Fa, doncs, ara cinc anys que van començar
i durant aquest temps potser han arribat uns 40 voluntaris
a tot Europa, a Tarragona,
i hauran marxat potser una vintena de persones d'aquí que van fora, sí.
I això com ho feu, coordinant-vos amb altres entitats
similars a la vostra, d'altres països?
Sí, hi ha una mena de programa que es diu Servei Voluntari Europeu,
ho coordina aquí a Espanya, a l'INJUVE,
i a Catalunya en concret és la Secretaria General de Joventut.
Llavors, a cada país hi ha una sèrie d'organitzacions com a nosaltres,
organitzem programes locals per ajudar ONGs,
i hi haurà en rebem voluntaris que treballen en aquestes ONGs.
I ara, fins i tot, us heu marcat un objectiu de construir un Albert.
Sí, bàsicament per necessitat, eh?
Perquè, bueno, el que passa és que quan surts per tot Europa
et trobes que hi ha aquests hòstels famosos
i te pots allotjar per 4 euros o 4 euros, vaja,
i fa un ambient molt maco perquè hi ha gent de tot Europa
i s'intercanvien informació de viatjar, tot això, el típic mochilero.
Però resulta que t'arraona, no.
I ens arriba aquesta gent i després resulta que no saben on allotjar els amics
i on anar.
I com que tenim diversos pisos llogats per Tarragona per aquí hi visquin,
i això no sempre és fàcil, la convivència amb els veïns,
perquè són gent molt jove, moltes ganes de festa...
Una mica de festa sempre, eh?
Sí, clar.
Tot el que fèiem vam pensar de trobar un lloc i s'entralitzar-ho.
I llavors, aprofitant el tema dels voluntaris,
el que farem és obrir-ho com un Albert de joventut.
Molt bé, aquesta és una bona notícia.
Recordo que en vam parlar en el seu dia,
però anem a centrar la nostra atenció en un nou projecte
que s'encetarà el proper mes de setembre.
A ningú se li escapa que la vida ha canviat moltíssim.
Avui en dia la mobilitat, la capacitat i possibilitat de viatjar de la gent
és molt més gran i dels joves també.
Els papes i les mames paguen molts viatges.
Abans havies d'estar treballant tot un estiu
per poder anar aquí a la cantonada.
Es compraven aquells amb bitllets que et feien viatjar a l'Interrail,
viatjar per tota Europa.
La cosa ha canviat.
I fins i tot qui volia aprendre idiomes
no anava a fer una estada en un col·legi, més o menys,
bonic i maco, pagat també per la família,
sinó que anaven a treballar fora, com si es tractés d'un emigrant.
I fins i tot qui anava a l'aeroport a recollir turistes
i els deia et faig de gria gratuït i així aprendre l'anglès.
Sí, sí, i aprendre l'anglès.
Hi havia moltes fórmules que eren amb un cost econòmic mínim per a la persona.
Home, s'havia de treballar, no era tan còmode ni de bon tros,
però s'aprenia l'idioma i altres coses.
Exacte, tot i tot.
També és cert.
El cas és que hi ha un element d'aquests
que va tenir molta tirada als anys 80, probablement,
si no em falla la memòria,
que era allò de l'oper, d'anar a fer de cangur.
Generalment era a França o a Gran Bretanya.
Exacte.
Ara no sé si les destinacions també foran unes altres.
Vosaltres voleu tornar a recuperar aquest model
i a partir del setembre posar-ho en marxa aquí a Tarragona.
A Tarragona, sí, perquè la veritat és que tenim una oferta enorme
de voluntaris que van venir a Tarragona.
La cosa comença per aquí.
Llavors, el programa Servir Voluntari Europeu té un límit
i últimament està força retallat a nivell econòmic.
Llavors ens trobem amb un munt de gent que vol venir,
gent preparada,
i que seria amb un cost molt baixet.
D'altra banda, segueix sent molt interessant
doncs aprendre idiomes, com deies.
Clar.
I el fet que tinguis a casa una persona
anglesa, francesa, que li pugui ensenyar als nens,
per exemple, de forma natural, dia a dia,
l'idioma,
doncs ho facilita,
que al final tot això ho posem en una mena de programa.
El programa que deies,
Au-Pair,
que jo no sé què hi ha de francès,
però suposo que vol dir...
Au-Pair, no?
Sí, allò, bueno...
Que vol dir a la part.
A la part.
O sigui, un tracte just.
