Dos minuts i seran tres quarts de dotze del matí.
En aquest matí de dimecres seguim endavant.
Deixem enrere l'espai setmanal que dediquem al món de la salut
i que realitzem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
I ara abordem una de les qüestions d'actualitat de la jornada.
De fet, és la notícia avui de portada pràcticament a tots els diaris.
Segurament milers de persones per primera vegada avui
han pres consciència de la importància d'aquest projecte anomenat ITER
i han pres consciència justament perquè avui tots els mitjans de comunicació,
ja ahir i avui també a la premsa escrita,
es fa ressò a través de les seves primeres pàgines de la visita
que van fer ahir a Bandellós el president del govern espanyol José María Aznar
i el president de la Generalitat Jordi Pujol.
Van anar a Bandellós per donar suport a la candidatura d'aquesta localitat,
d'aquest municipi, per acollir el projecte ITER,
projecte de Centre d'Investigació Internacional sobre Fusió Nuclear.
Nosaltres volem explicar o intentar entendre de manera clara i planera
què significa, què vol dir aquest projecte ITER.
Per això hem contactat a través del telèfon
amb el vicerrector de Política Científica de la Universitat de Rovira i Virgili,
el senyor Xavier Correig.
Senyor Correig, bon dia.
Bon dia.
Avui que tothom segurament veu aquestes imatges a la premsa,
ahir ho va veure a través de la televisió,
segur que molta gent es pregunta què és realment aquest projecte ITER.
Com ho podríem explicar de manera planera, perquè la gent ho entengués?
Sí, miri, el projecte ITER és un projecte de demostració tecnològica
de l'obtenció d'energia a través de la fusió nuclear.
I per tant, diguem-ne, és un experiment tecnològic.
El que passa és que és un experiment tecnològic extraordinàriament complex
i que requereix d'unes inversions i d'uns coneixements científics
que són molt elevats i que per tant és necessari, diguem-ne, un consorci internacional.
Es tracta, doncs, d'un experiment per aconseguir, per obtenir una nova manera d'energia.
Efectivament. L'energia, diguem-ne, nuclear tradicional és l'energia de fissió,
la de les centrals nuclears, que ja està demostrada,
i aquest tipus d'energia no és de fissió sinó que és de fusió.
És un tipus d'energia semblant, bueno, de fet és la mateixa que ens arriba del Sol.
I hi ha hagut treballs científics que han demostrat que és possible
obtenir energia en la fusió nuclear, el que passa és que no s'ha demostrat encara
que hi hagi reactors que puguin obtenir-la de forma continuada.
I això és el que es vol demostrar en aquest nou experiment dins el projecte ITER.
O sigui, que és capaç l'home de construir un reactor que pugui produir energia
per fusió nuclear de forma continuada.
Si aquest experiment és positiu, podria passar-se ja a demostrar
la viabilitat, diguem-ne, econòmica i, per tant,
la construcció de reactors, diguem-ne, comercials.
Però ara estem encara en l'etapa de demostrar que tecnològicament
és possible construir reactors termonuclears de fusió.
Aquest experiment, en temps, quant trigaríem?
Bé, doncs sembla que l'etapa de muntatge està entre 5 i 10 anys,
l'etapa d'experimentació són uns 20 anys i després hi ha una etapa de desmuntatge
també relativament llarga.
És un experiment molt dilatat en el temps.
Un experiment dilatat i unes instal·lacions, deia vostè, molt complexes.
Molt complexes.
Sí, pensem que la inversió que es necessita està entorn als 4.500 milions d'euros,
que és una inversió extraordinàriament elevada.
Després de l'estació espaial internacional seria el projecte científic més gran
que hi ha hagut mai al món.
I això indica que els problemes tecnològics que hi ha per resoldre
són molt elevats.
Es necessiten unes instal·lacions amb materials i amb estructures complexes
i, per tant, s'ha requerit un consorci internacional.
En aquest context internacional que vostè ha assenyalat,
què ofereix bandallós que potser no puguin oferir altres territoris del món,
altres municipis, altres llocs?
Bé, en aquests moments hi ha quatre candidatures,
al Canadà, al Japó, a França i aquí.
Nosaltres creiem que l'emplaçament de bandallós
des del punt de vista tècnic és molt bo.
És molt bo perquè logísticament estem a prop del mar.
Això fa que tot el que és la construcció de les instal·lacions
és més senzilla perquè hi ha peces extraordinàriament grans
que podrien venir via vaixells.
Després també la proximitat a les centrals nuclears és molt necessària
perquè per posar en marxa aquest reactor de fusió
es necessita energia elèctrica abundant que hauria de venir de les centrals.
