La música també ens acompanyen i que sigui per girar full
i mai millor dit en aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio
en directe des de la Rambla Nova, on si no, per celebrar aquesta Diada de Sant Jordi
des de les 10 un punt i encara continuarem amb tots vostès fins a dos quarts de dues.
Esperem que arribi l'Andreu Faro aquí als micròfons de Tarragona Ràdio.
Marta Montagut, si abans ens parlava de les roses,
voldríem fer una primera prospecció, podríem dir-ho així, dels llibres, dels títols
pels quals es decanten els lectors i les lectores de la ciutat.
Jo no sé si tens ocasió, Marta, de...
Sí, em penso que sí que t'acostes amb algunes noies que estan agafant llibres, no sabem ben bé.
Aquí veig un de l'Ami Tan.
Ah, no és aquest de què? Veus? Escriptores xineses per aquí.
Sant Gay Baby de la Wei Hui. Hola, bon dia.
Ui, els hi fa vergonya.
Ara de cop els hi fa molta vergonya i me marxen.
També tenien a la mà una...
Com deia la meva àvia, vergonya de robar i res més, xiquetes.
No, no, me marxen, no, espera, no acaben de marxar.
A veure, quins llibres us estan mirant aquest Sant Jordi?
No, no, que jo no l'entiendo bien.
No, no ho entenen.
Sabla en castellà, no? Ja està, no hi ha problema.
No, no, no entenen això de Sant Jordi i el llibre, Marta, no...
No, no, doncs no. Es veu que no ho estaven mirant també,
más Platón i menos Prózac, que també és un dels llibres
que ja va per la 14a edició.
Ja fa veiem anys que va aquest llibre pel món.
Del número 9, 14a edició, doncs ja us podeu fer una idea
de l'èxit que ha tingut aquest llibre.
De fet, en aquesta parada on estem en aquests moments
hi ha molt llibre infantil.
Veiem molts nens aquí davant.
Hola, molt bon dia a tots.
Hola.
Hola.
Què us esteu mirant? Quins llibres us esteu mirant?
A veure.
Harry Potter.
Harry Potter. Tu te n'has llegit algun ja?
Sí.
I què? T'agraden?
Sí.
Què t'agraden més, els llibres o les pel·lícules?
Les pel·lícules.
Les pel·lícules més que els llibres?
Però els llibres t'eslegeixes igual.
Sí.
Quins tens? A veure.
La càmera secreta.
La càmera secreta. No en tens cap més.
I esperes que avui te'n regalin algun?
Sí?
Quin? Quin has demanat?
Ningú.
Cap. El que arribi, no?
Sí.
Hola a totes, què tal?
Quins llibres us agraden més?
Jo, els còmics.
Els còmics. Quins còmics t'agraden?
De manga.
De manga? O sigui, que tu aniràs a les parades de còmic, a veure si trobes alguna cosa que t'agradi.
Ja n'he comprat.
Ja n'has comprat? A veure. Ensenya'm quin te n'has comprat.
Ara ens estan ensenyant un còmic, que es diu El detective Conan, que és una sèrie que també fan el 33,
i Love Finder, que em veus que també ho fan el 33, no?
Doncs ja veieu que també la relació, diguéssim, entre la televisió i els còmics manga,
és també el que es compren els més jovenets, que estan donant un tom per aquí a la Rambla.
Algú a banda d'aquesta noia s'ha llegit Harry Potter?
Jo.
Els quatre.
Els quatre t'has llegit?
Sí.
I quin te vols comprar aquest any?
El cinquè, que surti ja a desembre.
Surt el desembre. I ja ho saps que surt el desembre i ja te'l vols comprar?
Sí.
I què et sembla?
Quin?
Els llibres, els quatre.
Estan bé, molt bé, sí.
Els deixes ràpid, no?
Sí.
Molt bé, doncs moltes gràcies a totes.
Ja veieu Harry Potter i els còmics manga, de moment és el que triomfa entre els públics més joven, en aquest cas.
Escolta, Marta, jo no sé si pots posar-te al mig gent que porti alguna bossa amb algun llibre,
perquè veiem que sí, moltes roses, molta planteta, però llibres a les mans...
Llibres encara no en porten, jo no sé si la gent està esperant a donar un tom i acabar de veure...
Generalment el que es fa és una primera mirada, moltes persones el que fan i després doncs hi ha...
Ui, quantes roses que porta aquesta senyora que passa pel teu costat.
Hola, molt bon dia.
Porteu moltes roses, eh?
Sí.
Per qui són?
Un grapat.
Totes teves?
Sí, encara.
Apa, quina sort.
I de llibres què? No heu comprat algú?
Sí, de moment no porto un.
A veure, què heu comprat? Perquè estem mirant a veure una mica el que compra la gent.
Ara de moment...
I ara de moment, ara ens ensenyes...
Gimnàcia, a veure?
Gimnàcia per adelgazar.