És a dir, jo vinc i tu vens una mica, no?
Sí, o diguéssim que una persona
que no té gaire recursos econòmics
per passar-se un any, per exemple...
D'assostatge en una casa,
canvi de la manutenció, etcètera, no?
I una mica de diners.
I una mica de diners.
Aquesta persona aprèn l'idioma local
i, d'altra banda, la família que l'acull,
doncs té una persona que l'ajuda,
una mena de cangur.
Tothom surt guanyant.
Exactament.
En principi, aquesta és la idea.
El problema d'aquest programa
és que, com deies,
els anys 80 va funcionar molt bé,
sobretot en famílies, diguéssim,
d'un nivell adquisit igual
que podien acollir una persona.
El problema és que avui dia,
a veure qui té una casa
de cinc o sis habitacions.
Clar, clar.
Total, que al final no resultava per això,
perquè no tenies un lloc
on acollir aquesta persona.
Llavors, retornant amb el tema de l'alberg,
hem pensat, bueno,
ja que hi ha un espai
on aquestes persones poden estar vivint,
fem-ho cada possible.
Com si fos una jornada laboral.
Exacte.
Vindrien com un cangur,
però una jornada quasi completa.
Sí, set hores diàries.
Ensenyaran l'idioma que parlin,
l'anglès, el francès, l'alemanya,
la família que està aquí, els nanos,
ajuden una mica les tasques diàries de la casa
i, doncs, a canvi,
elles tenen una residència on viure,
la manutenció
i també les classes de català i de castellà
que els hi farem.
Home, això pinta molt bé.
Sí.
Per una part i per l'altra,
perquè també a la inversa,
joves de Tarragona
que volguessin anar a algun país
també a fer de cangur
en unes condicions similars.
Sí, el que estem fent
és amb totes les organitzacions
que tenim contacte
pel tema del Servei Voluntari Europeu,
els estem oferint que facin el mateix.
L'Ajuntament té molt d'interès
de potenciar el tema de les ciutats germanes,
doncs, clar, Genfurt i Estudgar,
tot això.
Llavors, estem mirant
de les organitzacions
que tenen contacte allà
desenvolupar el mateix programa.
Això seria ideal
perquè, a més a més,
potenciaríem una mica
aquestes ciutats
que hi ha tant a Àustria,
França, Anglaterra,
que ens permet
de tenir un contacte més sovint
i que després
potser s'estableixen
relacions personals
i de negocis, d'estudi.
A més, això ve una mica
també a tindre
una certa demanda social,
podríem dir,
com deies,
eren abans
les famílies benestants,
les que acollien cangurs
que venien d'altres països
o que anaven a altres països.
Avui en dia,
que el model familiar
ha canviat,
que generalment treballen
la pare i la mare,
la mostra la tenim ara a l'estiu,
que veus els pares
i les mares bojos
amb la canalla
que fan un estar d'aquí
i un altre allà.
Clar, això també
seria un tema
en el que podrien entrar
famílies
no necessàriament
amb un poder adquisitiu elevat,
no?
Exacte, sí.
Des d'aquest plantejament
de fer-ho amb l'Albert,
vull dir,
persones que no caldria
que tinguessin una habitació de més
i jo no sé econòmicament
que els hi podria suposar
tenir un noi o una noia
estrangera
que parlés...
Aproximadament,
bueno,
seran les despeses equivalents
a l'allotjament,
la manutenció
i una manera de diners
de butxar
que sempre se'ls dona
perquè ells puguin
trucar per telèfon
o sortir.
això hauria d'estar
entre 450 i 500 euros
mensuals,
que és una xifra
que s'aproparia
a tenir un cangur
a jornada completa,
potser és menys fins i tot,
està reconegut
per una legislació europea
i a més a més
compta amb el suport
de l'associació
que els hi faríem
de telèfon.
És a dir,
que estaria dins
de la més estricta legalitat
o qualsevol problema
que hi hagués
no passaria
com pot passar
en altres ocasions,
que és una cosa allò
com amics,
el fill d'una veïna...
No, no,
venen amb la seva assegurança,
venen amb un contracte,
d'oper especial
que hi ha
i una mica
estaríem parlant
d'aquestes xifres.
Les famílies
haurien de una mica
pagar aquest allotjament
a les noies que venen,
que sempre són noies.
Són noies,
és el que t'anava a dir,
que jo dic nois i noies,
mira allò perquè dius
hem de normalitzar-nos,
però la realitat
és una altra,
són les noies.
