Dos minuts i serà un quart d'onze del matí.
Aquest matí de dimecres hem convidat el cap de llista per Tarragona
del Partit Popular en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya.
És a Tarragoni, des de fa ja temps,
és el secretari general del Partit Popular de Catalunya
i ara, per tant, haurà de sumar un altre càrrec, podríem dir, polític.
Ell ja és diputat al Parlament de Catalunya,
però en aquesta ocasió encapçalarà la llista per les comarques de Tarragona.
Es diu Rafael Luna, ens acompanya en directe.
Senyor Rafael Luna, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut a Tarragona Ràdio.
I a partir d'ara ja més instal·lat a Tarragona i a les nostres comarques?
Des de l'1 de septembre vaig començar...
Tenim una direcció de campanya vicefala a Catalunya, per dir-ho d'alguna manera.
Tot l'inici de campanya, les autònòmiques, es van començar al gener.
I des del gener fins a l'1 de septembre jo he estat comportant aquesta campanya
i ara ja queda una persona responsabilitzada d'això,
encara que responsabilitzada política és meva.
Però des de l'1 de septembre estic aquí.
Estic a Tarragona, fixe.
Això no vol dir que deixi el càrrec de secretari general?
No, no.
Vol dir que queda una mica relegat al dia a dia
i són problemes també que ja es detenem.
Però bueno, però estic basat.
Jo penso que sempre en aquesta vida,
quan se m'ha demanat una cosa en política,
per tot molts anys,
m'he dedicat a plenament i per mi m'ha fet molta il·lusió anar de cap de llista
i m'ho he pres amb la serietat que sempre m'he pres en els meus retos i els meus treballs.
Per tant, el 90% de la meva activitat està basada concretament en aquestes eleccions autonòmiques,
en aquesta precampanya i campanya,
que és aquest mes d'agost fer escoltament 10 dies de vacances,
que com sempre hem anat al Sàhara al desert
i ara estic abocat per completament en aquesta tasca.
Alguna vegada tinc que anar a Barcelona per alguna cosa molt concreta,
però bueno, vull molt poquet, molt poquet.
Ser el número 1 de la llista per a Tarraona suposa,
des del punt de vista general del Partit Popular, una renovació important?
Bueno, hi ha una cosa que és important.
Jo vull agrair d'aquestes dos micròfons
la gran generositat que ha tingut el Josep Curto.
El Josep Curto és una persona que ens hem trobat,
hem anat molts anys junts
i ell ha arribat un moment que ha sigut el primer que ha dit
escolta'm, aquí té que haver una renovació,
te toca fer-ho a tu,
és natural que te toquis ser a tu
i jo, escolta'm, unes altres responsabilitats.
Per tant, jo podia haver passat dues coses,
que hagués anat de 3 o 4 per a Barcelona,
hagués estat portant la campanya a Catalunya,
hagués passat que hagués anat de número 2 per a Tarragona.
És una persona que mai he lluitat per...
ni he fet colzos per estar en un lloc.
Està tot, m'ha dit el partit que entenia que està.
Però jo penso que ha encertat ara,
que ha encertat de cap de llista perquè, no ho sé,
és un nou rector, un nou treball,
noves il·lusions.
Estic molt il·lusionat, però molt il·lusionat.
I a part, com és una província que conec,
que conec els seus problemes,
perquè encara que porto 7 anys a Barcelona,
no m'he desconectat d'ella.
Jo cada dia vinc a Tarragona,
els caps de setmana feia Tarragona.
I quan dic Tarragona, pobles.
Jo no em puc dir que els polítics,
i més els que estem a Barcelona,
sempre els dic el mateix,
el despatx firma papers.
El altre és recórrer Catalunya,
perquè quan recórrer Catalunya
t'adones de veritat compte
que Catalunya no se'ls ha de veure a Barcelona.
Catalunya és molt més gran
i hi ha moltes faltes
i moltes mencances a molts municipis.
Rafel Luna substitueix Josep Curto,
com ell mateix dèiem,
en la llista per Tarragona
en aquestes eleccions al Parlament.
