematí de l'ençat demà,
és a dir, aquella gent que utilitza un aparcament
en un lloc de residència habitual,
però que s'ha de desplaçar a treballar
durant el dematí en altres llocs.
Aquest el mantenim,
el continuem deixant a 50 euros,
però, en canvi,
incluïm aquí, per aquest preu,
els festius i els caps de setmana.
És a dir, m'explico.
una persona que, per exemple,
treballi, per dir alguna cosa, a Reus,
i que visqui a l'entorn d'algun d'aquests aparcaments,
a la zona de l'Avinguda de Catalunya,
i que ell cada dia, doncs, a les 8 agafi el cotxe
per anar-se'n a treballar a fora de la ciutat,
i no torni fins a les 8 del vespre
de treballar de fora de la ciutat,
es trobava que tenia accés,
amb aquest abonament,
de 50 euros mensuals,
per poder utilitzar el pàrquing durant les nits,
però, llavors, al cap de setmana,
o un dia festiu entre mig,
l'havia de treure,
perquè si no havia de pagar el preu normal,
era una mica una complicació.
Bé, doncs, ara aquest cotxe
podrà aparcar des de les 8 de la nit
fins a les 8 del dematí de l'ençat demà,
però també podrà aparcar
els festius,
els diumenges, els dissabtes,
i els dies festius que caien entre setmana,
amb la qual cosa, diguem-ne,
ho diem al revés,
només haurà de treure el cotxe de l'aparcament
des de les 8 del dematí a les 8 de la nit
els dies lectius,
i sense comptar el dissabte, tampoc,
el dissabte no caldrà que tregui el cotxe,
per tant, és com una mica el negatiu,
del que vol utilitzar el pàrquing
per anar a treballar entre setmana,
o el que justament el deixa lliure,
per tant, pensem que això és un avantatge important
per tots aquells,
sobretot això suposo que tindrà un cert interès,
un cert ganxo,
amb residents que puguin estar a la zona
de l'Avinguda de Catalunya, etcètera,
perquè això vol dir que tindran dret
a un aparcament durant totes les nits
i tots els festius i dissabtes,
per només 8.300 pessetes.
Pensem que és una bona opció,
sempre i quan, evidentment, no ens el tregui
durant els dies lectius per anar a treballar.
Tenim altres promocions, per exemple,
estem en contacte amb alguns col·lectius,
i en citaré algun,
subdelegació del govern,
jutjats,
també algun col·lectiu,
altres col·lectius que se'ns han adreçat,
però bàsicament aquests,
el col·legi d'advocats,
a través del seu degà,
el senyor Antonio Vives,
n'hem estat parlant,
la possibilitat de fer-los un abonament promocional
com a col·lectius,
de només 48 euros al mes
per utilitzar l'aparcament
durant el dia,
des de les 8 del matí a les 8 del vespre.
Això vol dir que,
si tenim en compte que fins ara
eren 84 euros,
baixem de 84 a 48 euros al mes,
estem parlant d'unes 8.000 pessetes,
i pensem que és una bona oferta també,
rebaixar de 84 euros,
que se n'anava quasi les 15.000 a 8.000,
pensem que és un preu bastant asseguible.
I en Cabat, si em permets,
tenim una última promoció,
que sobretot suposo que pot ser interessant
per estudiants i col·lectius d'aquest estil,
que vendrem targetes per hores,
i així tenim una targeta de 50 hores
que tindrà un 25% de descompte,
una targeta de 100 hores
que tindrà un 35% de descompte,
i una de 200 hores
que tindrà un 50% de descompte.
Estem parlant que aquella persona
que digui, no, jo compro 200 hores,
doncs tindrà aquest 50% de descompte
en la tarifa de...
Això pot anar bé,
doncs amb, això ja et dic,
amb estudiants,
amb tant d'aquí,
dels instituts d'aquí,
de l'entorn de president Companys,
que és on es troba la ràdio,
des de l'Institut Martí Franquès
o el Vidal i Barraquer,
com alumnes, doncs,
de la pròpia Universitat Rovira Virgili,
que també tenen...
Estan...
La part de jurídiques
que està relativament a prop
de l'Avinguda de Catalunya, no?