Després també és una regió molt atractiva des del punt de vista de la qualitat de vida
i per tant les persones, la comunitat científica que vindria de fora
creiem que tindria un marc de vida amb molta qualitat.
i per altra part també aquí a l'estat espanyol
hi ha centres especialitzats en fusió d'un nivell internacional molt elevat
com és per exemple el Fiamat
que són els que han elaborat i estan dirigint el projecte ITER
des del punt de vista tècnic.
Per tant creiem que és una candidatura amb moltes possibilitats.
Ara perquè també la gent ens entengui
encara no hem arribat a la final podríem dir
com si això fos una competició esportiva
ara estem en una fase de semifinals
perquè la Unió Europea el que ha de decidir d'aquí un parell de setmanes
és si tria entre l'opció francesa o l'opció de Vandellós
o fins i tot podria haver-hi la possibilitat de portar les dues candidatures a la final.
Efectivament, ara el que es decidirà és
si es fa una semifinal prèvia entre França i Vandellós
i per tant queda eliminat uns els dos
o si es va a una semifinal de quatre equips al mateix temps.
I això, segons la informació que jo tinc,
és el que s'ha de decidir el dia 23.
També perquè la gent ens entengui,
moltes persones segurament al sentir parlar de fusió nuclear
han entès que podria ser un laboratori, un centre d'investigació,
és a dir, un projecte a llarg termini
relacionat amb l'energia nuclear tradicional.
Suposo que vostè ens ha d'explicar que això no té res a veure, no?
No.
És energia nuclear perquè, de fet, el que estem fent
és combinant nuclis d'àtoms per crear una altra matèria.
Però no té res a veure amb totes les connotacions
que té l'energia nuclear, diguem-ne, de fusió,
no té res a veure amb la fusió.
L'energia de fusió és una energia que no...
Igual que la nuclear, doncs, no crea emissions a l'atmòsfera,
per tant, no pot ser responsable de l'efecte hivernacle.
I al mateix temps, els residus que es creen pel seu funcionament
són nuls, cosa que amb l'energia de fusió no és així.
L'únic que crea són una quantitat mínima de residus
al final de la vida útil dels reactors.
Però és immensament inferior a el que passa amb l'energia de fusió.
Per tant, des del punt de vista mediambiental,
jo la qualificaria d'una energia neta.
En aquest sentit, doncs, no...
I a més a més, així com l'energia nuclear,
doncs, hi ha el problema de la reacció en cadena,
en el cas de l'energia de fusió, això és impossible.
Si hi ha algun problema amb el reactor,
la reacció es para immediatament.
Per tant, no hi ha cap risc de fuga de contaminació a l'atmòsfera.
Sí, finalment, la candidatura de Bandejosi és l'escollida.
Senyor Correig, podem calcular hores d'ara
l'impacte que podria tenir en el territori més pròxim,
és a dir, entre nosaltres?
A veure, l'impacte pot ser tremendo,
a molts nivells.
D'entrada, ja tenim un impacte, diguem-ne, mediàtic.
Catalunya entraria a formar part a la primera divisió científica mundial,
i per tant això és una mica incalculable,
com va passar amb les Olimpíades de Barcelona,
que la gent, molta part del món,
va saber on era Barcelona a través de les Olimpíades.
doncs ara una miqueta podria passar el mateix,
que Bandejos, Tarragona i Catalunya
seria conegut arreu del món
per un emplaçament científic de primera magnitud com és aquest.
Aquest és una primera conseqüència.
Després, per el que és tot el nivell per a la nostra universitat,
seria extraordinàriament important,
tenir una comunitat científica de més de mil persones a la vora,
això crearia unes sinèrgies extraordinàries.
Els nostres alumnes tindrien també la possibilitat de treballar allà,
podríem establir nous programes de formació, etcètera, etcètera.
Al mateix temps, pensem també que hi hauria,
i això ja és una vessant més econòmica,
hi hauria moltes empreses,
sobretot petites i mitjanes,
que auxiliars de tecnologies que s'utilitzin en el projecte ITER
que es vindrien a establir aquí
i que, per tant,
això significaria que empreses d'un elevat nivell tecnològic
es vindrien a establir a la nostra àrea geogràfica.
Això és molt important perquè,
com hem vist aquests últims mesos i aquests últims anys,
les empreses que només tenen un valor productiu,
que no hi ha valor afegit en els productes,
sempre tendeixen a anar a buscar mà d'obra millor de preu
i, per tant, marxar de l'Europa occidental cap a l'Europa de l'Est i cap al Magrib.
Això creiem que amb aquest tipus d'empreses no passaria,
perquè són empreses basades en el coneixement.
I al mateix temps també podríem dir que hi haurien conseqüències importants
per tot el que és la dinamització social i econòmica de tota la zona,
perquè, bé, moltes famílies amb un poder adquisitiu mitjà elevat
vindrien a establir-se aquí,
tota la família, no solament l'investigador,
sinó també amb els seus fills,
i, per tant, per el que és el municipi de Vandellós,
per Hospitalet, Tarragona, Reus, inclús Barcelona,
significaria una dinamització important.
