Les 10 del matí, 37 minuts.
Canviem de registre absolutament ara al matí de Tarragona Ràdio.
Deixem aquesta qüestió que parlàvem fa uns minuts
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
i ara volem parlar del Mercat Central de Tarragona.
Aquests dies últims de festes de Santa Tecla,
ahir, per exemple, en el Correfoc,
s'enveien milers dels barrets de les festes,
que és una iniciativa que ja des de fa uns quants anys
impulsar l'Associació de Venedors del Mercat Central.
I en aquest barret de les festes de Santa Tecla
segur que molts hauran vist aquell indicatiu,
aquella mena de frase reivindicativa,
el teu nou mercat ja,
que anava justament en aquest barret festiu de Santa Tecla.
Es tractava d'una iniciativa de l'Associació de Venedors del Mercat Central
justament per recordar a la gent que hi ha un projecte en marxa
per reformar el mercat de la plaça Cursini.
Una remodelació, però, que s'està retardant segurament més del compte.
Per parlar d'aquesta qüestió,
avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona,
Albert Ribot.
Albert Ribot, bon dia.
Hola, bon dia.
Ho hem vist al barret de les festes, ara ho explicàvem.
El teu nou mercat ja és una reivindicació que feu.
Quina és la situació actual que teniu ara mateix
al Mercat Central de Tarragona?
Bé, la situació actual del mercat és de dixades,
em sap greu dir-ho, però és així.
Crec que amagar el cap sota l'ala no ens du a cap lloc positiu.
I ho tenim que dir així.
El trist és que la responsabilitat aquesta,
encara el nostre client,
ens la enduem els propis operadors o venedors del mercat.
quan creiem que no és així,
perquè els nostres establiments procurem tenir-los al dia,
el que evidentment estem dintre d'un edifici,
doncs un edifici que està molt deixat de la mà de Déu.
Més que de la mà de Déu, de la mà de l'Ajuntament.
Quantes parades hi ha?
Hi ha moltes parades ara tancades?
Aviam, tindríem 40 números tancats.
Però que d'aquests 40 números tancats,
si ens fixem, vull dir, ja són de l'Ajuntament,
són propietat, la concessió està rescatada a l'Ajuntament,
i tampoc s'hi fa res.
Vull dir, és trist que no obliguin algú a fer-ho,
un concessionari,
però més trist és que sigui de l'Ajuntament
i l'Ajuntament no ho netegi,
no ho deixi en condicions.
I aquesta situació actual,
quina repercussió té en vosaltres,
en els venedors del mercat,
però també en els usuaris, en els clients?
Bé, a priori, la repercussió que té, evidentment,
és que la gent, la que continua venint,
doncs compra disgust.
Això és el més important i fora de condicions.
I més enllà,
més enllà, doncs podríem arribar a pensar
que si el mercat deixés de ser tal,
doncs l'eix comercial que tenim aquí
i que el motor d'aquest eix pensem que és el mercat
i els marxants a dimarts i dijous,
si això desaparegués,
doncs tindríem una zona desèrtica,
comercialment parlant,
sense llum,
els locals i els pisos devaluats.
Vull dir, arribaríem a una situació crítica.
Nosaltres, com que volem que això no passi,
doncs per això fa 10 anys
que reivindiquem aquesta reforma d'aquest centre.
Aquesta reforma la reivindiqueu des de fa temps
i també és cert que ja des de fa un parell d'anys,
si no m'equivoco,
s'ha anat parlant i molt
d'aquest projecte de remodelació del mercat,
que hi ha hagut converses molt avançades
amb l'Ajuntament de Tarragona,
amb la Generalitat,
fins i tot amb el Govern central
per buscar subvencions econòmiques al projecte,
però aquesta reforma no acaba d'arrencar, no?
Aviam, dos anys enrere tenim un esborrany de projecte
i ara se'ns diu que estem esperant l'1% cultural,
cosa que aquest 1% cultural fins a dia d'avui
només ha estat sol·licitat per nosaltres,
per als venadors del mercat,
amb el senyor Piqué,
vull dir, ha sigut la feina nostra que han fet,
quan creiem que no tenia que haver sigut nosaltres,
però si ho tenim que ser, ho fem, no?
Tal com ja l'hem tornat a demanar a una altra entrevista
per confirmar i reafirmar
que aquest ditjós 1% pugui venir, no?
Però independentment d'aquest 1%,
no podem esperar que aquest 1% vingui.
Si bé, benvingut sigui,
però si no bé, la responsabilitat de fer-se
s'ha de fer igual.
Fins a dia d'avui, com deia, només tenim aquest esborrany
i amb aquest esborrany
se fan volar una sèrie de números,
d'euros a gastar.
I llavors la pregunta
que nosaltres li fem
o que l'Ajuntament tindria que fer al venedor
és que si pensa continuar o no,
però evidentment aquest venedor què fa?
Doncs valora la situació
i diu com puc dir sí o no
si no sé ni el que valdrà,
ni el que em diran,
ni el que em donaran,
ni on aniré a parar.