I també per aquells
que tenen algun malalt hospitalitzat,
que saben que hi ha d'estar
X dies determinats,
perquè van d'operar, etcètera,
jo, 23,
doncs, escolta'm,
doncs aquí sé que
durant aquests 15 dies
hauré de venir unes 100 hores,
doncs sap que tindrà aquest 35% de descompte,
que també entenem
que pot ser positiu i interessant.
I tots aquests descomptes,
totes aquestes reduccions tarifàries,
insistim,
s'aplicaran en els tres pàrquings
igual que comentàvem, no?
Sí, sí.
President Companys,
Avinguda de Catalunya i Joan XXIII.
Efectivament,
els tres aparcaments
que gestionem conjuntament
és Pimsa i Lovassa,
que són aquests tres
que s'han inaugurat
aquests darrers mesos.
Ara estàvem comentant
últimament,
en els últims minuts,
el tema dels abonaments.
Al principi hem comentat
el de la reducció tarifària
a partir de la tercera hora.
Per què han decidit
que sigui aquesta reducció
a partir de la tercera hora
i no pas a la primera
o a la segona?
Per alguna raó?
Perquè volen fomentar
potser estacionaments
de més durada?
Sí,
perquè a algun col·lectiu
se'ns havia vingut...
A veure,
no hem d'oblidar
que Espimsa
és una empresa pública,
és una empresa municipal
i això voldria
que quedés molt clar.
És a dir,
el nostre objectiu
i el meu objectiu
com a president
d'aquesta empresa pública,
com a tinent d'alcalde
que soc de l'Ajuntament
i com a tal president
de l'empresa municipal
Espimsa,
nosaltres no perseguim
un afany lucratiu
d'aquests aparcaments.
És a dir,
nosaltres com a empresa
municipal
el que perseguim
és donar un servei públic.
Per això l'Ajuntament
ha tingut la iniciativa
i l'interès
de tirar endavant
la construcció
d'aquests tres aparcaments
per millorar
el trànsit rodat,
per millorar
la circulació
i per intentar treure
el màxim número
de cotxes
que estan en superfície
amagar-los a sota terra
perquè destorbin
el mínim possible.
És evident
que aquestes
2.000 places
d'abarcaments
que s'han
creat noves
durant aquesta darrera
legislatura
per part de
Convergència Unió
a l'Ajuntament
de Tarragona
ens han ajudat
a que 2.000 vehicles
menys
no estorbin,
no entorpeixin
la circulació.
Si t'hi fixes,
aquests darrers anys,
aquests darrers 10 anys
per posar
per buscar
una data,
doncs
ha crescut
d'una manera espectacular
al parc automobilístic
a la nostra ciutat
i a les nostres comarques.
En canvi,
la circulació rodada
jo diria que ha millorat
sensiblement
durant aquests darrers 10 anys.
I part d'aquest èxit,
d'aquesta millora,
segurament és per mesures
que es prenen
des de nivell
de circulació viària,
d'anar convertint
molts carrers
de doble sentit
en un sol únic sentit,
intentant crear
circuits nous
de la ciutat
que afavoreixin
la fluidesa del trànsit,
etcètera,
però part d'aquest mèrit
és,
sens allò que dubtes,
la política ambiciosa
de construcció
d'aparcaments
que s'han tirat endavant
durant l'època
de Joan Miquel Nadal
com a alcalde.
I aquest és l'ànim
que ens mou
a tirar endavant
aquests aparcaments.
Nosaltres hem vist
durant aquests sis mesos
que aquests aparcaments
podrien omplir-se més
del que se'ns estan omplint
i la intenció
és tenir els plens,
no guanyar-hi diners.
És a dir,
el meu objectiu
no és que se'ns omplin
i vinga força calés.
No,
perquè no és l'objectiu.
L'objectiu és,
home,
evidentment,
hem de cobrir
unes despeses d'explotació
i hem d'intentar
que no s'hi perdin diners
si podem,
però sobretot
el nostre objectiu
és intentar afavorir
i donar servei
als ciutadans
que tenen aquesta demanda.
Per exemple,
quan tu arribes
a Joan XXIII,
l'entrada
d'aquest aparcament
nou
de l'aparcament
de davant
de l'hospital,
doncs,
té una sèrie
d'avantatges.
