President Pujol, bon dia.
Bon dia.
Com valora aquesta distinció, aquesta medallada d'or de la ciutat de Tarragona
que li vol lliure l'Ajuntament de la ciutat?
Què suposa per vostè?
Home, jo li estic molt agraït.
És una alegria, és una satisfacció que una ciutat o una institució catalana
m'honorin amb una distinció com aquesta.
De fet, ningú m'ha d'agrair res a mi.
I el que hagi pogut fer durant aquests 23 anys com a president de Catalunya
ho hauria fet millor o pitjor, ho haurà sortit millor o menys, o no tan bé.
Però, de fet, jo m'he considerat sempre que era la meva obligació fer-ho.
Per això era president.
I bé, al revés, i a moltes vegades em vull excusar si alguna cosa no surt prou bé.
O no s'ha pogut fer tot el que es volia fer.
Però bé, en tot cas, molt agraït, molt agraït, és un gran honor.
I espero, espero que em pugui ser digne.
No li puc dir res més, simplement que estic molt agraït.
Vostè, durant aquests 23 anys de president, i de fet abans,
ha visitat desenes i desenes de vegades la ciutat de Tarragona.
Ara, en aquest final del 2003, quina impressió general li fa a vostè, president,
la Tarragona actual, la Tarragona del 2003?
Home, Tarragona ha fet un canvi impressionant, no?
molt gran, no?, des del punt de vista turístic, des del punt de vista econòmic,
des del punt de vista d'imatge, des del punt de vista de, en fi,
de la qualitat interna dels seus carrers, de les seves cases,
des del punt de vista cultural.
Ha fet un salt realment extraordinari, no?
I està molt ben dotada de cara al futur,
per fer, per seguir continuant aquest gran progrés, no?
Un creu que ha evolucionat més a Tarragona.
Hi ha algun aspecte que vostè destacaria?
Veiem, jo quan em pregunten, escolta, doncs,
tot el que és que s'ha fet, clar, vull dir, s'han fet tantes coses
que no se'n recorda, hauria hagut de venir amb la llista,
hauria de mirar l'ordenador, doncs, tot el que s'ha fet a Tarragona
des de l'any 80, o 79, 79, quan comencen els ajuntaments democràtics,
80, quan comença a funcionar la Generalitat definitiva.
Jo parlo només de la Generalitat, entengui'm, no?
I aleshores, clar, hi ha tantes coses.
Ara mateix he estat en un acte i s'ha acostat un senyor
i m'ha dit, se'n recorda que una vegada va venir
al camp de futbol del Torrefort.
Doncs sí, me'n recordo, esclar.
I jo, escolta, jo encara mai no li havia pogut donar directament
les gràcies per tot el que vostè m'ha personalitzat molt.
De fet, ho he hagut de dir la Generalitat,
ha fet, doncs, pel camp de futbol del Torrefort.
Fixi'm, fixi'm que li parlo d'una cosa ben concreta.
Jo al Torrefort me'n recordo que vaig anar a inaugurar
el centre d'assistència primària, això sí.
i no sé si alguna cosa més.
Però bé, el camp de futbol.
Vull dir que no me'n recordo,
i de tantes i tantes coses que s'han fet,
el camp de futbol ha estat molt actiu
i amb molta iniciativa
i amb molta, moltíssima inversió,
en general a Catalunya,
però concretament també a Tarragona.
O sigui, fixi'm, bé, ara li parlo del camp de futbol,
però, per exemple, el centre d'assistència primària
que hem fet, escoles, hospitals,
parlo en plural,
l'actuació de la Generalitat,
tant a l'Hospital Joan XXIII
com a l'Hospital de Santa Tecla.
I bé, no acabaríem, no?
Naturalment l'Ajuntament ja ha posat la seva part
i té projectes molt, molt, molt, molt excitants,
vull dir, molt engrescadors, aquesta és la paraula.
Aquest, per exemple, que té Nadal,
l'alcalde Nadal,
que jo crec que és durar a terme
i que té molt ficat entre cell i cell
i és un home prou tanàs,
doncs de soterrar totes les vies del tren, no?
Ja aquests últims anys s'ha fet,
ja des del punt de vista urbanístic, coses.
Ja la costa, oi, la costa sobre el mar,
doncs coses ben positives, no?
