Això té una terminologia més tècnica per a tota la gent que treballa
en els centres d'assistència primària i el que coneixem popularment,
el seguro de les muralles, que diríem la gent, no?
Javier, bon dia.
Perquè això de la terminologia, Déu-n'hi-do, és sort que a vostès ens entenen.
Sí, exactament.
De totes maneres ens ho vam estar pensant molt en el nom d'aquest centre d'atenció primària,
però a l'hora de batejar-lo, des del Servei Català de la Salut,
ens va semblar que la seva proximitat amb les muralles de Tarragona
i aquí davant del Camp de Mar, aquest era un bon nom per recordar aquest cap.
Encara no fa ni un mes que va entrar en funcionament,
si no m'equivoco va ser una miqueta per la meitat del mes de setembre,
aproximadament, que va obrir les portes.
Encara fa oloreta de nou.
I val a dir que estem en un espai al que podem descriure nosaltres
una mica apartats del que és l'entrada del centre,
on les persones fan primer la seva consulta.
ja coneixerem el funcionament del dia a dia d'aquí uns moments.
Estem en una sala molt àmplia que dona un pati interior
i d'entrada veiem una olivera preciosa.
La tendència, afortunadament, els últims anys,
en la mesura del possible dels centres d'assistència primària,
és donar aquest aire de claretat, de funcionalitat,
i no aquells centres d'abans, no?
Allò del seguro que dèiem abans.
Vaig al seguro.
Així és, mira, em permeto recordar una mica la història d'aquest centre,
perquè hem de tenir en compte, sobretot per la gent que viu al centre de Tarragona,
segur que se n'en recorda, que precisament aquesta cantonada d'aquí,
al darrere de Sanitat, amb escultor Berderol, Ignasi Mallol,
era una zona on hi havia un talús importantíssim,
hi havia una valla amb un talús de dos metres,
i era una zona, doncs, aquí hi havia uns pins molt alts,
que, a més a més, alguna vegada ens havien donat algun disgust,
recordo, doncs, ara fa quatre anys, si no recordo malament,
que ens va caure un pit d'aquells tan alts que hi havia damunt d'un dels vehicles
que hi havien aparcats, i ens va causar molts problemes,
i en un moment determinat ens va semblar que,
per millorar el tancament de la reforma de l'atenció primària,
doncs, era important en aquesta zona centre de la ciutat
ubicar-hi un nou centre d'atenció primària.
De fet, aquesta era una zona que aquí hi havia una antiga fortificació,
i, per tant, aquell talús no era res més que terra
en la que s'havia anat omplint això,
i, escolta, i aquí tenim aquest nou cap, no?,
i ara ja em sembla que ningú se n'en recorda
d'aquelles cartes que sortien al diari criticant
que havíem tallat tres pins que estaven molt alts
a la vista, doncs, d'aquesta olivera tan maca que tenim aquí al davant.
Aquest centre dona servei als veïns de la Peralta
i del centre de la ciutat, des del passeig de Sant Antoni
fins al carrer Rovira i Virgili.
Estem parlant de molts usuaris, no?
Sí, estem parlant, el Javier Bria m'ho recordarà,
potser uns 17.000, 14.000, 14.000.
14.000, exactament.
És un volum important de persones.
Tot i si el cap de l'Avinguda Catalunya
encara continua donant servei, en certa mesura.
Sí, el cap de l'Avinguda Catalunya continua donant servei
perquè dintre del que és la reforma de l'atenció primària
des d'un punt de vista de recursos humans,
dintre del període que nosaltres havíem planificat,
que és abans del desembre del 2002, s'havia complert,
però des d'un punt de vista d'equipaments,
doncs, la nostra intenció era millorar els que hi havien.
