Ara passen nou minuts, de dos quarts a dotze del migdia
i aquí seguim endavant, en deixem el món de la ficció
o no molta ficció que ens aporten els llibres
per parlar d'un món absolutament real.
Ens acompanya la delegada de Tarragona de Càritas Diocesana,
Maria Magaroles, bon dia.
Directora de Càritas Interperruquial de Tarragona.
Doncs perfecta la rectificació,
perquè tenim seriosos problemes de vegades amb els càrrecs.
La veritat, jo t'agraeixo molt que hagis fet aquest aclariment,
que bé, que té la seva importància, naturalment.
El que sí que és cert, i aquí no ens equivoquem,
és que l'entitat ha presentat les principals andades
de la seva memòria anual, la memòria corresponent a l'any 2002.
És aquell exercici, és aquella relació
de tot el que ha estat l'actuació de Càritas,
que és una actuació molt àmplia i que abasta a diferents àrees.
Sí, moltes àrees.
De fet, ara per aclarir això, o per aclarir-ho a tothom,
el de directora de Càritas Interperruquial
agafa l'àmbit de les 14 parròquies de Tarragona i barris.
Càritas Diocesana agafa tota la diòcesi.
Efectivament.
Per tant, era important rectificar-ho,
perquè no és una qüestió de jerarquia només.
No, no, no.
És un tema d'organització de l'entitat.
A veure, la memòria la presentem sempre per Corpus,
que va ser ahir diumenge,
i realment, clar, hi ha molts projectes de continuïtat
que abarquen diferents àrees d'infància, de joventut, d'adults, de gent gran
i altres activitats que agafen, són més transversals, no?
De fet, parlant de les diferents àrees, són projectes bàsics,
per exemple, el Som-hi-tots, que és un centre obert,
l'edoteca i suport escolar,
que d'alguna manera supleix allò que l'administració no fa.
Això ens passa en molts projectes.
quan l'administració fa alguna cosa, doncs nosaltres automàticament
els hi cedim, perquè realment és competència seva, no?
A Tarragona hi ha dos centres oberts,
però a la zona centre no n'hi ha cap.
Estem parlant de períodes d'anys que van des dels 0 anys, pràcticament, no?
Bé, realment l'edoteca agafa des dels 5 fins als 13-14 anys.
L'àrea d'infància abasta des del començament,
des dels mesets, però després es distribueix en diferents seccions.
Ah, això mateix. I aquest projecte que et dic jo és un que és aquesta tensió,
que a més es relaciona amb les escoles, amb els pares, amb els serveis socials,
però que l'Ajuntament diu que amb dos ja n'hi ha prou a Tarragona.
Clar, nens de 5 o 6 anys, a més nosaltres hem vist que els dos centres oberts que tenen
estan plens i que els que nosaltres atenem no hi caben, allí.
A part que estan molt separats un de l'altre.
Nens de 5 anys no els portaràs des de la part de Joan XXIII a baix,
doncs fins a la mitja lluna o fins a Saavedra, no?
I realment tenim aquest any una subvenció de Caixa a Tarragona,
l'any que ve ja ho veurem, i tots els projectes que portem no n'hi ha cap,
un n'hi ha només, un que és que ens surten els números...
Que s'autofinança, com si diguéssim, tot i que no és aquest el...
Sí, però els altres no.
De quin estem parlant?
Estem parlant d'Orla, Orientació Laboral.
Aquest, tant Fons Social Europeu com el que rebem de l'IRPF
o amb els recursos nostres propis, doncs s'autofinança.
Aquest, pràcticament, es dedica a orientar laboralment i aconseguir feina
a persones... més d'un 70% són immigrants.
I més d'un 50% no tenen papers.
Llavors els derivem, doncs, a treball domèstic,
que amb això no hi ha dificultat, cosa que no fa ningú més.
No tenen papers i poques possibilitats de tenir-ne, no?
Cap possibilitat de tenir-ne.
Tal com està la llei d'estrangeria ara, cap possibilitat de tenir-ne.
Si no és que tornin al seu país i segons en quins països
que hi ha contingent que pot portar cap aquí, etcètera.
Molt complicat. Cada vegada és pitjor, la llei.