Ah, però sí, la veig molt bé jo.
Bueno, però és que no és per mi.
Ah, no és per tu?
No.
És per regalar.
Exacte.
Molt bé, moltes gràcies.
Doncs ja ens veieu, el Gimnàcia per adelgazar, el primer llibre que hem trobat...
Home, doncs Marta, què vols que et diguis?
Si a mi em regalés, si no a qualsevol que et regalen un llibre d'aquests, dius, home, fa com a demà el regalar, què vols que et digui?
No sabia jo com reaccionar.
Com canviï la seva imatge, tornis guapa en tres dies, no ho sé, no ho sé, eh? No ho sé jo.
Són llibres com d'autoajuda, no? El que passa és que un millor que se'ls compri un mateix no els regali.
Jo crec que sí, que són d'aquelles coses íntimes que s'ha de comprar cadascuna seves.
Continuem veient a gent que passa per la Rambla. De fet, no és difícil per algú perquè està aquesta Rambla fins a dalt de gent.
Hola, molt bon dia, en directe per Tarragona Ràdio. Bon dia, no, no en volen fer cas.
I comença a estar col·lapsada també de trànsit, perquè no sabem, aviam si ho podem esbrinar,
però em penso que hi ha, no sé, hi ha com un embús darrere nostre, per tant, en algun moment probablement arribem amb una certa dificultat,
perquè els claxons estan aquí, estan descarregant unes plantes.
S'han quedat una furgoneta aparcada enmig de la calçada i costa que els cotxes passin.
A més, en un dia tan fort de gent, diguem, a la Rambla Nova, moltíssima gent que també surt dels col·legis,
gent que surt de la feina un moment per donar un tomb, per començar a fer una primera ullada als llibres.
Aquí trobem a tres nois joves que els anem a preguntar les seves preferències literàries.
Hola, molt bon dia.
Quines són les vostres preferències literàries? Què és el que us agradaria que us regalessin aquest any?
A mi m'agradaria que em regalessin un llibre que ha editat la CPC, que és un sindicat d'estudiants,
és la coordinadora d'estudiants dels Països Catalans, que es diu Reinventar l'ensenyament
i que planteja el que són els reptes de l'educació catalana pública davant l'era de la globalització.
Doncs moltíssimes gràcies. Ja veieu, hi ha espai per tot.
Hem parlat abans de còmics, hem parlat també de llibres reivindicatius.
Hola, molt bon dia.
Quines són les teves preferències literàries?
Home, a mi m'ha agradat molt que hagin repartit a la Goncària,
allà reparteixen a la Goncària, que és una edició solidària,
que s'han repartit 30.000 exemplars a tot Catalunya,
i que està molt bé, perquè com que van tancar a la Goncària legalment,
està bé que es reparteixi.
Que es reparteixi, exacte.
Moltíssimes gràcies.
Doncs no preferim llibres, preferim també un vessant,
altres vessants més reivindicatives de l'actualitat,
que també està present a la Rambla Nova,
mitjançant tot tipus de col·lectius que, a més a més,
estan repartits per la Rambla, a banda de les roses i els llibres.
És el que comentàvem fa moment amb el responsable de la Cossetània,
d'Arola, el Jordi Tintinina.
De fet, el Sant Jordi també s'ha convertit en un espai
per la reivindicació i també pel discurs polític,
per dir-ho d'alguna manera.
En tot cas, continuem aquí a la Rambla,
mirant gent que va pujant, gent que va passejant,
molt pocs llibres, però ara acabo de veure un noi
que porta quatre llibres en una bossa.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Què t'has comprat?
Doncs tres llibrets de moment.
Tres llibres de moment?
De moment, sí.
Per tu tots?
La veritat és que sí, si pogués.
La veritat és que sí.
A veure, què t'has comprat?
Doncs de moment he comprat de Miguel de Libres,
els tinc corregues amb Mario.
Molt bé.
i un llibre que m'ha cridat l'atenció per l'argument,
l'última paraula.
Quin argument té?
Doncs sobre un que vol assistir al seu propi enterrament
i la mort narra la història.
I m'ha fet gràcia.
A tu t'agrada molt llegir, no?
La veritat és que sí.
La veritat és que sí.
I aquest deu ser un dia dels bons bons per tu.
Sí, des que es xala molt.
Només l'ambient i poder passejar una mica,
i això ja està molt guai.
Bueno, de moment tres,
esperem que acabis el dia amb deu.
Moltíssim, segur.
Molt bé, moltes gràcies.
El que deia Marta,
és un dia ben bonic amb moltíssimes persones
que transiten per la Rambla Nova.
Per cert, en tot cas,
el que sí hem de recordar
és que a banda de continuar parlant
amb totes les persones que passen per aquí,
que s'acosten també aquí a Tarragona Ràdio,
doncs nosaltres tenim intenció de parlar
amb altres convidats.