Fruit d'això, doncs, és aquest centre en el que estem actualment,
però també la construcció d'un nou centre
a la zona d'allà van de Tarragona,
a la zona de la Rebassada,
que és un cap que donarà atenció a tota la població
que cau entre el límit del que estem actualment,
és a dir, aproximadament, doncs,
des del passeig de Sant Antoni,
fins a la zona de la punta de la Mora,
incluent el terme municipal del Catllà.
Com aquest espai físic, aquest centre,
encara no està acabat,
tota aquesta població d'aquesta zona,
doncs, on se continua visitant
és en aquest ambulatori de l'Avinguda de Catalunya.
Ambulatori que el dia que tinguem aquest nou centre,
que jo espero que sigui dins dels propers
cinc mesos, quatre mesos,
doncs, aleshores ja el podrem tancar,
o, si més no, dedicar a algun altre tipus d'activitat,
doncs, que a mi potser m'agradaria,
tenint en compte l'envelliment de la població
d'aquest apartat de la ciutat com algun centre
en què s'hi pogués fer rehabilitació, per exemple,
però aquest és un tema que encara està per decidir.
Sí, que aquestes dependències del cap de l'Avinguda de Catalunya
encara, doncs, se'ls ha de donar una utilitat en un futur
fins que no es faci aquest trasllat al centre de Llevant.
Jo recordo que també es parlava per l'estiu del 2004, no?
Exactament, exactament.
És a dir, que fins que no hi hagi aquest cap nou a l'estiu del 2004,
doncs, aquest ambulatori de l'Avinguda de Catalunya
doncs, continuarà funcionant.
Però se li donarà, com vostè deia, una utilitat
tan relacionada amb el món de la sanitat.
Exactament.
És molt complicat per als usuaris acostumar-nos a canviar d'espai
perquè ens visiti el metge?
Jo crec que en aquest cas no, perquè és un canvi,
penso que substancialment anar millor, no?
És un centre nou, les dependències, tot més ampli.
També la idea que hem donat és una mica, doncs, de continuïtat,
sobretot de cara a que no notessin canvis bruscos, no?
A l'hora de continuar, sobretot amb el de les citacions,
com funcionen els seus metges.
Hem intentat conservar al màxim el mateix que es feia
a l'Avinguda de Catalunya, perquè no tinguessin problemes, no?
Tot i així, jo imagino que aquest canvi d'ubicació
i aquesta dualitat del servei en dos espais diferents
implica una miqueta també reorganitzar tota la feina
dels professionals que hi treballen, no?
I reorganitzar també els usuaris, a dir, no, no,
vostè aquí, vostè allà, per aquest tipus de servei aquí,
per aquest tipus de servei allà, no?
Exacte, sí, sí, sí.
Però sense trauma s'ha fet això, no?
Sense cap tipus de trauma.
Ja esteu adaptats tots plegats aquí.
Quants professionals treballen en aquest centre de muralles?
Sí, doncs, a veure, hi ha sis metges de Medicina General
que han vingut des de l'Avinguda de Catalunya
i quatre metges de Contratació Nova,
deu metges de Medicina General en total,
després tenim dos pediatres,
tenim vuit infermeres,
tres auxiliars i un odontòleg.
Aquest és el personal del centre.
Clar, però passa que el canvi ha coincidit amb la campanya de la grip.
Jo no sé si això també us ha fet anar una miqueta més endevòlit o...
Doncs, a veure, en un principi pensàvem que potser sí,
però la veritat és que ha anat bastant bé
perquè hem posat diferents trams horaris a lo llarg del dia
i hem pogut anar citant a tota la gent conforme hem anat demanant
i no hem tingut problemes, la veritat.
Sí, en el cas de cap muralles, però en general també la campanya de la grip,
s'estan complint de moment les previsions que s'havien fet?