Aviam, siguem coherents i responsables.
Això que ara l'Ajuntament crec que ho tindria
que entendre.
No es pot dir si anirem o no anirem
i els que anirem,
fins que realment no es tiri endavant un projecte
i s'avaluaria en definitiva els números reals.
Recordem com és una mica aquest esborrany
del que parlàvem,
de què ja fa un parell d'anys del que es parla.
Com és aquest esborrany de projecte de remodelació del mercat?
Què contempla?
Com seria el futur mercat central de Tarragona?
Què suposaria?
Aviam, aquest projecte contempla
la continuïtat de l'aparcament
que tenim a dia d'avui de plaça Corsiné
amb una continuïtat d'aparcament de 800 places
amb quatre plantes d'aparcament per sota.
Tot seguit, a la zona de damunt dels aparcaments
aniria una zona de càrrega i descarrega
que farien el servei a la següent zona
que seria de supermercat,
en teoria,
vull dir, cosa que s'ha parlat molt superficialment,
i en el mercat, a la zona de venda assistida.
I per últim,
aniria a aquest edifici catalogat
que crec que tindríem que tenir en millors condicions
que no pas les que tenim ara.
Aquest projecte es divideix en aquestes quatre fases.
Si aquest ditjoso percent cultural
l'enfoquem a on va atribuït,
tindríem que entendre
que va a la reforma o reestructuració
d'aquest edifici,
mai dels aparcaments
o dels nuclis de negoci que es tractin de nou.
Evidentment,
tot i que si bé,
doncs contents estarem,
no podem dependre d'aquest 1% cultural,
que és l'excusa que ens donen a dia avui.
Per tant,
s'haurien de buscar altres ajudes,
sigui de la Direcció General de Comerç de la Generalitat
o sigui d'altres institucions?
Evidentment,
evidentment que es tenen que buscar més ajudes
i ajudes que n'hi ha
perquè a Barcelona ha passat
i s'ha abocat molt la Generalitat
com a institució,
doncs amb aquest tema.
Però si desglosem una altra vegada
aquest tipus de projecte,
pensem que les quatre plantes d'aparcament
evidentment s'autofinancien
perquè qui crea el negoci
és qui paga el negoci.
Si fem una planta de supermercat,
evidentment,
qui en fa lliure és el que en tindrà que pagar.
Si contem que la zona de vent desistida,
tot i que el comerciant ja tindrà que refer el seu negoci
perquè el tindrà que tirar a terra
per fer aquesta obra,
ja li costarà prou diners
i el que li costi de més
també ho tindrà que pagar,
ens queda la part de l'edifici
que és on va abocat
els ajuts de l'Estat.
Si aquesta obra s'adivideix,
aviam,
no sé jo si està en pujar damunt.
Si tenim aspiracions de fer una façana marítima
que és d'una embargadura molt, molt, molt i molt gran,
com podem deixar
córrer a la seva sort aquests 400 llocs de treball
que tenim dintre d'aquest mercat.
Què és l'últim que els han dit des de l'Ajuntament?
Bé, el més curiós,
no sé si trist o positiu,
és que mai ens han dit que no,
tot i tenir reunions amb el senyor alcalde.
Sempre ha estat positiu,
sempre ens ha dit que sí.
és més, ell creu que s'ha de fer,
però no sé per quina raó,
mai, mai, mai s'ha acabat de dur a terme això.
Això és molt trist,
perquè havent la voluntat,
doncs ens fa pensar qualsevol tipus de coses.
I a partir d'ara què?
Davant d'aquesta situació d'una certa,
o d'una gran incertesa
sobre el projecte de remodelació,
amb aquest perill que comenta l'Albert Ribot
com a president de l'Associació de Meneus del Mercat Central,
doncs que molts operadors no vulguin invertir
en el manteniment de les parades aquelles
i fins i tot un augment de les parades que tanquin.
I a partir d'ara,
i amb la situació actual, què fem?
Aviam, ja hem d'agafar les coses molt seriosament,
si més no,
més encara del que les hem dit fins ara,
perquè, aviam, tenim una sèrie de negocis
que no saben quina direcció prendre,
no s'inverteix perquè, evidentment,
per por que tot el que hi inverteixi se'n vagi a terra,
perquè és imminent, segons l'Ajuntament,
aquesta reforma,
però no acaba de venir.
Com que això no es pot aguantar més,
aquesta situació,
per la degradació que això ens comportaria
dintre del mercat,
que prou elevada és,
llavors l'associació ha pres la determinació
de fer unes accions puntuals i molt serioses.
La primera de totes elles va ser,
com bé has dit tu,
aquest eslògan que hem posat en el barret de Santa Tegla,
sempre respectant la festa,
no hem volgut pas treure cap tipus de protagonisme a la festa,
hem sigut molt seriosos amb això,
però sí que també hem sigut seriosos
en que és el primer d'un seguit d'actes
que anirem fent.
Tu em pots preguntar quins actes farem?
