Ens aprovem el punt horari d'un quart de dotze del matí.
Aquí seguim endavant en aquest matí de divendres.
Ja us dèiem, ja us avançàvem,
que dedicarem bona part d'aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio
a parlar de llibres, de literatura,
a parlar d'aquesta tardor literària,
de la nit dels premis, del lliurament dels premis,
que hi haurà justament demà dissabte amb un sopar,
perquè es recupera el format del sopar a l'Hotel Imperial Tarracó.
La coordinadora de la tardor literària és la Rosa Comas,
que ens torna a acompanyar un altre divendres
en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Arribem al punt culminant, eh, ara?
Sí, ens quedarà encara una setmana de tardor literària,
però de fet ara ja és un punt important de tota la tardor.
Aquesta setmana estem donant a conèixer tots els premis
en un format que ja vau establir fa unes quantes edicions
i que manteniu.
Sí, el mantenim perquè nosaltres la intenció és...
Clar, si tot ho concentrem en una nit,
com que hi ha vuit premis diferents,
el que volem és repartir-ho una mica
i així es fa una cobertura justa de cada premi,
perquè, de fet, clar, el dia de l'acte és això,
hi ha molta informació i s'espera molt
alguns dels premis, com el de narrativa,
que és potser el més mediàtic,
però, clar, tota la resta nosaltres els considerem
tant o més importants,
que tots considerem que tenen la seva importància
i, per tant, ho anem repartint
perquè així la ciutadania se n'assabenti a poc a poc.
Ara en parlarem molt més ampliament de la nit dels premis,
demà, del lliurament dels premis
que es farà, com dèiem, en el format d'un sopar.
Abans, però, tenim altres activitats.
Avui mateix, per exemple,
tenim una representació d'una obra titulada
El viatge a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Sí, avui és un espectacle
que penso que paga molt la pena d'anar a veure
perquè l'hem organitzat
a la Fundació Caixa Tarragona amb l'Ajuntament
i, bé, és un recital
que es titula El viatge
i es basa en textos
de David H. Rosenthal,
que és un crític nord-americà de jazz
que també va ser, doncs, poeta
i traductor, de fet, del Tirant Llu Blanc
diríem, Tirant Llu Blanc a l'anglès
i del Carrer de les Camèlies
per tant, que coneixia molt bé la cultura catalana
i, bé, doncs,
bé, suposo que el Quim Lassina
que, doncs, ara hi parlarem amb ell
ens podrà explicar una mica de què va
però penso que és un recital
que té una intensitat molt evident
i que pot resultar molt emocionant.
De fet, el Quim Lassina
ens està escoltant ja
a l'altra banda del fil telefònic.
Quim, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Em sembla que a més estaves
no sé si a punt d'assajar o...
No sé si sentiu de fons...
Sí, una miqueta.
Musiqueta, sí, sí.
Quim, bon dia.
És que dilluns vinent
estrenem al Teatre Lliure
dins del Festival de Jazz
un espectacle,
un musical de Fats Waller
sobre Fats Waller
i estem assajant ara, estem fent
els últims tocs.
Molt bé.
Sí, sí.
Ara parlàvem aquí amb la Rosa Comas
d'aquest viatge
que podrem escoltar aquesta nit
a la Fundació Caixa Tarragona.
Explica'ns una miqueta
el format de l'espectacle.
Sí, el format...
Mira, es tracta
que el David Rosenthal,
que he sentit que la Rosa
us està explicant qui era,
un personatge important,
va viure bastant temps per aquí.
Jo l'havia conegut
de quan venia als inicis
del Teatre Lliure.
Ell venia allà,
era bastant fan del Teatre Lliure.
Doncs de cop i volta
es va sentir malalt
i li van diagnosticar
que tenia un càncer
molt avançat de pàncreas.
Llavors, aquest senyor
va escriure uns textos
que són una meravella.
El viatge aquest,
són el viatge d'aquests últims dies,
del David Rosenthal.
I en aquest viatge,
tal com es ha dit la Rosa,
ell, a més de poeta
i traductor, etcètera,
era comentarista
i crític de jazz
a les revistes més importants
de Nova York,
també tenia algun programa
de televisió sobre jazz
i era amic personal
de la majoria de músics
de l'època,
dels millors músics de jazz
del món de l'època.
Doncs en els textos aquests
són per uns moments
tan delicats
i tan patètics, diríem,
són com un càncer a la vida.
Llavors, continuent parla de jazz,
continuent parla d'aquell moment,
el jazz i la música
com un consol
per ell en aquell moment,
però pensa que per tothom.
Llavors, en una...
exalta els petits moments
aquests que valen la pena viure
i que normalment,
degut a les presses
i tot plegat,
doncs a lo millor
no li fem gaire cas.
I a l'escenari
està el Quim Bacina
amb una banda de jazz, no?
Sí, sí,
de fet estem al CIS
i jo soc allà
com la meva veu
és com un instrument més
que fins i tot,
a veure,
improvisem i tot,
tenim els nostres solos
i la banda de jazz
és el Baralmé Jazz Quintet
que són cinc músics extraordinaris
que s'han...
el Baralmé Jazz Quintet
només funciona
amb aquest espectacle,
el viatge.