Restem a l'espera,
li farem una bona estirada d'orelles
a que arribi l'Andreu Faro
perquè ens parli del llibre
que ha fet també per aquesta temporada,
per aquest Sant Jordí,
amb el Xavier Graset,
tanta tinta tonta.
I també esperem la presència,
i això serà més tard,
a partir de les 12 del migdia,
d'altres autors tarragonins,
com ara l'Àngel Octavi Brunet,
que presenta dues obres,
El faroner d'Eu i l'intrus,
El son de la medusa,
Francesc Valls Calçada i Magí Sunyer,
que presenten obres de poesia.
El primer publicat tot és lleuger
i el segon conté un secret.
També ens acompanyarà avui,
serà a partir de dos quarts d'una,
aproximadament,
Cinta en Bellmunt,
la coautora del llibre
Els somnis de l'evolució,
amb l'antropòleg Eudala Carbonell,
i també autora del llibre
a 69 anys d'història de la ràdio a Tarragona.
I la Universitat Rovira i Virgili
també té una presència marcada,
aquest Sant Jordi,
si més no,
perquè un bon grapat dels seus professors
també editant llibres
que van més enllà de l'àmbit acadèmic,
llibres de poesia,
llibres de narrativa.
Com a mostra,
avui parlarem amb en Joan Elías Adell,
que ha publicat el llibre de poesia
Encara una olor.
Pere Poi presenta un relat
del llibre El brugit de l'Ebre,
amb altres 15 autors de les comarques del sud.
I Montse Nadal,
professora de la facultat d'enologia,
edita els vins del Priorat.
Tots ells seran amb nosaltres
avui, aquí, al matí, de Tarragona Ràdio.
Una pausa i tornem immediatament.
d'aquí, al matí, de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim en directe amb tots vostès
des del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem Joan López,
director d'edicions al Mèdol.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I ara ho deia,
molt bon dia, de veritat, eh?
80% de bon dia.
Dius, mira, ara em deia el Joan,
això de Sant Jordi,
la climatologia, si és bona,
la festa està garantida
i tens tota la raó del món, eh?
Sí, sí.
Si fa bo,
escolta com tirem milles, eh, tots aquí.
La gent surt al carrer,
com a mediterranis que som,
el sol i el vol temps,
doncs és el que més ens importa a tots plegats.
Si és el dia de Sant Jordi,
s'ajunten les dues coses,
millor que millor.
Tenim ganes de festa
i de recuperar la tradició.
I per la tradició,
el Mèdol ha tornat a apostar també
a aquest Sant Jordi.
Jo aquí ja et veig,
aquí l'Escudella,
el Purró, eh?
Aquí continuem amb les publicacions
relacionades amb el costumari
del Joan Amades.
Sí, mira, Jolanda,
les editorials que ens estem
volgudament quedant una mica
al marge,
no marginals,
però al marge, doncs,
dels autors mediàtics
i molt publicitats i tal,
Editorials independents,
que en diem.
Editorials independents, sí,
perquè encara n'hi ha,
no masses, però encara n'hi ha,
perquè totalment independent
no es pot arribar a ser del tot,
però les que intentem,
doncs, portar aquesta bandera,
doncs, fins a les,
no a les darreres conseqüències,
sinó per les conseqüències
més sanes i naturals,
doncs, com som nosaltres,
Edicions del Mèdol,
intentem apostar, doncs,
per temes de recuperació
de la cultura popular,
que és l'especialització
que darrerament nosaltres,
amb una clara vocació,
doncs, vull dir,
ens hem anat decantant.
I, dintre de l'especialització
de la cultura popular,
la recuperació de temes
del Joan Amades
és una de les nostres,
els nostres puntals, vaja.
I aquí tenim tres títols?
Sí, tres títols
que els hem anat traient
des de Nadal fins ara,
que es diuen
l'Escudella,
el Porró,
el Diner
i properament sortirà
la Barretina,
que és una minissèrie
de quatre llibres,
tots ells del Joan Amades
que els va publicar
als anys 30
i que tots ells
estan precedits
d'una introducció
feta per un especialista
contemporani.
Així l'Escudella
el va introduir
el senyor Josep Lledonoso,
un prestigiós cuiner,
el Porró
amb Pere Tàpies,
el Diner
un economista
molt conegut,
Francesc Cabana,
i ara, doncs,
properament
traurem
la Barretina.
I aquí
trobem
en aquestes publicacions,
doncs,
per en el cas del Porró,
doncs,
des d'il·lustracions gràfiques
a diferents models de Porró,
perquè hauríem de dir Porró,
o els Porrons,
perquè n'hi ha molts.
Sí, sí,
hi ha molts de Porrons
i en aquest llibre,
doncs,
la Mades ens reprodueix,
amb dibuixos,
doncs,
Porrons del segle XVI, XVII i XVIII,
no?