Però això és només un indici
del que pot ser l'ambició de la ciutat de Tarragona.
Això és des del punt de vista urbanístic,
des del punt de vista d'imatge, no?
Des del punt de vista turístic,
però això també des del punt de vista econòmic,
des del punt de vista universitari.
De d'una manera,
li destacaré dues o tres coses
importants que s'han fet aquests últims anys a Tarragona,
aquests últims 8, 10, 12 anys, no?
Bé, deixo de banda,
però a banda porta aventura.
que a més no és terme de Tarragona.
Però que a més Tarragona se'n beneficia molt
perquè una de les coses que es procura
és que Tarragona sigui, diguem-ne,
que tota la zona de Tarragona sigui,
tingui un desenvolupament turístic molt important
i d'això Tarragona s'ha aprofitat molt.
Però hi ha dues de més específic.
Una, home, el tema de la universitat,
de la universitat de Rovira i Virgili,
és una cosa que transforma molt la ciutat de Tarragona.
La transforma des del punt de vista intel·lectual, no?
Des del punt de vista,
des del punt de vista,
des del punt de vista,
en fi,
d'aixecar el sostre de la ciutat.
Molta gent passa a la universitat
i, afortunadament, econòmicament,
Tarragona i l'àrea de Tarragona,
Tarragona, Reus,
també a Balls,
la costa cap a Torra d'Embarra,
la costa cap a Vall,
cap a l'Amenya, etcètera.
Bueno, s'ha desbordat molt bé
i, per tant, molta d'aquesta gent
que ha estudiat a la universitat
després pot treballar aquí.
Això és un canvi radical.
Un canvi radical.
I l'altre canvi importantíssim a Tarragona
ha estat l'aigua.
a Tarragona, Reus, etcètera.
I aquí sí que,
tant amb l'universitat com amb l'aigua,
com amb moltes altres coses,
però, en fi,
sobretot, aquestes dues
que han canviat la ciutat,
doncs, home,
el govern de la Generalitat,
dit amb tota claretat,
i té un mèrit important.
Va ser una iniciativa
del govern de la Generalitat,
negociada amb el govern de l'època,
que en aquella època era
primer UCD,
després va haver d'acabar
en GEC amb UCD,
i després va haver d'acabar
durant una sèrie d'anys,
però ja, diguem-ne,
sota la tutela més directa
de la Generalitat.
I bé,
això va ser una maniobra valenta
des del punt de vista polític,
perquè se'ns ja va girar
contra tothom.
Jo sempre recordo
que la ciutat de Tarragona
en aquella època
va rebutjar l'aigua.
Va dir que no volia aigua de l'aigua.
La ciutat de Reus, també,
la ciutat de Valls,
la ciutat de Montblanc,
i alguns més,
per pur sectarisme polític,
perquè era una manera com una altra
de fer oposició
al govern de la Generalitat.
Vull dir, així no aniríem enlloc.
Afortunadament,
això finalment,
tothom s'ha apuntat a l'aigua,
tothom té l'aixeta de l'Ebre,
naturalment que sí,
però els valls vam haver d'aguantar
una pressió molt forta,
perquè a més hi havia aquella campanya
dient que això
provocaria càncers,
leucèmies,
malalties de la pell,
i no sé quant.
Mentir de tot.
Però amb el suport,
que jo considero molt irresponsable
d'alguns sectors polítics,
però bé,
sense aigua,
ni Tarragona,
ni Reus,
ni existiria Salou
de la manera que existeix,
amb la força que existeix,
ni existiria Porto Aventura,
ni Torre d'Embarra,
i Calafell,
podríem tirar endavant,
ni Montblanc,
ni tota la conca de Barberà,
ho havien pogut fer,
el desenvolupament que han fet.
Per tant,
aquests dos temes
són molt capitals,
aigua i universitat.
Ara,
a part d'això,
s'han fet moltes,
moltes, moltes coses.
Nosaltres,
a part d'impulsar
el Porto Aventura,
també hem donat
tot el suport que ha hagut
a la petroquímica
i també,
evidentment,
al turisme.
Porto Aventura,
de fet,
és turisme.
Bé,
ara ens estendríem
molta estona amb això
i potser m'allergaria massa.