Es troben junts
només per aquest espectacle
que són
el Marcel Casellas
que porta la direcció musical,
el Ramon Escaler
al piano,
el Néstor Munt
a la trompeta,
l'Oriol Camprodon
al Saxo Clarinet
i el Michael Weiss
a la bateria.
És un espectacle,
Quim,
que ja heu portat
per altres indrets?
Sí,
és un espectacle
que vam estrenar,
imagina't,
fa set anys o vuit
a la Coba del Drac.
Vam fer-lo,
aquell any que vam estrenar,
vam fer una bona tongada
i llavors
ho anem fent
d'una forma intermitent
perquè el cert
és que ens el demanen molt
de molts llocs
però jo només
vull fer-lo
quan estem,
quan som
el FIS.
No vull que hi hagi
cap substitut mai
de cap músic,
no?
I llavors,
clar,
són músics
que estan
com bastant ocupats,
no?
A més,
ens dediquem
durant l'any
a potser fem
dues tongades
que intentem
encabir allà
les demandes
que tenim.
En aquest cas,
a més,
serà una nova
col·laboració,
podríem dir,
del Quim Lassina
amb aquesta Tarda Literària
de Tarragona,
no és la primera vegada
que més o menys
hi estàs vinculat
a la nostra ciutat.
Mira,
ara fa un any
estava per aquí
vestit i camuflat
de Josep i Xart,
diguéssim,
sí, sí.
Molt bé,
Quim,
doncs escolta,
et deixem
perquè sabem
que això,
estàs en ple assaig,
gràcies per atendre'ns
per telèfon
i, en fi,
t'anirem a veure
aquesta nit
a tu i als músics
a l'auditori
de la Fundació Caixa Tarragona.
Molt bé,
moltes gràcies
i un petó a la rosa
de part meva.
Gràcies,
molt bé.
Doncs estàs escoltant,
gràcies,
Gràcies, Quim.
Molt bé.
Adéu-siau,
bon dia.
Era el Quim Lacina,
com dèiem,
un dels protagonistes
d'una de les activitats
previstes per aquesta nit
a la ciutat de Tarragona.
Aquest viatge
amb paraules
de David Rosenthal.
El podrem veure,
com dèiem,
a partir de les 10
a l'auditori
de la Fundació Caixa Tarragona.
Però,
més enllà d'aquesta activitat,
com dèiem,
Rosa,
demà és la nit dels premis
i torneu
amb un format
que s'havia deixat de banda
en els últims anys.
Torneu al format del sopar.
Per quin motiu?
No hi ha cap motiu concret,
de fet.
És una mica
una provatura,
no?
Doncs,
cada any
volem donar un toc
diferent
a l'acte
i ara,
doncs,
hem arribat a un punt
que hem pensat
que hi havia alguna demanda
de gent
que volia retornar
al sopar literari
i hem pensat,
doncs,
per què no provem un any
i,
doncs,
així anem canviant.
És que,
si no,
també la cosa...
De fet,
un lliurement de premis
és un espectacle
d'un format
bastant complicat,
bastant difícil
perquè no es faci,
doncs,
és d'intentar que sigui amè,
que no es faci avorrit,
que sigui una cosa lleugera
i és bastant complicat,
de vegades,
no?,
saber com fer
el format d'aquest espectacle
i hem pensat,
doncs,
mira,
doncs,
tornem al format
que es feia servir
abans,
antigament,
dintre dels premis literaris,
de fet,
perquè ja diríem,
si pensem,
si ens remuntem cap a l'any 91,
que va ser quan
es van tornar a convocar
i fins llavors
s'han anat convocant cada any,
aleshores era un sopar literari
i ara,
doncs,
hem tornat a provar,
però no hi ha cap motiu allò així concret,
és una provatura.
I com heu organitzat el sopar?
Com serà aquest acte?
Que serà mig espectacle,
m'imagino,
mig sopar,
mig espectacle.
Sí,
el sopar serà un sopar literari,
hi haurà un menú
que serà un menú literari,
és a dir,
que tindrem,
doncs,
una,
per exemple,
una cua de rap dels Garrigues,
per exemple,
que té,
doncs,
referències amb la família dels Garrigues,
de Josep Piri Soler,
tindrem,
doncs,
una confitura de ceba
de la Montserrat de Balló,
és a dir,
serà un sopar amb moltes referències
i amb molts,
això,
doncs,
doncs,
una mica,
doncs,
una mica,
això,
correspondències amb textos,
no?
Nosaltres sempre busquem aquesta relació.
I llavors diríem,
durant el sopar,
el que hi haurà,
al principi del sopar,
es lliurarà el premi Domènech Quencer,
el premi juvenil,
i després,
doncs,
soparem tranquil·lament,
i al final del sopar
es farà,
doncs,
la resta de lliurament de premis.
Els conductors
són del sopar espectacle?
Sí,
seran el Jordi Gil
i l'Enric Company,
que són dos comunicadors,
podríem dir,
dos periodistes,
que van treballar,
bueno,
han treballat fins aquest any
a Canal Reus,
amb un programa
que es titula
El magatzem,
i actualment,
doncs,
tots dos treballen a Barcelona.
El Jordi Gil
està a City TV,
i l'Enric Company
treballa a Televisió Espanyola,
a Catalunya,
avui,
el programa.