I quin paper creu que podria jugar la Universitat de Rovira i Virgili
en el marc d'aquest projecte internacional tan espectacular
com el que estem comentant?
A veure, nosaltres, dins de les nostres línies estratègiques,
ens hem proposat, hem col·laborat ja amb el projecte ITER en el passat,
hem manifestat el nostre suport a la candidatura ITER,
hem rebut a les delegacions dels diferents països,
hem rebut també a una comissió d'avaluadors,
i nosaltres, la Universitat, creiem que hauria d'aprofitar
l'emplaçament d'aquest projecte,
primer per enfortir la nostra recerca i la nostra transferència,
tenim grups de recerca que estan treballant en vàries molt properes
a les del projecte ITER,
i per tant creiem que podríem establir sinergies positives.
Creiem també que a nivell de formació
podríem establir programes comuns
que formessin especialistes en aquestes tecnologies,
i per tant ens podríem vehicular a través dels nostres programes de doctorat
i a través dels nostres cursos de postgrau,
podríem ser un centre de referència en formació de científics
i també de personal auxiliar per treballar en aquest projecte,
i al mateix temps creiem que podríem col·laborar extraordinàriament
en aquest projecte aportant els nostres titulats
sobretot en les àrees d'enginyeria i en les àrees de ciències.
Es podria plantejar fins i tot una certa especialització, no?,
amb alguns estudis, amb alguns ensenyaments en concret molt vinculats
o bastant vinculats al projecte.
que sí, se'ns obren les portes sobretot a estudis de postgrau nous
relacionats amb el que és l'enginyeria nuclear
i el que és també en temes de materials, enginyeria física, etcètera, etcètera.
Comentàvem abans,
seguint aquella metàfora de les semifinals d'una competició esportiva,
les semifinals es jugaran ara, aviat, a finals de setembre,
22 i 23 de setembre,
i la gran final, quan és prevista?
Bé, això jo no l'hi puc assegurar,
però per la informació que disposo,
crec que serà a finals d'any, principis de l'any del 2004.
L'última decisió, la final,
tindrà un component polític evident.
Des d'un punt de vista més tècnic o més científic,
creu sincerament, senyor Correix,
que la candidatura davant d'allòs té possibilitats?
Jo crec que sí.
Jo crec que la candidatura ha funcionat molt bé.
Es va despertar tard, la candidatura,
aquesta és la veritat,
perquè per diferents circumstàncies no es van veure reals possibilitats fins ja.
De fet, és tard en relació a les altres candidatures,
perquè les altres ja portaven més anys treballant-hi,
però l'impuls que ha rebut aquesta candidatura
des del punt de vista tècnic i des del punt de vista polític
ha estat brutal.
Jo diria que, en aquest sentit,
a nivell tècnic, el Ciemat ha portat la direcció de forma impecable
i a nivell polític també hi ha hagut un compromís molt elevat,
molt elevat des del Ministeri de Ciència i Tecnologia
i també des de la presidència del govern,
com hem pogut veure recentment.
Jo crec que el govern espanyol i també el govern català,
no perdem de vista que Catalunya,
la Generalitat, ha estat també organitzant
des del punt de vista logístic
i ha donat suport polític també a totes les visites que s'han fet aquí
i ha coordinat una mica tota la candidatura.
Per tant, és un projecte que ha rebut molt de suport polític
des de Catalunya i des de l'Estat espanyol
i, per tant, jo crec que té molts números.
Potser el principal problema que s'ha d'enfrontar
és que França és un país amb una tradició
amb tecnologies nuclears molt elevada,
a prop de Cadaràix hi ha un centre d'investigació important
i després també França, des del punt de vista polític,
té un pes molt important.
Però jo crec que ara és una qüestió que està oberta.
S'ha fet el que s'ha pogut
i ara és una qüestió, jo diria, política.
Doncs en veurem com s'han resold.
Senyor Xavier Correig,
vicerrector de Política Científica de la Universitat Rovira Ibergili,
moltes gràcies per aquestes explicacions
perquè segur que ens han aclarit una mica més conceptes relacionats
amb aquest projecte ITER del qual avui tothom en parla tant
a propòsit de la visita que feien ahir els mandataris polítics,
el president del govern espanyol i el president de la Generalitat,
la visita que feien a Banda Llós.
Moltes gràcies per les seves explicacions i fins la propera.
Molt bé, jo també els vull agrair que m'hagin donat l'oportunitat
d'expressar les opinions a la seva entitat
i res més, fins la propera.
Gràcies, senyor Correig.
Adéu-sia, bon dia.
Gràcies, adéu.