La realitat ve
que les famílies
prefereixen tenir noies.
Volen noies,
efectivament,
perquè segur que hi ha
molts nois
que també s'ofereixen.
Sí, sí,
volen venir.
El que passa és que,
a veure,
no ens enganyem,
les noies són més responsables,
de joves.
Després,
quan creixem,
no ho sé com va dir.
Tu dius,
espera,
no ens enganyem.
Després la cosa s'equilibra,
però en determinades edats,
no?
És veritat,
és veritat.
És ben cert.
El tema de buscar
aquesta alternativa
fora d'aquí
està ja,
ha rebut ja resposta
o encara és un tema
que s'està treballant?
S'està treballant,
però segurament
en Itàlia
és molt probable
que llegi alguna cosa
i en Òstria també.
Segurament
que al setembre
o a octubre
ho tindran confirmat
quan ells ho desenvolupin allà,
però és molt probable
que amb aquestes dues organitzacions
sí que estigui...
Després és molt més complicat
a Anglaterra,
bueno,
tenen una demanda enorme,
últimament sobretot
gent de Turquia,
gent de Països de l'Esc
que vol anar
a qualsevol preu
i estan disposades
a anar a l'oper,
llavors costa més.
Justament a Anglaterra
que per el tema
de l'aprenentatge
de l'anglès
és el lloc
que més pot cridar
els joves de Tarragona
per entrar en aquest programa.
Estem mirant
l'Alternativa d'Irlanda
que és igualment interessant
a nivell d'idioma
i és molt més proper
perquè no tenen tant de demanda
i sí que ara mateix
hi ha una persona de prova
que està allà
fent un curs a Irlanda
i mirarem
de tancar una mica
algun acord
amb alguna associació.
Jo tinc la sensació,
Pere,
que d'aquí no res
haurem de tornar a parlar
amb l'objectiu
de donar més informació
més concreta
ja sobre aquest tema
als nostres oients
perquè segur que hi ha molta gent
que està interessada
d'una banda i l'altra.
De moment,
allò per familiaritzar-se
amb el tema
es poden posar en contacte
amb vosaltres
per preguntar-vos
sobretot en el cas de
demanar en voluntaris
perquè vinguin a casa seva.
Després els joves
que volien anar més enllà
com que dius
que encara queda una miqueta
per acabar de tancar-ho
què poden fer?
Les famílies
el que haurien de fer
és trucar directament
a l'associació Proa
nosaltres som allà
a l'hotel d'entitats
el telèfon ja el sabem
però els hi diem, oi?
Molt bé.
És el 977 25 24 32
32
o adreçar-se allà
a l'hotel d'entitats.
O anar directament
allà a la sisena planta
del parquing de Pedrera
i demanar per l'associació Proa
llavors
els hi fem un petit qüestionari
els hi demanem
que ens diguin
què esperen
d'aquesta persona
que rebran
quant de temps
volen que estigui
i coses tan senzilles
com si ha de ser fumadora o no
senzilles, senzilles
segons si tu vas a mirar
però la gent
voldrà tenir referències
d'aquella persona
al cap i a la fi
deixen el tresor més preuat
que són els seus fills
Sí, exacte
En principi
Nosaltres els hi facilitem
tota la informació
que tenim d'aquesta persona
els hi posem en contacte
poden parlar evidentment
de vegades inclús
s'ha fet alguna visita prèvia
ara fa poc
nosaltres vam fer
un estat de Polònia
i vam poder parlar
amb algunes persones
que volien venir
i llavors tenim bones referències
Són estudiants sobretot
Són quasi tot
són estudiants
estudiants de filologia hispànica
i eren bona preparació
la veritat és que fem
com hi ha tanta demanda
fem una bona selecció prèvia
vull dir
ara estàvem parlant
de potser
100 currículums
que hem rebut
en un parell de mesos
i d'aquestes
100 persones
potser 10 o 12
ja les tenim seleccionades
perquè ens haguen garanties
La família que fa aquesta demanda
s'ha de comprometre
a un període de temps concret?
El que ells decideixin
diguéssim
aquesta família
fa una oferta
jo tinc aquests 5 propers mesos
interessants
perquè tinc els nois aquí a casa
i vull que estiguin amb algú
o un any
o el que sigui
ells marquen una mica
el que volen
llavors contactem
amb una persona
que estigui disposada
a acceptar aquestes condicions
i després ja es posen d'acord