Però jo que citava
president de Química i Turisme
ha estat un any complicat,
a estones,
amb l'elaboració
del pla director,
elaborat pel propi govern,
però com veu ara,
a partir d'ara,
la convivència
entre Química i Turisme?
Ha estat fins i tot d'un any.
Jo la veig prometre
Ferrer,
que va morir,
en Pau Reposi,
l'expresident
de la Càmera de Comerç.
L'expresident,
per això, exacte.
L'expresident,
per això ho farem
sis mesos.
Després hem estat,
jo crec,
que més d'un any,
un any i mig.
Perquè posar d'acord tothom,
posar els químics,
els turístics,
els ajuntaments,
tot plegat,
doncs,
va costar,
va costar.
Però ara està fet.
Jo crec que és una,
una,
un acord exemplar,
no?,
perquè demostra que
químics i turístics
estan d'acord
en què poden conviure,
han d'establir els seus límits
mútus,
jo el riu fins aquí,
tu el riu fins allà,
això es pot fer,
això no es pot fer,
i bé,
per tant,
jo els felicito,
finalment,
en ells,
perquè han pogut arribar a un acord,
és a dir,
impulsats per nosaltres,
pel govern de la Generalitat,
ben cert,
però,
de fet,
un acord que s'ha esdevençat,
finalment,
entre ells,
no?
Crec que és una cosa exemplar,
no?,
i que serà bo per la química,
molt bo,
la prova és que la química
torna,
gràcies a l'aigua,
gràcies a com ha evolucionat
el port de Tarragona,
i gràcies a aquest acord,
la química,
doncs,
ha,
no dic que torni,
perquè no l'ha perdut mai,
però,
ha incrementat la seva confiança
en el futur del polígon
petroquímic de Tarragona,
que nosaltres,
que hem defensat Port Aventura,
i Salou,
i Vilaseca,
i les platges,
i tot el que vulguin,
i el medi ambient,
també sempre hem defensat
la petroquímica,
perquè la petroquímica
ha estat i és
un factor de desenvolupament
econòmic de Tarragona,
i és a Catalunya,
però sobretot de Tarragona,
molt i molt important.
Parlava,
i abans també s'ha dit
de president Port Aventura,
va costar molt,
es va inaugurar l'any 95,
portem vuit anys
d'aquest part demàtic,
amb la perspectiva
que dóna el temps,
a punt ja d'acabar
amb vostè
el seu últim mandat,
com veu
aquell procés
que va ser tan complicat,
i de quina manera
creu que ha contribuït
al desenvolupament econòmic
del camp de Tarragona,
d'aquestes comandes?
Molt,
escolti,
això salta a la vista,
ho he anat a Salou,
ho he anat a Salou,
no?
I bé,
escolti,
doncs,
allà,
és a dir,
Salou,
Salou portava molta empenta,
i Vilaseca també,
i Cambril,
etc.,
portava molta empenta,
i Tarragona,
però és evident
que Port Aventura
l'ha duplicat,
aquesta empenta,
no?
I d'un gran rendiment econòmic,
per altra banda,
d'un gran rendiment econòmic.
A Port Aventura
va començar,
perquè m'han determinat,
varen voler fer un part temàtic,
ara després s'ha posat de moda fer-ne,
però els primers que vam plantejar
ho vam ser nosaltres,
i a més jo volia que es posés
en el sud de Catalunya,
és a dir,
si podia ser més avall de Tarragona,
perquè en línia
amb el que podríem dir
la política d'equilibri territorial,
trobàvem que havíem de reforçar
econòmicament,
bé,
la part sud
de la província de Tarragona,
o sigui,
tota la part del Baix Camp,
del Tarragonès,
etc.,
fins a...
I també,
i també,
i aquesta és una cosa
i seguim batallant
també les Terres de l'Ebre,
no?
O sigui,
com més avall
poguéssim portar-ho,
millor.
Bueno,
al final va semblar
que es podia posar allà
i...
Però primer,
el que s'hi volia posar,
el que nosaltres havíem mirat primer,
no era l'actual Port Aventura,
sinó que era Disney,
eh,
Disney.
Després,
doncs,
allò va...
Van dir que no,
després es va fer,
doncs,
amb l'empresa actual,
que ja no és actual,
amb la...
En fi,
i que després va...
