Ara passant dos minuts, de tres quarts de dotze del migdia,
deixem enrere aquest espai que dediquem a parlar del món de la justícia,
en Déu-n'hi-do, avui aquest tema de l'Oficina d'Atenció a la Víctima,
i cerquem temes, diguem-ne, més amables, podríem dir.
Volem felicitar des d'aquí a la Matilde Torbisco,
mirarem aviam si podem contactar amb ella telefònicament,
ha estat la guanyadora del concurs organitzat per la Via T.
El premi, Déu-n'hi-do, és una quantitat de 600 euros mensuals
que rebrà aquesta persona durant tot l'any
i que es podrà gastar, això sí, les botigues de la ciutat.
Si més no, és fora el desitjable.
I si no, que ens ho diguin el Jordi Figueres i el Sisko Augustus,
que hi integren la gestora de la Via T.
Molt bon dia, benvinguts.
Bon dia, bon dia a tothom.
Contents de com ha anat la campanya aquesta de Nadal?
Sempre, vull dir, la campanya de Nadal sempre és una campanya bona,
però aquest any sembla que ha tingut...
Amb la marca Via T.
Exacte.
Aquest any ha sigut més ressò per tot l'empediment aquest que hem fet,
tot el muntatge, vull dir, estem contents, molt contents.
Heu notat una diferència?
Home, sempre és aviat per...
No quan a la caixa, que això ja és més personatge,
però quan una miqueta, quan les persones entraven en el vostre establiment,
allò que veien, doncs un...
Què és això de la Via T?
Exacte.
Els clients s'interessaven per la iniciativa,
perquè era una mica, diguem-ne, l'examen per vosaltres,
en quant als clients, no?
Sí, era el primer inici, diguéssim, factible de constatar, no?,
allò de veure exactament si aquesta cosa funcionarà o no funcionarà,
i ha funcionat, vull dir, la gent més o menys ara ja sap el que vol dir, no?,
que abans potser preguntaven què vol dir això de la Via T, no?,
i ara ja sembla que funcioni, no?
L'important és que el públic se'n comença a conèixer-ho,
que era la primera fase, era d'anar-ho...
que la ciutat se n'enterés de la Via T, en què consistia,
i la sorpresa ha estat que molta gent ja te demanava la butlleta
per participar en aquest concurs i estava assabentat de la Via T.
Això és important.
La segona part també ha estat important,
perquè molts comerços han aprofitat per adherir-s,
ja que existia, veiem que es donava alguna cosa que realment
el fet que hi hagués alguna cosa tangible que es pogués donar
fa que motivis més el mateix botiguer perquè es vagi adherint.
I l'important és que aconsegui un nombre suficient de comerços
perquè això segueixi endavant i els que estem dintre
veiem una mica el fruit del que s'ha fet fins ara.
De la gestió, que fins ara han començat fa poc,
però esperem que això, com diu molt bé Figueres,
ens porti a que hi hagi més possibilitats de fer més coses
a mesura que hi hagi més associats.
En aquest moment n'hi ha cent i pico,
vull dir, clar, la fita és que en siguin tots els que són dintre de la Via T.
Jo plantejava la primera pregunta com a compradora, com a clienta,
però clar, l'altre vessant és als comerciants,
al comerç de la ciutat que cregui i que aposti per aquesta marca.
Clar, aquest ressò que es pot fer de 600 euros durant un any, al mes,
vull dir, interessa, vull dir, que no sigui una flor d'estiu,
vull dir, el que interessa és que es puguin fer moltes campanyes
i que el comerç de Tarragona perdi aquell sentit
que sempre ha tingut una mica trist de veure què passa,
vull dir, de tirar endavant.
Clar, és un estímul realment interessantíssim,
premis com aquest, però potser on caldria que entréssim una miqueta
als clients en creure més en el nostre comerç, no?,
en el comerç aquell tradicional de tota la vida.
Sí, bé, el que passa és que tot això, el comerç...
No està gens malament un premi de tant en tant, però...
No, està molt bé, però vull dir,
el comerç existeix i la gent el coneix.
El que passa és que el famós aquest mercat a cel obert o tot això,
llavors vull dir, clar, veu com una mica de nou, no?,
la gent diu, bueno, les botigues ja les coneixem.
El que passa és que potser hi ha aquests impediments físics
que aquí a Tarragona sempre anem amb el cotxe,
que vull dir, aquestes coses s'ha de buscar la solució
que ara sembla que estigui pel camí, que siguin els pàrquings i tot això,
i que la gent trobi la mateixa facilitat d'anar al centre de Tarragona
com potser pot anar amb altres centres comercials
que existeixen en aquest moment aquí a Tarragona, no?
Llavors vull dir, interessa que la gent tingui clar
que és un centre comercial com un altre,
a més a més, potser amb més dedicació,
amb més contacte directe amb el proveedor que són els botiguers,
vull dir, o sigui, l'assessorament és molt millor
que anar en un centre d'aquests que és més impersonal, més gran, no?
Vull dir, jo crec que la gent ho té clar,
el que passa que falta, doncs, que faci una mica més d'esforç.