Bé, nosaltres hem tret ara un fulletó,
on t'expliquem a dia d'avui el que tenim,
i tot anirà pujant de to
a mesura de les respostes que tinguem de l'Ajuntament.
Evidentment som un col·lectiu que no ens agrada
aquest tipus de rebeldia, per dir-ho d'una manera,
però és que ens veiem obligats
que després de 10 anys de parlaments,
per dir-ho d'una manera,
no en traiem cap a res
i llavors ja passem a l'acció.
I aquesta acció anirà enfocada i dirigida
i fins a límits, sempre dintre de la legalitat,
fins on siguin necessaris.
És a dir, es planteja en fer accions reivindicatives,
siguin les que siguin,
si no reben respostes clares i ràpides
a aquest problema d'incertesa
del projecte de reforma del mercat.
Nosaltres aquest motor que hem engegat
no el pensem aturar
fins que no vegem amb cara i ulls
les propostes i la serietat de l'Ajuntament
referent a aquest servei públic,
perquè creiem que és nefast,
és irrisori,
i a més a més veiem que altres serveis públics
estan tirant endavant,
ens preguntem per què no aquest servei públic,
que en el seu dia,
i a dia d'avui està fent el servei a la ciutat.
Aquí estem parlant dels venedors del mercat central,
però també dels marxants,
el mercadet dels dimarts i dijous,
que s'instal·la fora,
al voltant del propi mercat.
Sí, per descomptat.
Jo no entenc un mercat sense,
no mercadets, sense marxants,
que a ells els agrada que els diguem així.
Jo no entenc una cosa sense l'altra,
i hem tingut forces reunions,
hem arribat a la conclusió que som una única unitat comercial,
i com a tal farem el que calgui conjuntament.
Ells ens apoyen en les reivindicacions que farem,
i sempre voldrem mantindre aquest únic nucli comercial que som.
L'estat d'ànim dels venedors en general,
vostè que està amb ells cada dia i que és un d'ells,
com els troba?
Aviam, podríem definir que hi ha diversos tipus d'ànim.
Hi ha la gent que l'ha agafat a aquesta reforma,
o a aquesta futura reforma,
amb una edat comercial emprenedora,
que aquesta gent està, no direm agressiva,
però sí demanant un pas endavant.
Hi ha la gent que els ha agafat en una edat de prejubilació,
o jubilació a una edat més justa,
que aquests són molt cautelosos,
però tenen la intranquilitat i la incertesa de què passarà,
i després aquells que, evidentment,
és com totes les comunitats no han fet més res,
doncs evidentment continuen sense fer res.
Però, gràcies a Déu, són els mínims aquests.
A part de la unió dels venedors del mercat central
i dels propis marxants,
també buscaran d'alguna manera la solidaritat dels propis usuaris,
dels propis clients del mercat
i fins i tot de les botigues que hi ha al voltant.
Recordem que, en fi,
és una de les zones comercials més importants que tenim a Tarraona.
Buscaran aquesta complicitat o aquesta solidaritat
de la gent que els envolta?
Sí, de fet ja la tenim.
El que passa és que, en breu,
començarem a veure com ens donen el suport
a aquests diferents col·lectius,
com poden ser des de la Federació d'Unió de Botiguers,
a l'Associació de Carrecanyelles,
com a governador González,
com a diferents associacions,
fins i tot la CETAC,
que és la Confederació d'Autònoms de Tarragona,
que també recolza la nostra iniciativa.
I en breu es proclamaran,
perquè aquests 400 llocs de treball no es perdin,
que crec que és la seva funció.
I, per acabar, els usuaris, els clients del mercat,
què els diria el president dels venedors del mercat?
Què els diria?
Tristament els he de dir que tinguin paciència,
perquè ho hem començat i ho hem d'acabar.
Vull dir, jo no veig cap altra solució
que no sigui un mercat nou, reformat,
i donant el servei que, en definitiva,
es mereix el nostre client,
que, entre altres coses,
sempre he dit que és un client molt intel·ligent,
perquè és l'únic que pot escollir el quan, el com i el per què.
Vull dir, això és molt fort dir-ho,
però crec que la gent que tenim nosaltres al mercat
és molt envejable per moltes altres tipus de venda.
A veure si tant de bo es resol el problema
o, com a mínim, es deixa endavant d'aquests entrebancs teoris
que hi ha per tirar endavant la reforma del mercat central
i ja d'una vegada se pot començar aquest projecte de rehabilitació
de l'edifici, en fi, de tot l'interior
i de tot el que comportaria la remodelació
d'aquest espai comercial del centre de Tarragona.
Les queixes i les peticions
de l'Associació de Venedors del Mercat Central
queden aquí amb la veu del seu president, l'Albert Ribot.
Albert, moltes gràcies i, sobretot, també,
que vagi molt bé.
Molta sort de cara al futur més immediat.
Gràcies a vosaltres perquè sé que amb aquest ajut
que m'esteu donant ho aconseguirem.
Gràcies i bon dia.