No sé si diran les eleccions més difícils
pel Partit Popular a la demarcació de Tarragona,
tenint en compte la contestació
que hi ha hagut, per exemple,
al projecte del Pla Hidrològic Nacional
a les comarques de l'Ebre.
Volem veure una cosa.
Jo penso que la gent té un sentit comú,
i ho diria amb el cor amb la mà, no?
I el sentit comú de les coses
és que la gent ja funciona realment
per unes pautes que no se les marquen,
sinó que les venen donades.
La gent avui no està per discursos
ni debats de temes
que no els tinguin importància
i que no vaguen amb ells.
Tots em pensaven
que en aquestes eleccions municipals
serien un desastre
pel tema del xapapote,
pel conflicte d'Iraq i tot això.
I jo sempre ho dic,
i això m'agrada dir-ho de veritat,
aquelles primeres manifestacions
que es fan fer en prou de la pau,
hi havia molta gent del Partit Popular,
molta,
perquè la pau és un valor
que acceptem tothom,
però quan se vol electoralitzar
i manipular d'alguna manera
per a alguns partits polítics
pot passar el que va passar,
que va imperar el sentit comú.
Què dic ara?
que les Terres de l'Ebre,
i jo d'això ho sé
perquè he viscut vuit anys a Escó,
l'aigua no és simplement
una cosa que passa.
L'aigua és història,
l'aigua és identitat,
l'aigua és un posicionament
cultural, històric,
econòmic, social
de les Terres de l'Ebre.
L'aigua, a fin de comptes,
és això,
un valor i un sentiment.
Si ho tenim així clar,
jo entenc i comprenc
que hi hagi un munt de gent
que defensa aquest valor.
Doncs bé,
ara el que es tracta
és que ningú vulgui manipular
i electoralitzar
alguna cosa
que el que ve a fer realment
el pla hidrològic
és garantir el caudal d'aquesta aigua,
garantir amb alguna cosa insomiable
a la vida
que és aturar la regressió
i salenització del Delta
i que el Delta continuï
com està prosperant
i millorant
en temes mediambientals
i que l'aigua continuï passant,
però que l'aigua ara,
a part d'aquella història
que ha donat
de progrés
a les Terres de l'Ebre
amb agricultura
i amb alguna indústria
o una altra,
a Flix,
algun pantà,
ara ho doni
d'una manera diferent
i ho doni dintre
del que és actualment
el que pugui tindre
un desenvolupament econòmic
i sigui factiu
per fer aquelles infraestructures
i perquè no sigui sempre
el final de Catalunya,
l'omarginat de Catalunya.
I això és el que s'ha d'explicar.
I el que han de fer molts partits polítics
ser més seriosos,
el Partit Socialista
no pot dir aquí una cosa
a València una altra,
a Murcia una altra,
a Madrid una altra
o fa quatre dies a Europa una altra.
Jo sempre he dit el mateix
que si el Partit Popular
perquè és les eleccions al març
que no les perdrà
perquè la veritat
no és per allà
perquè ho fem molt bé,
perquè ho fem de bé,
molt bé,
però com el Partit Socialista
o l'Ebre Espanyol
ho fa tan bé,
escolta'm,
no cal,
seria el seu pla hidrològic.
El millor pla hidrològic
ho faria ell portant davant.
Per tant vull dir
que no es pot treballar
ni es pot treballar
el que està fent
Convergència i Unió
que a cop d'enquesta
diu,
bueno,
jo el pla hidrològic sí,
ara no,
ara el caldó.
O sigui,
marejar la perdiu
però a veure
quan passin
les eleccions autonòmiques
que no tinguim
allà una devallada de vots
que ens faci perdre realment
diputats de Tarragona
i amb una repercussió realment
al context de Catalunya.
Això no és seriosos.
Nosaltres estem convençuts
total i absolutament
que el pla hidrològic
és l'oportunitat
per les Terres de l'Ebre.
