9 minuts i seran les 11 del matí, camí de les notícies de les 11.
Tenim ara una cita al carrer perquè, com dèiem,
aquesta possibilitat de guerra a l'Iraq és imminent,
ho està impregnant tot, l'actualitat des de diferents vessants,
també la de les mobilitzacions i les seccions de protesta
que s'han mantingut en les últimes setmanes a la ciutat de Tarragona.
I ahir a la tarda començava una acampada aquí al centre de la ciutat,
al costat de la plaça Imperial Tarracó,
en els jardins que hi ha a les facultats de Lletres i de Química.
Allà hi ha un grup d'estudiants que promouen tota una sèrie d'activitats
i de mantenir l'acampada contra la guerra durant aquesta setmana.
I en aquest punt es troba a la unitat mòbil,
la unitat mòbil del matí de Tarragona Ràdio,
amb Joan Maria Bertran i Marta Montagut.
Marta, bon dia.
Molt bon dia, Ricara.
Estem als jardins, com bé deies, de la facultat de Lletres
de la Universitat Rovira i Virgili,
tot just a la plaça Imperial Tarracó.
Estem en aquests moments, en aquests petits jardins,
on s'ha improvisat aquest campament amb unes 6-7 tendes.
I tenim diversos estudiants que en aquests moments,
alguns estan recollint tendes, d'altres estan asseguts en bancs,
i d'altres, doncs, estan reunits a l'interior de la facultat
preparant els actes de reivindicació del dia d'avui.
Estem amb en Lluís, un dels estudiants que ha passat la nit,
la primera nit d'aquesta reivindicació, aquí als jardins.
Molt bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
Com ha anat aquesta primera nit?
Bé, ha fet una miqueta de fred, però l'hem aguantat bé.
L'hem aguantat bé.
L'heu aguantat bé.
Quanta gent era, o en total?
Ens hem quedat a dormir potser una trentena.
Més o menys aquí, ajustats a aquesta setena de tendes
que m'ha aconseguit plantar.
Com ha anat aquests dos primers dies de protestes?
Crec que l'atenció mediàtica sobre vosaltres ha sigut important,
que ha vingut gent a preguntar-vos què fèieu, com ho fèieu,
és a dir, que heu tingut una repercussió,
l'acció que esteu fent, que suposo que també era la intenció.
Sí, esclar, la intenció és donar-li rebombori amb això,
que se senti la nostra veu, aquest no a la guerra,
aquest no al genocidi, aquest no a la mort.
No ens agrada allò que va dir el Millán Estray fa tant de temps,
allò de viva la muerta, que sembla que els polítics,
els nostres polítics han reprès aquest esperit tan humanitari,
tan bonic del senyor Millán Estray.
Llavors, doncs sí, ahir a les 4 de la tarda vam començar a plantar les tendes.
estem esperant que encara vingui més gent,
amb el ressò que s'està donant a la premsa,
doncs que la gent s'animi i que vinguin més tendes.
Van venir els mitjans, hem parlat,
hem estat explicant per què estem aquí i bé, en això estem.
Suposo que ahir algú devia estar pendent de la ràdio les dues del matí
quan el senyor George Bush va fer el seu discurs en directe
donant el que ja tothom sabia a les 48 hores
perquè Saddam Hussein abandoni l'Iraq per tal que no hi hagi guerra.
Suposo que aquí devíeu estar tots molt atents a aquestes paraules.
Doncs sí, la veritat és que sí, vam estar pendents
i d'aquest discurs hi ha dues coses, dues reflexions que nosaltres hem fet.
D'una banda, ens hem recordat d'una cosa molt lletja
que va passar en aquest país, que va ser l'assassinat de Miguel Ángel Blanco.
Quan ETA el va segrestar, va dir,
va posar unes condicions impossibles de complir perquè el volien matar.
El que ha fet ara mateix el senyor George Bush és exactament el mateix.
I estem parlant que hem de combatre el terrorisme
i no al terrorisme i no a l'assassinat, no a la violència,
però de què estem parlant?
És que és un sense sentit que ens costa una miqueta de comprendre.
I d'altra banda, va dir una frase molt clara,
va advertir els soldats iraquians que no toquessin els pous de petroli.
I això és una miqueta sospitós perquè, esclar,
si ara bombardegem l'Iraq i amb l'uran impobrit aquest matem nens,
perquè avui amb les bombes que van caure fa 10 anys
continuen naixent nens amb leucemia, amb càncer, amb deformacions.
Tot això van fent nom de la pau, de la justícia, la llibertat, la democràcia,
totes aquestes paraules tan boniques i que tan agraden als nostres polítics.
Doncs, esclar, si ara arrassem, destruïm,
i ells practiquen la seva política de terra cremada
i destrueixen els camps de petroli,
doncs no ens haurà servit per res.
Perquè, esclar, estem acabant amb els tirans,
és la nostra crevada contra la tirania i la dictadura,
després d'haver-los finançat, després d'haver-los donat suport,
i ara els hem de matar.
Hem d'acabar amb Saddam Hussein matant els iraquians.
No sé, ens costa d'entendre, ens costa una miqueta.
