This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Doncs des de fa dos anys tenim instal·lades al terrat del nostre edifici 36 plaques
que tenen com a funció de transformar el que és l'energia procedent del Sol
en una energia aprofitable des del punt de vista elèctric.
Estan dotades d'unes cèl·lules fotovoltaiques que capten aquesta energia solar
i després a través d'uns panells el que fan és transformar-la en energia elèctrica.
I aquesta energia l'aprofiten vostès?
Ara per ara l'estem aprofiten, sí.
Des del principi més o menys l'han pogut aprofitar des de fa dos anys.
Sí. Objectivament el futur d'aquesta energia que nosaltres produïm
és que sigui venuda a l'empresa Ener
i després aquesta mateixa empresa ens torna l'energia
i nosaltres el que podem observar és com a través d'uns comptadors que tenim al centre
anem produint una sèrie d'energia i aquesta energia després és la que passa a la xarxa general elèctrica.
Això de moment però encara no passa, aquesta venda d'energia.
No, encara no.
Per l'objectiu és fer-ho? Molt aviat?
Nosaltres tenim com a objectiu fonamental un objectiu educatiu.
La resta d'objectius com pot ser econòmic, etcètera, també són importants però queden en un segon pla.
Nosaltres el que ens interessa és que els nens i les nenes de l'institut
i de tots els centres educatius del voltant i de la ciutat de Tarragona
puguin observar com aquesta energia que poden tocar les plaques
després es transforma i tenim un comptador del mateix tipus de comptador que tenim a casa.
Llavors veus com la rodeta va girant, va girant i els pots explicar que aquesta rodeta és l'electricitat que s'està generant
d'una manera gratuïta, sense embrutar i sense res.
I pedagògicament això és molt important.
Com va anar la idea? Va ser iniciativa de vostès?
Les administracions els van proposar que vostès fossin una de les escoles, un dels centres educatius de Catalunya
on hi hagués una instal·lació d'aquest tipus ara fa dos anys? Com va anar?
La secretària del centre va observar a través d'internet que hi havia algun centre, un centre de fet a Catalunya
que ja tenia una instal·lació d'aquest tipus.
És una persona molt sensible envers el medi ambient.
Va començar la investigació de com era possible tenir-ho,
vam contactar amb l'Institut Català de l'Energia, amb el Departament d'Ensenyament
i vam obtenir unes primeres subvencions per poder portar això a terme.
Hi ha un programa del Departament d'Ensenyament juntament amb l'ICAEN
de dotar una sèrie d'escoles a tota Catalunya d'aquest sistema,
o bé el sistema de generació d'electricitat, o bé de captació d'energia solar
per escalfament d'aigua calent sanitària.
Un cop que vam començar, després es va involucrar també i molt positivament l'Ajuntament de Tarragona
i amb aquestes tres inversions vam poder portar a terme.
De fet, vostès deuen ser un dels centres educatius pioners, ja ho explicava.
A més, la setmana passada acollia la presentació oficial del que s'anomena
la Xarxa d'Escoles Solars de Catalunya, una iniciativa de la Generalitat
de l'Institut Català d'Energia, justament, que ara ja arriba a una cinquantena
de centres educatius aproximadament, no?
Sí, i a poc a poc van augmentant, amb l'efecte que per aquest any
el projecte és que arribin a les 70 escoles.
I per naltros, i suposo, i crec també que per la ciutat de Tarragona
va ser tot un orgull que de tota Catalunya, en aquesta setmana de l'Energia,
estigués l'escamp clar de Tarragona per poder fer la presentació
d'aquesta Xarxa d'Escoles.
Això vol dir també que cada cop hi ha més sensibilització
en la comunitat educativa per temes com aquest?
Sens dubte, sens dubte.
I l'important és que aquests llocs en què en primer s'ha fet l'experiència
hagin tingut un bon resultat.
Que hem preparat entre tots una mica de material
per donar-ho a conèixer als centres que ens envolten.
