Joan Carles Castellbí, bon dia.
Bon dia i bona tarda per mi.
Bona tarda. Quina hora és ara, allà on estàs al campament base?
Aquí són a les cinc de la tarda.
Escolta, tens la Núria, que vol parlar amb tu.
Home, bé.
Aviam, la línia de Tarragona Ràdio és vostra.
Us podeu saludar, podeu parlar?
Hola, Joan Carles, què tal? Com esteu?
Bé.
Sí? Avui he arribat aquí baix.
Sí, estem aquí dalt del camp base, estem tots aquí tots junts,
i començarà a preparar paquets, voltos, etcètera,
per demà començar a fer viatges cap al camp base pensat.
Està bé. Com ha anat el cimet?
El petit cim que heu fet?
Sí, he estat bastant bé.
Pensàvem que seria...
Inicialment, n'hi volíem fer un,
però a l'última hora l'hem canviat,
hem tirat un àntrac de la mateixa alçada,
però que era una mica més tècnic i era més...
Per nosaltres era més divertit.
I ha anat molt bé tot.
Doncs aquesta era la conversa.
Per cert, què és això del cimet?
Això ho hem de preguntar,
perquè nosaltres ho deuen saber molt bé,
però nosaltres no ho sabem pas.
Joan Carles, què és això del cimet?
Bueno, el cimet és el butxepic,
és un cim que l'hem fet per poder aclimatar
i per poder travessar el que és la cascada de glaç
i la vall del silenci molt més ràpid.
És un cim de 5.700 metres, aproximadament,
i amb aquesta aclimatació podem avançar molt més ràpid
i travessar més ràpidament el que és la cascada,
que és una zona bastant perillosa.
Joan Carles, ens podries descriure,
ja sé que no és fàcil,
què és el que estàs veient exactament en aquests moments?
Home, ara estic veient uns carregadors
enxufats aquí amb unes bateries solars,
uns ordenadors.
Els meus companys aquí al davant.
Estem dins d'una tenda bastant gran
on ja tenim tot el centre de telecomunicacions
via satèl·lits,
i llavors aquí al davant meu,
a través de la finestra,
tinc la cascada de glaç,
tot esperant-nos
perquè puguem pujar per ella.
Com us trobeu?
Com va l'aclimatació?
Quin és el vostre estat d'ànim?
Ens pots fer una descripció?
Nosaltres estem molt animats,
estem molt engrescats,
estem tots molt units,
que és molt important això,
amb una expedició d'aquestes embarcadures,
i estem amb moltes ganes de pujar,
travessar aquesta cascada de glaç,
i situar-nos al camp base avançat.
A partir de que estiguem al camp base avançat,
podrem començar a muntar
el que són els campaments d'atac,
i llavors,
de mica en mica,
anirem guanyant terreny a la muntanya,
que és el que ens interessa en aquest moment.
Joan Carles,
com has pogut sentir,
a la unitat mòbil,
a Namasté,
a banda de la Núria,
està també el Jordi,
i el Pep Calvet,
acabant de fer l'equipatge,
per sortir el dia 13 aquest trekking.
Tenen moltes ganes d'anar de visita.
Si vols parlar amb ell,
el Pep, la Núria, el Jordi,
si voleu parlar amb el Joan Carles,
o amb algun altre membre de l'expedició
que estigui ara en aquell moment,
vosaltres mateixos.
Hola.
Jo el que m'agradaria
era preguntar-li a la meva dona
pels meus fills,
sabíem com estaven.
Escolta, mira,
els nens estan d'excursió,
que han anat tres dies,
a Santa Maria de Palau Tortera,
en una granja escola,
i suposo que s'ho deuen estar passant superbé.
Ahir van quedar una mica decepcionats,
perquè els feia molta il·lusió parlar amb tu,
però bueno,
ja els hi vaig explicar
que quan tornessin
intentaríem trucar-te
perquè et puguin explicar
què han fet
i com s'ho han passat.
Però estan bé,
tu tranquil.
I el Pep,
també volia saludar el Joan Carles,
que es veuran, suposo,
en uns quants dies.
A veure, Joan Carles.
Hola, Pep.
Com ho porteu tot això?
Mira, aquí dalt,
així heu notes
quan estic parlant
que me canso bastant
al parlar.
Aquí dalt,
les coses s'ha de cremar
a poc a poc
perquè et vas cansant
bastant, no?
Hi ha menys oxigen.
Llavors,
quan vosaltres aneu pujant,
aneu pujant a poc a poc,
no aneu amb presses,
i l'important
és pujar de mica en mica
i poder-se climatar bé
per arribar aquí dalt
al Camp Balla
sense mals de cap,
sense res, eh?
Bé,
bueno,
primer,
abans que tot,
un saludo
a tots els que estan per aquí,
Jesús,
el Jordi,
el Lluís,
bueno,
tota la Maria,
tota la gent que esteu aquí.
Bueno,
i dius-la,
doncs això,
que ja tenim moltes ganes
que sortim el diumenge
al dematí,
a primera hora,
i bé,
si tot va bé,
esperem arribar
al campament base
cap allà el dia 23.
Prenem nota d'això
del dia 23
per estar-vos esperant.
Quanta gent puja al final?