Finalment hi va entrar a la caixa,
eh,
però inicialment ho volia fer amb Disney
i després ho vam fer amb...
amb l'empresa,
com se diu,
perdoni,
ara...
Universal Studios.
Universal Studios.
Exacte,
i...
I bé,
bueno,
ha estat,
ha estat,
ha estat,
ha estat un gran èxit,
no?
Que no s'hauria pogut fer,
tot no repetir-ho,
sense...
sense aigua.
Bé,
en canvi hi ha una infraestructura
que és deficitària,
no?
A Tarragona
i que...
Bé,
no és que em moguis reu les posses de sobre,
però en part,
en gran part és un tema
que depèn de l'administració central,
que són algunes carreteres,
no?
Algunes carreteres,
per exemple,
sobretot una,
no?
Que és la carretera
de l'autovia,
a Tarragona,
Montblanc,
Lleida,
però en fi,
almenys,
almenys,
almenys fins a Valls,
no?
I fins a Montblanc,
evidentment,
i després cap a Montblanc.
Aquest tros és vital,
vull dir,
aquesta carretereta
que ara hi ha,
doncs és la carretera
del Petroquímica,
per exemple,
no és l'única,
però una principalíssima carretera
de la Petroquímica
i la carretera,
doncs,
de la comunicació amb Valls,
que és una ciutat important
i després cap a Montblanc,
cap a Lleida,
no?
Vull dir,
això és molt urgent,
no?
I després ven
algunes altres coses
que ja estan enfocades
de la Nacional 340,
etcètera,
no?
Però,
però sobretot aquesta
és molt urgent.
Ja parlava d'infraestructures,
ara presidenta,
també li volia preguntar
per una altra,
que ara des del Consorci
del Camp de Tarragona
s'hi està treballant molt,
s'hi està insistint molt
en el tema
de l'aeroport de Reus.
A més,
justament ara fa pocs dies
han començat unes línies
d'una companyia irlandesa,
Ryanair,
de Baixcós,
que comuniquen Reus
amb Londres.
Aquest diuen
que és el primer pas
per desenvolupar
aquest aeroport,
aquesta infraestructura.
Això en el mar
de Catalunya,
del conjunt de Catalunya,
amb un gran aeroport
com Barcelona
i els de Girona i Reus,
quin paper haurien de tenir,
segons vostè...
Home,
Girona i Reus
poden tenir un paper
molt important,
almenys nosaltres
juguem aquesta carta,
no?
Tan important
que, per exemple,
segons com,
podrien evitar
que d'aquí 15 o 20 anys
s'hagués de fer
un nou aeroport
a Catalunya,
no?
Podria ser
que al final
ens poguéssim
passar,
per dir-ho així,
per tenir
inclús
molts tres atlàntics
en Barcelona
descarregada
en part de la seva càrrega
per Reus
o per Girona,
o els dos,
perdó,
les dues,
per Reus
i per Girona.
Si això no funciona bé
s'haurà de fer
un altre aeroport
d'aquí 15 anys.
Les coses segueixen
com van fins ara
i hi ha una explosió
del tràfic aèric
i s'haurà de fer
un altre aeroport.
Que l'única manera
d'evitar-ho
seria que
Reus i Girona
es desenvolupessin molt,
no?
Près de tot,
Reus està
a 50 km
de Barcelona,
no?
I Girona
també està a 50 km
de Barcelona
i això,
doncs,
hi ha moltes ciutats
que tenen els aeroports
a 50 km.
Estic passant de Barcelona.
Ara,
és que per altra banda,
tant Girona
com la Costa d'Aurada,
com tota la zona industrial
de Tarragona,
etcètera,
tenen un potencial
que a més
esperem que anirà més,
no?
Per tant,
també elles mateixes,
diguem-ne,
tenen una gran capacitat
de consum,
de consum aèri,
no?
Bé,
total,
estic molt content
de veure que
entre tots
hem aconseguit
que l'aeroport de Girona
i l'aeroport de Reus,
que anaven fent la viu-viu,
estaven així una mica
endormiscats,
no?
Bé,
doncs,
ja estiguin fent
un salt endavant
molt important,
no?
