És un quart d'una, fem un cop d'ull, com dèiem,
a la programació que ens proposa la sala
al magatzem de la Cooperativa Obrera.
L'ha presentat en Societat aquesta nova temporada,
una programació que inclou espectacles de teatre, música
i fins i tot alguna experiència cinematogràfica
que pot atreure a moltíssimes persones
pel que té d'oblidada i a l'hora també d'estimada.
Parlem d'aquesta programació amb Javi Plana,
el gestor de la sala. Javi, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut a aquesta sala que durant molt de temps
hem parlat moltes vegades aquí a la ràdio,
doncs ha estat allò una miqueta no gaire visitada
pel públic tarragoní, esporàdicament,
doncs a través de l'esforç d'alguna que altra entitat
es feien actes. Ara ja d'un temps cap aquí
ha agafat aquesta dinàmica de sala
amb una programació estable i ja s'està convertint,
ja s'ha convertit, de fet, en un altre teatre
petitet de butxaca de la ciutat, no?
Sí, bueno, de fet el repte era aquest.
en principi, quan es van ocupar el teatre,
la idea era crear un equip de gestió
que assegurés la regularitat, no?, de la sala,
vull dir, una programació estable tot l'any, no?
i, bueno, i obrir el teatre a la ciutat,
dinamitzar-ho d'una certa manera, no?
Penso que feia falta que el teatre,
per les seves característiques orgàniques,
estructurals, permet...
Té molt de joc, diguéssim, no?
El fet que sigui un teatre petitet,
d'una forma inlimitat,
també ens dona un joc també a fer un tipus d'espectacle
que complementa i incrementa una miqueta la programació
que ja s'està fent a la ciutat, diguéssim, no?
Jo tenim la programació del Metropola
i parlàvem de l'aposta que fa el TCC
també a diferents espais de la ciutat.
Avui sumem encara la del magatzem.
Amb quines característiques programmeu?
Quins criteris seguiu a l'hora de dir
aquests espectacles són per aquesta sala i aquests no?
Sí. Bé, nosaltres, un dels...
Bé, un de les problemàtiques que vam tenir,
entre cometes, va ser ubicar i dirigir
la programació cap a un sentit molt concret, no?
Degut a la sala, també, tenint en compte
el que s'està fent a la ciutat ja ara mateix, no?
L'idea va ser sumar, no? En principi, no?
Vull dir, el tipus de criteris,
bé, en principi és el petit format, no?
Amb tot el que representa, vull dir...
I els espectacles interdisciplinars, no?
I també, doncs, bueno, apostar, doncs, una...
No per una sala de culte,
o sigui, no especialitzar-nos en un tipus d'espectacle,
diversificar, a la vegada, però amb una orientació molt clara, no?
O sigui que, de fet, la programació és molt variada,
però, en conjunt, té una coherència interna, no?
I també és variada en quant a gèneres d'expressió artística,
és a dir, no només fem teatre, no només fem música,
sinó que anem combinant gèneres i aquests mateixos gèneres
es barregen en un mateix espectacle.
Sí, però hi ha denominadors comuns, no?
Per exemple, el primer espectacle, que és cinema...
Cinema amb música en directe, eh?
Cinema amb música en directe.
Cinema amb música en directe.
A més, amb un clàssic, clàssic, clàssic.
Sí, sí.
Llavors, doncs, per exemple,
definiria una miqueta la voluntat i l'esperit del teatre, no?
El que vol ser.
Però després hi ha també el Sergi Buca,
que també és màgia per adults,
també treballa amb projeccions,
també en sombras xinesques,
també és un espectacle que diríem, diguéssim, interdisciplinar, no?
I n'hi ha diversos així, no?, de petit format,
que són sorprenents, jo penso,
que és la idea, no?,
treballar en conceptes que siguin diferents, no?
Com pot ser circ, o pot ser malabars amb música,
un tipus d'espectacle que jo penso que pel teatre va bé.
I després el jazz.
I volem regularment fer jazz
perquè una cosa que vam pensar és que no n'hi ha sales,
ara mateix, o llocs que es pugui veure jazz a Tarragona, no?,
de forma regular.
Llavors també vam tindre en compte això,
i encara que sí que és una música de gènere,
nosaltres la volem incorporar.
I agrada moltíssim,
i té un problema molt ampli,
i tant, el jazz aquí a Tarragona.
No en la seva totalitat,
però també hi ha una presència important d'artistes de la ciutat?
Sí, sí,
també és un dels reptes,
o una de les qüestions que es van plantejar
i vam veure que era adequat.
Vam entendre que una programació exclusivament localista
no tenia sentit,
i una programació que no tingués en compte
els artistes d'aquí tampoc n'atindria, no?
Llavors no volem ser localistes,
perquè penso que és un error,
però tampoc volem deixar de banda
les propostes que es facin d'aquí.
Perquè penso que és important obrir l'espai
als artistes i a la societat també en general.