Una,
està situat
a l'entrada
del tercer pont
del Francolí
i del pont
de Santa Tecla.
Això vol dir
que tota la gent
que ens vingui
de la carretera
de Reus,
bàsicament,
dels barris
de Ponent,
més de tota la zona
del Baix Camp
i del Priorat
i de la Ribera d'Ebre,
que vinguin
a Tarragona,
que vinguin
a fer gestions
a la ciutat
o que vulguin
anar a l'hospital,
home,
doncs,
entres per la carretera
de Valls
quan estigui urbanitzat
tot el pla parcial 2
de l'entorn
de l'hospital,
doncs,
també hi haurà
una facilitat
d'aparcament,
no?
Aquest és el nostre objectiu,
que quan tot allò
estigui urbanitzat
i hi hagi dificultats
d'aparcament,
ara no hi són
perquè la gent
aparca pels descampats,
però hi seran
a mig termini,
a curt termini,
quan el pla parcial
de tota aquella zona
estigui urbanitzat,
el corte inglés,
etcètera,
hi haurà demanda
d'aparcaments.
És per això
que nosaltres
ens hem volgut anticipar
amb aquesta demanda,
amb aquesta falta
de pàrquings,
de places d'aparcaments,
creant aquest pàrquing
que donarà un servei
a la nostra ciutat,
no?
Per tant,
l'objectiu és que
la gent pugui entrar
en aquest pàrquing.
Aquí a la zona
de president Companys,
home,
doncs,
ens passa el mateix,
sobretot als dematins,
no?
Aquí tenim la policia,
renovació de carnets,
de passaports,
tenim el govern civil,
la subdelegació del govern,
les delegacions dels ministeris
de l'Estat central,
dos instituts de batxillerat,
el col·legi de farmacèutics,
el col·legi d'abogats,
la universitat també relativament
a prop a l'altre cantó
de la plaça,
és a dir,
hi ha una sèrie
de serveis públics
que fan que aquí els dematins,
sobretot aquí a l'entorn
de la plaça Orleans,
etcètera,
darrere de la parroquia
de Sant Pau,
hi hagi un cert caos
d'aparcament,
tot això s'ha d'anar
millorant,
no?
I l'altre
és el de l'Avinguda de Catalunya,
que també és un pàrquing
dissuasori,
que està a l'entrada
de la carretera
del Pont d'Armentere,
tota la gent que ens ve
de Pallaresos,
de Sant Veres i Sant Pau,
de les urbanitzacions
que hi ha per aquí
de l'Alcatllà
i de més amunt,
de Bràfim,
de la Lió,
de Vila Rodona,
Pont d'Armentere,
Santes Creus,
tota aquella zona,
home,
doncs,
va bé, no?
Perquè a l'entrada
de la ciutat
puguis aparcar
i després puguis
fer la gestió a peu,
millores el trànsit
i t'hi dones un servei.
Per tant,
per què a partir
de la tercera hora,
home,
doncs,
per afavorir
que la gent
que té que fer gestions
o que ve a treballar
o que s'ha de desplaçar
per fer activitats
durant tot un dematí
o durant tota una tarda
o durant diverses hores seguides
no li resulti tan costós
com el que és
la mera rotació,
no?
Nosaltres el que ens interessa
és que aquests pàrquings
tinguin la màxima rotació possible
i és una mica
la mateixa filosofia
que les zones blaves,
no?
Intentar donar
el màxim servei possible
als ciutadans
que van amb cotxe
perquè en puguin gaudir
també
les administracions públiques
a les quals la gent
ha d'anar a fer serveis,
els comerços
a les quals va fent serveis,
els hospitals
a les quals la gent
va a rebre tractament
o visitar malalts,
etcètera,
no?
És a dir,
el que ens interessa
és el màxim de rotació
però a la vegada
intentar afavorir
que la gent
que té que estar-s'hi
per força més hores
també tingui un preu
molt més econòmic.
Aquestes reduccions tarifàries,
com comentàvem fa un moment,
s'apliquen
uns mesos després
de la posada en marxa
dels aparcaments.
Reconeixen, per tant,
senyor Font,
que en part
durant aquests primers mesos
de funcionament
dels tres pàrquings
no s'han complert
les expectatives
que vostès s'havien marcat
pel que fa a nivell d'ocupació?
