El nom de Lola Herrera, que he anat a recollir, soc amiga seva,
m'ha demanat que vingués a recollir els premis,
com els he dit abans als companys de la tele,
li vaig dir, mira, per una conocida, en Barcelona m'acerco al teatre,
per una amiga llego a Sant Cugat,
però a Tarragona solo se puede llegar por una íntima,
porque están poco lejos.
Però és veritat que ella és una dona esplèndida
i estava molt emocionada amb la cama trencada,
pensa que estava a vacances i ara va i s'ha trencat la cama
i no pots recolzar el peu a terra.
Bueno, estava una mica plorosa i quejica, pobreta,
perquè s'ho passava malament i realment li feia molta il·lusió,
molta, molta, molta.
M'ho ha demanat, jo dic sí, sí, sí, no em preocupis,
ja m'ho va dir, avui m'ha tornat a trucar
i jo crec que sí, que el teatre la va absolutament enlluernar,
aquest espai del Jujol, a mi també.
Avui me n'hem recordat que vaig inaugurar
després de la reforma.
El primer espectacle que vam fer va ser Revolta de Bruixes
i jo hi era, amb aquesta amiga que ha vingut amb mi,
la Francesca Pinyon, que m'ha acompanyat avui fins aquí.
Les dues sortíem d'aquesta obra i ho hem recordat.
I ens vam quedar tan emocionades veient aquest teatre
i a la Lola li va passar el mateix.
I sobretot també el públic, que es veu que el va trobar tan càlid,
tan sensible i tan intel·ligent.
Un teatre petit però molt...
És fantàstic, és fantàstic realment,
perquè jo he dit el millor teatre del món,
però gairebé, no m'entenyo.
Tu com has fet, però t'has pogut tenir el projecte
que va aquí t'arribar una...
Sí, ara fa temps que no vinc,
perquè l'hem passat vaig fer la Fedra,
però no vam venir.
Després vaig fer Coriolà també el Nacional.
Bueno, i he portat una ratxa amb el Moli Blum
i tampoc vaig venir.
Bueno, ara porto un temps,
però no paro de fer-ne a Barcelona.
Ara estic amb el Colabrot, amb TV3, demà...
És la...
Exacte, la Nati.
Exacte, per això en fem, eh?
De tant en tant va bé,
perquè la gent se'n recorda una mica de tu
i a mi m'encanta, la veritat,
perquè és un mitjà molt fresc, molt estrany,
molt...
La gent diu, què prefereixes?
Jo tot, ho prefereixo tot,
però la tele, no ho sé,
és una cosa d'immediatesa,
és com jove.
Ho saps, ho notes?
És que és molt jove, el mitjà.
I això em permet jugar.
No ho sé, tinc una sensació de joc.
Amb el teatre m'ho prenc més seriosament.
També és joc, però hi ha molts anys darrere.
En el teatre, aquests premis són per votació popular.
Vosaltres no tenen això, però no, molt positivament.
Jo, com ja he dit,
personalment moltíssim.
Jo sé que per votació popular
i tots els premis que no en el públic
també són estranys moltes vegades
o una mica tendenciosos poden ser.
Per què ho poden ser?
Perquè hem vist una cosa o una altra
o perquè un està sortint a la tele en aquell moment.
És igual.
Ara, personalment,
potser no són com un jurat de grans entesos,
però personalment, com a actriu,
són els que més emocionen.
és una mena de feeling que tens directe amb l'espectador
i et sents molt estimat.
En el fons, et diré un secret als actors,
les actrius sortim a l'escenari perquè ens estimin,
perquè ens facin mimos i que ens diuen que som estupendos.
I clar, quan el públic et vota,
ets com una nena petita el dia de l'aniversari,
i que fent-te regals estàs molt content i molt feliç.
Per la televisió, s'ha de fer en algun pijic?
A partir del febrer ja faig gira a Espanya amb Fedra,
amb la traducció al castellà.
Fem tot a Espanya i del febrer fins a maig.
I maig estem ja un mes a Madrid.
I després ja tornaré cap aquí.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies a tu.