Alguna vegada, amb la Maria, hem comentat afortunadament
en determinats mitjans i en determinats moments
es poden fer ressò dels diferents programes de càritas.
Comentava la Maria, l'Udoteca Suport Escolar, Alimentació Infantil,
Servei Donació Estris Nador, Prevenció a Drogodependències,
Curs Bàsic de Formació a la Dona,
l'Orientació Laboral, com comentaves,
Suport Psicològic, Servei d'Ajuda al Domicili,
un que té aquí unes sigles PIRMI, que ens podries dir...
és l'ajuda de caràcter social que dona la Generalitat,
però llavors es fa un seguiment dels casos i entrevistes, etcètera,
per aconseguir una sèrie de condicions per poder-los donar això.
Són persones que no tenen cap mitjà de subsistència
i llavors tenen el seu càrrec o fills, o estan sols,
o no tenen feina, o tenen alguna dificultat
i durant un temps es dona aquesta ajuda.
Aquí en el gran llistat de programes de càritas
podem parlar d'atenció a necessitats bàsiques,
servei immobles, estudis majors de 75 anys,
tal i assistència, servei de menjar a domicili,
servei presta a cortopèdia, suport a filigrana,
formació voluntariat, volíem dir,
organització, administració, coordinació, treballs socials i altres.
En fi, aquí hi ha un llistat de programes que necessiten
d'uns diners, d'una inversió econòmica.
Càritas es nodreix a través de quines vies?
Càritas es nodreix fonamentalment de les aportacions de les parròquies,
o sigui, quan es va crear Càritas Interparroquial,
que està a Prat de la Riba, 35,
va ser per voluntat de les parròquies de Tarragona i Barris
de cara a que es fessin projectes
i es donés suport amb els treballadors socials que tenim
a diferents situacions o necessitats
que hi havia a les parròquies.
Llavors, elles es van comprometre a donar una aportació,
que és un tant percent determinat
del que ells recullen per càritas, etcètera,
i que això és unes aportacions que hi ha l'any.
Després hi ha aportacions de les comunitats religioses,
també de Tarragona, que no són parròquies.
Donatius, amb ústia o anònims, tot tipus de donatius,
i després les quotes dels socis.
Les persones que són sòcies, llavors ja es passa via bancària la quota.
I llavors, a part d'això,
hi ha totes les subvencions a programes i projectes
que per cada programa i projecte,
ja sigui per IRPF, o sigui per la creueta,
per entendre'ns que es fa a la declaració,
no a la de l'Església, sinó a la de coses socials.
O sigui, càritas es nodreix aquesta.
Doncs, si el Ministeri troba que
posa en un ordre de prioritat diferents programes,
i llavors, si tu aquell any fas un que és per formació i inserció laboral
i ells el consideren prioritari,
doncs et subvencionen més aquest que un altre, per exemple.
O sigui, hi ha anys que, com que n'en tenim de tota mena nosaltres,
doncs quan no ens subvencionen un, subvencionen l'altre.
Això vol dir presentar el projecte,
fer una memòria parcial,
fer una memòria final on justifiques tots els diners que t'han donat, etcètera.
Quan ajuts europeus, aquestes coses que...
Fons Social Europeu, també.
Ho fem a través de Càritas Espanyola,
però també a Càritas hi entra dins de tots els projectes
que són d'inserció laboral.
I per això nosaltres, tant el curs de formació bàsica de la dona
com el d'Orla,
estan subvencionats parcialment per Fons Social Europeu.
El que passa que sembla que el 2006,
o sigui, nosaltres tenim aquesta concessió de subvenció fins al 2006.
També s'ha de presentar tota una relació del que gastes,
del que gastes que ells t'han donat
i del que gastes de fons propis.
O sigui, tot, tot, tot, tot.
Uns totxos així de totes les justificacions.
En aquest informe de Càritas hi és tot,
els números, totes les xifres...
El que passa, clar, ara que comentaves,
per rebre aquests ajuts, per rebre aquests diners,
doncs s'han de presentar tots uns dossiers,
però, clar, el que passa és que les necessitats socials
de vegades tampoc es poden programar.
I vosaltres feu una previsió
perquè burocràticament s'han de complir uns terminis,
però després la realitat us arriba a les parròquies,
us arriba aquí al carrer Prat de la Riba,
i què feu quan us trobeu en aquestes circumstàncies?