I aquests centres van a poc a poc entrant.
Hi ha dades, per exemple, nosaltres sabem que estem estalviant anualment
la emissió de 6.000 quilos de productes contaminants a l'atmosfera
gràcies al sistema que nosaltres tenim.
L'altre dia fèiem es comptes i amb les 68 escoles, 70 escoles,
que en principi hi haurà aquest any,
si multipliquem aquestes 70 escoles per els 6.000 quilos,
són molts quilos de contaminants que estem estalviant al nostre planeta.
Aquesta és l'experiència d'una escola, d'un institut,
l'I és de Camp Clar.
A la floresta, Antoni Peco, també teniu des de fa dos anys,
és un edifici, no?, un edifici d'habitatges.
És un edifici de dues escales, de tot el 48 vivendes,
i hem fet dues instal·lacions iguals,
una per cada escala, per 24 veïns i l'altra per 24 veïns.
I que són plaques solars.
Sí, és una instal·lació solar però tèrmica.
A diferència de la fotovoltaica,
en comptes de generar energia elèctrica,
el que fem és escalfar l'aigua,
que és la que farem servir després per l'ús domèstic,
l'aigua sanitària que es diu, no?,
per rentar plats, per dutxar-nos, tot això.
Com va anar la idea, en aquest cas?
Ja ens explicava abans el Rafael com va anar el cas de l'IES.
En el cas de la floresta va ser una inquietud
de l'associació de veïns,
els propis veïns de l'edifici,
alguna proposta d'alguna administració, com va anar?
No, no, les administracions no fan propostes d'aquest tipus,
és el contrari.
Vindrà nosaltres, dutxant-los una mica.
Bé, va sortir de la sònia de veïns.
La sònia de veïns volien fer alguna cosa nova dins del barri,
que donés una mica de nom, una mica d'activitat pionera,
i es va ocorrir de fer aquest estudi,
de veure la possibilitat d'ins de les plagues solars.
La fotovoltràica és més complicat,
sobretot si és a nivell comunitari,
i vam optar per aquest sistema tèrmic.
Es donaven les circumstàncies que la floresta,
els edificis que tenim, tenen un terrat molt ampli,
tot el que és l'abast de l'edifici és terrassa, no?
I l'orientació també és bona, és molt bona,
el clima d'Aragona és indubtable,
el sol que tenim és meravellós,
i per tant aniràvem de fer alguna cosa una mica xocar,
una mena de prova pilot amb el tema aquest de les energies renovables,
i van optar per aquest sistema.
I dos anys després, quin balanç en feu?
Dos anys després, està funcionant perfectament,
els veïns, com ja vam explicar en el seu moment,
tenim un sistema de pagament a través de l'Institut Català de Finances,
d'un crèdit, que estem pagant,
i que els veïns van pagant,
el que el cos vol dir que si els veïns paguen,
és que està funcionant.
La veritat és que funciona molt bé,
i que els veïns estan contents,
i ara ja estem iniciant els tràmits
per tirar endavant més projectes,
dins del mateix barri,
ja que els veïns ara com que ja comencen a...
el boca a boca ja funciona,
doncs ara comencen a demanar-ho ells.
Sí, perquè m'imagino que ara fa dos anys,
quan vau fer la proposta,
els de l'associació de veïns,
potser els propis veïns dels edificis
no ho veien gaire clar, no?
Igual pensaven, això és una despesa que fem,
que no sé si després tindrà un bon resultat.
O sí, o de seguida van rebre la proposta de manera positiva.
Aquí és curiós perquè es va sotar una mica,
i és una de les experiències que a vegades,
o anècdotes que ens solem comptar, no?
Què diem?
I és que quan fem la reunió,
fem una assemblea general
i ens posem el tema a totes les comunitats,
a tots els veïns del barri,
esperàvem que vingués algú a interessar-se del tema.
I van vindre dues o tres escales,
i escolta, això ens interessa,
per què no fem una reunió dels veïns i ho expliquem?