Sí, jo penso que sí, perquè de fet portem molts anys amb la campanya
de la vacunació de la grip i tant els professionals com els ciutadans
coneixen perfectament que hi ha dos mesos per vacunar-se contra la grip
i per tant tant els professionals en funció de les seves càrregues de treball
i també la gent sabent que té temps,
s'ho van distribuint durant aquest període.
i per tant anem amb el mateix ritme normal de cada any
que acaba finalment a finals de novembre
amb un 70% de la població que nosaltres considerem de risc vacunada,
que pensem que és una bona cifra arribar a aquest 70%.
Enguany hi ha, a més a més, una població de mes cridada a vacunar-se,
que és la població compresa entre els 60 i els 64 anys,
que anteriorment en les campanyes que s'havien fet fins ara aquesta població
no se li recomanava,
però tots els estudis epidemiològics demostren que també aquesta població
pot trobar un benefici en el fet de vacunar-se ja que evita el risc de complicacions.
La població està molt conscienciada.
A veure, canvien d'ubicació.
Comença la campanya de vacunació de la grip
i des de la Generalitat s'anuncia que ara tothom qui ho desitgi
pot triar el seu metge de capçalera.
És a dir, que un mes d'octubre, mogudet, no?
Una mica, però la veritat és que no ha causat cap incidència, ni molt menys.
S'han interessat els usuaris per aquest aspecte
que puguin triar el metge de capçalera i pediatre, si no m'equivoco, també?
Sí, exactament.
Tant metge de capçalera com pediatre, com en definitiva d'equip.
El que es volia és, jo penso que aquesta demanda que hi havia
per part de moltes persones, que si bé a prop del seu domicili
la millor tenien un centre, però per un tema laboral
o per qualsevol altre tema particular,
preferien ser atesos en un altre centre d'atenció primària
o per un altre equip, doncs això fos possible.
I certament, doncs, sí que hi havia aquest perill,
el fet de la campanya a la grip, el fet de, per primera vegada,
donar aquesta possibilitat de lliure l'acció
independentment d'on un resideixi.
I de fet, doncs, bé, s'ha suportat molt bé tot arreu
i fins i tot també en aquest centre que començava, no?
I el cert és que aquesta opció de canvi d'equip d'atenció primària,
doncs, si bé hi ha algunes persones que l'estan utilitzant,
doncs, fins ara les xifres són relativament baixes,
diria una mitjana dintre de l'àmbit, doncs,
de lo que és la ciutat de Tarragona,
de 10, 12, 8 persones diàries,
en l'àmbit, doncs, de tota la demarcació,
30, 40, 50 persones diàries,
que aquest és un fet, doncs, que, bueno,
que s'està assumint molt bé per tots els professionals
i allò que s'havia anunciat que a la millor
hi hauria algun risc de saturació,
si hi havia canvis importants, no s'ha donat,
és a dir, doncs, hi ha hagut persones que han deixat d'anar
a algun centre i en aquest centre ha agafat alguna persona
d'algun altre centre i, per tant, doncs, no hem tingut
incidències importants.
En general, per l'experiència d'aquí del Camp Muralles,
que pot ser igual o diferent a altres centres,
la motivació de canviar d'equip d'atenció primària,
en conjunt ha estat per temes laborals?
Pel que han pogut anar parlant amb els usuaris, no?
Perquè no, no, és que jo aquest metge ja el conec de fa molts anys, o...?
Bàsicament són dos motius, els fonamentals,
que són, doncs, un és aquest, no?, que ja coneixien el metge
i l'altre és la proximitat,
la proximitat laboral,
la proximitat d'algun familiar
o fins i tot d'ells mateixos,
fonamentalment són aquests dos,
o que coneixien el professional o la proximitat.
Clar, no es tracta de fer un anàlisi sociològic,
no és l'objectiu de la pregunta ni del programa,
però una mica podríem determinar perfils concrets
dels usuaris d'aquest Camp Muralles,
per la zona, què basta?
Doncs, a veure, el perfil d'usuari, en aquest cas,
és un perfil on un 27% aproximadament
és major de 65 anys,
és a dir, és una població bastant gran,
bastant gran,
fonamentalment aquest tipus de població
està més ubicada a la part alta i rambla nova de Tarragona
i per allò de més és una població, doncs,
totalment estàndard, no?