Doncs, tots els projectes que tenim,
cada any es modifiquen.
O sigui, estem sempre...
En funció d'aquestes circumstàncies, no?
Sí. En funció de les circumstàncies es modifiquen.
Al curs de la dona, fa 4 o 5 anys,
hi havia 3 dones magrebis,
que, a més, parlaven castellà
perquè venien de Melilla.
Ara, actualment, només hi ha una noia gitana
i totes les altres són argelines, magrebis,
una Índia...
O sigui que ha canviat completament el perfil.
Per tant, no saben l'idioma,
han canviat les activitats,
però nosaltres cada any,
quan fem el projecte i la sol·licitud de subvenció,
posem les modificacions.
La demanda social en aquests moments
fa que el perfil justament d'aquests grups
cap on va adreçar de l'ajuda de Càritas
també està canviant permanentment, no?
Ara, amb aquest exemple que donaves dels grups de dones.
A Orla, per exemple,
l'orientació laboral
és un projecte que ha tingut un creixement immens
perquè ja no és persones que van a les parròquies,
sinó persones que ho senten d'uns als altres,
s'ho van dient,
i apareixen per Càritas,
doncs demanant feina.
No tenen papers,
com que ells saben que nosaltres no ens hi demanem de papers,
clar, nosaltres no...
Per exemple, amb els homes és impossible donar-los feina,
perquè clar, vull dir...
Costa més trobar feina als homes que les dones en aquest cas.
Sense papers, absolutament.
Sense papers, absolutament.
Ara hi ha hagut nois
que han anat a netejar amb una casa.
Jo en recordo un que a més estudiava informàtica
i li va dir que amb ell li era igual,
i jo, la senyora amb la que vaig parlar,
em va dir...
Es va quedar una mica parada quan li vaig dir un noi.
No, és el que t'anava a dir que...
Però, vull dir, jo vaig veure,
perquè l'havia vist allí a Càritas,
com nosaltres no tenim una empresa de neteja.
Nosaltres cada mes tenim una persona abacada.
I aquesta persona,
a vegades són persones que en un moment determinat
tenen una dificultat grossa
d'un rebut que han de pagar, etcètera, no?
I a part d'això, doncs,
li ensenyem a netejar,
perquè hi ha persones que venen
que no en saben
o que no en saben de la manera que ho fem nosaltres, no?
Venen d'unes condicions de vida molt dures.
El concepte de neteja que poden tenir
no és el mateix d'una societat occidental, etcètera.
Igual, com quan et poses una persona a casa,
doncs, li has d'explicar com ho vols i com no ho vols,
però, clar, és difícil amb homes la feina.
Ara, amb dones, no.
Amb dones és més fàcil,
i sobretot la dona sud-americana,
colombianes, ecuatorianes,
que n'hi ha moltíssimes.
Ara tenim argentins, també.
Clar, quan veus que hi ha
algun problema amb algun país de Sud-amèrica,
al cap d'un any
ja tens persones aquí.
Quan hi va haver el Corralito a l'Argentina,
doncs, ara tenim els argentins.
La dolarització a l'Equador,
vinga, ecuatorians, aquí.
Per tot el que expliques,
en la majoria de programes
en els que treballa Càritas
intervé el fenomen immigració.
Sí, absolutament.
Fonamentalment.
És a dir, que bona part del treball
que fa Càritas en aquest moment
és en col·lectius,
immigrants, dones soles,
dones amb nens,
homes sols,
famílies amb problemes de papers
de regrupament familiar.
M'imagino també
que deuen ser els perfils que...
El regrupament familiar,
per exemple,
ara és dificilíssim fer-lo.
La Comissió Disassana de Migració,
que ara l'acollim
als nostres locals
perquè estan arreglant els seus...
que s'enfonsaven,
allà al carrer Peixateries.
I, clar,
tenim encara molta més relació.
I quan tenim algun problema
de papers o així,
doncs, clar,
els tenim allà al costat, no?
Per exemple,
les famílies magravís
normalment ve a l'home
i la dona i les criatures
vénen al cap de poc temps,
però són unitats familiars.
En canvi,
els equatorians
més fàcilment
són dones soles
que s'agrupen en pisos.