Parlem de més
dels endavant,
un el volen tirar
endavant justament
els empresaris
tarragonins
que han decidit
a través de la patronal
tarragonina
de la Confederació Empresarial
de la província
de Tarragona,
han decidit impulsar
una candidatura
de Tarragona
del conjunt
del Camp de Tarragona
per acollir
una exposició universal
l'any 2015.
Com valora
aquesta iniciativa,
president?
Miri,
qualsevol d'aquestes
iniciatives ambicioses
jo les he de valorar
positivament,
no?
El que jo aconsellaria
és que,
evidentment,
la Generalitat
està disponible,
si és que amb alguna cosa
pot ajudar a fer-ho,
doncs,
que es fes un estudi
molt seriós
de què pot donar
a ser una exposició universal.
Tinguin present
que les exposicions
universals
últimes que s'han fet,
algunes no han anat bé,
no?
Bé,
d'altres sí,
per tant,
pot ser que aquesta vagi bé
i si es fa bé
segurament anirà bé.
Per tant,
la meva posició
és que
donar suport
a aquesta iniciativa,
donar-li suport,
a més,
no només de boquilla,
només ara dient-ho,
sinó posar-nos a disposició
si és que s'han de fer
si és que s'han de fer
estudis,
no,
si que s'han de fer,
s'han de fer grans estudis
d'ubicació,
grans estudis de tot
i grans estudis
en què que consiste
aquesta exposició universal.
L'exposició universal
ha de tenir
un leitmotiv,
una raó de ser,
un eslògan,
un objectiu,
no,
principal,
central,
nuclear,
per exemple.
Quin és el pinyol
d'aquesta exposició?
Això s'ha de definir,
no?
Bé,
això s'ha d'estudiar.
I repeteixo,
jo més no li puc dir
més que dic
que el govern de la Generalitat
doncs està disponible
per col·laborar
amb una iniciativa així.
Entenguin bé,
vull dir,
jo deixaré de ser president
de la Generalitat
d'aquí 8 o 10 dies,
en tinc,
per tant,
els compromisos que jo agafo
són compromisos
doncs
de molt poca consistència.
Ara,
sí que crec
que s'hauria de fer gins
i per tant,
sobretot,
si les eleccions
donessin un resultat positiu
des de la perspectiva
de la Comunitat i Unió
doncs òbviament
aquest compromís que agafo
seria perfectament vàlid,
no?
Seria vigent,
vull dir,
no?
Per tant,
som-hi,
vull dir,
mirem-ho,
mirem-ho es pot posar,
mirem-ho quin seria,
diguem-ne,
el tema central,
un tema que pogués tenir
atractiu a escala mundial,
no?
Parlem de les eleccions
que ara citava,
era pràcticament una setmana
per aquesta cita electoral
de les urnes,
vostè per primera vegada
no és el número 1
de les llistes
de Convergència i Unió?
No, ni el 2 ni el 3,
no,
no em presento.
Permetim una qüestió personal,
es viu la campanya
de manera molt diferent,
no sent el número 1,
no sent el cap de llista
de Convergència i Unió?
Bé,
una mica diferent,
sí,
però jo l'estic vist
que hi ha intensament,
no?
L'altre dia que vaig venir
d'Aragona,
vaig començar a la Figuera,
l'altre dia de Figuera,
que és un poble
allà dalt de tot,
del Periorat,
vaig començar pel Molà,
que és un poble
que a sota,
que hi vam fer un regadiu
fa un temps,
no?
La Figuera també
estem fent uns regadius
ara,
i després vaig anar a Salou,
vaig anar a Tarragona
i vaig anar a Reus.
Bé,
per tant,
vaig viure intensament,
no?
I,
bé,
el que passa és que,
clar,
és diferent per una cosa,
no?
Perquè,
en primer lloc,
en una campanya
sempre el candidat,
sempre hi ha gent
que li dona consignes,
el seu equip l'orienta,
li dic,
escolta,
hauries de fer això,
hauries de fer això,
però clar,
el candidat finalment
és el que decideix,
perquè,
i en aquest cas,
no,
jo no decideixo,
no,
que això és,
miri,
això és la primera cosa
que hauré d'aprendre a fer
ara,
quan deixi de ser president
de la Generalitat.
Jo fins ara decideixo
moltes coses,
eh,
i ara en decidiré poques.
I això creu que li costarà molt,
aquest canvi?