Podríem dir que és una població
només amb l'aspecte de l'edat
amb un percentatge bastant alt de gent gran.
Clar, les persones grans són les que visiten més el metge,
no només perquè es trobin pitjor,
de vegades també és perquè és un hàbit,
en molts casos,
i a determinades edats adultes
són més descuidats amb la salut, també.
Mai tenim temps ni tan sols per anar al metge, probablement.
De totes maneres, la veritat és que tenim una salut bastant bona,
jo diria en general, no?
De fet, l'enquesta de salut de Catalunya última,
doncs, ens dona unes dades,
ara no entrarem a fons en percentatges,
però realment hi ha unes dades molt favorables
de quin és l'estat de salut.
D'alguna manera, potser,
la més definitiva, doncs,
és l'envelliment que tenim
dintre de la nostra població.
No vull dir, l'esperança de vida de les dones
és de 83 anys i de 79, no?
Això és un bon indicador,
un bon indicador de salut
i, per tant, un bon indicador de la sanitat,
però també, doncs, un bon indicador d'altres coses,
com puguin ser el clima,
com puguin ser la nutrició,
com puguin ser altres factors com aquestos, no?
Però el que sí que és cert
és que també va per ell aquest envelliment
a l'aparició de patologies cròniques
i de patologies invalidants
que abans no hi eren, no?
I, per tant, doncs,
cada vegada l'atenció primària
doncs ha de fer més front
precisament a la prevenció
d'aquestes malalties cròniques
i a la prevenció dels problemes funcionals
de la gent gran.
Per tant, doncs,
ja està bé que les persones grans
vagin al metge
i que els metges que controlin bé la gent gran
perquè, en definitiva,
el control de la hipertensió,
el control del sucre,
el control de totes aquestes coses
que poden afavorir
l'aparició de malalties cròniques
doncs són importants.
De fet, el tema de l'envelliment
de la població d'aquelles patologies invalidants
que afecten a moltes persones
és un dels altres grans reptes
que ara per ara té la nostra societat
i, en particular, també la sanitat pública.
Tenim temes per resoldre encara.
Imagino que, d'una banda,
el que és l'administració,
les institucions i la societat mateixa.
Així és.
És clar, tenim un sistema sanitari
que, repeteixo, penso que és bo,
però tenim un sistema sanitari
que no hem d'oblidar
que té una cartera de serveis,
diguem-ho així, total,
és a dir, que abasta pràcticament tot.
Evidentment, sí que hi ha temes d'odontologia
en determinats temes
que en la personalitat pública no hi arriba,
però realment la cartera de serveis
és important i, a més a més,
és universal i és gratuïta.
I cada vegada apareixen noves tecnologies,
cada vegada apareixen malalties cròniques invalidants
i penso que el nostre gran repte
és poder fer front a tot això
amb els pressupostos actualment
que aquí dediquem a això,
que cada vegada hauran de ser més grans.
En quant a perfils,
hi parlen de col·lectius,
ara em ve al cap,
que hi ha un col·lectiu important
del qual s'està parlant moltíssim
per raons òbvies,
que és el col·lectiu de persones estrangeres,
que també, no entrenem ara en temes legals,
però que també, aviam,
poden utilitzar la sanitat pública.
Vostès també detecten una presència
de persones d'origen estranger
que venen al centre d'assistència primària?
Fins ara, a veure, fa un mes,
veig just que hem començat
i la veritat és que fins ara no.
No, aquí no.
A l'Avinguda Catalunya sí,
al cap de l'Avinguda Catalunya potser sí que...
Potser sí, a veure,
a nivell d'atenció continuada
és probable que vinguin més,
però al dia a dia de l'equip,
no hem tingut gaire presència.