Els costa d'entendre i per això estan acampats aquí,
precisament durant aquesta setmana,
una setmana plena d'activitats que, per exemple,
comencen avui amb un recital de poesia per la Pau
que fa a Catarsis, un grup cultural que fa a la universitat,
però també teniu projeccions de pel·lícules antibiologistes,
clàssics com Sendero's de Gloria,
Johnny Cochioso Fusil o La xagueta metàl·lica,
però, a banda, teniu actes programats fins al proper dijous,
si no m'equivoco.
Sí, de fet, tenim aquests actes,
que són el recital de poesia d'aquest matí,
tal com has dit,
la projecció d'algunes pel·lícules
i també d'alguns reportatges per poder debatre i per poder parlar.
Tenim un sobre la situació, sobre el que està passant a Argentina,
sobre la situació palestina.
Tenim també una conferència que ens farà Manal Tamil,
que és una voluntària palestina,
que ha estat a Palestina
i que coneix bastant la situació d'allà.
La presentarà Pere Vidal,
que és un senyor que també coneix molt bé aquest assumpte.
Tenim preparat també una actuació de teatre,
una obra de teatre.
El que passa és que això del teatre ja serà dijous
i encara no tenim hores.
No sabem si serà al matí o a la tarda.
Però el que es tracta és que hi hagi moviment,
que hi hagi activitat,
que hi hagi participació
i que trenca una miqueta amb aquesta monotonia
de la gent que ve aquí a la universitat
o que circula per la vida,
circula pel carrer,
encén la tele,
mira la tele
i tots contents i a sopar i a dormir.
No, no estem per això.
Doncs no a la guerra,
aturem la guerra,
és el missatge d'aquesta acampada.
Moltes gràcies, Lluís.
Anem a parlar amb altres gent
que està aquí,
que ha estat acampada aquesta nit.
Tenim un noi que està assegut en un banc.
Té cara de son.
Tot s'ha de dir,
eh que sí que tens cara de son.
Com ha anat aquesta primera nit?
Bueno, una mica dura,
però s'ha aguantat bé.
S'ha aguantat bé?
Fa fred, m'han dit.
Una miqueta, una miqueta.
Però bueno, com que hem retirat part,
doncs...
A les dues del matí
m'han dit que estàveu escoltant
el discurs del Bush.
Home, a nosaltres no.
Aquí fora no ho estàvem escoltant.
En fi, però cap novetat, eh?
En l'horitzó, 48 hores
perquè marxi Sadam, etcètera, etcètera.
Que continua amb les seves, no?
Exacte, exactament igual.
Per què has decidit acampar, tu, aquí?
Home, doncs perquè crec que des de la universitat,
que és un lloc, doncs,
que en teoria hi ha inquietuds,
o que la gent hauria de tindre,
doncs, aquests actes també...
Està molt bé, no?,
portar-los a terme des de la universitat.
Us esperàveu que hi hagués gent
que vingués a preguntar-vos
o mitjans que vinguessin a veure-vos
o us pensaríeu que era una cosa més aïllada?
Home, nosaltres us pensàvem
que seria una cosa més aïllada,
però sortir a la foto al diari, això sí,
però vindre a les ràdios...
Ja, no.
Doncs molta sort, d'acord?
I que vagi molt bé fins i jous,
a veure si ho porteu bé fins aquell dia.
Molt bé, vinga, adéu.
Adéu-siau.
Doncs ja veieu,
aquesta és, doncs,
una mica l'ambient que s'està vivint
en aquests moments als Jardins de la Facultat de Lletres,
en aquesta acampada improvisada
de diversos estudiants
que el que volen reivindicar és el nou a la guerra
i també debatre sobre aquest tema,
sobre les raons reals
de precisament aquest conflicte
que està, de fet, a punt d'esclatar.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Marc.
Marc, tu per què has decidit venir a l'acampada?
Doncs, no ho sé,
jo estudio història
i estudiant història
et dones compte
que hi ha moltes maneres
de tirar endavant
un estat
sense posar-se en contra
de la resta del món
i sense promoure guerres
entre els pobles.
I la universitat suposo que és el fòrum ideal
per aixecar aquestes protestes.
Sí, la universitat
potser és el lloc
on es produeix,
on es estendeix el coneixement,
però la protesta
es pot estendre
a molts més àmbits de la societat.
No ho sé.
Moltíssimes gràcies, Marc.
Que hi hagi molta sort aquests dies d'acampada.
Fins aquí, doncs, aquest ambient
que tenim aquí
aquests petits jardins
de la Facultat de Lletres
de la Rovira i Virgili.
Us deixem
amb els diferents estudiants
que estan asseguts aquí
mig de gresca,
mig de reivindicació,
perquè, doncs,
avui ha estat un dia
que l'actualitat
sobre el conflicte en aquí
ha sigut, doncs, força.
Ha marcat una mica
el pols de l'actualitat del dia
també a la ciutat de Tarragona
amb aquesta sèrie de reivindicacions
que us comentàvem.
Gràcies, doncs, Marta Montagut
i Joan Maria Bertran.
Amb aquesta connexió amb l'exterior
arribem al punt horari de les 11.
Repassem l'actualitat general del dia.