Sense desmereixer ningú,
jo crec que passejar i comprar pel centre de la ciutat
és d'allò més agradable,
però si em permeteu, doncs també...
Jo, coses que he sentit, eh, al carrer,
ho dic de veritat, no és una cosa per donar una opinió personal,
coses que he sentit a aquestes festes de Nadal,
quan feies les compres.
És que hi ha poca llum a Tarragona.
És que amb aquestes obres, les obres ja sabem...
Les obres han estat una mica d'impediment, eh, per aquesta campanya,
en quant a Marc, que té aquesta imatge de centre comercial a cel obert.
Però s'ha de passar el serampió aquest de les obres,
perquè, o sigui, no, les coses es mantindrien sempre deteriorant-se.
Crec que s'està millorant amb les voreres i, a més,
els carrers que s'han anat semipiatonalitzant,
com el governador González.
La Rambla tindrà un altre aspecte amb les voreres més amples.
Sí, és una pena que existeixin les obres
i, a més, és una cosa que no és superràpid,
perquè tot té un temps perquè es pugui realitzar.
Hi ha moltes coses, darrere d'aixecar un terra,
hi ha totes les canalitzacions,
i l'important és que, ja que es fa,
que al cap de poc temps no s'hagi de tornar a aixecar
per tornar a posar el que s'havien descuidat.
o ja que es fan aquestes millores,
doncs d'aquí un temps se'n donarem compte.
I si realment són molts els comerços que es van adherint,
doncs se podran fer més coses,
com dèiem la gratuïtat dels pàrquings,
que és una cosa fonamental perquè la gent pugui vindre,
deixar el cotxe en tota tranquil·litat
i passejar a ser l'obert, que no té...
El que està clar és que les experiències que ha vingut,
per exemple, la plaça Corsini, en definitiva,
ha canviat, vam passar una època bastant dolenta,
però vull dir, després, vull dir, hem notat la diferència
d'abans o d'un després, no?
Vull dir, això és lògic, vull dir, hi ha uns moments dolents,
vull dir, coincideixen potser amb l'època de més venda
de moltes botigues, que és l'època de Nadals i Rebaixes
i Reis i tot això,
però clar, és el serampiu aquest que parla el Jordi Figueres.
No, no, clar, la cosa és immunitzar-se
i que no haguem de passar la malaltia diverses vegades.
Quan a la llum, la llum de Nadal, vull dir,
que s'ha fet aquest nou sistema, teòricament,
que tenen les ciutats més modernes del món,
Nueva York, Londres, tot això.
Però, en general, l'escenografia, vosaltres creieu que teniu
l'escenografia adient per potenciar aquest comerç?
Jo crec que l'escenografia mai està correcta del tot,
vull dir, perquè sempre tens aspiració a més, no?
Però, vull dir, home, comparant el que teníem
amb el que tenim, doncs vull dir, anem per un bon camí,
el que passa que, vull dir, potser es triva,
això, que els pàrquings estiguin disponibles per a la gent
en tots els sentits, vull dir, que puguin aparcar bé,
que hi hagi una bona circulació,
o sigui, que, en definitiva, vull dir...
Estamos en ello, que dirien els castellans.
I en quant a enllumenat de Nadal,
si ens referim a ornamentació,
jo crec que ha sigut bastant suficient.
Potser sí que hi ha carrers que l'enllumenat habitual
s'hauria de reforçar.
Me sembla que l'Ajuntament també està amb això,
com l'assumpte de papeleres, que fan falta,
per molt que es prediqui, perquè hi hagi una neteja pública
i, a més, si no hi ha les suficients...
No donem les facilitats perquè la gent pugui depositar
el que és desitjable, ho tenim malament.
De totes formes, jo crec que en poc temps
notarem una gran millora en aquest aspecte.
Acaben d'entrar pels nostres estudis dues senyores
amb una cara d'alegria. Jo també portaria aquesta cara pel món
si m'haguessin tocat 600 euros al mes durant tot un any.
Matilde Torbisco. Qui és la Matilde? Matilde, bon dia.
Bon dia. Benvinguda.
I enhorabona.
Gràcies.
Explíquens una mica l'experiència aquesta.
Pues ja és la primera vegada que...
Explíquenos com va ser la cosa. A veure, quan lo supo?
Lo supo ayer, m'imagino, després del sorteo?
Ayer, sí. Ayer que me llamaron a casa
i me lo dijeron, no me lo creia.
Usted pensó que era una broma, no?
Sí, me pensé que era una broma i dic,
me estan gastant una broma.
Luego me llamaron otra vegada i ja me lo creia un poquití.
¿Pero le dijeron, no es usted la señora Matilde Torbisco?
Sí, mira que le ha tocado no sé cuánto
y yo digo, se están quedando conmigo.
Ya ves tú, estamos pa' bromitas hoy.
Pero luego ya, al llamarme otra vez
sí que me lo creí, pero luego por la tarde
bajé a la tienda donde...
Y sí, me dijeron que sí, de bueno, pues bueno.
Fue a la tienda donde hizo sus compras,
que fue una compra de Navidad.
De Navidad, sí.