L'atenció estranger potser es dona més
amb els centres d'atenció primària
situats a la costa,
tant Calafell, com Torra d'Embarra,
com Altafulla,
com Vilaseca, com Salou,
com Cambrils,
i des d'un punt de vista
d'immigrants,
no hi ha d'estrangers que vinguin aquí
per qüestions d'oci o de vacances,
sinó per raons socials.
Doncs la veritat és
que també hi ha determinats centres
en els que això s'ho han notat
d'una manera important,
però no als centres de la ciutat,
com pugui ser aquest,
que tenen una població
que, com he dit abans,
o com es deies tu,
és un àmbit geogràfic molt limitat
a la zona centre de la ciutat,
on es dona menys
aquesta característica d'estranger
i aquesta característica d'immigració.
A mi, d'entrada,
francament,
tampoc no és un exemple,
però quan hem entrat,
a mi la sensació que m'ha donat
és d'una tranquil·litat absoluta,
hi havia persones, evidentment,
que esperaven a fer la seva consulta,
però, clar,
la imatge que tenim moltes vegades
del metge
és allò
moltes gent esperant
i una tranquil·litat,
escolta, un silenci,
dic si aquí podeu reflexionar
i fer meditació i tot,
pel que sembla.
No, la veritat és que,
a veure, els usuaris,
el canvi de l'Avinguda Catalunya
cap aquí no l'han viscut
com traumàtic.
De fet, ha sigut,
en certa manera,
com una continuïtat per ells
i en aquest aspecte
no hi ha hagut cap daltavall.
I més tenint en compte
que molts professionals
han passat d'un centre a l'altre.
Abans comentàvem
que, concretament,
sis metges
que estaven al cap
de l'Avinguda Catalunya
han passat en aquest nou equipament,
el qual representa
que la gent que era atesa
abans a l'altre centre
ara és atesa a aquest,
però pel seu mateix metge.
També deu ajudar
a l'època de l'any que estem,
que no és una època
de l'any complicada
imagino que
el pitjor està per vindre.
Quan arribin els primers freds
és allò que els mitjans truquem.
Com va la cosa d'urgències?
Estic creuant els dits,
estic creuant els dits.
És cert, és cert.
De totes maneres,
la tardor sí que
ja comencen a aparèixer,
això és el doctor Bria,
doncs ho sabrà més que jo,
però sí que realment ara
comencen a aparèixer
ja problemes vírics,
per tant,
doncs apareixen problemes
de refredats,
problemes de vies respiratòries altes,
també algun quadre digestiu,
també víric,
aquests dies hi ha algun episodi,
però certament
el que és l'epidèmia de la grip,
doncs escolta,
això ha de venir
i bé l'esperarem
com cada any
a finals de desembre
i esperem que
no ens doni cap problema.
Hi ha els indicadors casolans
aquells de les cases
on hi ha canalla
que preguntes
quants nanos han faltat avui a l'escola
i quan et diuen
que falten quatre, cinc
ja tremoles
perquè dic
d'aquí no res
ja començarà la cosa
que veuràs tu.
És un bon indicador,
és un bon indicador.
És un tema molt indicador,
com dèiem.
Començàvem parlant
dient que és un espai flamant,
modern,
jo no sé com ens hem,
això és una pregunta
una mica filosòfica,
si voleu,
com ens hem anat adaptant
als usuaris de la sanitat
d'aquelles èpoques
de cues,
de la cartilla,
allò que no teníem targeta
com ara
de manera tan moderna,
aquella cartilla
forrada de plàstic.
Potser sembla
que estem fent
arqueologia sanitària
però tampoc
no ha passat tant de temps
i sembla que ens hem adaptat
amb molta facilitat.
Tots, tots plegats
ens n'anem adaptant
cada vegada més,
tant els professionals
com els ciutadans.