Però jo fixeixo més
en aquell plantejament
que no es tracta
d'una solidaritat
en València
ni en Múrcia.
No, no, no.
Jo estic mirant
egoístament
a les Terres de l'Ebre.
És la gran oportunitat
i possibilitat
de mantindre
aquest caudal d'aigua,
de mantindre
el Delta de l'Ebre
i damunt
que es comença
a escriure
una part de la història
de les Terres de l'Ebre
amb un nou desenvolupament
i amb una gran connexió
amb Aragó.
I dit això,
nosaltres sempre
el que hem dit
ho hem complit
i el sentit comú
al final
no s'ha donat la raó.
amb aquestes eleccions
municipals
és cert
que ens ha perjudicat
el pla hidrològic
que han pergut vots
que han pergut regidors
que han pergut vots
però també és ben cert
que jo penso
que amb aquestes eleccions
al Parlament de Catalunya
la gent de les Terres de l'Ebre
se li ha d'explicar
molt bé
des de la serenitat
que aquest valor
i aquest sentiment
és una gran oportunitat
un cop més
per marcar una història
de progrés
econòmic i social
a les Terres de l'Ebre.
Dit això
queda clara
la postura
del Partit Popular
però el fill
d'això últim
que dèiem
quin objectiu
electoral s'ha marcat?
Mantenir com a mínim
els vots
i la representació
de fa 4 anys
a Tarragona?
Bueno
nosaltres
el que ens hem marcat
és consolidar-nos
amb el que tenim
i anar a més.
Vull dir
el projecte
que nosaltres tenim
per Catalunya
és un projecte
que no és un projecte
per d'aquí 4 anys
el projecte nostre
és un projecte
de centralitat
de catalanitat
de garantia
de que els castellans
estiguin segurs
que nosaltres
realment
som persones
que el que han promès
el que ens han compromès
ho fem
que ho fem bé
que ho tirem bé
i li fico un detall
el tema de l'íter
que és un tema
importantíssim
però importantíssim
doni es compte
que és el segon projecte
mundial més important
després del despai
doncs a Espanya
l'estan col·locant
o a Bandellós
l'estan col·locant
o a Catalunya
l'estan col·locant
com la primera
la primera oportunitat
per fer-ho
però la primera oportunitat
avui se despega
una que és important
nosaltres podem
financiar
l'íter
amb un pressupost
extraordinari
que no redueix
res als nostres
pressupostos
al continuar realment
fent una política
d'investigació
de xarxa científica
i de tot el que té a veure
França té un problema
França ha dit
que sí que ho pot fer
però retallant els pressupostos
i retallant d'alguna manera
el que és el desenvolupament
d'investigació
de tot el que és
l'aspecte científic
de les noves tecnologies
per tant
Espanya no s'està situant
en una situació molt bona
i això
és que
ho hem estat fent bé
i aquesta garantia
que nosaltres tenim
de serenitat
i que les coses
hem d'anar endavant
de sentit comú
la gent avui
s'ha debatat realment
que la solució a Catalunya
és una reforma
d'una Constitució
no està tot
jo pregunto
reformant la Constitució
crearem més puestos de treball
reformant la Constitució
crearem
més pensions
per la gent
reformant la Constitució
aportarem realment
que les comunitats autònomes
puguin tindre més autogovern
jo penso que no
jo crec que no
jo crec que avui a Catalunya
el gran debat que és
la gent que està sentint
la gent està
demanant
que hi hagi una gran oportunitat
pels immigrants
que venen amb papers
que s'arreguli molt bé
aquesta situació
perquè no puguin
veure migrants
