Senyor Sala, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta mostra del Museu d'Història Natural de Nova York s'ha inaugurat.
Què podem veure si anéssim ara mateix a aquesta ciutat nord-americana?
Què hi podem trobar?
Veuríem els fòssils més antics i més destacats d'Europa,
els primers habitants de les nostres terres,
els que van començar a desenvolupar la seva vida
i van començar a aprofitar i a urbanitzar aquest territori
des de fa prop d'un milió d'anys.
Hi ha les restes originals dels Homo antecessor
i dels seus successors Homo heidelbergensis
i podem veure una panoràmica de 400.000 anys d'evolució
en què es mostra gairebé com si fos un museu d'art
en què es mostren les restes més excepcionals
que avui en dia es tenen sobre l'evolució humana a Europa.
Les restes d'Homo antecessor, les restes d'Homo heidelbergensis,
tenim totes aquestes restes exposades ara a Nova York.
Quantes peces en total?
Em sembla que són unes 90 peces.
90 peces.
Aquesta és la primera vegada que peces d'aquest tipus,
fòssils d'aquest tipus, es poden veure fora de l'estat espanyol?
Sí, sí, és la primera vegada que surten
i s'ha triat d'una manera molt encertada, pensem,
la ciutat de Nova York i el Museu de Ciències Naturals de Nova York,
que és, dins de l'evolució humana,
una de les institucions principals que exposen el nostre passat.
Com ha anat justament aquesta col·laboració amb el Museu de Nova York?
El Museu de Nova York ja fa mesos que s'hi està col·laborant.
Hi ha una sintonia entre la Junta de Castilla i León
i el projecte d'Atapuerca,
en el sentit que nosaltres fem 25 anys d'excavació.
L'any 2002 hem celebrat el 25è aniversari
i Castilla i León està fent tot un programa
de divulgació i de promoció del seu patrimoni a l'exterior.
Ha fet diferents exposicions, d'altres a Nova York mateix,
i es va arribar a l'acord de tirar endavant una exposició
molt elaborada, molt pensada,
de cara a que els especialistes americans i el públic americà
poguessin veure les restes principals de l'evolució humana a Europa.
Imaginem que l'exposició de Nova York pot interessar el públic en general,
però sobretot en l'àmbit científic dels Estats Units
pot ser molt ben rebuda, especialment, en aquests àmbits?
Mira, nosaltres ja havíem tingut contactes,
hem tingut sempre, vaja, des que es va iniciar el projecte de Tapuerca,
hem tingut contactes amb la ciència estrangera
i havíem organitzat ja workshops, és a dir, jornades de treball
sobre Tapuerca, l'estat espanyol,
però ara és la primera vegada que es pot exposar aquest material a fora
i que durant tres mesos fins a mitjans d'abril la gent que vulgui d'Amèrica
podrà accedir a veure els materials en directe, tant els especialistes com el públic del carrer.
No serà la primera vegada que els especialistes veuen aquest material,
però sí que serà la primera vegada que, de forma sistemàtica i general,
molts arqueòlegs i molts paleontòlegs dels Estats Units podran veure'l.
Per cert, aquesta exposició es pot repartir en altres ciutats del món?
Bé, en principi és una exposició única.
En principi està pensada com una exposició única.
De totes maneres, ja sabeu que la nostra intenció i la nostra feina
ha estat sempre la de socialitzar la ciència i el coneixement
i, per tant, exposicions d'aquest tipus se n'han fet d'altres.
Es va fer una exposició sobre Tapuerca al Museu de Ciències de Madrid
que durant les primeres setmanes també va contemplar l'exposició dels materials autèntics.
Després es van fer reproduccions.
Per tant, nosaltres seguim fent aquest tipus d'exposicions.
hem col·laborat amb altres institucions per fer exposicions diverses
sobre l'evolució humana a Catalunya, sobre l'evolució humana a Europa i al món.
Per tant, tota aquesta feina és una feina que fem quotidianament.
De totes les peces que comentàvem al principi de l'entrevista,
d'aquestes 90 peces que podem veure al Museu d'Història Natural de Nova York,
n'hi ha algun element que valgui la pena especialment ressaltar i remarcar?
Mira, els fòssils d'Homo antecessor i d'Homo heidelbergensis
eren molt coneguts a nivell científic i a nivell divulgatiu,
perquè s'havien presentat ja profundament,
però en canvi s'ha presentat per primera vegada,
s'ha aprofitat l'exposició de Nova York per presentar un instrument de pedra,
encara que pugui semblar el més curiós que la major part de la gent vol veure fòssils humans,
però el que hem presentat sobretot ha estat un instrument de pedra.
Per què aquest instrument de pedra?
Perquè és l'únic instrument, l'única eina que hem trobat en el mateix lloc on hi hem excavat 4.000 restes humanes,
corresponent almenys a 28 individus.
La nostra sorpresa és plantejar-nos què hi fa una única eina de pedra amb 28 individus,
en un lloc on no hi vivien, perquè no hi ha restes de menjar,
en un lloc en què només hi ha restes d'humans morts i d'ossos de les cavernes.