No,
jo diria,
a veure,
deixa'm que et passi
l'oració a la passiva,
no?
És a dir,
normalment
aquests,
els aparcaments,
la gent que entén,
des de la gent experta
en els temes,
a poc a poc
nosaltres també
n'anem aprenent,
però sobretot
la gent experta
que fa molts anys
que hi treballen,
entenen que no es pot veure
la tendència
i l'estabilitat
d'un pàrquing
fins passats
tres anys
des de la seva obertura,
no?
És a dir,
a veure,
què passava aquí
a la nostra ciutat?
A la nostra ciutat passava
que com que hi havia
tanta mancança
d'aparcaments,
els anteriors governs municipals
s'havien preocupat
tan poc
d'aquest tema
que era una demanda
i una realitat
palpable,
ens va passar
que tots els aparcaments
es van omplir de seguida,
és a dir,
tu obries,
nosaltres vam obrir
l'aparcament d'Espimsa
a la plaça Corsini,
escolta'm,
en quatre dies,
ple a tope
i la cartell vermell
de complet
i intentant desviar
els cotxes cap a altres llocs,
la Guàrdia Urbana
posant tanques
per no col·lapsar
l'entrada al carrer Canyelles,
va ser un morir d'èxit,
com a conseqüència
insisteixo
d'aquesta demanda brutal
que hi havia de pàrquings.
En aquests moments
la situació és una altra,
és a dir,
el primer cop
de demanda
de necessitat
d'aparcaments
està cobert
i en aquests moments
la ciutat de Tarragona
ha entrat en una línia,
en una dinàmica
de normalitat,
per tant,
de maduració
del que és
la concurrència
de places d'aparcament
i en aquests moments
haurem d'esperar
tres anys
a veure
quina és
la dinàmica
de funcionament
d'aquests aparcaments.
Per què dic
tres anys
dinàmica de funcionament?
Home,
perquè hi ha una certa inèrcia
amb el comportament
dels automobilistes,
quan tu tens
l'hàbit
d'utilitzar un pàrquing
difícilment canvies
d'aparcament
o quan tens l'àmbit
l'hàbit
de desplaçar-te
en un lloc a peu
difícilment varies
o si tens l'hàbit
de deixar el cotxe
mal aparcat
damunt de la vorena
difícilment varies.
És tot una maduració,
és tot un procés
d'educació,
d'utilització
d'aquests tipus
d'aparcaments
i a poc a poc
la gent hi va entrant
i a poc a poc
la gent se n'adona
que té moltes més
avantatges
que no inconvenients.
Primer,
estalvies molt més temps
que si comences
a donar tombs
en plan satèl·lits
fins que trobes un lloc
i al final
a poc a poc
la parques malament
o et ratllen el cotxe
o se te l'endú la grua
o no sé què,
acabes veient
que és molt més pràctic
perquè t'estalvies
el doble de temps
i perquè només et costa
un euro trenta
fer la gestió
amb la qual cosa
a poc a poc
la gent hi va entrant.
I en segon lloc,
perquè hi ha tota una sèrie
d'elements complexos
que aquí intervenen,
per exemple,
a la zona de Joan XXIII
serà un aparcament
dels que tindran
més utilització
de la nostra ciutat.
Ara,
quan passarà això?
Home,
quan estigui tot urbanitzat
en aquell entorn.
En aquests moments
el cotxe que va allà
que fa 30 anys
que parca amb descampats
continua aparcant
per tots aquells descampats.
A la que hi hagi
els carrers fets,
les vivendes construïdes,
els walls
i els contenidors de brossa
i els bancs
i els passos de sebre
i tot allò
estigui urbanitzat.
És evident
que hi ha una gran demanda
de places de parking
perquè ho tenim comptabilitzat,
tenim controlat
i tenim estudis
de nombre de cotxes
que aparquen per la zona,
etcètera, etcètera.
I en altres zones
és naveriant els hàbits.
Nosaltres no hem volgut intervenir,
per exemple,
amb el caos d'aparcament
que hi ha aquí davant
de la zona
de la Policia Nacional
per entendre'ns
entre la policia
i la parròquia de Sant Pau
i darrere dels jutjats.