I, bueno,
i per no parlar,
doncs,
de l'època dels romans,
doncs,
que ja n'hi havia,
no?
Porrons que avui dia
poguéssim veure
sense massa dificultat,
doncs,
vull dir,
són Porrons del segle XVII i XVIII
que a molts llocs,
amb bastantes col·leccions,
es poden trobar.
En el tema del diner,
doncs,
troben a banda d'històries,
de sentències,
refranys,
són d'aquelles coses curioses,
boniques de saber
i de llegir,
no?
Sí, sí.
Aquest del diner
té, sobretot,
com molt bé dius tu,
doncs,
a la part final,
un refrenyer
dedicat al diner
que, bueno,
és molt suculent,
és suculent tot plegat,
jo crec que això hauria de ser
un llibre de butxaca,
eh?,
tenir sempre una sentència a punt.
Sí,
com el diner.
Davant de quins auditoris,
no, Joan?
Exactament,
exactament.
Aquest Sant Jordi
és el moment
en què les editorials,
els autors,
però sobretot les editorials,
doncs,
intenten mostrar
el millor de casa seva.
O, si més no,
recordar quin és el paper
que ha jugat,
i com bé deia el Joan López,
el Mèdol es caracteritza
justament per apostar
d'una manera clara
per aquestes tradicions,
però també per altres obres
que teniu presents
aquests dies al carrer,
no?
Sí,
és veritat que no,
aviam,
com una empresa editorial,
doncs,
no podem de fugir
ni deixar de pensar,
doncs,
en altres temes.
Nosaltres publiquem
narrativa,
publiquem assaig,
i publiquem llibres de cuina,
també, no?
Però,
jo cada vegada
veig més clar,
doncs,
des de l'editorial
que l'especialització
és una de les coses
que els petits independents
hem d'arribar,
doncs,
a definir-nos
nosaltres mateixos
per poder fer
una cosa coherent, no?
no es pot ser petit,
independent,
i cobrir,
doncs,
tota una sèrie
molt àmplia
de temàtiques
editorials,
que la majoria
d'elles,
doncs,
estan controlades,
doncs,
per grans grups
editorials
del nostre país,
no?
i, bé,
amb el tema
de narrativa,
nosaltres tenim
una col·lecció
de narrativa
amb ben bé
80 o 90 títols,
la majoria,
jo diré que el 90%
són primeres
obres
dels escriptors,
però,
a la que aquest escriptor
que nosaltres hem publicat,
bé,
per iniciativa nostra
o perquè ha guanyat
algun premi,
doncs,
si és dels que val,
que n'hi ha forces
que valen
a les nostres comarques,
doncs,
resulta que, bé,
són, diguéssim,
entre cometes,
fitxats
o ofertats
per altres editorials
que els hi prometen
i, segurament,
els hi fan,
doncs,
una promoció
que nosaltres
sense diners
no podem fer.
Home,
però,
de promocions
d'aquestes
com fan
de l'Star System,
és evident,
però,
promocions i presentacions
singulars i originals
sí que en feu,
vosaltres.
És que penso
que és la manera
de poder-nos,
no destacar,
perquè,
no pretenc destacar-nos,
però sí cridar una mica
l'atenció
per desviar,
doncs,
dels canals habituals,
que dedueixo
perquè tothom sap
què ha de fer
quan vol comprar un llibre,
o sigui,
anar a la llibreria,
nosaltres el que procurem
és,
si és per iniciativa nostra,
doncs,
fer les presentacions
en llocs,
diguéssim,
que no siguin els habituals,
per portar el llibre,
doncs,
en un ambient,
diguéssim,
fora del que li és natural
i fora del que és natural
és fer-ho a qualsevol lloc
menys d'una llibreria.
És evident
que si les llibreries
i els autors
ens demanen
per fer una presentació
en una llibreria,
també la fem,
no?
Però nosaltres,
per iniciativa nostra,
doncs,
el que procurem
és treure el llibre
del seu ambient natural
i portar-lo,
doncs,
on ens sembli
més interessant.
Home,
jo recordo
que ens vas parlar
d'una presentació
que havíeu de fer
a Barcelona
quan es va celebrar
la setmana
el llibre en català,
amb xocolata,
amb no sé què,
unes coses que dius,
escolta,
val la pena anar aquí.
Sí,
concretament,
una de les darreres,
vull dir singulars
per allò on es va fer,
aquest del diner,
del Joan Amades
que hem citat abans,
doncs bé,
ens vam plantejar
on havíem de fer
la presentació.
Si triem amb una entitat bancària,
doncs bé,
seria una mica significar-nos
amb un o amb l'altre
i ens vam plantejar,
aviam,
on hi ha més diner
o on corre més diner,
virtualment
o efectivament,
no?
I vam dir,
hi ha dos llocs,
a nivell, diguéssim,
de països catalans,
no?
Que és el nostre,
diguéssim,
el plantejament,
no només local,
sinó de països catalans.