I bé,
doncs,
jo penso,
ho han fet amb un to divertit,
distès,
i penso que potser
agradable.
En la nit dels premis
de demà
es donaran a conèixer
els dos grans premis,
no?,
de tota la cartellera
de la Tarda Literària.
Sí,
durant aquesta setmana,
de fet,
des del dijous passat,
que estem ja coneixent
alguns dels veredictes
dels premis,
però sempre,
com cada any,
ens reservem,
doncs,
el Premi de Narrativa
Pini Soler
i el Premi
Vidal Alcobé
de Traducció
pel final,
perquè,
doncs,
bé,
fem aquests dos premis
que són els que tenen
més dotació,
doncs,
els volem reservar
fins l'últim dia,
i per això també,
perquè em sembla
que és molt adequat
anar,
això,
doncs,
apuntant
els diferents premis
i així anar veient,
doncs,
donant la importància
que pertoca cadascú.
El Premi Pini Soler
és el millor dotat econòmicament
de tota la cartellera,
no?
Sí,
de fet,
està dotat en 18.000 euros,
també igual que el Vidal Alcobé,
el que passa
que al Vidal Alcobé
sempre hi ha
un premi guanyador
i un premi finalista,
el premi guanyador
s'emporta 12.000 euros
i el premi finalista
6.000 euros.
Per tant,
tots dos són publicats
per proa,
en aquest cas,
i bé,
doncs,
són els dos
de màxima dotació.
El Pini Soler
és un premi
de llarga trajectòria,
un dels més arrelats
ja des de fa anys,
i en canvi
el premi de traducció
Vidal Alcobé
és dels més nous
i a més a més
bastant inèdit,
no?,
en el panorama
de les lletres
dels països catalans?
Sí,
molt inèdit.
I sí,
perquè estem parlant
del Pini Soler
és la 14a edició
i el Vidal Alcobé
és la quarta edició,
per tant,
doncs,
és molt més jove
i és un premi
que nosaltres
valorem molt
dintre de la nostra cartellera
pel fet aquest,
perquè és un premi
que no,
aquest tipus de premi
no es convoquen
als països catalans
i per tant,
doncs,
a més,
és un premi
que és un premi
a projectes
de traducció,
no obres ja acabades,
sinó projectes
que es desenvolupen
al llarg de l'any següent
i es presenten
projectes molt,
molt interessants
en guany
i a nosaltres
és l'únic premi
que sabem
qui es presenta
en aquest cas no,
en aquest cas
es fa una valoració
del projecte,
de la persona
que ho presenta,
de l'interès que té
i hi ha hagut noms
realment sonats
de la traducció.
Demà, doncs,
coneixerem
el Premi
Pini Soler de Narrativa,
el Premi Jaume Vidal
Alcobé de Traducció,
encara ens quedarà un
avui per conèixer, no?
Avui,
dintre del marc
d'una conferència
que tindrà lloc
a la Sala d'Actes
de l'Ajuntament,
a les 8,
que el Joan Caballé
fa,
que és un escriptor
que de fet
està recopilant
des de fa molt temps,
ja sabem que també
és el cap de cultura,
però a part d'això,
diríem,
ell és escriptor
i té molta afició
a recopilar
obres literàries
que parlin de Tarragona,
que reflecteixen
Tarragona
en el seu interior, no?
I aleshores,
ell ens farà
una conferència
que es diu
Visions Literàries
de Tarragona
que enceta
una línia de treball
que volem dur a terme
durant els anys següents,
que és parlar
de literatura i ciutat,
és a dir,
parlar d'aquesta relació
que creiem
que és molt fructífera,
perquè hi ha moltes obres,
ell ja ens ho demostrarà,
que tenen moltes referències
de Tarragona
i a més és molt curiós
veure com les reflecteixen
els diferents autors.
Estem parlant
d'obres de Tirso de Molina,
de Balzac,
de Madame de la Faiet,
de Vicent Andrés Estellers,
alguns dels exemples
que ell posa, no?
És a dir,
tenim literatura,
molta literatura
que ens parla
de la nostra ciutat
i per tant
és una visió diferent
de la ciutat.
Per tant,
ens quedem per conèixer
el veredicte
de tres enjurats
del Premi d'Història
Gramuny Subiel
i com dèiem
demà dissabte.
Fins ara, doncs,
heu donat a conèixer
cinc premis, no?
Cinc premis, sí.
El Domènec Guencer,
de Joves,
després el de Cultura Popular,
Joan Amades,
el de Saig
i el de Tinet
i el de Poesia,
el Comas i Meduell.
Ara saludarem
alguns dels premiats
però ja sens dubte
un fet curiós
i rellevant
en aquesta edició
dels premis
de l'any 2003
i és que un mateix autor
ha guanyat dos premis
i això em sembla
que no havia passat mai.
No,
i és una cosa molt curiosa
perquè és el cas
del Jordi Julià Garriga
que ha guanyat
el Premi d'Assaig,
Rubí i Virgili
i el Premi de Poesia
com es i Meduell
alhora.
I ens hem quedat
molt sorpresos
perquè, doncs bé,
veiem que és una persona
que és molt vàlida
en els dos camps
perquè pensem
que, clar,
estem parlant
d'un...
