logo

Arxiu/ARXIU 2003/ENTREVISTES 2003/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 10d 5h 28m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara passa mig minut d'un quart de dotze del migdia.
Ja saben que a la una els oferim una àmplia agenda del cap de setmana
de les cites a la ciutat de Tarragona,
però els divendres també ens agrada anar una miqueta més enllà
i visitar algunes de les localitats properes a la nostra ciutat.
Aquest cap de setmana tenim, per exemple, al Baix Camp,
la festa del Cava de Prades, tenim també festes a la Riera de Gallà
i són les festes de Sant Jaume a Creixell.
Però si anem una miqueta més enllà podem desplaçar-nos fins a la Terra Alta,
a Batea aquest cap de setmana tindrà en lloc la quarta edició
del Mercat Medieval.
És una iniciativa de l'Associació de Dones La Templada.
I tenim a l'altre costat del fil telefònic
una de les integrants de l'entitat, és la Maria del Mar Covells.
Bon dia, Maria del Mar.
Hola, bon dia.
Aquesta ja és la quarta edició i, de fet, si no ho tinc...
Digues, digues.
És la cinquena.
La cinquena, doncs mira, la meva informació incorrecta.
Més mèrit encara, eh?
Més mèrit encara.
Jo el que et volia comentar que, de fet,
vau ser vosaltres qui va impulsar aquest Mercat Medieval, no?
Sí, bueno, fa cinc anys la Junta de l'Associació de Dones
va voler provar de fer un Mercat Medieval.
Ho havíem vist per a algun poble del Baix Aragó
i vam provar de fer-ho aquí.
I, bueno, el fet és que ha agradat molt
i cada any s'ha fet una mica més gran.
Se va començar a nivell una mica de poble,
en unes poques parades,
però en guany ja tenim més de 30 entre oficis i parades artesans.
i, bueno, cada vegada agrada més
i les festes fan més gran.
Com bé dius, el tema dels mercats medievals
en determinats indrets s'han posat de moda
en el bon sentit del terme.
Hi ha fins i tot autèntics professionals
que van de poble en poble en aquestes convocatòries.
Pel que fa al Mercat Medieval de Batea,
són persones que venen de fora,
però també des del mateix poble
hi ha hagut persones que han volgut apostar
per tematitzar-se també d'aquesta manera?
Sí, bueno, hi ha unes quantes parades
i no massa, alguna carnisseria,
algun celler de vi,
llavors algun artesà,
algun any ha sortit,
un canisser,
en guany ve de la comarca,
de Prat de Conte,
ve un mestre aiguardenter
que ensenyarà com es feia amb un alambí,
com es feia aiguardent,
i, bueno, sí,
la gent va participant,
però més que res de gent de fora.
Quina és,
parlaves de 30 parades,
en general,
quina és l'oferta d'aquest mercat?
Bueno,
l'oferta en parades
és per,
ja hi haurà,
no sé,
5, 6,
7 oficis,
hi haurà un cisteller,
un boter,
bueno,
perquè la gent veia com es treballava abans,
i llavors parades d'artesans,
i després durant el mercat
hi haurà activitats per a tothom,
per a crios,
per a grans,
durant tot el dia.
El mercat és diumenge,
però no està de més,
si ens acostem a veure aquesta festa,
doncs aprofitar la nostra visita a la Terra Alta,
concretament a Batea.
Com ens recomanaries que féssim la visita
per passar el dia sencer a Batea?
Què ens recomanaries que féssim?
A veure,
el dia sencer podeu passar al mercat,
però de totes maneres
no estaria de més
que visitésseu el casc antic,
que és molt bonic,
és un casc molt tot porxat.
I després, enguany,
bueno,
tenim visites guiades pel poble
durant tot el dia.
Enguany aniran a veure
una trobada d'un molí
que, bueno,
Pere Rams
serà l'encarregat
de visitar,
d'explicar bé
el molí este que han trobat fa no res.
I llavors un pou de neu
que n'hi ha a la plaça Major
i també explicaran,
doncs, bueno,
lo del pou de neu, no?
Doncs,
i en quant a gastronomia,
Maria del Mar,
què ens recomanes?
Ja que som allà,
ens quedarem a dinar.
Sí, clar.
Què ens recomanes?
Bueno,
doncs que proven
els embotits
del poble
que proven
les postres.
Nosaltres,
durant el dia,
també farem
unes parades
on mostrem
les pastes
que han fet
nosaltres mateixos
les dones,
no?
Hi haurà
pastes artesanals
aquí del poble.
Típiques d'allà.
Sí, típiques,
no?
Que seran
redotets,
són
coquetes de darreria,
coquetes en mel,
coquetes en sardina,
i llavors,
sobretot,
que la gent
provo
i tasto
el nostre vi,
no?
Home,
això està claríssim.
Molt bé,
Maria del Mar,
Covells,
t'agraïm molt
que hagis atès
la trucada
de Tarragona Ràdio
i que ens hagi fet
cinc cèntims
d'aquesta festa
que ja arriba
a la seva cinquena edició
i de la que
podem engaudir diumenge
perquè és una festa
absolutament oberta
a tothom,
m'imagino,
no?
Sí, sí, sí.
Volem que la gent
participo
i que venga a veure
el que és esta festa.
Molt bé,
Moltes gràcies.
Adeu, bon dia.
I val a dir,
sense moure'ns
encara de Batea,
que a més de la quarta edició
del Mercat Medieval Batea
també serà escenari
aquest cap de setmana
del concert
del músic nord-americà
d'origen català
Paul Fuster,
el concert tindrà lloc
que en dissabte,
demà,
a partir de dos quarts d'11
al Centre Cultural
i Recreatiu Sant Isidre,
al grup de Gandesa
a Pintió,
seran els taloners
de Fuster
que presentarà
el seu últim
disc Happy Nothing
produït per
Quimi Portetti
i de la Terra Alta
ens en desplacem
i ens situem
en la localitat
costanera
de l'Ametlla de Mar.
Amb la Maria del Mar
Covells
parlàvem d'aquesta
vessant més gastronòmica
de la festa
del Mercat Medieval.
La festa que ens ocupa
ara
en el nostre itinerari
dels divendres
és gastronòmica
i punt,
que ja n'hi ha prou.
Estem parlant
l'altre dia,
ho dèiem,
amb el Jordi Bertran,
amb el nostre especialista
en cultura popular
que les trobades
de Patsa Col·lectius
és una de les notes
característiques
del calendari festiu
de l'estiu.
I aquí a Catalunya
i més a les localitats
costaneres
n'hi ha molta de tradició
de fer àpatsa col·lectius.
Aquest dissabte
tindrà lloc
a l'Ametlla de Mar
la novena
Fideuada Popular
i tenim a l'altre costat
del fil telefònic
el regidor de Turisme
de l'Ajuntament
de la Vila
i president
del Patronat Municipal
de Turisme,
Jordi Gazeni.
Bon dia.
Sí, bon dia.
És un àpata col·lectiu
d'aquells
que no només
participa
la gent de l'Ametlla
sinó que cada cop
hi van més persones de fora.
Sí, cada vegada hi participa
més gent de fora
també una miqueta
amb l'ajuda
de la gent d'aquí
del poble
però de fet
és una festa
molt agraïda
perquè és la festa
on participa la gent
la mateixa gent
fa la festa.
Llavors és molt agraït
perquè de fet
hi ha molta
acceptació
per aquest concurs
gastronòmic
dels fideus rocejats
de la Fideuada
que és un plat
molt típic d'aquí
de l'Ametlla de Mar
i de tota aquesta zona
i la participació
és molt alta
i no només
tal com dieu
no només
gent de l'Ametlla de Mar
no només
gent de la Cala
sinó que també
hi ha gent
turistes
gent
gent que hi ha
una mica també
de relació
amb el poble
però gent de fora
que cada vegada
coneixen més
les nostres tradicions
els nostres plats
i que també
volen participar
d'esta festa
d'este concurs.
Amb el tema
de la Fideuada
passa una mica
com altres plats
característics
de, no sé
ara penso
el xató
que se'l disputa
en diferents localitats
amb la Fideuada
en la zona
també hi ha pobles
que diuen
que són millors mestres
a l'hora de fer
la Fideuada
que no pas a l'Ametlla
hi ha una miqueta
de competència
en això
i rivalitat?
Mar,
és que rivalitat
tothom sabem
que tothom
ens estimem més
el nostre casa
és a dir
com a l'Ametlla
en lloc
el que passa
que jo crec
que sempre és important
que cada poble
igual com passa
amb la cultura
amb la llengua
i amb tot
cada poble
tenim les nostres
peculiaritats
i encara que sigui
un mateix plat
o almenys
el nom
sigui semblant
jo crec
que cada poble
té la seva
diferència
la seva
especialitat
podem dir
que no es fa
de la mateixa manera
a l'Ametlla
de Mar
que en un altre poble
i això passa
suposo que igual
amb el xató
cadascú
i el seu truco
jo no sé
si vostè
és una mica
cuiner o no
ni que sigui
aficionat
però ens podria dir
com fan
la fideuà
aquí