I vam dir,
aviam,
hi ha dos llocs,
un és la Borsa de Barcelona,
que és allà on,
virtualment,
doncs,
es belluguen molts diners
i un altre
és el Banc d'Espanya.
Provem,
comencem per la Borsa de Barcelona.
El mateix autor,
el senyor Francesc Cabana,
haig de confessar
que ens va dir,
aquest senyor està molt vinculat
al grup Enciclopèdia Catalana
i per la seva feina d'economista
ens va dir,
ui, senyor López,
em sembla que la Borsa de Barcelona
no li deixaran presentar un llibre.
Dic,
vol dir que no,
senyor Cabana,
intentem-ho.
Bé,
el vam presentar,
vam presentar la Borsa de Barcelona,
ens la van obrir per nosaltres
un dia de fa,
ara,
15 dies entre setmana,
a les 8 de la vespre
i bé,
doncs,
es va presentar allà.
Una cosa,
per ells,
insòlita
perquè amb aquella sala d'actes
que,
vull dir,
que recomano
perquè és un lloc molt interessant
doncs,
a nivell,
diguéssim,
de difusió,
no s'havia presentat mai un llibre
que no tingués a veure
amb estudis econòmics
o amb altres coses
relacionades amb la Borsa.
I nosaltres vam pensar,
mira,
el diner,
doncs,
què fem?
Anem a la Borsa,
demanem-ho
i cap problema.
Escolta,
a banda d'aquestes tres propostes
relacionades amb l'obra
d'en Joan Amades,
per què no ens dones
uns quants títols,
alguns noms?
Perquè,
clar,
aquest matí
passejàvem per aquí,
parlàvem,
veiem que tothom porta la rosa
però poques persones
porten el llibre
perquè ja sabem
quina és la dinàmica.
Faig un cop d'ull,
miro, miro
i després compro.
O no.
O no compro,
tant de bo que comprin,
que avui és el dia dels llibreters
i els editors,
sobretot.
Dóna'ns alguns títols
del mèdol.
No,
mira,
del mèdol no te'n donaré,
encara que et pugui semblar
una mica estrany,
no?
Jo et donaré noms
d'escriptors
que són
de les nostres comarques
i que han publicat
amb el mèdol
o publiquen
amb altres editorials,
però són,
diguéssim,
escriptors en actiu
que per la seva,
diguéssim,
vàlua
i per la seva feina
de continuar escrivint,
malgrat no tots els,
diversos dels que et diré ara,
no publiquin cada any
perquè ja em considero
que per un autor
comprometres
a treure un llibre cada any
i ser, doncs,
no metat per Sant Jordi,
ha de ser una feina feixuga,
no?
Però, per exemple,
jo et puc dir...
I una mica sospitós,
fins i tot.
I una mica sospitós,
però si algun dia vols
que no sigui una festa com aquesta,
perquè avui és el dia
de...
S'han de parlar
de coses positives.
Exacte.
En podem parlar
al rerefons que hi ha
al voltant de l'edició,
dels muntatges,
dels premis literaris
i totes aquestes coses
que tothom les olora,
però ningú acaba de saber
ben bé com funcionen.
Bé,
responem la pregunta.
Jo et diria,
per exemple,
llibres del Jordi Tinyena,
que em sembla
que aquest any
no publica aquest llibre,
però l'any passat sí que...
Aquest matí ha vingut
i ha dit
jo us recomano
l'ombra del coronel,
encara,
perquè els llibres són joves.
Jo també us els recomano,
no és de Dijons Almedo,
l'és d'Arola,
us els recomano,
perquè és del Jordi Tinyena,
un escritor molt valuós.
Un altre escriptor,
l'Àngel Octavi Oriol,
nosaltres li hem publicat
tres o quatre llibres
i ara, doncs,
publica en un altre editorial.
Bé,
l'Àngel Octavi
és una persona,
és un autor
que ens mereix
tota la confiança
i la garantia.
Compreu qualsevol llibre d'ell,
a l'actual,
a l'anterior.
Un altre escriptor,
doncs,
aquest sí que ha publicat
ara,
el Jordi Cervera,
és una persona
que ha guanyat ara un premi
i que és un escriptor
que normalment
ve publicant.
Ara feia tres anys
que no publicava res,
doncs,
ara hem publicat aquest.
Doncs bé,
i com aquesta exquisitat,
el de l'Andreu Faro,
doncs,
que el teníem aquí al costat.
Que acaba d'arribar.
Que acaba d'arribar.
Després m'ho recordes
que et faré una estirada d'orelles
per arribar tard?
D'on m'estiraràs?
D'on m'estiraràs?
De les orelles.
Ah,
serà un plaer.
Gràcies.
Doncs,
mira,
l'Andreu Faro...
De l'Andreu Faro el recomanem,
s'ho mereix?
Sí.
Que després d'arribar tard...
Ara podem escombrar
cap a casa també
perquè de l'Andreu Faro
l'any passat
vam publicar nosaltres
un llibre
que per ell,
bueno,
obrim el diàleg,
no?
Vull dir,
per ell no era habitual
amb el que li coneixem
per la seva producció normal
que era,
va ser la il·lustració
d'un llibre
sobre el rescat
de les 111 elles.
Ah, sí?
Sí, sí.
És una llegenda
que està a cavall
entre el seu poble
Vilaseca i Vagà
i nosaltres,
doncs bé,
un text relacionat
doncs amb aquesta llegenda
i ell la va il·lustrar
i la gent que el segueix
amb ell,
que és molta,
doncs vull dir,
potser en un primer estadi
no reconeixia
aquells dibuixos
com d'ell,
no?
Perquè ell es va,
diguéssim,
esforçar
i va entrar dintre
del personatge,
dintre doncs
de la indumentària,
de tot el que envolta
doncs amb una imatge
situada doncs
uns quants segles enrere
i va fer doncs
unes il·lustracions
molt adients
pel tema
que es publicava.
Ara que parles
de l'Andreu Faró
com a il·lustrador
més enllà
de l'acudit,
per exemple,
també esmentaves
amb l'àngel Octavi Brunet
que passarà després
pel nostre programa,
també heu col·laborat
en un llibre
de contes infantils.
Tarragona i l'univers,
fa tres Sant Jordis,
va ser.
Tres Sant Jordis?
Dos Sant Jordis,
comptant aquest tres,
sí.
Com passa el temps,
sí senyor,
va ser la primera introducció
a la festa de Sant Jordi
per part meva,
darrere del taulell
i em va agradar força.
Home,
enguany
diuen que tindreu
tant el Xavier Graset
com tu tant d'èxit
com vau tenir l'any passat
amb el tanta tinta tonta,
enguany amb el tanta tinta tonta.
Això qui ho diu?
I Holanda?
Això ho diu tothom.
Està en boca de todos.
Doncs, escolta,
no ho sé,
la veritat és que
per ara el que em rebut és...
Heu fet unes quantes presentacions
ja del llibre
i ja ha tingut una gran acollida,
no?
Això,
ara te diré que això és secundari
i diràs,
saps el que has de dir,
no?
Sí,
de fet és secundari.
De fet,
inicialment aquest llibre,
quan el plantejo inicialment
al Diari de Tarragona
i després a l'Editorial Cosetània,
no volia ser un supervenda,
es volia ser un repàs
a fets de l'any
amb ironia,
amb sarcasme,
amb crítica,
amb humor,
sobretot amb humor
i fins i tot
podia haver sortit
com un regal
d'anuari
de final d'any,
no?
Després va passar allò
del tanta tinta tonta
que de veritat
hem tingut altres experiències,
dic, bueno,
es van entrant uns llibrets
i va funcionar molt bé
i en guany sembla
que promet,
però escolta,
el que queda és que
aquí hi ha aquestes reflexions
sobre un paper bonic
perquè tinguin
una certa immortalitat
aquests dibuixos
en la llibreria
de, per exemple,
Casa Teva
i no acabin
en la brossa
com acaba el paper premsa
i queda també
les hores
d'afecte
de la gent
que s'apropa,
dels nens
que s'apropen
a que li facis
un dibuixet
i això
per damunt de tot
és l'important
perquè t'haig de dir,
me deien l'any passat,
ara et forraràs,
es pensen que
publicar aquest llibre
i que tingui jo
un èxit
a nivell de vendes
és una miqueta
com ser un
Antonio Gala.
que sàpiga greu
perquè si et forressis
tampoc no passa res.
Cap problema
en absolut
t'ho puc jurar.
que sàpiga greu
a la gent
que els altres
guanyin quartos.
Jolanda,
tant de bo
pogués forrar-me
el meu somni
seria que
si d'un llibre
jo pogués viure un any
seria fantàstic
perquè em dedicaria
a aquell llibre
tot l'any
per fer la millor peça
del món, no?
Això no és així
i no ho descarto,
tu què en fusta
però bueno,
aquí queda aquesta obra.
Aviam,
has dit una cosa
que és molt interessant
que no sigui
un paper de diari
que al cap i a la fi
sempre es llança
treta que els guarden
a l'hemeroteca.
Hi ha una mica
d'això justament
de rescatar
del full de diari
aquell acudit efímer
i deixar-ho
en forma de llibre?
Jo et diria
que quasi és
la primera motivació
que em porta
a parlar amb gent.
El que costa
treure un acudit d'aquests?
Correcte,
a mi el sap molt de greu,
no és el que costa
és l'ànima
que hi ha dintre
d'aquella tinta,
saps?
Podríem dir
tanta tinta m'ànima, no?
Jo soc del parer particular
que sí que l'ànima
del dibuixant
va a caure
amb aquelles gotes de tinta
perquè si no
no m'explico
com molta gent
connecta a nivell anímic
amb certs dibuix
en matèria orgànica
en definitiva
amb tinta i amb paper, no?
I per tant
en sap greu
acudits que jo m'estimo molt
que s'oblidin
que ningú se'n recorda d'ells
perquè, bueno,
van sortir un dia
amb un diari
de Tarragona, no?
I el fet
que això
quedi ben editat,
maco,
que es guardi,
a mi personalment
m'honora moltíssim,
què t'haig de dir?
Fer un llibre
amb l'actualitat
com a argument
és una mica problemàtica
pel que té
de data de caducitat
o en aquest cas
no fa res,
no passarà el temps
per ell?
No, és evident
que esteu jugant
amb l'actualitat
en el Javier Graset
com tu, no?
Dintre dels hàndicaps
que té fer
aquest tipus de publicacions
és evident
que aquell llibre
no té gaire sentit
comprar-lo d'aquí
dos o tres anys
quan parlin del Barça
nefast que tenim.
Allò d'aquí tres anys
el Barça és el campió
d'Europa, del món
i de la galàxia, no?
Per tant, la gent
no entendrà
allò que sortia aquí
o parlar de temes
que ara ja no són
tan propers, no?
Per tant, aquest seria
el hàndicap
o també la seva virtut
perquè
quan plantejàvem
aquesta iniciativa
en definitiva
també volíem
oferir un anuari
això en principi
s'havia de dir
anuari 2001 o 2002
quan vam arribar a Mortat
va canviar el títol
a aquest títol
que tant t'agrada a tu, no?
I no estaria de més
repassar l'actualitat
anualment
a través dels acudits
i dels textos irònics
del Javier Graset
a mi m'agradaria
perquè seria una visió
penso jo personalment
no sé què n'opinaràs tu
més real
de l'actualitat
per què?
Perquè els titulars
moltes vegades
diuen el que s'ha de dir
i l'acudit
és aquest boig
aquest bufó
que diu el que la gent pensa
i a mi m'agrada molt
repassar
què passa al món
a través d'acudits
a internet
per exemple
i saps el que pensen
els americans
de la guerra d'Iraq
i saps el que pensen
els israelians
o els iranians
o qualsevol entitat
on l'acudit
permet més la interpretació
l'acudit que no el titular
Joan
a tu què et sembla?
Sí, sí
nosaltres tenim un precedent
ja al principi de l'editorial
ja deu fer potser 12 anys
vam publicar
diguéssim
en diferència
diguéssim
de presentació
un llibre
que era del Napi
el s'ha acabat el bròfil
era
que embolica
que fa fort
que tenia un format
llibreta espiral
i que
amb la seva
diguéssim
realització
o producció editorial
doncs
està enfocada
com si fos això
una llibreta
de retalls de premsa
inclús els
els acudits
estaven
impresos
amb un to
de tinta
sèpia
que qui l'obre
encara
perquè encara hi ha
alguns exemplars
que corren
el toca
aviam per si
és que està realment
enganxat o no
té un efecte
realment sorprenent
i és el que deia
l'Andreu
és la visió
aquesta
d'actualitat
del Nino Taire
d'aquest bufó
que interpreta
i diu moltes vegades
els que
els professionals
no us atreviu a dir
i el que
molta gent pensa
i això
recollir-ho
i deixar-ho
relligat
amb una cosa
que es pugui guardar
doncs
és interessant
perquè
serveix per molt
Deies
aquesta voluntat
d'Anuari
això ja fa pensar
directament
que l'any vinent
hi haurà
un tercer llibre
Tanta tinta
tonta
Tanta tinta
tonta
tu que dius
que m'agrada
tant el títol
Tanta tinta
què
pel tercer
Temta
Temta
Temta
i l'altre dia
i l'altre dia
l'altre dia
vam rebre
un mail
del Marius Serra
de verbalia.com
i havíem fet
un fòrum
per donar-li voltes
a aquest joc
de lletres
o de sons
i va enviar
un mail
que no descarto
que era
Tasta
tanta tinta
les combinacions
són
tot i que
vaig trobar
també
una frase
molt bona
que li es queia
molt
en aquest volum
de
del Tanta
Tinta
Tonta
donat que parla
de xapapote
etcètera
i vaig trobar
una frase
que li es queia
perfectament
que era
un feix
de greix
creix
un feix
de greix
creix
t'agrada o no?
no
doncs a mi m'agrada
home
jo no et diré que sí
a tu t'agrada
Joan
sí home
és el greix
el joc aquest de la T
també
ets del parell
del Javi Graset
les T's i les A's
quan hi ha tantes
amb tan poques lletres
funcionen
doncs jo les trobo
som publicitàries
o són adients
per un títol de llibre
però són
per mi agressives
no?