Trobem, com bé deies,
artistes d'aquí,
d'altres ja més que coneguts,
també acollirà el magatzem Enguany de Làcic,
aquest cicle,
que l'any passat ja va tenir un èxit extraordinari
en quant a públic, eh?
Sí, sí.
Bé, el tema de Làcic es torna a fer
per voluntat explícita d'ells mateixos,
perquè les característiques de la sala
permet aquest tipus d'espectacle,
i l'any passat,
no, fa tres anys vam fer una preestrena al teatre,
els va agradar molt l'espai,
i de forma reiterada
sembla ser que es pot assegurar una continuïtat
en aquest sentit.
L'Acic, que és un circuit
que recorre diferents espais de Catalunya,
portarà a Tarragona l'Amadeu Casas,
el Jaume Sisa, el Joan Isaac, el Tomeu Penya,
i el Pere Figueres i el Gerard Jaquet,
però també teniu programes infantils.
També, també.
Perquè una mica al magatzem
hi va haver un moment que se'l coneixíem
més aviat per la programes infantil, no?
Sí.
Està molt consolidada aquest tipus d'espectacle.
Sí, el que passa també és que
el teatre, en principi,
portar un teatre encara que sigui petit,
o sigui, no sé, és com jugar a bàsquet, no?
Pots jugar a bàsquet
amb una pista de 10.000 persones
o una de 500,
però les mides de la pista són les mateixes, no?
Vull dir, tot és igual, no?
Llavors, portar un teatre,
encara que sigui de 160 persones,
implica un tipus de gestió
que implica molta regularitat
en l'espai i en el temps, no?
Hi ha molta dedicació.
Llavors, què passa?
Portar una programació complerta,
diguéssim, a nivell de programació
per adults continuada, infantils,
clar, implica molt de volum
a nivell de gestió.
Llavors, de fet,
el tema infantil,
i ja ho portaven ells,
a través del Sergi Sirinac,
Joan Pasqual,
ho portaven regularment,
però faltava, diguéssim,
treballar altres àmbits, no?
I una miqueta,
doncs, la feina nostra
és aglutinar tot aquest tipus d'energia
i donar-li un sentit únic, no?
Justament, aquest espai
que té un encant especial,
per les seves dimensions també,
doncs, obliga i convida
a oferir espectacles sobris
en quant a muntatge,
on la presència dels artistes,
la seva veu,
la seva manera de fer,
copsen tota l'atenció del públic.
Sí, bueno, de fet,
hi ha una cosa al teatre
que és interessant,
és que el públic està molt a prop
dels espectacles,
de forma que hi ha espectacles
que poden ser,
bueno, poden guanyar impacte,
diguéssim, visual,
a l'hora que pots estar
molt a prop de l'artista, no?
I al revés,
i l'artista et sent molt a prop
pel públic, no?
I això està bé,
és interessant perquè
crea una miqueta de...
pot ser una por escènica, no?
inclús, per a l'artista,
perquè hi ha una proximitat
i una complicitat molt gran,
en aquest sentit, no?
De fet, d'això ens pot parlar
el Toni Fernández,
que el dijous 11 de desembre
a la Teatre al Magatzem
presentarà el seu espectacle
Transparències.
Toni, bon dia.
Bon dia.
T'has mullat una mica,
em senso, eh?
Venim cap aquí.
Tenim una mica de fred
perquè ens hem mullat
venint cap a la ràdio.
I això per un artista
és un desastre
perquè la veu després trontolla,
eh?
I veu una mica d'aigua.
Ara diem,
sales com el Magatzem,
per un artista,
sobretot que fa ara
aquest gènere
que ara se'n diu monòleg,
però que ha existit
tota la vida,
d'altra banda,
que tu coneixes fa temps,
em penso, no?
Aquesta proximitat
del públic és bona.
Sí, sí que és bona, sí.
Depèn del tipus d'espectacle
que quieres hacer
és bastante buena
perquè la complicitat
o el calor del sentir
el públic un poco cerca,
pues te hace sentirte bien.
¿Y qué tipo de espectáculo
hace Toni, Fernández?
Bueno,
yo estoy con narraciones
teatralizadas,
que les llamo ya
narraciones fantásticas
teatralizadas,
porque quería hacer cuentos
y sobre estos cuentos
de distintos actores
los he transformado un poco
y finalmente han salido
narraciones de 40 minutos
a los cuales le introduzco música,
depende del ambiente
según voy narrándola
y una pequeña escenografía.
Y entonces ya lo que he dicho ya
pues se convierten
en narraciones fantásticas
teatralizadas
que he representado
por distintos espacios
de la provincia de Tarragona
y Barcelona.
Ahora, esta manera
de hacer teatro
de un solo actor o actriz
en un escenario
explicando una historia,
antes asombraba un poco,
ahora parece que
el público
le gusta mucho
este tipo de teatro,
¿no?
Del individuo
que sale al escenario
y que explica historias,
sin más accesorio
que su voz
y como decías
una pequeña escenografía
un poco de música
y poco más.