El que sí que penso
que ha estat
un canvi molt important
ja que parlaves
de filosofia
és el fet
que ara
jo em penso
que ja tothom té clar
que pel fet
de ser ciutadà
d'un país,
en aquest cas de Catalunya,
té dret
a una assistència
sanitària pública
i gratuïta.
És a dir,
que cadascú
té una targeta
que l'acredita
com un ciutadà
de Catalunya
i que té dret
a aquesta assistència
sanitària.
S'ha acabat
allò d'abans
de la targeta
de la Seguritat Social
en el qual resulta
que n'hi havia
un que treballava
i els altres
eren beneficiaris
gràcies a que hi havia
un titular
i els altres
tenien aquest benefici
gràcies
a aquell titular.
Ara
no està relacionat
en que una persona
treballi
i cotitzi
sinó que està relacionat
en que un
és un ciutadà
d'un país
i per tant
el govern d'aquest país
el que li deu
és una assistència
sanitària pública
i de qualitat.
Per tant,
aquest estat
jo penso
el canvi
més important
que s'ha produït
en el nostre sistema
sanitari
els darrers anys
per comptes
d'anar
amb la cartilla
de la Seguritat Social
doncs
anem
amb el nostre
carnet
que ens acredita
això.
Això també ha fet
canviar una mica
la cultura
és a dir
de ser un beneficiari
en què moltes persones
es creien
que escolta
que ja que eren
beneficiari
és moltes gràcies
per allò que li donaven
doncs ara
escolta
jo tinc
la meva targeta
soc ciutadà
d'aquest país
i per tant
tinc dret
a que se'n doni això
i això
ha creat
també un canvi
en aquestes expectatives
i jo penso
que això també
ha estat
un tema important
que els professionals
i d'alguna manera
els gestors
doncs
hi hem tingut
que fer front
i en algun moment
determinat
ens ha creat
un petit problema
i senzillament
el que hem de fer
és continuar treballant
en això
en oferir
aquesta assistència
pública
i de qualitat
que estem donant.
I som exigents
els usuaris
en general?
Els usuaris
jo crec que
hem de ser exigents
els usuaris
és clar
és lògic
que cadascú
busqui el millor
per si mateix
i des del nostre punt de vista
això ho tenim molt clar
i ho entenem
i la nostra funció
és precisament
intentar satisfer
tota demanda sanitària
sí
som exigents
jo crec que sí
però
és normal
s'ha de ser exigent
de totes maneres
l'autocrítica
és molt saludable
si haguéssim
d'autocríticar
el sistema
actual
de sanitat
en aquest cas
a Catalunya
des de la seva perspectiva
seria capaç
de fer algun tipus
d'autocrítica
o marcar alguna fita
que encara està
per aconseguir
no parlem exclusivament
d'infraestructures
que ja sabem
i hem parlat
repetides vegades
del tema
de la reforma
sinó
de dir
aviam
on sembla
que la cosa
no
o estem molt
satisfets
de tot
com deies
com deies bé abans
em penso que
hem d'estar
satisfets
el que no està
renyit
és l'estar
satisfet
en intentar
continuar avançant
en trobar
millores
que portin
doncs
una major qualitat
de l'atenció
que s'està
o dit d'una altra manera
quins serien els reptes
de la sanitat pública
a hores d'ara
jo penso que els reptes
de la sanitat pública
són
són diversos
baixant
en temes
absolutament pràctics
jo em penso que és important
apropar encara més
l'atenció primària
en el ciutadà
és a dir
sobretot
el que és
apropar-la
en el domicili
del ciutadà
que
el ciutadà
se senti
més l'atenció primària
i el metge
de capçalera
més a prop seu
en quant a l'atenció primària
em penso que tenim
un nivell de resolució
altíssim
en tots els centres
d'atenció primària
i per part
de tots els professionals
però doncs
segurament
haurem de dotar
en aquests professionals
de més mitjans
perquè es continuï incrementant
aquest nivell de resolució
i després
un altre repte
important
i això ja potser més
en l'àmbit hospitalari
és millorar
el tema
de les llistes d'espera
les llistes d'espera
és un problema
comú
a tot sistema sanitari
públic
és el sistema
per al qual
es regula
qualsevol
sistema sanitari
però el que sí
que és lògic
és que les llistes
d'espera
siguin
apropiades
en funció
de la patologia
de tal manera
que l'espera
no provoqui
cap prejudici
en els nostres pacients
perquè de quines
esperes
parlem ara?