El Premi d'Assaig
ha rebut 10 obres,
vull dir que no és poc
en un Premi d'Assaig
i el Premi de Poesia
ha rebut 61 treballs,
és a dir,
és una...
I segons ens han dit,
per exemple,
en el cas del Premi de Poesia
hi va haver unanimitat,
és a dir,
no hi va haver cap tipus
de discussió,
segons ens han dit
el jurat.
Per tant,
és una cosa, doncs,
sorprenent i agradable,
no?
Es tracta, doncs,
felicitar-lo,
el felicitarem
ara mateix en directe.
Jordi Julià,
bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i felicitats.
Moltíssimes gràcies.
Com es poden guanyar
dos premis alhora,
tenint en compte
que un és Assaig
un és de poesia?
Doncs jo suposo que
fent els originals,
presentant-los
i tenint una mica de sort,
sens dubte.
Però tenint també
un registre
o uns registres
molt variats,
perquè, en fi,
entre la poesia
i l'Assaig
hi ha una gran diferència,
no?
Possiblement, sí.
El que passa és que
potser pel fet
de la meva professió
no és tan diferent.
A veure,
quan jo practico Assaig
no deixo de fer
una d'aquelles esferes
del meu pensament
que ser professor
de teoria de la literatura
a la universitat.
I, per tant,
el que intento
és explicar literatura
d'una manera divulgadora
també i d'una manera
que es faci entenedora.
Si a sobre
parteixo de la base
que, a part de ser professor,
tinc una altra vida,
que és la d'una persona
que escriu versos,
aleshores potser
ja es pot entendre
una mica més.
Molt bé, Jordi.
Doncs anem per parts,
anem pel primer premi,
que és el d'Assaig
en Rubira i Virgili.
El títol de l'obra,
curiosament,
i dic curiosament
perquè, clar,
es diu
El poeta sense qualitats,
que podríem pensar
que té alguna relació
amb la poesia.
Ara ens ho explicaràs.
De què va aquesta obra
guanyadora
del premi d'Assaig
en Rubira i Virgili?
Bé, de fet,
el títol és el joc
amb una novel·la
molt important
d'aquest segle XX,
que és una novel·la
de Robert Musil
que es diu
L'home sense qualitat
i que intenta definir
el que és
l'individu contemporani
després, doncs,
de la crisi
del segle IX,
per dir-ho així.
Jo m'aprofito
d'aquesta frase
per fer una mena
de biografia literària
i crítica
d'un poeta
de les vostres terres,
que és en Gabriel Ferreter.
Llavors,
el que intento
és explicar
que Gabriel Ferreter
era un poeta
sense qualitats.
Era un home
molt intel·ligent
que, com va dir
el seu amic
Jaime Gil de Vietma,
amb les mateixes virtuts,
amb els mateixos defectes
i amb menys virtuts,
possiblement,
s'hagués sortit
una mica millor.
I el que intento
és fer un repàs
al que serien
totes les tasques
en què ell va excel·lir,
des de la ciència,
la reflexió sobre la cultura,
l'àmbit mètric,
l'àmbit literari
i, evidentment,
també l'àmbit poètic.
intento explicar això,
precisament,
que és una persona
que mai se li ha parat
prou atenció,
que sempre s'ha quedat
amb el mite Ferreter,
però que mai s'ha entrat
a saber
que era realment
un dels principals
intel·lectuals europeus
de l'època.
I dic europeus
volgudament,
eh?
Hi ha molt poques figures
intel·lectuals
de la seva talla.
El que passa és que,
com que sembla
que sempre estem
en un país
de senyors esteves
i que les coses
s'ha d'anar amb molta cura
en tocar les coses
i que amb quatre idees
que sabem dels personatges
en tenim prou,
doncs així ens van les coses.
De fet,
tu, Jordi,
ja havies publicat
altres assages,
no?
També sobre literatura.
Sí,
jo vaig tenir la sort
de guanyar el Premi
Vallverdú
fa dos anys
amb un llibre
que es deia
Un segle de lectura
i que el que intentava
és fer un repàs
al que seria
l'acte de llegir
durant tot el segle XX,
però també
he publicat
algun assaig
en castellà
a la Universitat
de Santiago de Compostela
i un altre
que està editat
a Publicacions
de la Badia de Montserrat.
Diguem-ne que no és
una cosa
que em ve de nou,
però sempre
el que vull que s'entengui
és que
no deixa de ser res més
que el que és
que una altra
faceta
de la meva
diguem-ne
professió,
que és la de ser
professor de teoria
de la literatura.
Ara,
aquesta obra,
El poeta sense qualitats,
també serà publicada
per edicions al Mèdol.
A més,
el Premi té una dotació
econòmica
de 3.000 euros
i no podem deixar
d'esmentar
que entre el jurat
hi ha hagut
persones tan importants
com el Borja de Riquet
o el francès Marc Calvaró
per citar
només dos dels seus
components.
Això pel que fa a l'assaig,
però després també
al llarg de la setmana
hem anat coneixent,
de fet,
ho sabíem ahir al vespre,
que també has guanyat
el Premi de Poesia
Ramon Comas i Maduell,
en aquest cas
amb una obra titulada
Murs de contenció.