Escolti,
costi o no costi,
serà així,
per tant,
més val que des d'ara
ja m'hi habituï,
ja hi estic,
ei,
teòricament,
estic habituat amb això,
estic,
ho tinc molt assumit,
eh,
la prova és que ja mateix li en parlo.
Ara,
a la pràctica no sé com serà,
no ho he viscut mai,
doncs,
de repent,
pum,
d'avui pel endemà,
doncs,
abandonar una responsabilitat
tan important
com la que jo he abandonat
i que he tingut l'honor,
el gran honor
que el poble de Catalunya
ha fet la gran mercè,
el gran,
la gran honor,
aquesta és la paraula,
de designar-me president seu,
del país,
durant tants anys.
però, de ràpid,
doncs,
això canviarà.
Però,
vull dir,
això jo ho tinc assumit,
perquè, a més,
per altra banda,
crec que el que he fet,
que és no presentar-me
i durant aquests últims anys
consolidar Convergència i Unió
com una força
que doni una garantia d'estabilitat
que ara la don,
jo crec que tant o més
que qualsevol altra formació política,
jo crec que més que algunes.
Bé,
i per altra banda,
doncs,
mirar,
a fi d'arribar,
de definir bé els papers
de la federació,
de definir bé el paper
dels diversos personatges
importants dins de la federació,
d'en Teies,
de la dalt de Tarragona,
per exemple,
d'en Pere Macías,
d'en Felip Puig,
de la Núria de Gispert,
etcètera.
Bé,
a tot això,
a tot això,
calia fer-ho,
jo crec que més o menys
de la manera que ho hem fet.
Ha sortit bé.
Avui encara estem
amb uns quantitats d'elecció,
no sabem quin serà el resultat,
jo confio que les guanyarem,
però sé que van molt igualades,
però,
de tota manera,
jo diria que
el que havíem de fer
ho hem fet.
I,
en aquest sentit,
jo diria que estic tranquil
amb la meva consciència,
o diria que hem fet
el que crec que havíem de fer
i ho hem fet raonablement bé.
El resultat ja veurem
quin serà,
no?
I com que tinc aquesta,
diguem-ne,
tranquil·litat de consciència,
doncs,
m'enfoco el meu futur,
que no sé exactament
quin serà,
però,
amb aquesta tranquil·litat
que deia,
no?
Ja,
ja veurem.
Després de tot,
escolta,
jo des dels 16 anys
sempre he fet el mateix
que servir a Catalunya,
fent coses molt diverses
que han anat des d'anar a la presó
i pintar parets,
posar banderes,
clandestines
dalt d'una xabaneia,
com,
doncs,
com,
com,
actuar d'una manera important
al camp financer
i crear empreses culturals
i,
i, bueno,
i després,
doncs,
fundar un partit
i finalment,
doncs,
i finalment ser president de la Generalitat,
he fet una mica de tot,
no?
Doncs ara,
però sempre feia el mateix,
sempre feia allò que no voldria donar ni cap top a d'ara amb això,
és que realment és el que sento,
ho sento molt,
molt sincerament,
no?
Servir el meu país,
servir Catalunya,
no?
Jo suposo que com que em trobo bé,
doncs,
si estic en condicions,
trobaré alguna altra manera de fer algun servei
que segurament serà molt menys important,
molt més modest,
molt modest potser fins i tot,
que el que he fet fins ara,
no?
Però encara no ha decidit que farà,
doncs?
No.
Però ha decidit fer,
seguir fent,
en el fons,
el mateix que vaig començar a fer
quan tenia 16 anys.
Vostè ja ho deia,
som en una setmana de les eleccions,
els resultats semblen molt igualats,
les enquestes apunten a un panorama força complex
en el futur Parlament de Catalunya,
amb resultats ajustats,
possibilitats diverses de formar govern,
com veu, president,
ara mateix aquest futur immediat de la política a Catalunya?
Escolti,
jo no hi puc pensar en el que hem de pensar el dia 17,
eh?
Avui som,
qui dia som?
Avui som el dia 10,
no?
Molt bé.
Doncs avui el que he de pensar és dos coses,
jo he d'acabar de fer de president,
jo segueixo sent president,
i a més encara ho seré en funcions
a partir de diumenge que ve,
ho seré ben bé durant un mes, no?