Pues sí,
sí,
parece que está gustando bastante.
Lo que pasa que
yo no sé si he inventado esto
o no
o está allá
porque verdaderamente
últimamente no veo
mucho teatro
ni tampoco
escucho contar cuentos
o veo
y es lo que me gusta a mí
porque como siempre
me ha gustado el teatro
y contar historias
pues he hecho
de los cuentos
historias fantásticas
teatralizadas
que he repetido
dos o tres veces.
fantásticas
pero que bueno
que tienen que ver
tiene mucho que ver
con tu vida.
Bueno,
lo que tiene que ver
con mi vida
verdaderamente
es lo que voy a contar
ahora en el magazine.
Esto sí.
Porque realmente
es mi vida
y proyectándola
en doce actos
y diferentes
momentos de mi vida
que creo que son
importantes
y de una forma
que yo creo
que va a gustar
al público
donde entra poesía
entra música
voces grabadas
en hoz
sombras
vías positivas
y finalmente
como final
pues canto
un tema musical
el cual estoy creando
en este momento.
Con humor
todo.
Con humor
con humor
poesía
danza
también hay algo
de tragedia
justo
en mitad
del espectáculo
y sí
esa es la que será
mi vida.
¿Por qué cuento
esta historia?
Pues sobre mi vida
porque
pues casi siempre
estaba haciendo papeles
que han considerado
que eran buenos
para mí
porque tenía
estas características
físicas
etcétera
etcétera.
He trabajado
en grupos
amateur
y bueno
a ti te va bien
este papel
en el cine
en la televisión
te va bien
este otro
y finalmente
y bueno
yo también
estoy contando
las narraciones
de distintos actores
que sí que las he transformado
y las he hecho
a mi manera
pero
finalmente
he pensado
que quiero contar
mi vida
de la forma
que yo quiera
y como quiera
y bueno
y me imagino
que tendría
una ayudante
de dirección
pero la idea
original es mía
y toda la escenografía
y todo es mío
y la forma
que lo voy a contar
es mía también.
Este tipo
de espectáculos
son muy adecuados
para el tipo
de salas
que estábamos hablando
estos pequeños teatros
de pequeño formato
pequeños en cuanto a dimensiones
que cada vez se llenan más
de público
pues sí
es un fenómeno
no solo de aquí
sino en general
¿no?
Sí, sí, sí
verdaderamente es así
sí
pues esperaremos
el 11 de diciembre
para ver estas transparencias
ya había una mostra
¿no?
¿no?
¿no?
d'algun dels espectáculos
el 11 de diciembre
el 11 de diciembre
bueno, bueno, en principi
bueno, bueno, agafant
sí, pensamos en el film
que lo que habíamos comentado
abans del tema
del tipus d'espectacle
que volem assumir
el teatre
pues también entraría
diguéssim
que diguéssim
aquest tipus d'espectacle
que són realment
interdisciplinars
de petit format
i veiem
com t'ho dades
doncs
molta
molta cosa
de monòleg
d'escenari
que és que té molta tirada
sí
fem també
l'any dels
o no
el desembre
fem la programació
especial de Nadal
que és l'any dels monòlegs
i també
tancarem
el segle
amb el Quico
i el Cèlio
no i de Ferreries
i tot això
serà un paquet
diguéssim
que serà especial Nadal
vull dir que
tant els monòlegs
com el Quico
i el Cèlio
tot això
ells presenten
el misteri de Nadal
i els monòlegs
també aniran centrats
en el tema del Nadal
de forma que serà
una programació
diguéssim
pensada
pel Nadal
amb clau d'humor
també
doncs aquest és el cicle
de tardor
del teatre al magatzem
no anumerem ara
tota l'activitat
perquè la veritat
és un programa
molt ampli
però ja saben
que les agendes
de Tarragona Ràdio
aniran trobant
puntual informació
és el cicle de tardor
després arribarà
el següent
que ja segur
que esteu treballant ja
sí
estem treballant
especialment
perquè també coincideix
amb el centenari
del que és la cooperativa
llavors en principi
és
crea una miqueta
una dicotomia
d'això del teatre
perquè
estàs encara
promocionant coses
i fent rodes de premsa
i hi ha un equip
que està treballant
amb la programació
i tancant coses
per quatre mesos
a vista
però
és que el tema
de teatre
funciona així
està tancat molt aviat
per qüestions
de publicitat
també de cartelleria
i altres coses
llavors
especialment treballem
sí
amb el segon cicle
per al tema
del centenari
i volem també
celebrar-ho
de forma especial
amb alguns actes
molt concrets
doncs de moment
gaudirem d'aquest cicle
de tardor
i esperem
després de Nadal
després de festes
de poder tornar a parlar
i a veure què ens esteu preparant
per l'any vinent
moltes gràcies
Xavier Plana
Toni Fernández
molt d'èxit
gràcies per venir
bon dia
i adeu-siau
molt bon dia
adeu