És la 14a edició
del Premi.
En aquest sentit,
què hi ha darrere
d'aquests murs
de contenció,
del títol
de l'obra presentada
al Premi?
Doncs al darrere,
com indica el seu títol,
hi ha contenció.
És un intent
per explicar
una història sentimental,
però a través
de l'única manera
que es pot explicar
en poesia
i d'una forma contemporània,
és a través de la contenció.
Si es vol llegir així,
el títol també crec
que és significatiu,
perquè
tots els poemes
representen
murs de contenció,
maneres de conduir
la sentimentalitat
cap enfora
i de controlar
i de convertir-la
precisament en art.
Aquesta és la principal
voluntat
que s'hauria d'imposar
qualsevol artista
i que jo m'intento
imposar aquí,
jugant una mica
també amb
les actituds d'època,
perquè jo penso
que estem tornant
a uns moments
en què s'està recuperant
molt la sentimentalitat
romàntica,
tot i l'afredor
en què
ens obliga
a viure
la vida contemporània
i la distància
respecte a les persones,
això provoca
que hi hagi
una pujada
precisament
de la sentimentalitat,
de l'expressió
dels sentiments.
I gairebé
és una paradoxa
contemporània,
però que cal acceptar
com a tal
i això reflecteix
també en els llibres
de poesia
que s'estan publicant
últimament.
I els murs de contenció
és això,
l'intent per explicar
una història,
però amb una certa distància,
tota la possible,
però jugant també
amb aquesta expressió
de la sentimentalitat.
El Jordi Julià
hem de esmentar,
hem de remarcar
que és de Sant Saloni.
Per què vas decidir
presentar-te aquests premis
d'aquí,
de la ciutat de Tarragona?
Bé, doncs,
perquè són uns premis importants.
Jo en aquell moment
tenia dues obres
acabades d'acabar,
com eren aquestes dues,
i vaig pensar
que bé podria
provar sort
i bé,
n'he tingut
en aquest sentit.
Estàs més content?
Ja sé que és una pregunta
d'aquelles
que difícil té una resposta,
però estàs més content
d'un premi
que de l'altre,
o no?
Jo sempre diré el mateix.
A mi,
els premis
que en tota la meva vida
m'han fet més il·lusió
del món mundial
són els dels primers
que vaig guanyar.
A partir d'aleshores,
un cop ja has guanyat
un premi,
et fan moltíssima il·lusió
tots plegats.
Jo vaig dient
a la secretària
del jurat
que em feia molta il·lusió
que haguessin premiat
Mursa Contenció
perquè era
un llibre maleït,
un llibre que,
quan jo l'havia donat
a llegir als meus amics,
provocava
una certa incomoditat,
que havia tingut
moltes mostres
de suport,
però també
moltes crítiques.
I em sento content
per això.
I també em sento content
que hagin publicat,
o que es publiqui
finalment
i que hagin premiat,
per tant,
el Premi del Poeta
Sense Qualitats
perquè, bé,
de retruc,
el que estic fent
és reivindicar
la figura
de Gabriel Ferreter
que em sembla
que encara no se l'ha reivindicat
de prou.
Per tant,
em sento content
de tots dos
per diferents motius
i, bé,
home,
guanyar un premi
sempre ve de gust.
Molt bé,
doncs esperem
que el disfrutis molt.
T'esperem demà la nit,
evidentment,
aquí al lliurament
dels premis
a la ciutat de Tarragona
i una vegada més
la nostra felicitació.
Enhorabona, Jordi.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Jordi Julià,
el guanyador, com dèiem,
dels premis d'Assaig
en Rovira i Virgili
i el premi de Poesia
Ramon Comas i Madull.
Un fet que,
com dèiem,
Rosa,
és inèdit
en aquest programa
literari,
jo diria de Tarragona
i fins i tot
de molts premis
de Catalunya.
No és gaire habitual, això?
No, suposo que no.
En el cas nostre,
no.
És nou.
Altres premis
que s'han conegut
aquesta setmana
són el Premi
de Narrativa Curta
per Internet,
que ja és molt popular,
tot i que és un premi
relativament nou.
Arriben molts originals, no?
Molts.
Enquany és la setena edició
del premi.
Ja fa set anys
que es convoca,
però sí,
realment és el premi
més popular,
podríem dir,
de la nostra cartellera,
perquè suposo que això,
el fet que tingui la condició
de ser transmès
a través d'un correu electrònic,
d'adjuntar un document
i enviar-ho,
doncs això es facilita
molt l'enviament
de textos, no?
I bé,
de fet,
enguany hem rebut
195 treballs,
és a dir,
que el guanyador,
el Joan Martí,
pot estar molt content
perquè realment
hi ha hagut competència, no?
Doncs suposo que està molt content.
Joan Martí,
bon dia.
Bon dia.
El Joan Martí,
com deia més,
el guanyador d'aquest premi
de narrativa curta
per internet.
Quin remei
es titula
aquest conte,
no?
Aquest relat.
Exactament.
I per què quin remei?
Bé,
és que si explico
per què,
desvellaria
la part final
del conte
i evidentment
si desvetllo
la part final
del conte
després la gent
no se'l llegirà
i si no se'l llegeixen
no compraran el llibre.