Pisos que...
que imagina't
moltíssima gent
dins un pis petit, no?
Llavors,
quan amb una persona d'aquestes
li dius,
mira,
pots anar interna
en una casa.
Llavors,
li obres el món, no?
La gent pregunta,
oh, és que volem una d'aquí?
Doncs no d'aquí.
La gent d'aquí
no vol anar interna
en una casa.
Això ja està...
Això ja no...
Està com a superat,
podria dir,
que se'ns entengui.
I tant.
I tant.
en quin sentit ho dient.
Però, clar,
ara fan una funció
que per elles,
elles hi guanyen.
O sigui,
aquí el que intentes
és el guanyar-guanyar,
no?
Que diu un treballador social
de càrides, no?
O sigui,
que tothom guanyi.
Clar,
per elles guanyen,
guanyen perquè tenen
allotjament,
un allotjament digne,
poden estalviar,
poden enviar diners cap allà,
etcètera.
Com arriben a vosaltres?
A través de quines vies?
Com us coneixen?
Doncs,
vénen via les parròquies,
derivats de les parròquies.
Ells s'adrecen a les parròquies?
Ells van a les parròquies.
Sí, sí.
Com a últim recurs,
la majoria de vegades?
O ja directament?
Directament.
Directament.
Perquè nosaltres els derivem
a serveis socials,
però si no tenen papers
a serveis socials,
no fa res.
O sigui,
jo dic no pot fer res,
tal com estan les lleis.
Però...
La llei no permet
que puguin fer res.
No.
O sigui,
si una persona no té papers,
no serveix de res.
és com si no existís.
O sigui,
si un d'aquests immigrants
que no té cap suport familiar
ni té una xarxa social
va pel món
i es mor en un racó,
no existeix aquesta persona.
Per la...
Per la llei o per el que sigui,
no existeix.
És allò de la llei que es feia servir,
que afortunadament,
com que no era políticament correcta,
s'ha deixat de fer servir
allò que era una persona il·legal.
Aquí està.
Ara el que diem
són persones que no tenen paper,
sense papers.
Però no il·legals,
no hi ha cap persona il·legal.
Potser n'hi ha d'altres
que haurien de ser il·legals
encara que tinguin tots els papers del món.
Aviam,
quan es parla de treball social
i d'organitzacions d'aquestes característiques,
utilitzar la paraula satisfactori
és com a lleig.
Mai dóna satisfacció
quan has de cobrir
unes necessitats socials
perquè hi ha persones
que tenen aquestes necessitats.
Però en conjunt,
si mirem la memòria d'enguany,
com qualificaries aquest període
en quant a la feina que ha fet Càritas
aquí a Tarragona?
Les parròquies i la vostra feina
en general.
Jo soc molt positiva sempre
i penso que
el que tinguem
un dèficit
una mica més gran
que l'any passat
és positiu.
Vull dir que
em preocuparia
que acabéssim
amb números
positius nosaltres.
O sigui,
si acabem amb números negatius
per nosaltres
és una bona notícia.
Perquè vol dir que
hem gastat tot el que teníem
i més encara.
Per altra part,
a part d'aquest projecte
que t'he dit
de l'Hologoteca,
hi ha un que fa
dos anys
que hem iniciat,
que és aquest
per majors
de 75 anys,
l'Ara Sí.
Aquest és
Estudi
i Projecte
d'Acompanyament.
De manera paral·lela.
Sí.
A Tarragona
hi ha un
16%
de persones
més grans
de 75 anys.
Aquestes persones
no venien a Càritas
ni van als serveis socials.
Els que hi poden anar
ja van
i van als esplais,
etcètera.
Però les persones
que no venien,
nosaltres ens preocupava
que no vinguéssim
persones tan grans.
El que hem intentat
és anar a ells
i hem fet un estudi
amb voluntaris
d'anar
a totes les persones
més grans de 65 anys
que hi ha a la ciutat
de Tarragona.
Hem començat
amb Sant Francesc,
ara ho hem fet
amb Sant Pere del Serrallo
i amb Sant Pau.
I al setembre
començarem amb Bona Vista
i Camp Clar.
i els hem visitat
tots
amb un qüestionari
formant els voluntaris,
etcètera.