Però hi haurem d'entrar,
perquè els cotxes
damunt de la vorera,
mal aparcats,
una circulació caòtica,
hi haurem d'anar entrant
a poc a poc
perquè els ciutadans,
el peató ens ho demana,
el peató ens demana
que intentem eliminar
el màxim nombre
de cotxes possible
de superfície
per anar-li fent
la ciutat més agradable.
I hem d'anar
introduint altres serveis,
contenidors moderns,
contenidors per reciclatge,
hi ha una sèrie...
Necessitem també
més espai urbà
per tal d'anar-hi
posant un cert mobiliari
que a mesura
que progressa
el benestar
de la nostra societat
i anem avançant,
doncs hi han d'anar introduint.
Cada vegada hi ha més passos
de peatons,
cada vegada hi ha més
zones de vorera
per estacionament
per cotxes
de vehicles
de disminuïts,
contenidors
de reciclatge,
en fi,
tota una sèrie
de serveis
que també van ocupant
espai
a nivell de superfície.
I aquesta és la política
que ens guia
a fer aparcaments,
ho dic perquè a vegades
hi ha cartes del director
que semblen
que ridiculitzin això,
menys aparcaments i més.
menys aparcaments,
però si és la demanda social,
la gent,
tenim una facilitat
de canviar de barret
extraordinària,
quan anem a peu
ens queixem dels cotxes
però quan anem amb cotxe
no ens n'adonem
que estem provocant
una distorsió
real
a la nostra ciutat.
I amb això
estem intentant treballar,
donar la circumstància
que a més a més
del responsable d'Espimsa
sóc el responsable
de l'àrea municipal
de trànsit
i anem amb aquesta dinàmica
i hem d'intentar
tots plegats
aconseguir
que la ciutat de Tarragona
sigui cada vegada
més humana,
més transitable
per tots els que vivim
en aquesta ciutat
i per tots els que venen
a fer-hi gestions.
La nostra obligació
és que tots els que venen
a fer-hi gestions
no ens deixin els cotxes
mal aparcats,
no ens provoquin
trastorns de trànsit
que perjudiquin
els ciutadans
que hi vivim
durant tot l'any
i per tant
aquests aparcaments
dissuessoris
a les entrades
a les ciutats
i aquesta política
d'aparcaments
va amb aquesta línia,
de baratir
aquest cost
per intentar
millorar la circulació.
Hem de recordar
que els diferents
aparcaments soterranis
que hi ha a la ciutat
els gestiona
diferents empreses,
algunes privades
i després hi ha dues
empreses municipals,
Espimsa
i l'empresa municipal
d'aparcaments.
Des del punt de vista
estrictament d'Espimsa
i parlant del futur,
es plantegen
com a empresa municipal
poder construir
o gestionar en el futur
altres aparcaments
perquè ara recordem
gestionen aquests tres,
el de la plaça Cursini,
el de la plaça del mercat
que segurament és el més
el més conegut
i el més ocupat,
el de Batestini,
el de superfície de Batestini,
es plantegen
de cara al futur,
de cara fins i tot
a aquest 2004,
construir,
projectar,
construir
i gestionar
altres aparcaments?
Sí, estem treballant
i ara t'ho comento,
però si em permets
abans,
ja que ha citat
el pàrquing de Batestini
en superfície,
aquest que tens
aquí davant de la ràdio
i el de Corsini,
quan parlava
dels hàbits
dels ciutadans,
deixa'm-ho il·lustrar
amb aquests dos aparcaments.
És a dir,
nosaltres quan vam
obrir aquests aparcaments
es produïa
un col·lapse
amb hores punta
espectacular,
els cotxes
a mig de matí
intentaven aparcar
en l'aparcament de Corsini,
hi havia cues
per tot el carrer
Canelles
que arribaven a la Rambla,
la Rambla bloquejada,
la Guàrdia Urbana
que ens posava tanques,
hi havia tota una sèrie
de problemes
i en canvi
durant altres hores del dia,
les tardes,
etcètera,
el pàrquing
disposava
de moltes places lliures.
A poc a poc
què ha anat passant?
El ciutadà
va anar
adequant
la demanda
d'aparcaments
amb l'oferta
que se li fa
i en aquests moments
no es produeixen
aquestes cues
i en canvi
tenim moltes més hores
a l'aparcament complet.