Per tant,
amb la qual cosa
l'editor
s'enfadaria amb mi.
Molt bé,
doncs no desvetllarem
el contingut
d'aquest quin remei.
El Joan Martí
és periodista,
és company del diari
El Punt.
Podríem preguntar
allò de què fa
un periodista
del Punt
escrivint contes
i a més a més
guanyen premis
a Tarragona.
Bé,
doncs diríem
que encara que això
del periodisme
et faci
perdre moltes hores
al dia,
sempre hi ha un raconet
per
doncs escriure
allò que dic jo
a ratos perduts
i bé,
jo fa un parell d'anys
que intento
escriure algun conte
coincidint també
amb un motiu
tan banal
com tenir un ordinador
a casa
perquè
és bàsic
i
també coincidint
doncs
amb un curs
de guió
que vaig fer
allò a l'estiu
allò que intentes
guanyar coneixements
i allí
t'estimulen
a
demà hem de presentar
un treball
demà m'aportes
això
comences a escriure
i veus que
la por
el full en blanc
doncs sí
fa por
però que si t'hi poses
doncs vas fent
i a partir d'aquí
vas emprenyant
els teus amics
llegeixem això
llegeixem allò
no et tornen
contesta
va vinga
digue'm el què
subratlla'm
el que t'hagi fet gràcia
et tornes molt pesat
i al final dius
va
vaig a presentar-me
als concursos
que si ja hi ha un jurat
que tu llegeix
i no has d'emprenyar més
a la gent del teu voltant
de fet aquest concurs de terror
no és el primer
ja t'hi vas presentar
el de Roda de Ter
exacte
i va ser finalista
finalista
sí
i em va fer molta il·lusió
a veure
sense cap mena
els finalistes
no tenien cap retribució econòmica
però hi havia la publicació
en un
en un llibre
del mateix format
que aquí al Tinet
que és el guanyador
més els finalistes
i
doncs el plaer de publicar
doncs és molt estimulant
però
si el guanyes
doncs
la veritat
és que encara
t'encoratja més
i
t'aclareix
alguns dubtes
existencials
sobre si seguir escrivint
a vegades és
estàs tu sol
allà a l'ordinador
no saps
tens una distorsió
del que fas
potser a tu t'agrada
i la gent que li dones
no li agrada
o a vegades
tu i aquell text
et fa fàstic
de tanta reescritura
i bé
doncs
és un motiu més
per continuar
apostant
per aquest gènere
aquest
per mi doncs
imagino que aclareix
el futur
i aquestes inquietuds
que ha comentat el Joan Martí
que té
sobre continuar
escrivint
a partir d'ara
sí sí
de moment
de moment
ara
hi ha més ganes
ara continuaria
amb més ganes
exactament
però de vegades
doncs
no és que les musses
baixin en sec
i truquin a la teva porta
i vinguin
però tens èpoques
que no saps per què
estàs més fluid
i èpoques
doncs que estàs més
obstaculitzat
però bé
és qüestió de posar-s'hi
anar fent
i bé
amb tranquil·litat
de fet
es tracta d'un hobby
vull dir
és una activitat paral·lela
a la teva vida professional
i tampoc
t'hi has d'estressar
vull dir
ha de ser
una cosa
per passar bé l'estona
no per passar-ho malament
ni molt menys
vull dir
si et ve de gust
segueixes
i si no
t'atures
tornes a
recuperar un text
al cap d'un temps
i llavors hi veus
unes noves perspectives
o tu mateix veus
que aquella idea
per on volies tirar
no
no era la més indicada
vull dir
es tracta de primer
abocar compulsivament
les idees que tinguis
i després fer molta reescritura
almenys en el meu cas
què diuen els contes
en general
del Joan Martí
què expliquen
quins continguts
quines històries expliquen
xorrades
normalment
jo busco situacions
que xoquin una mica
situacions
són pretexts
per trobar situacions
que jo entenc divertides
que llavors cadascú
el llegir ho va d'analitzar
i jo entenc
que en un conte curt
almenys
de cara
a buscar
a presentar-te
a premis d'aquest estil
d'entrada
has d'enganxar ràpidament
perquè estem parlant
de contes
d'entre 6-10 folis
aproximadament
no et pots passar
3 folis
descrivint un personatge
o bé
si ho saps fer tan bé
que enganxes
doncs enhorabona
però en aquest cas
jo crec que
has d'intrudir ràpidament
el lector
que senti una certa inquietud
per a veure què passarà
després que mantingui
un cert ritme
i que tingui un final
més o menys
que faci una mica
que sorprengui una mica
o que
que no sigui molt poca solta
al final almenys
amb el Joan Martí
seguirem parlant
d'aquí uns instants
aquí als estudis
de Tarragona Ràdio
estem també amb la
amb la coordinadora
de la tardor literària
la Rosa Coma
saludem però ara
a través del telèfon
a un altre dels guanyadors
en aquest cas
del Premi Joan Amades
de Cultura Popular
saludem el senyor
Joan Soler Amigó
senyor Soler
bon dia
hola
bon dia
bon dia
i felicitats també
pel premi
molta il·lusió m'ha fet
d'on venen els nens
i com se fan
segons la tradició popular
aquest és el títol
de l'obra presentada
a aquests premis
de Tarragona
què ens explica
en aquesta obra
no sé
podem parlar
prou clar
i tant
tothom ens pot
no hi ha ningú
que ens pugui escoltar
i que no
que encara no ho sàpiga
això
d'on venen els nens
què hem de fer
parlem no?