que visquin realment
amb marginalitat
ni visquin
en un estat de pobresa
perquè realment
no han vingut amb uns papers
la gent està demanant
seguretat ciutadana
la gent està demanant
habitatge
la gent està demanant
empleo
i una proporció
molt petita
de Catalunya
ha entrat
en el debat realment
de qui és més nacionalista
home
Convergència Unió
és un cas molt concret
Convergència Unió
cada cop
que es redoblen
l'enquesta
i les encuestes
i donen compte
que Esquerra Republicana
va pujant
doncs se fan
més nacionalistes
però
doni's compte
van començar
dient que canviarien
uns punts
i unes comes
després que canviarien
uns pàrrafs
després que canviarien
uns articles
i al final
no s'estan presentant
un estatut
que és una fotocòpia
d'experiments raros
i aventures rares
que presenten
els altres puestos
i que els catalans
amb aquesta inseguritat
no estan d'acord
i després hi ha
uns altres partits
com el Partit Socialista
que com no se pot
inventar res
retorna a la història
i no es vol portar
a l'Espanya medieval
a la corona a l'Arago
No té però
la sensació
senyor Luna
que sent l'única
formació política
que no aspira
a reformar
l'estatut d'autonomia
estan una mica
al marge
de la resta
de partits
del consens
de la resta
de partits
perquè tota la resta
de partits parlamentaris
volen la reforma
de l'estatut
els únics
són vostès
Escolti
té tota la roda del món
però jo ara vaig dir
d'una cosa
nosaltres hem dit
que si tots els estatuts
que se volen reformar
fossin tots uniformes
vull dir
que l'espírit
de l'estatut
de Catalunya
que va ser aprovat
per tots
i amb un gran consens
però escolti
l'estatut
del Partit Socialista
no té res
que veure
amb el del senyor
Artur Mas
un és el Regne d'Aragón
l'altre és
l'estil
i barretxe
el d'Esquerra Republicana
un altre
escolti
quin estatut
hem de reformar
i nosaltres diem
els catalans
el problema seu real
és una reforma
de l'estatut
o és més puestos
de treball
o és més seguretat
ciutadana
o és viure
amb més qualitat
de vida
o és que les pensions
cada dia pugen
o és que se recupera
realment més empleu
o és que realment
els tipus d'interès
baixen
el tindran
és vivintes dignes
aquest és el debat
escolti'm
jo penso que tots els catalans
i catalanes
el que volen
és viure bé
i volien anar en progrés
i penso que a Catalunya
s'han fet
molts esforços
i que això
ha tirat endavant
i ha tirat endavant
en dos vertients diferents
una
des del govern central
des del govern central
fent polítiques
que han beneficiat
a Catalunya
com mai
i mai a Catalunya
havia tingut
les inversions
tan importants
que ha tingut
amb un govern
del Partit Popular
mai a la història
i segona
durant aquests set anys
el Partit Popular
ha donat suport
a la governabilitat
a Catalunya
a mi m'estranyarà
veure Convergència i Unió
que mira cap a un altre costat
i diu
no, jo amb aquests del PP
no vull sàpiguer res
aquests no són catalans
o sigui
durant set anys
hem estat uns bons catalans
uns exemplars catalans
que han donat
han donat
recolzament
a la governabilitat
han fet moltíssimes coses
han impulsat
moltíssimes de les coses
que avui diuen ells
que els han fet ells
els han fet ells
algunes
però perquè nosaltres
hem volgut
i si durant aquests set anys
han sigut uns catalans
exemplars
ara per què no ho som?