aproximadament
Depèn de les patologies
el cert és que
de les patologies
quirúrgiques
en les que hi havia
més llistes d'espera
hi ha hagut
tot un programa
per tal
d'assegurar
que no hi haguessin
mitjanes
de més de sis mesos
i això
s'ha aconseguit
amb majoria
de patologies
com puguin ser
les cataractes
les hències
etcètera
que fa uns anys
hi havia molta llista
d'espera
però el que sí que és cert
és que encara hi ha
patologies
algunes d'elles
relacionades
precisament
amb el que dèiem abans
amb l'embelliment
com puguin ser
les intervencions
de pròtesis de maluc
o les intervencions
de pròtesis de genoll
que en determinats
casos de pròtesis
de maluc
podem parlar
d'un any
en llista d'espera
i de pròtesis
de genoll
d'un any i mig
o dos
en determinats casos
però
això
és un problema
que s'ha de fer front
entre altres coses
intentant posar-hi
més pressupost
això és difícil
i per altra banda
realment també cuidant
les indicacions
d'aquest tipus
de pròtesis
tornant a allò
que deia el doctor Carulla
d'aquest apropament
de la sanitat
a l'usuari
aquest concepte
també que teníem abans
del metge de capçalera
que tot el que ens deia
ens ho creiem
i es creava aquest vincle
aquesta cosa
encara es manté
el dia a dia
o la manera de viure
que tenim ara
és el metge
que avui més igual
qui em visiti
o les persones
que diuen
jo vull el meu metge
i parlar amb ell
i fins i tot
són confidents
de temes
que poc tenen a veure
a la seva salut
però que de vegades
tenen conseqüència
també a la seva salut
abans parlava
de les dades
en referència
als nivells de salut
que tenim a Catalunya
és unes dades
en quant a estats
depressius
i problemes emocionals
que també tenen repercussions
a la salut important
en aquest sentit
els centres d'assistència primària
deuen treballar molt
no?
Sí
Ai, no sé què tinc
Sí, el que passa
és que
igual que evoluciona
la societat
la població
també
l'atenció primària
s'ha anat adaptant
en aquest aspecte
i la manera de fer
la manera de treballar
també està adaptada
a les necessitats
actuals de la gent
llavors
jo crec
que
continua sent
el metge de primària
el pilar fonamental
de l'atenció sanitària
i així ho viuen
els usuaris
Es continua mantenint
aquesta relació
de confiança
que s'ha d'establir
Jo crec que sí
potser modificada
pels aspectes socials
per l'evolució
però com que
tot evoluciona
conjuntament
doncs
jo crec que sí
Sí, digui, digui
doctor Carmell
penso que volia afegir
alguna cosa
de totes maneres
del dia a dia
parlarem després
de la UNA
amb el doctor Muñoz
i la infermera
Maria Josep Astorac
que en aquests moments
deuen estar treballant
a la UNA els traurem
de la consulta
i que ens expliquen
d'entrada
com els ha anat
al matí
que serà molt indicador
del que és
la quotidianitat
al centre
per cert
doctor Carulla
lligat amb l'actualitat
i no té res a veure
del que estem parlant
ens pot dir alguna cosa
d'aquests casos
de la genealosi
que s'han detectat
a la ciutat de Reus
tot i que ens agafa
una miqueta lluny
geogràficament
és important parlar-ne
tenint en compte
la transcendència
d'aquesta patologia
Sí
efectivament
els darrers dies
doncs
ens van comunicar
recordo que és una
vull recordar
que és una malaltia
d'aclaració obligatòria
i per tant
doncs
se'ns va comunicar
