12 del migdia, en gairebé 9 minuts, se'n recorden,
en l'hora anterior hem passat 11 minuts a la casa del Transeun,
que està ubicada a la part alta.
Recordem que des de Càritas s'està realitzant
una setmana de sensibilització
per donar conèixer la realitat de les persones sense sostre.
Per això nosaltres avui estem visitant aquesta casa
per conèixer exactament quina és la tasca que es desenvolupa.
Allà s'han desplaçat ja fa una bona estona
Lluís Comas i Anna Plaça, aquí tornem a saludar.
Bon dia, Anna, de nou.
Hola, hola, Iolanda, una altra vegada.
Explica'ns una miqueta amb qui estàs ara.
Ara ens acompanyen quatre persones,
la Mercè Navarro i la Victòria Fons,
que per dir-ho d'una manera són les responsables,
la Mercè és la directora de la casa dels Transeuns
i la Victòria Fons la responsable d'Acció Social
de Càritas, diu-se Senada, Tarragona,
i també ens acompanyen dues estudiants
de primer de treball social,
la Laia Vila i la Denis Jiménez,
que acaben de visitar la casa i amb qui també parlarem,
perquè ens expliquin una mica quina és la seva impressió.
Però si et sembla, anem a mordre,
comencem amb la Mercè Navarro,
que és la directora de la casa,
perquè ens expliqui una miqueta com funciona,
com us l'estructureu,
quanta gent pot arribar a passar per aquí a la casa
en un dia, en un mes, en un any,
perquè suposo que és molta gent.
Sí, mira, et diré en un any.
En un any poden passar 600...
Bueno, l'any passat van passar 681 persones.
La casa s'estructura amb tres projectes,
la gent la posem en tres projectes diferents.
Hi ha 24 places.
D'aquestes 24 places n'hi ha 4 de dona
i n'hi ha 20 d'home.
Realment, potser ens hauríem de replantejar
aquesta distribució perquè últimament
hi ha bastantes més dones que fa uns anys al carrer
i de vegades queda una miqueta just els llits per dones.
Però de moment ho tenim estructurat així.
I una mica quin és el servei que els ofereu?
Perquè comentaves que teniu tres programes diferents.
Un és per la gent que està de pas,
un, Andreia, és per la gent més gran
que potser té més dificultats de reinserció
i que es poden estar temporades més llargues
i també teniu un projecte de reinserció sociolaboral.
i explica'ns una miqueta com funciona tot plegat.
Sí, el projecte de tres dies és el projecte de pas.
Poden estar tres dies aquí a la casa.
Llavors, doncs, tenen els tres àpats,
l'esmorzar, el dinar i el sopar
i després tenen dutxa.
El primer dia és obligació a dutxar-la
i després ens fa quan vulguim.
Llavors, amb la gent de pas,
el que fem és tramitar algun tipus de documentació
o si ens hi ha algun tipus d'ajuda de farmàcia.
Llavors, després, el projecte de mitja estada
és per gent gran que ha estat al carrer
i que intentem donar-li l'últim recurs,
un recurs definitiu.
Llavors, poden estar d'un a sis mesos.
Llavors, el que intentem és tramitar
una plaça de residència o un pis tutelat.
I el projecte Hèrcules,
es diu Hèrcules, el de reinserció social,
té una durada d'entre un i dos anys.
El primer any es treballa més
tota la vessant personal de la persona,
de recuperació d'hàbits,
de recuperació si hi ha alguna toxicomania,
algun alcoolisme.
I la segona part del projecte
és més una reinserció social,
de cara més a la formació
i a la busca d'activar de treball.
Suposo que això és molta feina.
No sé quanta gent treballeu aquí a la casa de collida
i, a més, deveu haver de tocar bastants àmbits
perquè hi ha des de l'atenció més assistencial
a una atenció potser psicològica
i, a part de les necessitats bàsiques,
com pot ser tenir un llit o poder menjar, no?
Sí, aquí tenim treballador social
i tenim psicòleg, psicòloga.
Llavors, doncs, amb aquestes dues figures
es treballa tot el que és la vessant psicològica,
la vessant més personal
i la vessant més de recursos a la xarxa del municipi.
Intentar que la gent,
a part de la recuperació personal que fem
a nivell psicològic,
després també que això es posi a la pràctica
i es pugui dur a terme al que és la ciutat.