S'ha fet un estudi.
Aquí en aquesta memòria
n'hi ha al final
uns fulls
que parlen
del de Sant Pere del Serrallo
i de Sant Pau
i fruit d'aquest estudi
es mira
quines persones
es troben soles,
estan en situació
de risc social,
a les dals risc social
les derivem
als serveis socials
de l'Ajuntament.
Llavors les altres
fem un projecte
en cada parròquia
de voluntaris
per visitar
si és una persona
que està sola
per treure-la
per anar-li
a fer algun encàrrec
per portar-la al metge,
etcètera.
O sigui,
el que hem trobat
més preocupant
són persones
soles
i persones
amb depressió
justament
fruit d'aquesta soledat.
Llavors per mi
aquests projectes
van per bon camí.
És una cosa
que he d'anar a parlar
i he de posar-me
en contacte
amb la regidoria
de serveis socials
de l'Ajuntament de Tarragona
perquè hauríem
de fer un conveni.
És que aquest estudi
que ara esmentaves
a banda
que està donant
el servei
i la immediatesa
de donar el servei
a persones
que ho necessiten
pot ser una eina
molt útil
per a les administracions locals
a l'hora de conèixer
quin és el perfil
d'aquest col·lectiu
de persones
de més de 75 anys
que hi ha a la ciutat
de Tarragona.
És a dir,
té un valor sociològic
i és un instrument
molt útil
aquest estudi.
A part de que
nosaltres sabem
per exemple
que ja ha començat
aquest projecte
aquest any
a Sant Francesc.
Doncs Sant Francesc
té una sèrie de persones
a les que els voluntaris
visiten,
acompanyen,
etcètera.
Però nosaltres
no seguirem fent
un altre estudi
d'aquí 10 anys
posem per cas.
No ho sé,
però vull dir,
en canvi sí que
posar-nos en contacte
amb l'Ajuntament
doncs
amb un conveni
podríem atendre
derivacions d'ells
de persones grans
a veure si és el perfil,
si nosaltres podem,
el voluntari pot fer
aquest servei,
etcètera.
Però clar,
que hi ha d'haver
un entente
de tota manera
de recurs,
del que costa
aquest projecte,
etcètera.
És la memòria
anual 2002
tot un seguit
de pàgines
que explica
amb tota mena
de detalls
les actuacions
que ha fet
Càritas Interparguial
de Tarragona
en aquest període
de temps.
Són pàgines
escrites,
però darrere
hi ha moltíssimes
històries
de persones
que tenen
noms i cognoms
malgrat que
algunes d'elles
no tenen papers.
I és una feina
en què,
en fi,
no estem aquí
tampoc per fer
una cunyada publicitària,
però de fet
és una feina
en què qualsevol persona
pot col·laborar
o bé des de la seva
aportació econòmica
o bé des de la seva
feina de voluntariat
també.
Exactament.
Us fan falta mans
a banda de diners.
També,
també.
A més,
intentem fer
junt amb Càritas
diusessant uns cursos
de formació
de voluntaris
que s'han començat
aquest any
uns específics
i que,
bé,
és important
que la gent
en prengui consciència
i que la gent
també,
a veure,
faci una mica
d'extracció
dels euros
perquè jo crec
que des de
la implantació
de l'euro
les aportacions,
les persones
no sabem ben bé
què donem
ni què no donem.
No,
encara estem en procés
de mentalització,
no valorem exactament.
I això,
i clar,
això,
en general,
no només Càritas,
sinó totes les ONGs
i l'altre dia
que vaig sentir
el Càritas Barcelona
també ho deien,
no?,
que hi ha com un estancament,
no?,
ella també deia
les administracions,
nosaltres,
les administracions locals
també estan estancades,
la IRPF
o el Fons Social Europeu
de moment no,
i les Caixes,
tampoc Caixa Manresa
també ha col·laborat
aquest any
amb Càritas.
Doncs amb això
que diu la Maria
quasi que recuperem
la calcaloretta aquesta
per traduir
la conversora aquesta
i tornem a pensar
una mica en pessetes
ni que sigui
a l'hora de fer
aquestes aportacions.
Maria Magaroles,
directora
de Càritas Interparruquial
de Tarragona,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
fins la propera.
A vosaltres.