perquè no els interessa
perquè els interessa
fer uns altres jocs
portar unes altres aventures
i jo des d'aquí vull dir una cosa
Catalunya
ha tingut un gran president
i encara té un gran president
que és Jordi Pujol
amb el qual
molts d'aquestos
que avui
prendran
la continuïtat
del seu treball
que ho faiguen
amb la serenitat
amb la seguretat
amb el recolzament
que sempre Pujol
ha tingut de la societat
no solament catalana
sinó també espanyola
i el que demà
és portar
experiments histèrils
que el poble català
no els vol
per tant
no nos tanquéssim
que l'Estatut
la reforma de l'Estatut
és la solució
als problemes de Catalunya
perquè no ho és
els problemes de Catalunya
s'han d'enfrontar amb una bona gestió
i amb el sentit comú
del que la gent vol
i després
si hi ha alguna cosa
que hem de tocar
d'un estatut
fiquem-nos d'acord
però és que
els estatuts
que s'estan presentant
estan un de l'altre
a les antípodes
i escolta
tenim el català
el seny català
d'experiments raros
no vol ni un
en el cas
de la demarcació
de Tarragona
senyor Luna
ja ha parlat
de la postura
del Partit Popular
en el Pla Hidrològic Nacional
hi haurà
algun altre tema
o alguna altra prioritat
que es marcarà justament
en el seu programa electoral
nosaltres
hem dividit
el nostre programa electoral
que farem una presentació
amb dos parts molt importants
una
el que és el Camp de Tarragona
nosaltres
estem convençuts
i és cert
que el Camp de Tarragona
s'està convertint
en una segona àrea
metropolitana
o segona àrea
d'influència
de Catalunya
no vull parlar de Barcelona
perquè no han de dependre
de Barcelona
sinó d'influència
avui
el progrés econòmic
i social
que està tenint
el Camp de Tarragona
s'ha de començar
d'una manera eugena
a estructurar
amb unes bones infraestructures
amb unes bones coordinacions
amb un aeroport
descentralitzat
de Barcelona
i que faig un servei
de xarxa
tant comercial
com per passatgers
però una qüestió molt simple
perquè aquí
hem de conviure
dues coses
que són fonamentals
és la indústria
i és el turisme
i hem de fer
que avancin els dos
al mateix ritme
per tant
aquest aeroport
ha de donar
aquests dos serveis
hem de fer
que el port de Tarragona
encara sigui
més potencial
del que és
que no hi hagués
barreres arquitectòniques
o barreres
que impedeixen
realment la connexió
del port
amb una cosa
que és natural
que és la ciutat
de Tarragona
hem de fer
que siguin assequibles
les infraestructures
al port de Tarragona
hem de fer
que aquesta
gran ciutat
que s'està creant
que era una segona residència
que és una primera residència
que cada dia agafen
el tren
per anar a Barcelona
treballant
que és el Baix Penedès
tingui uns bons mitjans
de comunicació
i hem de saber
ordenar tot això
i aproximar
alguna comarca
oblidada
i marginada
com el Priorat
jo penso que
que si això
l'afegim
la defensa
i l'apoi
que nosaltres
hem fet a l'ACEPTA
i ho continuarem a fer
pel tema de l'Expo 2015
que l'Expo 2015
no és res més
que portar al món
aquestes comarques
portar-hi
una visualització
de la importància
que aquest fet
està tenint
dintre de Catalunya
i d'Espanya
la potenciació
del Camp de Tarragona
i si amb això
hem de lligar
el que és l'ÍTER
perquè també es para de dalt
vull dir
està tocant
cas de les Terres de l'Ever
però és de dalt
jo penso que tenim
unes grans
i enormes oportunitats
i això és el que la gent
vol sentir
i això és el que la gent
s'ha de fer
que arribi a l'AVE
que es faig el desdoblament
de l'A340
que es faig un altre carril
a l'autopista
que realment
la connexió de Montblanc
amb l'autovia
arribi al port
sense cap problema
de les xarxes de comunicació
interurbana
entre Reus
Tarragona
El Vendrell
Valls
i tot això
la gent el que vol sentir
és això
i jo le dic
això està en algun punt
o article
d'una reforma
d'un estatut
le contesto
no
seguirem parlant
d'aquestes qüestions
les properes setmanes
les postures
de Rafael Luna
han quedat clares
ell és el secretari general
del Partit de Poblars
a Catalunya
és el cap de llista
per Tarragona
a les eleccions
al Parlament
les eleccions
que segurament
es convocaran
pel dia 16 de novembre
estem per tant
a dos mesos
i per tant
com dèiem
tindrem l'oportunitat
de continuar escoltant
les seves propostes
a través d'aquests micrófons
senyor Luna
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i bona precampanya
i campanya electoral
això espero
adéu-siau
bon dia
adéu-déu-déu-déu
wander
per
a
ba
ba
mar
par
ki