Vull dir, que vagin trobant associacions
o llocs per anar a fer de voluntari,
que puguin anar agafant ells una miqueta
el ritme del que fem normalment la gent
que estem estructurada.
Però suposo que la reinserció
deu tenir bastantes dificultats
perquè, a més, ja no és tan sol gent
que potser s'ha trobat sense casa o sense feina,
sinó que, com comentaves tu,
poden acumular altres problemàtiques,
com una toxicomania, un alcoholisme
o d'altres problemes.
Com ho feu?
D'entrada, el que demanem
per entrar al projecte Hèrcules
és gent que ha entrat per tres dies,
els hi ha allargat una miqueta més
perquè veiem que hi ha una predisposició,
que hi ha unes ganes de canvi.
El que demanem, primerament,
és motivació pel canvi.
O sigui, tu no pots amb una persona
fer-la canviar si no en té ganes.
Llavors, el que intentem
és que aquesta persona
tingui ganes de canviar la seva situació actual,
estigui, per dir-ho d'alguna manera,
en actiu amb l'alcohol
o estigui en actiu amb algun tipus de droga,
però que tingui que digui
ja no puc més, vull canviar,
ja no aguanto més.
Llavors, és quan intentes donar-li uns dies més,
10, 15, 20 dies, un mes,
està com en un impàs,
com si fos de mitja estada,
i llavors tu vas observant,
vas observant aquesta persona,
si realment belluga,
fa el que li dius.
D'entrada, quan hi ha una toxicomania
i un alcoholisme,
el primer que fem,
estem en coordinació amb el CECAS,
amb el Centre Català de Solidaritat,
de tractament de toxicomania,
el primer que fem,
doncs, és que vagin al metge,
a CECAS,
posen en pauta,
i llavors, doncs,
bueno, es queden,
com...
es queden, doncs,
amb el tractament,
i quan comencen ja
a portar uns dies en tractament,
comencem a treballar altres coses.
Llavors, el que fem és
signar un contracte terapèutic
amb la psicòloga.
I al moment que s'assigna
el contracte terapèutic,
s'entra ja en el projecte.
És un treball complex,
m'imagino, també.
Sí, sí, sí que és complex,
perquè, bueno,
la gent som...
cadascú tenim les nostres
particularitats
i les nostres petites,
doncs,
diferències.
Llavors, bueno, clar,
hem de conviure
el que són la gent d'Hèrcules,
comparteixen habitació,
i, bueno,
també és la convivència,
doncs, al dia a dia,
no?
I de vegades no és senzill.
Ara també sentíem aquí de fons
tot un grup de joves
que estaven pujant per les escales,
que estan visitant
la casa del 31.
Aquest dia, doncs,
esteu fent aquesta tasca
de conscienciació
amb jornades de portes obertes,
no?,
per donar a conèixer
la vostra feina.
Sí,
intentem
donar una miqueta de ressò
a la campanya
que,
des de Càritas Espanyola,
es fa...
des de fa uns anys.
Aquí a Tarragona
no l'havíem...
l'havíem treballat
a Càritas,
però no l'havíem donat
a conèixer
al carrer, no?
i aquest any vam pensar
que vam començar
el diumenge
amb una jornada
de voluntariats
i l'hem allargat
durant tota la setmana,
doncs,
perquè pensem
que és important
que la gent del carrer
sàpiga,
doncs,
que hi ha 20.000 persones
al carrer,
no,
la gent del carrer,
la gent de la societat,
la gent que està a Tarragona,
doncs,
se n'enteri
que hi ha molta gent
al carrer,
vull dir,
que ara ve el fred,
a l'estiu,
doncs,
bueno,
és més fàcil
viure al carrer,
però que no hi ha,
bueno,
que no hi ha massa recursos,
doncs,
per aquesta gent,
no?
El que també et volia preguntar
és,
d'aquesta gent
que fa estades
més aviat curtes,
suposo que pot ser
que siguin tres dies aquí,
llavors marxin,
però al cap d'un temps
tornin,
això potser
també us facilita
a l'hora
de fer-ne un seguiment
d'aquestes persones?
Sí,
aviam,
hi ha molta gent
que repeteix,
aquí a la casa
cada sis mesos
poden tornar,
abans de sis mesos
no deixem tornar,
aviam,
és curiós
perquè és com una situació
que en pocs països
es dona,
vull dir,
aquí a l'estat espanyol
hi ha molta gent
que et dona tombs,
vull dir,
no sé si és que nosaltres
ho hem propiciat,
però bueno,
de Tarragona
se'n van a Castelló,
de Castelló se'n van a València,
de València se'n van a Còrdoba
i pujen per amunt
i fan Galícia
i això no,
aviam,
no és un fet
normal
en altres països,
és un fet
doncs que aquí
està molt arrelat
i potser és perquè
els serveis
com ara nosaltres
i altres serveis
donem espais
curts de temps
i per això
treballem molt
els altres dos projectes
de més llarg estada
perquè pensem
que la gent
si vol estructurar-se,
si vol tenir una feina,
si vol realment
tornar a inserir-se
a la societat
necessita un espai
i una miqueta
és el lema
d'aquesta campanya
l'habitació
d'en Joan,
de l'Eva,
de l'Omar,
persones sense llarg,
persones,
reclamem una miqueta
l'habitació,
que és el mínim,
el que tenen aquí
és una habitació,
però un pis,
una política social,
una miqueta,
doncs,
d'habitatge,
perquè és que
com et vols recuperar,
com vols intentar
inserir-te a la societat
si et manca
el que és
el sostre,
no?
El que m'ha agradat
de la campanya
és precisament això,
que en lema
introduïu els noms
propis de diverses persones,
com volem indicar,
que són persones
individuals i concretes
les que es troben
en aquesta problemàtica.
Oh, clar,
quan tractes cada dia,
ara has vist passar
amb un,
amb l'altre,
i dius adéu tal,
adéu qual,
vull dir,
ja em tenen cara,
vull dir,
quan els coneixes
i veus com són,
doncs, bueno,
cadascú,
vull dir,
tots tenim,
no?,
Si et sembla,
Iolanda,
parlem un moment
amb la Victòria Forns,
que és la responsable
d'acció social
de Càritas i Ossesana,
perquè Càritas
és,
de qui depèn
aquesta casa
del Transaunt
d'aquí de Tarragona?
Bé,
la casa d'acollir
del Transaunt
depèn de Càritas
i Ossesana
de Tarragona,
és el titular,
el que sí és cert
és que després
hi ha un cofinançament,
podríem dir,
hi ha gairebé
un 50%
que ho financia
l'Ajuntament de Tarragona
i després hi ha
una petita subvenció
que rebem
de Benestar i Família
i el rest
ho assumeix
la Càritas
i Ossesana de Tarragona.
I ho assumeix Càritas,
suposo que a través
de donacions
dels seus associats.
Sí,
hi ha donacions,
algunes aportacions,
però a veure,
no les suficients,
és el que,
bueno,
ha sortit
en diferents mitjans
ara,
doncs tenim una certa
dificultat econòmica
perquè no tenim
els recursos econòmics
suficients,
tot i que hi ha
una aportació
importantíssima
de l'Ajuntament
que és una de les coses
que ens va garantint
la continuïtat,
no?,
el finançament
de l'Ajuntament
de Tarragona
i aquesta petita subvenció
que ara tenim
a través de Benestar
i Família,
però de fet
necessitem recursos econòmics,
hem anat intentant
aixugar una mica,
no?,
tot el que era,
no dèficit,
perquè no podem dir dèficit
perquè en realitat
Càritas i Ossesana
ho està assumint,
no?,
però sí que,
bueno,
necessitaríem
més recursos econòmics,
no?
Recursos econòmics,
sí,
també,
per exemple,
un dels serveis
que oferiu
és el de rober,
el de donar roba,
això suposo que també
és a través
de les recollides
de roba
que periòdicament
fa Càritas.
Sí,
efectivament,
a través del programa
Filigrana
que és la reutilització
de la roba usada,
no?,
aleshores aquí
hi ha servei de rober
però també
el que s'intenta
és que la persona
que passa per la casa
també pugui anar
als robers Filigrana
i per tant
que ells vagin
i també
puguin escollir
quines són
les peces de roba
que volen.
Aquí tenen aquest servei
però quan ja la persona
està més temps aquí
se'ls recomana
que vagi
als robers Filigrana
per tant
que puguin anar
com qualsevol de nosaltres
que entrem en una botiga
que remenem
que ens provem
tenim amb provadors
que m'agrada més
una caçadora texana
m'agrada més una de pell
per tant
que puguin entrar
també en la normalització
en tots els espais.
Aquest rober Filigrana
si no ho tinc mal entès
també forma part
dels programes
de reinserció laboral
que teniu Càritas
em sembla que hi treballa
gent
amb dificultats
de trobar feina
o...
A veure,
hem fet petits contractes
i ara sí
que el projecte
que volem tirar
més endavant
és de fer
una mena d'empresa
d'inserció laboral
és un projecte de futur
però sí que s'han fet
d'entre beques
i petits contractes laborals
temporals
que han ajudat
a persones
a sortir de determinades situacions
però estem apostant
per una línia
molt més clara
a través de la creació
d'una empresa
d'inserció laboral.
I què demanaríeu
a les institucions
perquè mirant una mica
els papers
fa cara de patiment
ha mirat
en cara de circumstàncies
mirant els papers
la majoria
de cases d'acollides
que hi ha repartides
per arreu de l'Estat
depenen moltes
o de Càritas directament
o d'altres
fundacions privades
moltes també
d'organitzacions
relacionades amb l'Església.
Sí, efectivament és així.
Sembla que hi ha
una sensibilitat especial.
També n'hi ha
de públiques
però majoritàriament
són de càritas
i d'entitats
o fundacions
o entitats privades
o sense fany de lucre
i moltes d'elles
d'identitat religiosa.
Demanaríem
una mica
el que estem demanant
en aquesta setmana
de sensibilització
que no és un tema
que ens és alier
que no els hi passa
només als altres
que també ens hi podem
trobar nosaltres.
A les nostres vides
en determinats moments
per problemes personals
i estructurals
ens hi podem veure
abocats.
Per tant,
fer-nos una mica
més nostre
el problema,
la situació
i que hi posem
tots el coll,
les entitats públiques
i les entitats privades.
N'hi ha de públiques
que ja estan col·laborant
i el mateix esforç
que fa amb nosaltres
l'Ajuntament de Tarragona
el demanaríem
d'altres administracions
també,
perquè,
a veure,
que hi hagi una casa
d'acollida
al Transaona a Tarragona
vol dir que nosaltres
estem donant servei
a gent que poden ser
d'Altafulla,
de Torre d'Embarra,
de Cambrils,
de Falset,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
donem un servei
per molta gent,
que la demarcació
és àmplia.
D'aquí de la demarcació
de Tarragona
imagino que també
ve molta gent de fora
el que ens comentava
la Mercè
que és gent que va
rodant per tot l'Estat.
Sí,
sí,
efectivament,
molta gent
i també
el fenomen de la immigració
també tenim persones
immigrades,
que això ara
ho parlàvem
amb la primera visita
que hem tingut
d'alumnes de treball social,
això no és una casa
d'acollida
per a persones immigrades,
perquè a més a més
un immigrat
no és un transaú
no té per què ser-ho,
és una persona
que potser ve
absolutament estructurada
amb una vida
absolutament organitzada
en el seu país d'origen
però arriba aquí,
no té papers,
no pot llogar
un habitatge,
no té feina,
no té recursos econòmics
i per tant es veu
una mica abocat
a viure al carrer,
però no té l'estructura
que diríem d'un sense sostre.
Per tant,
temporalment
pot ser un servei
que nosaltres li oferim,
però són dues coses diferents,
però si ens trobem ara
que estem suplint
la manca d'altres serveis alternatius
més pròpiament
per a immigració.
I d'altra banda
ara esteu realitzant
durant aquesta setmana
aquesta campanya
de sensibilització
que dura encara fins diumenge,
teniu encara uns quants actes
per celebrar.
Sí, efectivament,
encara tenim
unes quantes visites
d'instituts
que per aquí ens estan esperant,
més alumnes de treball social
i després...
Ah, bueno,
dissabte tenim...
És que m'apuntava ara la Mercè,
ja m'ho sé,
m'ho sé.
A veure,
dissabte tenim una xocolatada popular
que a més a més
ens sembla que és una activitat
interessant
perquè la farem davant de la casa
d'acollida del Transaú
aquí a Peixateries Velles
i a més a més
és una activitat
que porten els nois
i els joves
que estan en el programa Hèrcules
que és aquest que us explicava
la Mercè
de reinserció sociolaboral
i ells estan molt animats
i molt implicats
i us he de dir
que han participat en altres actes
que hem organitzat.
Ahir mateix vam fer un cinefòrum
que va estar molt interessant
que el vam fer...
vam passar la pel·lícula
Los Lunes al Sol
i va estar conduït
per la doctora Montserrat Soronellas
que és doctora en Antropologia
i van assistir
a alguns dels joves
que tenim en el programa Hèrcules.
A més a més,
fins i tot després
vam establir una mica de davant
la Mercè,
la Núria Ullé
que és la treballadora social
que tenim a la casa i jo
i era molt interessant
com ells havien vist reflectits.
Vam fer un concert
també benèfic
en el que va participar
la Mercè Ubiol
i la Diane Baker
i ara ens queda
la xocolatada
i ens queda
el diumenge
que això serà
dissabte a les 11 del matí
davant de la casa
convidem a que vingui tothom
és una activitat
també una mica festiva
vull dir
dinàmica
i després
ens queda el diumenge
la jornada de portes obertes
de les 10 fins a la 1 del migdia
tothom que vulgui
de Tarragona
o no
pot venir a visitar la casa.
Jo també el que voldria
i això no sé quina de les dues
m'ho podria explicar millor
si la Mercè
o tu Victòria.
Una mica
quin és el perfil
de la gent
que ve aquí
a la casa del Transgunt
perquè ara comentaves
que hi ha més places
per homes
que per dones
però que cada vegada
teniu més dones.
Quina de les dues
m'ho faré?
La Mercè.
Sí, mira
normalment
el perfil
és
una persona
bastant jove
d'entre
25 i 40 anys
això és la majoria
després no vol dir
que n'hi hagi de més grans
i de més joves encara
i llavors
hi ha molta
hi ha molta persona
que ve
perquè ha perdut la casa
per desnonaments
hi ha molta gent
doncs
que ve
amb una toxicomania associada
molts d'aquests
també
doncs
tenen una malaltia mental
associada
i cada cop
cada cop
hi ha més dones
cada cop
vull dir
últimament
hi ha hagut
un increment important
de senyores
de noies
doncs al carrer
això implica
un canvi de tendència
potser
hi ha hagut
algun canvi social
que ho afavoreixi
o és que abans
senzillament
no recorrien
aquests serveis
suposo que
el que de la dona
i l'home
és per lo bo
i per lo dolent
vull dir
m'imagino que
és el fet
social
que la dona
cada cop
abans era l'home
perquè la dona
estava més a casa
potser
i ara
doncs
ens trobem
qui treballem
treballem tant
les dones
com els homes
i qui per la dona
l'apartant la dona
com l'home
i qui
té una addicció
la té tant l'home
com la dona
vull dir
aquesta igualtat
és per lo bo
i per lo dolent
m'imagino
m'he deixat dir
que també hi ha
els minipensionistes
són
gent jubilada
o gent
amb una discapacitat
llavors té una PNC
té una invalidesa
i aquesta PNC
aquesta pensió
no contributiva
et dona
doncs
240 euros
240 euros
al mes
i clar
amb això
el que pots fer
és estar 10 dies
en una pensió
i 15 dies
al carrer
i llavors
aquest potser també
és el que dèieu
després que
intenteu tramitar'ls
a una plaça residencial
sí
sí
vull dir
amb les persones
que venen aquí
ja tenen l'edat
inclús es pot demanar
doncs
abans d'hora
amb un
amb un tràmit
concret
doncs
pots demanar
abans de 65 anys
però intentem
doncs
aquesta persona
quan passa per aquí
per la casa
ja acabi
doncs
d'anar més
intentem
acabar amb processos
d'emarginació
amb processos
de
de sense sostre
vull dir
que la màxima
gent que passi
per aquí
per la casa
quan surti
i acabi
amb un recurs definitiu
sigui per majors
de 65 anys
o sigui
doncs
perquè han trobat feina
i puguin
inserir-se
laboralment
i Holanda
si et sembla
ara parlem un momentet
amb la Laia Vila
i amb la Lluís
molt ràpidament
perquè les proves
s'estan florint
i aquí
de tota l'estona
que porten esperant
vosaltres sou estudiants
de treball social
oi?
a veure
tu ets la Laia
oi?
explica'ns una miqueta
havíeu estat abans
a la casa del Transamunt
coneixeu aquest servei?
no, no
no el coneixíem
i heu vingut
a través de la facultat
sí
què és el que heu vist
i què és el que us ha agradat
va, sense timidesa
les dues
Benís
bueno, jo m'ho esperava
una miqueta així
bueno, m'esperava
també m'esperava
que acollís
gent de la
gent de la ciutat
no?
però bueno
més o menys
sí que m'esperava
un lloc on
on els oferissin
una mica de suport
on dutxar-se
i bueno
i ajudar professionals
si volen
si volen
iniciar el canvi
vosaltres dues
doncs ara ho dèiem
sou estudiants
de treball social
suposo que ja esteu
especialment
fent aquesta carrera
especialment conscienciades
amb aquestes problemàtiques
sí, sí
bastant conscienciades
a mi el que m'ha sorprès
de la casa
és que m'esperava
potser em parlava
de tan segurs
després és una infraestructura
com més tret
i que bruta
tot arrelat
no?
amb el mateix entorn
i no veus
que és com una llar gran
potser les habitacions
que és el que ens comentaves
que
que hi ha menys intimitat
perquè no
no hi devem haver recursos
però en canvi
doncs tenen la seva cuina
seva mini biblioteca
seva sala d'estar
vull dir que està bastant
intentant que
se sentin com a casa
suposo que un dels temes
que deveu tractar
al llarg de la carrera
precisament
és el problema
de la gent
que viu en situacions
més o menys marginals
i que en un moment determinat
es poden trobar sense llar
llavors una mica
què és el que us expliquen
per poder fer-hi front?
bé, el primer que ens diuen
és que
no pots fer-hi res
si la persona
no està conscienciada
que
que per més
que tu
t'involucris
o ofereixis recursos
si la persona
posa com a una paret
no pots fer-hi res
però clar
sempre s'ha de
com
de motivar
la gent
abans em sembla
que comentàveu
que no coneixíeu
Càritas
bueno sí
no havíem parlat
a la classe
i això
però no
no havíem vingut
aquí
a visitar
sabíem del recurs
però no
no coneixíem
ni el que feien
ni les instal·lacions
ni res
i vosaltres
com a futures
professionals
espero
d'aquest àmbit
del treball social
com ho veieu
el fet
que en molts casos
segueixin sent
les fundacions privades
l'església
qui continuï
donant aquest tipus
de servei
home
és que sempre
hi ha el mateix problema
no?
els diners
és el problema principal
però
no sé
jo crec que ens hem de
que tothom s'hauria de conscienciar
una mica
que a part d'això
només hi ha una casa
de 30 segons
i a més
té problemes econòmics
i hi ha 20.000 persones
al carrer
jo suposo que
no sé
hauríem de fer
una mica de pensament
i qui pugui
doncs
ajudar una mica
doncs
ens quedem una mica
amb aquest missatge
gràcies a la Laia
i a la Denise
per haver-nos explicat
una mica
quina és la impressió
després d'aquesta visita
que hem fet
al llarg del matí
i també
gràcies a la
Mercè Navarro
i a la Victòria Forz
per haver-nos explicat
una mica
tots els detalls
del funcionament
de la Casa del Transseón
gràcies Victòria
gràcies a vosaltres
i també moltes gràcies
Mercè
moltíssimes gràcies
a vosaltres
doncs
si et sembla
Iolanda
finalitzem aquí
ho deixem aquí
Anna
aquesta mica
de crònica
del que és la vida
a la Casa del Transseón
d'aquí de Tarragona
la vida
a la Casa del Transseón
doncs
em va passant
un dia es repeteix
a l'altre
probablement
cada persona té una cara
i un nom
no hi ha un perfil
un i però tots ells
formen part d'aquest col·lectiu
disortadament
ampli de la nostra societat
persones
sense sostre
persones en molts casos
sense futur
és tasca
imaginem
de tota la comunitat
que trobin aquest espai
en la societat
i hi ha un punt important
que comentava
la Victòria
i és que qualsevol persona
és susceptible
de trobar-se
en una situació
com la que es troben
algunes d'aquestes persones
que s'hostatgen
de manera temporal
i de pas
a la Casa del Transseón
de Tarragona
que està situada
a la Peralta
si vostès volen acostar-se
i pensin que diumenge
hi ha una jornada
de portes obertes
entre les 10 del matí
i la 1 del migdia
ara passa un minut i mig
de dos quarts d'una
fem una pausa
i un dijous més
fem esports
amb el Patronat
Municipal d'Esports
i la 1 del migdia
i la 1 del migdia
i la 1 del migdia