És a dir,
la gent,
sembla que el ciutadà
sap en quines hores
és més fàcil
trobar lloc
i s'adapta.
S'equilibra
l'oferta i la demanda.
S'equilibra
l'oferta i la demanda
perquè el ciutadà
d'una manera inconscient
segurament
però com a col·lectiu
com a col·lectiu
d'una manera inconscient
però a nivell individual
la suma
dels comportaments
de tots aquests ciutadans
fan que a la llarga
això s'estabilitzi.
Amb l'aparcament d'aquí davant
també passava el mateix.
Anys enrere,
3-4 anys enrere
hi havia cues
aquí a l'Avinguda de Roma
per voler entrar a l'aparcament
en determinades hores
puntes a mig dematí,
a partir de 10 a 1 del dematí
una cosa així.
En aquests moments
això no passa gairebé mai
i en canvi
està ple durant
moltes més hores al dia.
Sembla que el ciutadà
sap que en aquelles hores
punta
és difícil
que hi ha cua
que millor que busqui
un altre aparcament
i potser aparca
l'aparcament de President Companys
o l'aparcament
de l'antic Conde de Vallellà
o l'aparcament soterrani
que té l'empresa municipal
d'aparcaments
a sota l'estació d'autobusos.
Es produeix una adequació.
Amb aquests 3 aparcaments nous
necessitem aquests 3 anys
perquè això succeeixi.
Per tant,
torno a tancar el parèntesi
però t'ho he volgut il·lustrar
no sé si això és
prou il·lustratiu
per donar a entendre
que aquesta situació
d'aquests 3 anys
són necessaris
per aquesta
de cara a aquesta
autorregulació.
A mesura que la gent
vagi venint
i dir
si s'aparca bé
si a més a més
no faig cua
si a més a més
és pràctic
si a més a més
en un momentet
he fet la gestió
perquè aparco sota mateix
i quan la gent
vagi adquirint els hàbits
a poc a poc
aniran produint-se.
Pensem que aquests aparcaments
Avinguda Catalunya
fa dos mesos
que s'han obert
Joan XXIII
i president Companys
es van obrir
el mes de maig
ara fa 6 mesos
però
el mes de juny
però
hem tingut
totes les vacances
d'estiu pel mig
que ja sabeu
que a nivell de funcionariat
els serveis públics
queden una mica parats
i per tant
com aquell que diu
fa dos mesos
que estan funcionant
a ple rendiment
i que haurem d'esperar
com a mínim un any
per arribar al punt d'inflexió
i com a mínim 3 anys
per veure les tendències.
Això que em preguntaves
d'aquests altres aparcaments
De futur
De futur
Si aspiren a fer més aparcaments
és gestionar-los
L'Ajuntament té diferents estudis
i estem treballant
diferents estudis
amb diferents flancs
de treball
Nosaltres hem fet arribar
a l'Ajuntament
personalment
a l'alcalde
que creiem
i tenim estudis
que estem realitzant ara
que creiem
que pot ser interessant
la construcció
d'un aparcament
a l'entrada
de la via Augusta
És a dir
abans dèiem
que teníem
quan entres
pel pont d'Armentera
l'aparcament
de
Avinguda de Catalunya
quan entres
pel pont nou
pel tercer pont
del Francú
el pont de Santa Tecla
l'aparcament
de Joan XXIII
quan entres
per la carretera
de Valls
l'aparcament
de President Companys
quan entres
per
quan entres
per la carretera
de València
tens l'aparcament
de Batestini
o l'aparcament soterrani
de l'estació d'autobusos
tens diferents opcions
i nosaltres entenem
que una vegada
s'ha aturat
o amb molta bona ocupació
l'aparcament
de la plaça de la Font
creiem que és bo
donar una sortida
a tot aquest ingent
quantitat de vehicles
que ens entren
a la nostra ciutat
provenients
de l'antiga carretera
340
en direcció
Altafulla
per entendre'ns
tota la gent
que viu a Cala Romana
que viu a Boscos
que viu a la Punta de la Mora
a Ferran
a Molnàs
i altres municipis
de la zona
del Baix Gaià
des del Catllà
la Riera
Salomó
la Nou de Gaià
tota aquella zona d'allà
més Creixell
poble de Montornès
Torra d'en Barra
Altafulla
Rodabrà
i fins i tot
el Baix Penedès