Bé,
al final serem 15 persones,
comptant amb el Jordi,
també de Barcelona,
i bé,
o sigui,
tota la gent de per aquí,
que tots ja tenim ganes
d'arribar.
Bé,
hem fet,
jo calcullo un grupet
bastant bo,
i...
Sembla que hem perdut
la connexió amb el Joan Carles.
Probablement sí,
a mi ja m'estranyava
que poguéssim mantenir
aquesta connexió.
Tanta estona.
Tanta estona,
però de totes maneres,
mira,
el que és interessant
és que ha pogut parlar
el Pep amb el Joan Carles
per dir-li
que el dia 13
va en capellà,
i el que és més important,
que la Núria
ha pogut parlar amb ell.
Núria,
jo no sé si m'estàs escoltant ara.
Sí,
t'estàs escoltant.
Com ho portes,
això de que el Joan Carles
estigui tan lluny?
Bé,
mira.
Home,
tu saps que li feia
molta il·lusió,
no?
No,
a veure,
jo no és la primera expedició
que marxa,
més o menys estic acostumada,
jo ho porto més o menys bé,
hi ha dies de tot,
el que passa que
pateixo més pels nens,
perquè qui ho porta
més malament
són ells.
Tenim un nen
i una nena
de 6 i 8 anys,
l'únic ídol,
doncs clar,
li costa,
li costa.
Ara aquests dies
ja li he dit
que està d'excursió
i està desconnectat,
però,
bueno,
anem anant passant.
I Núria,
et pregunten
on serà el papa,
si ha pujat al campament,
quan pujarà la muntanya,
tot aquest tipus de coses,
intenten fer un seguiment
malgrat la dificultat que té?
Sí,
tenim els pòsters
que van fer
i llavors...
aneu posant xinxetes?
Sí,
sí,
no,
no,
tenim els pòsters
i anem dient,
doncs mira,
ara estan aquí,
han anat a fer
un cimet de per aquí
i llavors anem localitzant
amb gomets
o un tastant.
I a més a més
vam fer un calendari
amb tots els dies
i el Nil,
que és l'encarregat,
que ahir em va dir
mami,
porten ja 18 dies,
és dir,
ens queda menys,
cada dia va tachant
el dia que li...
que, bueno,
és un dia menys,
no?,
que està el seu pare a fora.
Jo no sé si li donareu
algun dibuix,
alguna cosa al Pep
perquè li porti al Joan Carles,
alguna coseta o així, no?
Sí,
tant que li donarem
una carta,
bé,
diverses coses.
Sí, sí,
i tant,
ja ho hem previst
i ho tenim tot preparat.
Escolta,
Pep,
faràs una mica de missatger,
no?
I tant.
En aquest cas.
Per a més,
a més de totes les motivacions
que ja tenim,
aquesta és una molt afectuosa
i, a veure,
el Nil i la Berta
els coneixem
molt personalment
i és una il·lusió
que els hi farà,
no?
I, escolta,
Núria,
al col·legi comenten
que el seu pare
està allà per les muntanyes
per allà per la Verés,
ho comenten,
al col·legi els hi pregunten?
Doncs sí,
la veritat és que sí.
Sí, els nens,
sobretot a la classe del Nil,
ho comenten
i el teu papa
ja ha fet cim
i, clar,
no saben massa
on estan col·locats,
no?
Allà a l'escola,
però sí,
li comenten
i si no,
quan surten els diaris
i els pares
els hi comuniquen,
doncs mira,
el pare del Nil
o l'expedició
en el que va el pare del Nil,
doncs estan aquí
o estan allà,
llavors van i li diuen.
No,
ell està content,
en això n'està content.
Home,
tu també t'ho deuen
comentar a tot arreu,
també, no?
Quan fas les de la feina,
la compra,
pel carrer,
els veïns,
és lògic,
és una expedició
que s'està visquent molt
des de la ciutat de Tarragona.
Sí, sí.
Estem tots molt pendents
del que pugui estar passant.
Em deieu que estava el Jordi,
no sé si era el Jordi de Barcelona
com diu el Pep
o quin Jordi és
que està amb vosaltres.
És el Jordi,
el novi de feina
de l'única noia
que hi ha en aquests moments
de l'expedició.
La matgessa,
la Mariola Jordi,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Jordi, jo ja m'ho pensava
però no m'he atrevit a dir res
perquè em penso
que vas dir l'altre dia
que era una sorpresa.
Correcte.
Per tant, dic,
jo no diré que el Jordi anirà.
No, no, ja has fet bé.
Ah, calla,
dic, aviam,
que ella no espera,
serà un moment.
He dit una mica,
perquè semblava
que es donés a entendre
que el Pep i jo pujàvem i tal,
però...
Ha quedat així molt difús,
no s'ha acabat d'entendre.
Sí, sí, correcte.
Millor parlar del Jordi a Barcelona.
Per això,
jo he estat a punt,
però dic,
no direm,
recordem els oients,
aquells que no ens van acompanyar
el divendres passat
a l'espai d'Esports d'Aventura.
El Jordi també acompanyava el Pep
i ens deia,
no, no,
si és que la meva promesa
no sap que jo també pujaré,
no?
I mai millor dit això de pujar.
Per tant,
serà una sorpresa per ella.
Sí, sí.
Que esteu fent una mica
de motxilla o què?
No, no,
pràcticament està ja
la motxilla investida, ja.