més o menys
ni que sigui
d'oïdes
més o menys
com que deia
que cada poble
té la seva manera
de fer
jo m'imagino
que una miqueta
coneix
el procés
del ple
jo el que sí
que et puc dir
és que els fideus
arrossejats
o la fideuada
el més important
és l'obrou
el caldo
que es fa
amb el peix que fem
i llavors
aquí és on està
també
la importància
del gust
i la importància
de la diferenciació
de cada plat
llavors
parlant de l'amelia de mar
el que sí que podem dir
que no us vull dir
que sigui més bo
que en altres llocs
però el que sí
és que tenim un peix
molt especial
i que la seva
prop que estem
del delta de l'Ebre
la seva riquesa
de nutrients
i de tot
doncs dona un
tenim un peix
que és
és diferent
no sé per què
però és diferent
i és molt bo
llavors
tot això
és una amlaticada
que es fa
i és lo secret
que té
estos fideus
arrossejats
llavors crec
que també
la mida del fideu
tot això
és una cosa
característica
que sigui diferent
d'altres
com vostè diu
perquè és un plat
que s'ha popularitzat
molt a tot arreu
però clar
és el que vostè deia
fins i tot
a les zones
que no estan originàries
es cuina d'una altra manera
s'utilitza un fideu
més gran
més petit
com cada plat
té la seva història
i els fideus
arrossejats
d'on surten?
surten
les barques
quan una vegada
han acabat la feina
i ja se'n venen
cap aquí
cap al poble
doncs molt
què fan?
fan el caldero
de fideus
amb quatre peixos
que tenen
fan el caldo
i venint cap al por
ja dinen
i ja fan
el seu
fideu
o arrossejat
que és l'altra festa
que tenim
vull dir que
tot té una història
i tot té una manera
tot té un per què
d'aquesta tradició
i de fet
és una festa
que val molt la pena
veure
sobretot
és això
és la participació
no per aquest any
perquè tenim 38 participants
cada any
tenim més gent
però jo sé que
en aquell que li agrada
una miqueta
la gastronomia
una miqueta
provar de fer menjars
i això
si ve aquest any
i mira una miqueta
com se fa l'assumpte
jo crec que
per l'any que ve
moltes ganes
li quedaran
en aquell que li agrada cuinar
i també participar
una miqueta
d'una festa
que fan les mateixes persones
molt bé
doncs si li sembla
entrem ja en el terreny
més pràctic
la festa és
endemà dissabte

