Dos minuts i serà un quart de dues en la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
Parlem de teatre amb una previsió molt i molt interessant per demà divendres al Teatre Metropol de Tarragona.
Jo no sé si vostès, o bé per necessitat o per entreteniment,
s'aturen de vegades a les pàgines d'anuncis per paraules dels diaris.
Avui en dia, déu-n'hi-do, eh?, si trobem anuncis de caràcter ben diferent,
i molts anuncis de caràcter sexual, això sí.
El que jo crec que ens sobtaria força és que trobéssim un anunci
que vingués a dir aproximadament alguna cosa així com dona atractiva, triomfadora,
buscar un home per gaudir de bons moments, projectes, aventures...
Però aquest afegitó del final jo crec que ens sorprendria,
perquè el que busca aquesta dona és que l'home en qüestió sigui intel·ligent,
però també impotent, impensable, oi?
Doncs no, aquesta situació es dona justament en l'obra teatral
de la que podem gaudir a partir de demà i en dues sessions
al Teatre Metropol de Tarragona.
Se busca impotente para convivir protagonitzada
per l'actriu Carme Conesa, que la tenim a l'altre costat
del fil telefònic. Carme, bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com esteu?
Bé, mira, una mica encostipadets,
però això ja ho té aquest temps, no?
Sí, i tant, totalment, ja se sap, no?
La gent del teatre com ho feu quan us agafa un virus,
un encostipat o una cosa d'aquestes?
Doncs, ho fem el mateix que tu, treballar
amb la veu d'encostipada, però treballar.
I anar tirant, no?
Sí, sí, perquè no podem suspendre'l, està clar.
Carme, jo no he vist mai un anunci
que es demani un home impotent.
Jo...
Tot el contrari sí que l'he vist, eh?
Sí, sí, sí, és veritat.
Tot el contrari és el més comú.
Però en aquest cas, el personatge meu,
el que interpreto, que es diu Carmen,
precisament també,
doncs busca un home que no està pensant
sempre en lo mismo,
que sempre pensi en altres coses
i que la valori com altres coses,
és el que ella creu,
i per això busca un impotent.
Es creu que d'aquesta manera,
mira, trobarà un home diferent, no?
Aquí ens trobem amb allò
de la lluita de sexes,
de que l'amor sense sexes és impossible,
aquest tipus de coses.
Exactament.
Jo no sé si arribar,
perdona, a la conclusió ja directament,
o parlar una miqueta més de l'obra,
i la conclusió, en tot cas,
que l'esbrinin els espectadors demà al teatre.
Sí, exacte, jo penso això, també.
Ja per dir, home,
realment es pot viure sense sexe?
Es pot concebre una relació de perill sense sexe?
Bé, és el que d'alguna manera
intenta aquest personatge,
però veurem que després la cosa és molt més complicada
del que ens creiem,
que és molt difícil passar del sexe,
que en un principi pot ser la situació ideal,
oi?,
que sigui només quan ella vol, etcètera,
i en aquest cas,
se'n dona compte que al final
és més complicat del que pensava.
Quan s'enamor de veritat d'una persona,
també necessita la part sexual,
i aquí comença el problema.
I tot això amb un perfil d'una dona
que en principi és absolutament independent,
que no necessita de ningú,
la clàssica imatge de la dona triomfadora benestant, no?
Empresària, que guanya molts diners,
que li van molt bé les coses, etcètera, etcètera.
Però, en la seva part sentimental,
doncs no ho porta gaire bé.
La veritat és que, doncs,
no ha trobat la felicitat,
no ha trobat l'home de la seva vida,
i, bueno, per això posa aquest anunci tan estrany.
Jo imagino que quan es planteja una obra
d'aquestes característiques,
doncs s'han de posar damunt de la taula,
així com a fonaments,
determinades creences tradicionals,
algunes d'elles probablement
ja que quedin una mica anacròniques, no?
Allò que els homes tenen el cervell
més avall de la cintura,
aquest tipus de coses,
que les dones són les que més intel·ligents...
Totes aquestes coses s'han de posar
com a fonament d'una obra
que després, com a resposta,
ens veurà que moltes vegades
estem molt equivocats tots plegats, no?
Exactament.