Fue una compra para algún regalo.
Sí, que tenía que irme a de viaje
y compré una botella de perfume y cosas de estas.
Encima una compra para un regalo, ¿no?
Que es la perfumería Monclus, concretamente.
También un comercio tradicional de nuestra ciudad.
Y yo no sé si hace feo preguntar esto de qué hará
con este dinero.
No hace falta que nos lo relacione,
así me compraré esto y esto, pero vamos.
Hombre, tengo dónde emplearlo, ¿no?
Porque tengo una hija que se casa ahora este año.
Hombre, pues eso.
Y luego, pues bueno, tengo una nieta
que también me nace ahora.
Así que mira si tengo dónde...
Uy, qué cola se le va a formar en casa, ¿eh?
Si tengo dónde gastarlo.
Qué cola se le va a formar.
¿Usted cuándo lo comentó con su familia?
¿Qué reacción tuvo?
A ver, pues lo comenté a mediodía cuando vinieron
y pues no se lo creían tampoco.
Mamá, te estás quedando con nosotros.
Digo, no, ellos ya me han llamado.
Y luego, pues no sé, lo comenté a mi marido.
Dice, pues sí, yo rellené un papel,
porque vino él conmigo.
Y dice, pues sí, tiene que ser.
Pero estás un hombre, ¿eh?
A ver si el marido se va a atribuir al mérito.
Lo rellenó él, pero puso mi nombre.
Y dice, sí que lo rellené,
pero aquello que tampoco no echamos cuenta.
La sorpresa del momento.
Creo que nunca nos ha tocado nada,
la verdad, la primera vez que...
¿Y no tuvo la reacción inmediata
de buscar una eurocalculadora
para mirar cuánto eren pesetas esto?
Porque encara como estamos...
Enseguida lo tiene usted por la mano,
esto de l'euro.
Enseguida lo calculé, sí.
Desde el que es la gestora de la VIA T,
des dels comerciants que integren aquesta iniciativa,
imagino que projectes no en falten.
els més immediats, el futur més immediat,
per on passa?
Doncs per continuar creixent,
vull dir, ser més associats
i tot aquest tema que tenim pendent,
que són pàrquings,
que són promocions de temporada,
per exemple, primavera, estiu, tardor,
tot això, aquesta sèrie de coses,
vull dir, que encara falta concretar una miqueta,
però vull dir, el camí és aquest.
Vull dir, el camí és créixer
per poder oferir totes aquestes sorpreses als clients
i que puguin anar creient més encara en la VIA T
com creiem nosaltres.
Jo crec que vostè és una de les més envidiades
en Tarragona, o no, Matilde.
¿Me la acompaña una amiga?
Sí, una amiga.
Sí, de Vilayonga,
pero no soy muy amiga de ella
y siempre vengo.
Y precisamente el día que compraba
estaba yo con ella.
Que se pague una cena, por lo menos.
Y la primera que se lo dijo fue a mí,
me llamó por teléfono
y me lo dijo a mí, la primera.
Quiero decir que...
Y digo, mira, Consuelo,
¿qué me ha pasado esto?
Dice, ¿quiere decir,
no has bajado a la tienda?
Digo, no, no he bajado.
Digo, bajaré luego a la tarde.
Dice, yo hubiera bajado ya.
Digo, no, ya bajaré luego a...
Matilde, ¿habitualmente
usted compra en este establecimiento?
Sí, sí.
Pues muy bien, ¿no?
Sí, sí, sí.
A ver, cualquier persona
podía haber ganado,
pero que es bonito
que lo gane una clienta habitual.
Y imagino que para los propietarios
del establecimiento
hace más ilusión.
Sí, estoy al lado, vivo al lado
y todo.
Que usted compra en el comercio
tradicional del centro.
Sí, yo sí.
Me gusta.
Se la ve sincera, ¿eh?
No lo está diciendo para la ocasión.
No, no, es que me gusta.
Bueno, ya...
Es otra forma de hacer y de tratar.
Quizás usted considera...
No sé, ya conozco a las dependientas
y no sé, ya...
No es otra forma.
Vas a sitios grandes
y no te conoce nadie
y me gusta más el trato que dan.
Hombre, yo...
Y a partir de ahora
más que le gustará aún, ¿eh?
Porque, bueno,
yo no sé si tiene muchas veces
suerte en la vida,
pero como esta vez...
Es la primera vez que tengo,
es la primera vez.
Un añito entero, ¿eh?
600 euros al mes.
¿Quién los pillara?
De momento los ha pillado...
Eso me ha dicho mi hija
y de mamá, ¿quién los pillara?
Bueno, pero si es la hija
alguna cosa caerá.
Hombre, claro.
No tenemos más tiempo,
pues una lástima, Matilde.
Enhorabuena.
Gràcies por venir.
Consuelo, gracias por acompañarla.
Jordi Figueras y Escobustos,
integrants de la gestora de la VIA-T.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Molta sort i endavant.
Gràcies.
Són les 12.
Les notícies no marxin
perquè nosaltres continuarem
i serà ja des de la sisena hora
del matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.
Gràcies.