Ho vam fer, ho vam explicar,
i curiosament, doncs,
els veïns més...
més adients per tirar endavant això
són la gent jove,
que de seguida diuen que sí,
perquè ho entenen i que saben més o menys de què va,
i la gent gran.
La gent gran perquè estan habituats
a aquests canvis moderns,
a aquestes propostes de...
no ho sé, més innovadores
i que tenen confiança
en que les coses que es van proposant com a noves,
noves tecnologies,
estan funcionant bé.
i potser els més reticents,
els més problemes,
aquells que tot ho saben,
que sempre...
que dubten més de les tecnologies,
són la gent de mitjana edat,
dels voltants dels 40 anys.
És curiós perquè...
no sé,
es va sobtar una mica, no?
La gent gran,
cap problema,
si això és bo,
endavant.
La gent jove,
sí, sí,
ho entenen i perfecte.
I la gent de mitjana edat
posava més peros, no?
Però al final funciona bé.
Hem de dir que és un sistema comunitari,
que això és important,
que no és un sistema individual,
la qual cosa vol dir que
hi ha dos acumuladors
de 1.000 litres cadascú
per cada escala
i que tothom xucla,
per dir-ho d'alguna manera,
d'aquests acumuladors.
És a dir,
el prop mitjana és d'uns 30 litres per veí.
Si un se passa,
li està traient l'aigua calenta a l'altre.
D'aquí que des de la Ciutat de Veïns
estem fent campanyes
d'estalvi d'aigua,
sobretot de l'aigua calenta,
perquè va relacionada
directament amb la...
amb la producció, no?
Vull dir,
mentre més aigua calenta estalvia
i més rendiment
traiem al sistema solar aquest.
I la gent ho ha agafat bé
i estalvia aigua
i fan servir la que necessiten només.
Aquestes dues experiències,
les que estem comentant,
la d'aquest edifici d'habitatges
de la floresta
i la de l'IES de Can Clar,
tenen, clar,
a més, aquest objectiu
que és fomentar
educar en un ús racional,
o sigui,
de l'aigua,
en el cas dels pisos de la floresta,
o sigui,
fins i tot
de l'energia elèctrica,
en els casos dels nanos,
que ho vegin des de petits.
I creuen que experiències com aquesta
serveixen realment,
Rafel,
en el cas de l'Institut?
Sí,
molt,
perquè finalment
tu acabes creient-hi tot.
El dia que vam fer
la presentació de la Xesca,
el director general
d'Indústria
i de mines,
ens va sobtar a tots
perquè es va fixar
en un detall
que nosaltres no ens havíem fixat
i és que a la sala d'actes
on ho fèiem
teníem les llums apagades
i totes les finestres
pujades fins d'alt.
Va dir,
mira,
doncs això que és una cosa
que sempre estem nosaltres
proposant,
aquí directament ja ho feu.
I són coses
que són indirectes,
que no tenen adones,
però que a poc a poc
petis de des d'aquestos
doncs van estalviant
moltíssima energia.
En el cas
dels veïns
de la floresta també,
Antoni,
amb el tema de l'aigua,
que dius?
Sí, sí, sí.
A més a més,
nosaltres vam fer
a l'instal·lació interior de casa
hi ha un termòmetre
que indica
la temperatura de l'aigua
que ve, no?
I és curiós
que conforme va avançant
l'hivern,
comença la primavera
i va...
doncs el termòmetre
va pujant, no?
Vull dir que
vam veure la producció solar
directament a...
a més que ho nota
perquè obres l'aixeta
i notes que l'aigua
va ser més calenta
doncs els veïns
te van comentant
avui a 38,
avui a 40 graus,
l'altre dia que fa un sol,
aquests dies que fa tanta color,
46 graus venia l'aigua.
Vull dir,
això et dona també
doncs
coneixement
que a través de l'energia solar
es pot treure
un gran rendiment
per l'ús de casa,
allò tan cotidial
com rentar els plats
o dutxar-se, no?