vull dir
quan crides
quan crides
o quan et pots barallar
amb algú
utilitzes moltes T's
i moltes A's juntes
jo no vull ser materialista
que consti que jo no tinc
comissió en aquest llibre
però quantes edicions
es van haver de fer
del primer
perdona
quantes edicions
vau fer?
en aquest del Tanta Tinta Tunta
el primer
de l'any passat
l'any passat
jo sé que es va axaurir
el llibre
l'any passat
es va tirar
la primera edició
perquè l'any passat
sí que s'ha de fer un matís
respecte a edició esgotada
l'edició es va esgotar
a Tarragona
a Tarragona es va axaurir
a Lleida
a Girona
i a Barcelona
quedaven llibres
eh
per tant aquest és el matís
per tant
vam recuperar
el que es diu
el retorn
de les altres tres províncies
que clar
me'n recordo
que anàvem a Vic
a fer la presentació
a la televisió de Vic
i això de l'Avellana
i el Nàstic
a Vic
els queda una miqueta lluny
no?
per tant
per tant
es va fer una edició
que es va esgotar
malauradament
aquí a Tarragona
el dia de Sant Jordi
va ser
bueno
bonic
i trist
alhora
no?
en aquest segon volum
el tant de tinta tonta
es va tirar una primera edició
notable
de 5.000 exemplars
que no està malament
i ja abans de Sant Jordi
l'editor ha decidit ampliar-la
amb uns altres 3.000 exemplars
el Javier Gasset pensa que és poc
sí
és que és molt ambiciós
aquest xic
no ho sé
jo si m'ho permets
Jolanda
vull dir
com la distribuïdora
tant de Cosetània
com la nostra
és la mateixa
doncs és un dels problemes
que hi ha dintre
del circuit
des que es gesta un llibre
des que es produeix
fins que es troba a les llibreries
el tema de la distribució
que és el que s'emporta
el pastís econòmic
més important
més que els autors
i més que les editorials
té aquestes mancances
que fa
com jo recordo molt bé
que anàvem molt
desesperats
el dia de Sant Jordi
de l'any passat
perquè no teníeu
aquí a Tarragona
no hi havia llibres
és clar
i sabent que
a Manresa o a Figueres
sí que n'hi havien
i que no tenien
diguéssim
la publicitat
que tenien aquí
és bastant frustrant
però vull dir
això
és un problema
de la distribució
de totes maneres
aquest caràcter local
que té l'humor gràfic
perdona
Andreu
però és que em costa
tinc la veu una mica així
i a l'Andreu
li costa de sentir-me
perquè hi ha molta gent
aquí a la Rambla
el fet que hi hagi
un referent local
clar
amb molts acudits
això també dificulta
i era de preveure
que costés més
d'arribar a un altre tipus
és una aposta
de política editorial
és cert que
és cert que vam intentar
reprodueixer-se
a un altre tipus acudits
que tenen a veure
amb la realitat del món
no només des del punt de vista local

que aquesta tanta tinta tinta tonta
hagués portat
un encarte retractilat, no sé com, perquè semblava que tècnicament era molt difícil,
de Nadals, d'enàstics, d'eleccions, d'Ebre, de tantes coses que ens són molt properes
i que a mi m'agrada molt comptar.
Doncs ara m'imagino que recuperar forces, no?, perquè amb el que ve a sobre els informadors
i també els ninotaires amb tot el tema de les eleccions i tot plegat, us esperen dies molts, no?
No, no, t'haig de dir que, i ho veig a les meves, a la meva, tinc una pàgina web
i és cert, malauradament cert, no?, que quan les coses van malament,
quan hi ha molt de patiment o molt de neguit o molta opinió formada sobre temes
tipus xapapote, tipus el Barça, tipus la guerra de l'Iraq, etcètera,
quan passa això, és cert que la gent té un estat d'opinió sobre el que és fàcil fer humor
i això a mi em favoreix molt la feina.
I t'ho dic perquè sempre que hi ha hagut aquests temes, exemple, la guerra de Bush,
s'incrementen moltíssim les visites a la pàgina web. Per què?
Perquè la gent espera que algú faci comentari d'allò que li preocupa,
la guerra, les eleccions o el Barça.
Ho deixem aquí, són gairebé les 12 del migdia.
L'actualitat aquesta que et serveix de fons d'inspiració diàriament ens empaita,
estem a punt a rebre les notícies de les 12.
Tanta tinta tonta que ens unti, fa els bons anys,
aquests acudits i aquests comentaris de l'Andreu Faro i el Xavier Grasset.
Joan López, que continuem parlant en propers anys d'aquestes apostes claríssimes
per la tradició, pels llibres, que moltes persones no s'atreveixen
moltes vegades a publicar perquè no tot es mou,
justament com diu el títol d'un d'aquests llibres del Joan Amades,
no tot es mou pel diner, afortunadament.
Molt bé.
Gràcies, Joan. Bona festa. Gràcies, Andreu.
Gràcies a l'andatu.
Gràcies.