però que hi ha moltes fórmules
per explicar d'on venen els nens
segons la tradició popular
oi tant
però quantes?
mira jo
en el llibre
hi ha diferents capítols
la primera part
és d'on venen els nens
i la segona part
és
però els nens
com se fan
d'on venen els nens
per una banda
diem que venen
de Dami i Eva
i expliquem
tota una pila de coses
el tema
de les dues mitges taronges
del sexe fort
i el sexe dèbil
de
en fi
del pany i la clau
de l'Eva de mala lluna
etcètera
etcètera
després
els nens
venen del cel i la terra
allò que cau del cel
que ve del cel
tota una sèrie
de
de
de variants
de tradicions
i d'explicacions
després
els nens
venen de les animetes
dels llims
de
en fi
tota una sèrie de coses
d'aquestes
els nens
venen de la florida de maig
del bon temps
de la primavera
de l'alegria
etcètera
etcètera
de l'amor
els nens
venen de les donzelles
i de les que no en són tant
i tot el tema
de
de
en fi
del prometatge
una mica així
de
de les cent donzelles
del tribut
de les cent donzelles
de
de tota la relació
noi-noia
etcètera
i després
com se fan
doncs
els nens es fan
doncs
explicant també
fisiològicament
com se fan
segons la cultura popular
els nens es fan
amb el nap i la figa
per exemple
eh
els nens es fan
rient
el plaer
condiment de la follia
etcètera
etcètera
els nens es fan
un cop casats
o no
el prometatge
el matrimoni
els escallots
els casaments
alternatius
d'avui
etcètera
etcètera
és a dir
ja veiem que
i els nens es fan
o nen o nena
o no
o no
eh
i per tant
la manera
doncs
de fer
de fer
perquè sigui nen
de fer
què s'ha de fer
perquè sigui nena
segons l'embaràs
si serà nen o nena
segons les llunes
si serà nen o nena
totes aquestes tradicions
tot el que la gent
acostuma
la tradició
acostuma a dir
i que encara
els nostres pares
i avis
doncs
encara
ens en podrien explicar
moltíssimes més
de les que hi ha
en el llibre
i després
doncs
els nens es fan
grans
el naixement
el bateig
la quarantena
etcètera
etcètera
i per què
el Joan Soler
va decidir
presentar aquesta obra
al Premi
Joana Mades
perquè jo
m'he dedicat molt
a la cultura popular
potser més que tot
m'han demanat
a vegades
xerrades
o sessions de treball
sobre les festes
populars
i va resultar que
allà on jo treballava
a l'Hospitalet de Llobregat
doncs
hi havia una escola
bressol
que sempre em demanava
doncs
que fes xerrades
doncs
en determinades èpoques
de l'any
sobre el Carnestolta
sobre Nadal
sobre Tots Sants
sobre Sant Jordi
etcètera
i quan es van acabar
tots aquests temes
dius
bueno ens agradaria
que tornessis a venir a parlar
però
de què ens podries parlar
i vinga
d'una volta
i com que vaig pensar
que eren pares i mares joves
en general
doncs mira
podríem parlar
d'on vénen els nens
i em va sortir
això
m'ho vaig començar a preparar
va ser una sessió divertidíssima
perquè els pares i les mares joves
hi ha coses d'aquestes
que ho han sentit
d'explicar als seus pares
als seus mares
als seus àvies
als seus àvies
però d'altres
que no en tenien ni idea
absolutament de res
tot aquest pudor
tot aquest secret
tot aquest misteri
que al principi
ja podem parlar
clar
segons qui ens senti
doncs una mica
això
doncs s'ha superat
totalment
però en canvi
hi ha tota una tradició
riquíssima
que d'altra banda
els nostres folcloristes
també tan poderosos
doncs difícilment
s'han atrevit
a tocar-ho
amb gaire profunditat
no?
A França sí
que podem trobar
doncs
els nòlegs
i els antropòlegs
que han fet treball
sobre aquests temes
però aquí
n'hi ha ben pocs
i aleshores
dic bé
doncs llancem-nos
amb això
després d'aquesta xerrada
que va ser tan interessant
i divertida
segons els pares i mares
doncs se'm va acudir
doncs d'això
ampliar-ho
perquè en una xerrada
era impossible
doncs de tocar-ho tot
i llavors
va anar sortint
aquest llibre
i en fi
fins que vaig decidir-me
a presentar-lo
aquí a Tarragona
que em sembla
que és un bon lloc
i després em sembla
doncs que el nom
de Joan Amades
com a nom del premi
també és realment
important i atractiu
La veritat és que
el Joan Soleil Amigó
té una llarga trajectòria
en publicacions
relacionades amb la cultura
popular
ara n'afegirà aquesta
edicions
el mèdul publicarà
aquesta obra premiada
i a més a més
està dirigint
una enciclopèdia
sobre cultura popular
catalana
no?