Jo crec que seria una mica una crítica
a aquests tòpics que acabes d'anomenar,
i que després ens donem compte
que no és veritat,
que tant els homes com les dones
el que busquen és la parella
en què puguin viure,
ser feliços i, bueno,
i que sobrevalorem moltes vegades
el sexe per a tots, no?
Llavors, bueno.
Per la informació que tinc de l'obra
que no l'he vista,
espero veure-la demà,
a mi em dona la sensació
que ens trobem davant d'una comèdia
que sí, que ens vol explicar coses
però que fonamentalment
és molt divertida,
amb molt de moviment.
Estem parlant de vuit personatges
del de l'escenari,
que això dona una vida, no?,
i un ritme.
Totalment,
i que fan molts personatges diferents,
els actors, per exemple,
jo no, jo només faig
el personatge de Carmen,
per als altres actors
fan fins a 13 personatges cada un,
i és molt divertida,
molt moguda,
i molt...
Bueno, la gent riu molt,
la veritat,
és que allà on te l'hem feta
t'ho portem quasi un any,
i ha sigut acollida
amb moltíssim èxit,
o sigui que molt divertida, molt.
I és el que t'anava a comentar,
que aquesta obra ha voltat
per molts teatres
d'arreu de l'Estat.
Exacte, sí, sí, sí,
ja portem tot el nord,
sobretot,
i ha agradat moltíssim,
la gent riu sense parar,
ui, espera,
que ve un camió molt gran,
és que estic pel carrer,
i tinc la nena,
la gossa,
jo ho tinc tot per aquí.
Vaja, complerta,
te l'hem agafat en un moment estupendo.
Total, total, total, total,
però bé, bé, bé, bé,
si no, la funció és molt divertida,
la gent s'ho passa bomba.
Demà estareu aquí a Tarragona
i després s'acaba,
continua la gira amb aquesta obra,
teniu projectes,
com a companyia?
Després de Barcelona
tenim la Nyaín,
crec que és,
i després tenim,
entrem a Madrid, segurament,
el 15 de gener,
al Teatre Amaia,
o sigui que molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Teatre Amaia,
que tinc entès que és un teatre
que està concebut per fer comèdies,
per fer riure i alegrar una mica la vida a la gent, no?
A la Amaia.
Sí, sí, sí.
Tinc entès que aquesta és la línia de la sala, no?
Exacte,
que la intenció és de teatre de comèdia,
de molt d'humor,
que és el que el Montxo Borrajo volia,
i, bueno,
la funció nostra és exactament això,
passar un bon rato,
una hora i mitja de riure,
de passar-t'ho bé,
molt ben dirigida,
el muntatge és molt original,
ja ho veureu,
jo crec que us agradarà.
Perquè, Carme,
jo no em vull posar transcendent ni de bon tros,
però oi que fa falta que riem una miqueta més als teatres?
Bueno, ja fa tot,
fa falta de tot,
però riure, eh?
Riure és molt sant.
Que riem poquet, potser, no?
Riure, ja et diuen que és molt sai,
que a més a més és una teràpia per curar moltes malalties,
no?
I llavors, doncs,
jo crec que nosaltres estem un granet de sorra,
aquest fet de provocar a la gent que es passin una bona estona.
I, bueno,
jo crec que tant està bé que es facin drames com comèdies,
l'important és que sigui bo.
Doncs demà riurem amb aquesta obra.
Et deixem que continuïs la teva passejada amb la gossa i amb la nena
i amb tot aquest enrenou del carrer.
I t'agraïm molt que hagis atès la nostra trucada, eh?
Moltes gràcies a vosaltres.
Encantada de parlar amb vosaltres,
que moltes poques vegades,
perquè, clar,
és la primera vegada que la portem per Catalunya,
aquesta funció,
espero que el públic català...
Ja veuràs tu que agradarà molt.
Ui, el públic de Tarragona,
tu ja saps com és,
que ja has vingut altres vegades.
Sí, sí, sí.
És un públic fantàstic.
Però, sobretot,
jo crec que ja està plena la funció de la tarda i la de la...
Ai, perdó, la de la nit.
Sí, sí, sí.
I la de la tarda,
que falten molt poques localitats.
Molt poqueta.
Qui vulgui anar-hi a la de la tarda d'espavilar, eh?
Exacte.
Carme Conesa, gràcies.
Una abraçada.
Moltes,
un espata molt fort.
Adeu.
Adeu si jo, bon dia.
Adeu.