tota aquesta gent
que ens entra
a la nostra ciutat
amb un pàrquing dissuasori
al final de la Via Augusta
per entendre'ns
abans d'arribar
a l'hotel
Imperial Tàrraco
per entendre'ns
tota aquella
l'entrada
a la Via Augusta
al capdamont de la Via Augusta
tenim diversos estudis
diversos
que tenen el problema
que hi ha tot el tema
de patrimoni
però que jugant amb imaginació
es poden buscar
solucions
interessants
des de sota
mateixa
de la pròpia Via Augusta
fins a altres opcions possibles
amagant-los
a sota
la zona
cap a l'amfiteatre
però amagats
semisoterrani
hi ha diferents opcions
que hem d'estudiar
que hem de valorar
i que hem de veure
primer l'impacte
sobre el patrimoni
que això pugui tenir
però que realment
jo crec que farien falta
i que estem treballant
amb això
també estem treballant
des d'Espimsa
amb l'ampliació
de la reforma
del mercat central
la reforma i ampliació
del mercat central
i que contemplaria
la creació
ara tenim 400 places
d'aparcament
a Corsini
que contemplaria
la creació
de 800 places més
800 places més
que no tindrien
cap cost
als ciutadans
perquè he de recordar
que aquests aparcaments
que estem fent nous
que hem fet
amb les Utes
Espim-Salobassa
de moment
no estan costant res
al ciutadà de Tarragona
perquè es preveu
el seu autofinançament
a base d'uns crèdits
i d'un finançament
que hem fet especial
i per tant
crearíem 800 places
més allà
però sempre insisteixo
en aquesta voluntat
que això no costi diners
al ciutadà de Tarragona
a través dels seus impostos
sinó que realment
es pagui
a través dels que l'utilitzen
perquè si un ciutadà
no fa servir cotxes
o va a peu
per la ciutat
no té per què suportar
tampoc les despeses
que li provocaria
que aquests pàrquings
fossin públicament
fossin completament públics
i completament gratuïts
i que fossin de franc
perquè a vegades
també s'ha comentat
escolti
haurien de ser de franc
home
prioritzem-ho
també podem fer
aparcaments de franc
d'aquestes característiques
però llavors
potser haurem de deixar
de fer escoles
de bressol
o haurem de deixar
fer centres
de tercera edat
o polítiques
assistencials
d'altra mena
per tant
intentem sempre
equilibrar una mica
una qüestió
amb l'altra
doncs parlant d'aquests
projectes de futur
ho deixem
avui hem repassat
ampliament
tot el tema
d'aparcaments
amb el tinent
d'alcalde de l'Ajuntament
i president d'Espinsa
a propòsit d'aquestes
reduccions tarifàries
que entraran en vigor
el proper divendres
el dia 2 de gener
però hem acabat
com sentia'm ara
parlant sobretot
de propostes de futur
de l'ampliació
del pàrquing
del mercat
i d'aquest projecte
que s'està estudiant
ara
de possible creació
d'un pàrquing
en el futur
a la zona
d'entrada
de la Via Augusta
senyor Ralfon
moltes gràcies
gràcies a Valtros
que vagi molt bé
el 2004
i que aquesta reducció
tarifària
sigui ben acollida
pels usuaris
molt bé
moltes gràcies
esperem que així sigui
i permeten
per acabar
que faci
una crida
i una recomanació
a tots els ciutadans
de Tarraona
que ens escoltin
que ens ajudin
durant aquests dies
de festes
i on s'utilitza
potser més sovint
el cotxe per anar a fer compres
i per fer
desplaçaments urbans
que intentin
ser tolerants
amb els altres
vianants
i altres conductors
i que intentin
utilitzar més
els pàrquings
no públics
públics i privats
i que intentin
també anar a peu
per la ciutat
que també això
afavoreix
la transibilitat
i el benestar social
de tots els que vivim
i que ens estimem
la ciutat de Tarragona
jo faig una crida
que es miri
de respectar
en mesura del possible
aquest criteri
pel bé de tots
doncs amb aquest missatge
ens quedem
moltes gràcies
senyor Font
i fins la propera
adeu-siau
gràcies
gràcies