Sí, sí, sí
bastant important
ha de començar a sortir
la primavera que ve
dos volums cada any
són deu volums
gruixuts
d'enciclopèdia
de veritat
i estem treballant
intensament
perquè penso que serà
una aportació
molt positiva
després del
costumari Amades
es dirà
tradicionari
precisament
pren peu una mica
amb l'Amades
però realment
dona una volta
en pensar una mica
que la tradició
no és només
allò del passat
sinó que és
precisament
la transmissió
del passat
en el present
és a dir
com ha anat evolucionant
què creiem
què veiem
com vivim
com ens comportem
avui nosaltres
en relació
amb els comportaments
i la manera
d'entendre el món
i la vida d'abans
molt bé
doncs Joan Soleu
una altra vegada
felicitats
enhorabona
i ens veiem demà
a la nit
en el lliurament
dels premis
d'acord
gràcies
adeu-siau
bon dia
un altre dels premiats
en aquest cas
el Premi de Cultura Popular
Joan Amades
ja en la recta final
d'aquest tram
del programa
que hem dedicat
a la tardor literària
aquí amb el Joan Martí
un periodista
com dèiem
del PUNC
de Cambrils
per cert
imagino que especialment content
doncs a guanyar
el Premi de Tarragona
un Premi de Casa
sí
i com dèiem
a partir d'ara
amb més ganes
d'escriure
i amb més ganes
de publicar
les ganes de publicar
sempre hi són
falta que els altres
tinguin ganes
que tu publiquis
no és una cosa
que depengui
exclusivament de tu
tant de bo
tot el que escrivessis
es pogués publicar
però
avui en dia
és complicat
i per això
un dels mitjans
per poder publicar
són aquests certaments
de relats
en què
no només te donen
l'oportunitat
el guanyador
sinó que hi ha sempre
un ventall
de 10-12
persones més
que poden publicar
els seus relats
que serà en aquest cas
perquè sortirà
el llibre publicat
amb el teu compte
i altres relats
que s'han presentat
també al Premi
Quinet
sembla que n'hi ha
una dotzena més
si no m'equivoco
12 més
i això també sortirà
per cert
quan sortiran
publicats els llibres?
a veure
els llibres acostumen
a sortir cap al març
aproximadament
és a dir
de vegades coincideixen
amb la setmana
de llibre en català
i de vegades
doncs cap a metjans
de març
perquè com que nosaltres
fem una presentació
conjunta
de tots els llibres
i per tant
doncs clar
hem de pensar
que han de sortir
tots una mica l'hora
i llavors fem
una presentació
des de l'Ajuntament
en què es presenten
les diferents novetats
recordem que
tots els premis
són publicats
que això
és un fet important
perquè imagino
que l'autor
el que més li agrada
fins i tot
més que la dotació
econòmica
no Joan
és veure
l'obra
publicada
sí
jo crec que
l'estímul
més important
és aquest
publicar
tu escrius
bàsicament
per publicar
perquè
la màxima gent
possible de gent
et pugui llegir
el que escrius
jo crec que
és
per dir-ho
és l'egoisme
del que escriu
o mira
tu des de la vessant
totalment contrària
vull dir
compartir amb la resta
de la gent
el que tu escrius
i en aquest sentit
hem de recordar
que les tres editorials
del Camp de Tarragona
i a més Proa
col·laboren
en els premis
sí
respecte d'això
que dèiem
precisament
és bastant
jo penso
que és molt doable
i que està molt bé
que per exemple
l'Arola Editor
una editorial
com l'Arola Editor
publiqui precisament
el premi de juvenil
que això és una cosa
que és molt poc freqüent
en general
en els premis
per joves
no es publiquen
es dona unes dotacions
i no es publica
i de fet
el que és més interessant
és el que deia el Joan Martí
publicar
que la gent pugui
llegir aquests textos
i de fet
jo he estat
anys enrere
també jurat
del Premi Juvenil
i a veure
us puc assegurar
que hi ha coses
de molta qualitat
estem parlant
d'una franja d'edat
de 15-20 anys
i per tant
hi ha coses
que realment
són molt publicables
en el sentit
i molt agradables
de llegir
molt interessants
molt bé
doncs tots els llibres
seran publicats
demà coneixerem
les últimes incògnites
el Premi de Narrativa
Pini Soleil
i el Premi de Traducció
Jaume Vidal Alcobé
tot això serà
en el sopar de la nit
dels Premis Literaris
que es farà
a partir de les 9 del vespre
a l'Hotel Imperial
Tarracó
Joan Martí
company del Punt
felicitats una altra vegada
moltes gràcies
que vagi molt bé
aquest futur literari
esperem
esperem
I Rosa Comas
alguna cosa més
per acabar?
No, només dir
que encara que demà
sigui la nit dels Premis
doncs que la tardor
s'allarga
fins l'altra setmana
que per tant
encara hi ha activitats
per fer
durant la setmana següent
fins al 30 de novembre
Doncs la setmana que ve
en tornarem a contactar
amb la Rosa Comas
la coordinadora
de la tardor literària
per acabar
de recordar
les últimes activitats
d'aquest mes de novembre
tan literari
Rosa també
moltes gràcies
i que vagi molt bé
Gràcies
Adéu-sia, bon dia
Gràcies