Aleshores, quan es va trobar aquesta eina l'any 98,
es va plantejar clarament que allà hi havia unes restes estranyes,
unes restes estranyes que no es troben a lloc més.
I l'explicació que nosaltres proposem és que es tracta de l'abocament de morts
al fons de la cima i que aquesta eina va ser abocada també amb un d'aquells morts.
No es tracta d'un lloc on vivissin, no es tracta d'un lloc normal de vida,
sinó que el que plantegem és que fa 400.000 anys els humans que aleshores habitaven a Europa
tenien alguna relació amb els morts, tenien algun pensament sobre els morts,
sobre la vida, sobre la mort, tenien pensaments abstractes,
igual que tenim nosaltres ara.
Amb unes formes de vida molt arcaiques,
potser més acostumats a la fred que estem patint aquests dies,
però ja amb un pensament com el nostre, simbòlic, amb símbols, amb tractament als morts.
Val la pena remarcar, en qualsevol cas pel tema de l'exposició,
que estarà oberta fins al mes d'abril perquè sempre pot haver-hi gent que ens estigui escoltant
i que per motius de turisme o de negoci s'agiran a Nova York
i, en fi, pot ser una molt bona oportunitat per veure aquesta mostra.
Exactament.
Fins al mes d'abril com a mínim.
Fins ençaques a mitjans d'abril, el 13 d'abril, em sembla.
Mentre es fa aquesta exposició a Nova York, tan important com dèiem,
al Museu d'Història Natural d'aquesta ciutat nord-americana,
en què està treballen l'equip d'arqueòlegs que hi ha justament al jaciment d'Atapuerca?
Mira, nosaltres ara ja comencem a preparar la campanya d'aquest any, del 2003.
El mes de juny i mes de juliol estarem escavant allà
i estem molt il·lusionats perquè després de nou anys
podrem tornar a excavar el nivell en el qual va sortir les restes del Montecésor.
L'excavació d'aquell jaciment, de la dolina Atapuerca,
és una excavació molt lenta, molt sistemàtica,
que requereix processos molt ben establerts i difícils de vegades
i no ha estat possible fins enguany de tornar a excavar
part d'aquest nivell número 6 de la dolina.
Tornarem a estar a 800.000 anys d'antiguitat,
tornarem a estar amb les restes abandonades allà fa gairebé un milió d'anys
i la nostra idea i la nostra il·lusió és que puguem tornar a trobar les restes humanes
i que puguem començar a completar els sis cadàvers que sabem que hi ha allà.
Sis cadàvers que, com ja deveu saber,
van ser escorxats i menjats per d'altres humans.
És un acte de canibalisme.
Per tant, per nosaltres pot ser un any molt important
perquè podem donar noves dades sobre una espècie que és pràcticament desconeguda,
que quan la vàrem localitzar l'any 94 va ser tota una fita històrica
perquè no s'havia trobat mai una resta humana a Europa Occidental
de prop d'un milió d'anys.
I, a més, va ser una resta extraordinària, totalment desconeguda,
amb una cara moderna com la nostra
i, en canvi, amb una dentició que recordava els humans africans
de fa un milió i mig d'anys.
Per tant, tornar a nosaltres sobre aquestes restes és molt important.
Ho fareu durant dos mesos, dius?
Durant dos mesos.
Quanta gent ja anireu?
Mira, en total, l'excavació de Tapuerca
hi som un centenar de persones.
De la Rovira i Virgili som en torn de 50.
En tot cas, creieu, preveieu que en aquests dos mesos
tindreu temps suficient per trobar aquestes noves restes humanes
o potser acabarà a continuar treballant?
No, no, allà hi continuarem treballant.
Serà una nova finestra que obrirem en aquest nivell
i seguirem treballant els pròxims anys.
Però, per nosaltres, és important
que hem hagut de passar nou anys sense poder excavar aquest nivell
i que ara podrem tornar-ho a fer.
Per tant, a partir d'ara hi seguirem treballant,
seguirem traient més restes,
però tancarem aquest lapse de nou anys sense poder-ho fer.
Una bona notícia, una bona previsió per aquest 2003
de la qual n'estarem pendents els propers mesos
i segurament tindrem l'oportunitat de parlar
amb l'equip d'arqueòlegs de la Rovira i Virgili
que estan en aquest jaciment d'Atapuerca
tenint en compte això que ens deia Robert Sala,
aquesta nova expedició, aquesta nova investigació
durant els mesos de juny i de juliol.
N'hem parlat d'això, però bàsicament d'aquesta exposició
que us tornem a recomanar per si fins i tot un cas
aneu per motius de negocis o de turisme a Nova York
perquè el Museu d'Història Natural de la ciutat nord-americana
fins a mitjans del mes d'abril
exposa una mostra de fòssils
trobats a Atapuerca
per aquest grup d'arqueòlegs de la Universitat de Tarragona.