a la confraria nova
a la confraria nova
a partir de quina hora
aproximadament?
a partir de les 5
a les 5 de la tarda
i què farem allà?
allà
doncs mira
allà ja tenim
ho farem
amb dos torns
una cosa és
el concurs
en si
que hi ha amb dos torns
en total són 38 participants
ho partirem
perquè llavors
hi ha un jurat
i una cosa
ja t'ho dic
és el concurs
dels fideus rossellats
de la fideu
i llavors també
hi ha la degustació
des de l'Ajuntament
el que posem
és
hi ha
hi ha els cuiners
que es dediquen
a fer
normalment
hi ha més de
1.000
1.500
o 2.000
reaccions
de fideus
per a repartir
per la gent
gratuïtament
i llavors
una miqueta
és això
també la festa
i després
tenim
podem veure
allà hi haurà
una actuació
també
de la xaranga
que sempre és
un complement
per la festa
una miqueta
per animar la gent
i bueno
d'alguna manera
també és
mirar
com se realitza
este plat
perquè allà tindrem
a tots els concursants
allà cadascú
amb el seu secretet
perquè cadascú
té la seva manera
de fer
i la veritat
és que és interessant
és interessant
veure
una miqueta
a veure
qui ho fa millor
i també una miqueta
és l'alicient
de lo que és
un concurs gastronàmic
no?
Perdoni que sigui
una mica materialista
ha dit
repartiment de racions
de manera gratuïta

ho dic perquè això
també és interessant
i dic
subratllemó
en tot cas

és una festa popular
i el que s'intenta
des de la Mella de Mar
el que necessitem també
és promocionar una miqueta
el turisme
i el poble
i els plats
que tenim
i jo crec que
els fideus rossejats
és un plat
que és senzill
que tothom
ho pot fer
que és econòmic
però que a més a més
és una cosa
que ens sentim molt nostra
del port de la Mella de Mar
i és un plat
que arriba a tot arreu
que qualsevol
ho pot fer
és un poble
que rep
estiuejant-se
també
però no
de la manera
allò
multitudinària
no cal
tres viles
la qual cosa
imagino que
per la gent
que estiueja
li dona aquest encant
que no sigui
un lloc
que estigui
excessivament
saturat
de turisme

jo penso que sí
jo penso que tenim
la gràcia
encara de conservar
la Mella de Mar
és un poble
dels pocs
que queden
de la costa
que em perdonin
els altres
si senten
però bueno
jo crec que com a poble
com a poble
pesquer
important
perquè
tenim un sector
pesquer molt important
aquí la gent
encara viu
de la pesca
a més
viu del turisme
també
però és un poble
de mar
i és molt complicat
avui dia
trobar un poble
que no estigui
arrasat
per les urbanitzacions
encara
aquí fem
el nostre esforç
per mantenir
el màxim possible
la nostra identitat
i creiem
que estem molt orgullosos
de ser
de la cala
que en diem
és la Mella de Mar
però també vull dir
que
a la Mella de Mar
som caleros
no som
ametllencs
i bueno
és una miqueta
que ens sentim
tenim
aquesta identitat
com a poble
encara existeix
tothom mos coneixem
i bueno
que duri per molts anys
qualsevol moment
és bo per atensar-se
aquesta vila
aquest dissabte
tenim l'excusa
perfecta
i en tot cas
el mes d'agost
que tinc entès
que és quan fan
la diada de l'arrossejat
aquesta més veterana

en parlarem
si li sembla
molt bé
perfecte
Jordi Gazeni
regidor de turisme
de l'Ajuntament
de l'Amella de Mar
i president del patronat
municipal de turisme
gràcies per atendre
la nostra trucada
i que tot surti
com hem previst
moltes gràcies
i molt amables
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau