Dos quarts d'onze del matí, continuem el matí de Tarragona Ràdio
després de compartir una estona amb el Miguel Escalona,
l'entrenador de la Natàlia Rodríguez,
del que, com us anunciàvem, estarem molt atents de cara al mes d'agost
per veure si aquesta atleta tarragonina de Torrefort
concretament aconsegueix molts rècords, moltes medalles i molts èxits
en els Mundials de París del 23 al 31 d'aquest mes que ve.
Nosaltres continuem el matí de Tarragona Ràdio
i ho fem amb una previsió de festes majors.
Ja ho sabeu que hi ha molts barris que aquests dies a Tarragona
estan celebrant les seves festes d'estiu.
Un d'ells és el barri dels carrers cronistes AC, Hernández Saneuja,
Maria Cristina i López Pelaez.
Per parlar d'aquestes festes que són relativament recents,
tot i que ja porten una trajectòria des de l'any 82,
hem volgut convidar el secretari de l'Associació de Veïns,
en Josep Maria Llort. Josep Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Suposo que contents que hagi tingut tal consolidació,
perquè ja estem parlant, clar, l'any 82 potser ens sembla d'aquí a poc,
però és que de fet ja fa molts anys que porten en marxa.
Déu-n'hi-do.
L'any 1952 va ser en els darrers anys que es van fer les festes,
i han estat 30 anys i el 82 es van tornar a recuperar.
Però ara ja portem gairebé, si no calculem malament, 20 anys de festes.
Correcte. Exactament, portem 22 anys seguits.
22 anys seguits. Correcte.
Unes festes que, a més, hem estat fullejant una mica el programa
i tenen de tot per tots els gustos.
Sí, nosaltres fem unes festes, diguéssim,
que a part del principal que és les barges, les orquestres,
doncs fem coses també de cultura, populars.
Per exemple, tenim una cosa que és molt important,
que és avui mateix el divendres, a les 10,
que és el ball de la Reina Maria Cristina,
que és on fem una petita enseinet,
una representació teatral de la Reina Maria Cristina,
on el bisbe López Felaez,
el cronista CC, un escritor,
i un escolar,
i el cronista CC.
Llavors fem, diguéssim, una representació
amb sàtires de tota l'actualitat,
terragonina, espanyola, mundial,
i doncs és una cosa, diguéssim,
que només se fa en aquest barri, diguéssim,
les altres festes no fan això.
O sigui que destaquem especialment avui,
a dos quarts d'onze,
el ball de la Reina Maria Cristina.
Perquè vosaltres, entre els tres carrers,
aplegueu una quantitat de personatges il·lustres.
Exacte, correcte.
Sí, sí, sí, i a més,
vull dir, afegim un escolar
per ficar-hi una mica de salsa,
i doncs és una cosa,
és un seinet, és un seinet.
A veure si us picaran la cresta.
No, no, no,
els polítics ja venen,
estan tots a primera fila,
vull dir, ja ho aguanten bé.
Tenim també, doncs,
i començar per divendres,
que és avui el primer dia de festes,
amb jocs infantils,
a primera vegada de la tarda,
per la Mainada,
una xocolata de Popular,
un taller d'art escèniques.
Sí, això és del Pere Tuvilla,
que ja vam presentar aquesta obra de teatre,
ho vam presentar a la laboral,
és un obra de teatre amb música,
dansa,
i vull dir,
està bé,
és una novetat.
I, evidentment,
després del ball de la Reina Maria Cristina,
que és el que us recomanem,
la ciutadania de Tarragona,
cosa que us costeu,
que arribeu una estona,
aquesta és la intenció,
a dos quarts d'onze,
a les 12,
evidentment,
hi ha la Rebella Popular del barri.
Passem a dissabte,
que en destacaríem,
perquè el dissabte ja sí que esteu tot el dia amb marx,
Sí,
el dissabte i el 11 de matí
ja fem coses per la canalla,
també,
fem jocs de botifarra,
que és una tradició,
doncs hi apunta bastanta gent.
I la primera trobada de plaques de cava,
que a mi ha sigut una cosa
que m'ha cridat molt l'atenció.
Sí,
això en guany és nou,
doncs ja,
inclús s'han trucat molta gent
de fora de Tarragona,
de persones demanant a cava,
però els han dit que,
fins que no sortint al barri,
vull dir,
no s'hi poden donar.
Llavors,
treiem una placa nova,
les dues plaques estan catalogades,
i amb la placa aquesta de Rosmes,
que és una placa nova,
llavors,
regalem una placa del barri.
Ah, molt bé.
Amb l'escut,
amb la teva de Tarragona,
i hem feixit el premi,
que és el que donem al Josep Maria Salvador,
llavors hem feixit la placa aquesta,
i són dues plaques catalogades,
i ja van molt buscades.
És força curiós,
perquè hi ha molta gent,
de fet,
molta més de la que ens pensem,
que es dedica a col·leccionar-les,
a buscar-les.
Hi ha molt d'ambient,
hi ha molt d'això, sí.
Continuem amb més coses,
per exemple,
hi ha una entrega de regals
als nadons del barri.
Sí,
això perquè,
ho vull dir,
l'entralitat,
diguéssim,
no va gaire amunt,
doncs llavors,
ja,
tots els que neixen durant l'any,
doncs els fem un lot complet,
que doncs,
la farmàcia,
doncs,
diguéssim,
en tots els nadons.
Un complet,
vull dir,
de tot,
vull dir,
és per molts mesos,
tindre el nadó ja ben sortit.
Tenim una Santa Missa,
a dos quarts de vuit,
a la parroquia de Sant Fractuós.
Sí, correcte, sí.
Com que allà tenim,
es donen la casualitat
que tenim dues parroquies,
cada any la fem en un lloc.
Tenim la parroquia de Sant Francesc
i la parroquia de Sant Fractuós.
I després,
per tots els gustos,
una audició de sardanes
per un costat,
a dos quarts de nou,
i una miqueta més tard,
un concert de rock.
Per què no se'ns queixi ningú?
Sí.
No sigui que els joves
ens marxin de marx.
La sardana
sempre ha sigut tradició,
vull dir,
sempre fem sardanes,
i a més a més,
qui no hi vulgui,
per als més joves,
un concert de rock.
I evidentment,
a mitjanit,
una altra rovella popular.
La rovella forta,
diguéssim,
que és l'Lixabtoni,
que ve l'Orquestra Bona,
que no ve l'Orquestra Cadillac.
Això,
el dissabte,
dia 26,
i continuem amb el dia 27,
on,
de bon matí,
la gent es pot apuntar
a la tretzena cursa popular
i la dotzena cursa de patins.
De patins, correcte.
Aquestes són,
ja també tradicionals,
aquestes curses,
i després d'això,
ja ve, diguéssim,
per recuperar les forces
que la gent ha corregut,
doncs fem l'esmorzar popular,
que esteu invitat,
vosaltres també si voleu vindre,
vull dir,
tots esteu invitat.
A dos quarts d'onze.
Sí, exacte.
Doncs allà,
amb pan en tomàquet,
amb botís,
vull dir,
amb bon vi,
del priorat,
doncs...
Res de cruç enèxica.
No, no, no,
un bon esmorzar.
Un bon esmorzar.
Sí, senyor.
Un bon esmorzar fort,
perquè molts correm la cursa
i doncs s'aixequem de matí
a preparar-ho tot,
doncs ja hem de recuperar les forces.
I a les vuit del vespre
us venen els xiquets de Tarragona,
els xiquets del Serrallo,
fer una exibició.
Exacte, sí,
això també l'exhibició castellera
també és tradicional,
enguany venen els xiquets de Tarragona
i els xiquets del Serrallo
i esperem que puguin fer els castells
doncs que estiguin al seu abast.
I tanquem a les onze,
més tranquils,
no toca a Rebell,
el diumenge que molta gent,
tot i que estiguem ja pràcticament
al mes d'agost,
encara no té vacances,
tranquil·lament a les onze
una cantada de Vaneres.
Això també és tradicional,
de festes majors.
22, sí.
Són una sèrie de veïns
que us heu ajuntat,
que a poc a poc us enou constituïn
i heu tingut voluntat
de continuar o d'oferir
al barri aquesta cohesió.
Que Déu-n'hi-do, no?
Com va començar tot el plegat?
Com ha anat tot, Josep Maria?
Doncs això,
la recuperació de les festes
ho va fer el malguanyat
veí del barri,
Josep Maria Sabadó i Orpí,
que enguany també,
vull remarcar també que enguany
s'ha inaugurat una plaça del barri
en nom seu,
que fa més giscaig
que la va enllorar l'alcalde
i, doncs, vull dir...
De fet, podreu,
si agafeu les festes del barri,
si us podeu facilitar un programa,
les seves pàgines finals,
si no recordo malament,
l'hem estat fullejant aquest matí,
hi ha, doncs,
aquestes inauguracions,
la remodelació de la plaça
en Sant Clavé,
que també us queda força proper,
i la inauguració
de la plaça Josep Maria
Salvador i Orpí.
Portava un nom
que va ser director
de la Caixa Tarragona
i, doncs, la remodelada,
vam pensar que el millor monatge
que podien reteix el Josep Maria
doncs era dedicar-li
una plaça al seu barri
i l'Ajuntament ho va acceptar
i ho ha quedat molt maca
i, doncs...
I a partir d'aquí
comenceu a recuperar
la convivència al carrer
de la gent del barri.
Exacte, sí.
Encara, vull dir,
és un barri
que encara hi ha
bastanta gent gran,
vull dir que guarden tradicions
i molta gent gran
encara va a veure
les darreres festes,
doncs, encara
és un barri coaginat,
diguéssim,
que tothom es coneix, diguéssim.
I quina és la participació
d'altra gent de Tarragona?
Perquè també aquestes festes
són de venir gent
de tota la ciutat
a passar-les al barri.
Sí, sí, sí, vull dir,
no és solament
i nosaltres no volem
que sigui només
pels quatre veïns,
volem que sigui oberta
a tota la ciutat
i que vinguin a participar,
vull dir,
que vinguin al Morzà,
que vinguin al Vermut,
que vinguin als castells,
que ve molta gent,
inclús veuen gent
de Valls,
de Villafranca,
Valls als castells,
vull dir que, doncs...
A més és que teniu
dues colles castelleres
a punteres fent l'excepció.
Esperem que facin molts castells,
no?
I vull dir,
és una festa oberta a tots.
Doncs amb això ens quedem,
amb Josep Maria,
una festa oberta a tots.
Ja sabeu on heu d'anar
aquest cap de setmana.
Per cert,
quant de temps
heu estat treballant abans?
Perquè és completíssim
el tema de festes.
Sí, anant-vos després
de Setmana Santa
ja comencem a preparar-ho tot
i, doncs,
i clar,
hi ha molta afanyada,
s'han lligat molts caps
i, vaja,
qui ho sap
ja sap que porta temps.
Hi ha hores lliures
i ja hem fet, no?
Exacte, sí, sí.
Doncs moltíssimes gràcies,
Josep Maria,
per venir,
fer-nos cinc cèntims
de les festes del barri.
Ja ho sabeu,
de Cronista Sassé,
Hernández Sanuja,
Maria Cristina i López Pelaez,
un conjunt de personatges
que una mica animaran
o posaran l'esperit
a una festa
on tots els tarragonins
ja estan convidats.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-s'hi, bon dia.