l'aparició
de cinc casos
de la genealosi
i tots cinc
doncs
de ciutadans
residents de Reus
i per tant
doncs
vam tenir que tirar endavant
tota la maquinària
dedicada
a esbrinar
a veure si
potser hi havia
algun focus únic
que hagués pogut provocar
doncs
l'aparició
d'aquest problema
en aquestes cinc persones
és difícil
és difícil
quan parlem
de focus
doncs
més importants
és més fàcil
pensar
que
perdó
quan parlem
d'un nombre
de casos
més important
és més fàcil
pensar en un focus
únic
que sigui
el propagador
de la lesionela
de moment
no n'hem tingut més
de casos
i per tant
penso que serà difícil
esbrinar
si hi ha
algun lloc
que hagi pogut
estar a l'emissor
d'aquesta lesionela
jo
evidentment
hem d'estar
a l'espera
dels resultats
que jo penso
que la setmana que ve
tindrem
el resultat
dels cultius
de les aigües
recollides
a diferents torres
de refrigeració
per veure si hi ha
alguna
que
durant les darreres
setmanes
ha pogut
emetre
aquest bacteri
en l'ambient
després
a més a més
farà falta
comprovar
que en el cas
que això fos així
que coincidís
amb la lesionela
d'aquests
d'aquests pacients
però
jo no descartaria
la possibilitat
que
fossin
cinc casos
que
bé
ho és donat
la coincidència
que s'ho
haguessin donat
en un breu
espai de temps
però que
no tinguin
relació entre si
i més
tenint en compte
que des d'un punt
de vista
de les enquestes
epidemiològiques
que s'han fet
en aquestes persones
no hi ha
massa anexa
d'unió
entre elles
són persones joves
és curiós
no?
Sí
això sí que
és un fet curiós
perquè
aquesta malaltia
sol afectar
en persones
amb una certa
predisposició
o en persones
amb alguna patologia
crònica
sobretot respiratòria
anterior
o en persones
d'edat avançada
i això
en el cas
de les cinc persones
només s'ha produït
en el cas d'una
i no en el cas
de les altres quatre
que per cert
aquesta persona
que és l'última
que va iniciar
símptomes
continua ingressada
però amb una evolució
favorable
i esperem que els propers dies
pugui ser donada alta
però certament
no ha tingut
aquest patró comú
de la resta
de brots
raó per la qual
a priori
absolutament a priori
perquè falta
conèixer els resultats
d'aquests anàlisis
que estem fent
ens pot fer pensar
que han estat
casos aïllats
jo vull recordar
que cada any
dintre del nostre àmbit
el que és
la demarcació
de les comarques
de Tarragona
es donen
vint i pico casos
i per tant
en ciutats com Reus
un, dos, tres
a l'any
es poden donar
o com Tarragona
i per tant
en aquest cas
és possible
que s'hagin juntat
més en el temps
però bé
els propers dies
tindrem la resposta
doncs
la coneixerem
quan se sàpiga
el resultat
d'aquestes anàlisis
ho deixem aquí
gràcies doctor Carulla
per acompanyar-nos avui
al matí de Tarragona Ràdio
recordem que el doctor
Joan Carulla
és el delegat de Sanitat
de la Generalitat
de Tarragona
doctor Jovi Bria
director de l'equip
d'atenció primària
del CAP Muralles
gràcies
gràcies per rebre'ns
en aquest espai
que no deixa de ser
el seu lloc
de treball
i d'aquí una estoneta
continuarem parlant
d'aquestes persones
que formen part
del personal sanitari
i també parlarem
amb els usuaris
i no estan avisats
els usuaris
els agafarem així
per sorpresa
a la porta
moltíssimes gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
adeu-siau