Jo he de fer això, doncs,
correctament, dignament,
i com correspon.
Una feina.
Segona feina,
en aquests moments,
home,
fer tot el que calgui,
posar...
fer tot el que calgui
perquè Comerència Unió guanya.
Miri,
abans li he parlat de Tarragona, no?
Del canvi que hi ha hagut,
que es veient una mica de tot,
home, evidentment, també de l'Ajuntament,
sobretot de l'Ajuntament,
a partir del moment
que l'Ajuntament va tenir ambició
com a ciutat
i no es va deixar desportar
per actituds partidistes
com aquella que veia,
que deia que no volien aigua,
quan en realitat
tots vostès estaven bevent aigua salada
i tenien, diguem-ne,
absolutament esquiat
el desenvolupament econòmic, no?
A partir d'aquell moment,
l'Ajuntament ha contribuït moltíssim
i ja ha contribuït la societat tarragonina,
ja han contribuït els empresaris
i els sindicats,
ja han contribuït tothom, no?
I, evidentment,
hi ha contribuït, i molt, també,
el govern de la Generalitat.
Però bé, aquest procés positiu,
econòmic, social,
des de l'equilibri territorial, etc.,
que s'ha produït a Tarragona,
doncs s'ha produït a tot Catalunya.
I, a més, s'ha fet amb convivència
i s'ha fet, evidentment,
al mateix temps,
doncs amb reforçament
de la nostra identitat col·lectiva,
que segueix estant
en situació pràgil
en alguns aspectes,
però que, de tota manera,
ha millorat durant tots aquests anys
i ha de millorar més encara.
Amb convivència,
com la deia això,
no hi ha hagut ruptura
ni per qüestions econòmiques
o socials
o, diguem, d'urbanístiques
que separen la gent
de vegades l'urbanisme
o, bé, per qüestions lingüístiques,
hem mantingut la convivència,
hem mantingut la cohesió
i, a més, això ho hem fet amb pau.
Bé, amb pau,
que és important, això, no?
Poder fer-ho d'això
de manera pacífica.
No, no, no,
no només sense morts,
sense que al país
hi hagi hagut un tipus d'enfrontaments
que hagi, diguem-ne,
creat molta tensió,
que són tensions
que, finalment,
als països que es produeixen
que les tenen,
que tenen aquesta desgràcia,
que els seus dirigents
no saben evitar-ho,
o al revés,
les seus dirigents
ho contractuen de manera
que ho exciten,
doncs, bé,
quan es produeix en un país,
aquest país s'atura,
s'estanca.
Bé, nosaltres ara
creiem que aquest model
que hem ajudat
a implantar Catalunya,
ha ajudat d'una manera
molt important,
el govern,
l'acció del govern
sempre és molt decisiva,
qualsevol govern,
bé, doncs,
podeu seguir endavant
i, esclar,
doncs, què farà vostè ara?
Aquesta setmana què faré?
Home, doncs,
a convèncer que això
que ha fet Convergència Unió
ho hem de seguir fent en el futur
i que Convergència Unió,
més o qualsevol altra força política,
està capacitada per fer-ho
i té els seus dirigents,
aquí a Tarragona
tenim un molt bon cap de llista,
no?,
i en Nadal,
però, bé,
tenim el conjunt de Catalunya
com a candidat
a la presència de la Generalitat,
un home que jo,
que el conec bé
i he treballat amb ell
molt de temps,
sé que és competent,
sé que és tenà,
sé que és fort,
sé que és valent,
que és valent,
cosa que un polític
també ha de ser,
bé,
sé tot això,
que és l'artor Mas,
a més de dedicar,
diguem-ne,
a veure aquesta opció
que ha donat el resultat
que ha donat en el passat,
bo,
poder seguir exercint
aquesta funció
de lideratge
i d'orientació general
del país
i de govern,
finalment,
com ha fet fins ara.
Acabem ja,
ens estan escoltant
bàsicament gent de Tarragona,
quin paper creu
que ha de jugar en el futur
la ciutat de Tarragona
en el conjunt de Catalunya,
quin futur li veu vostè,
presidenta,
a la ciutat de Tarragona,
després de tants anys
en què ja ha estat aquí,
s'ha passejat per aquests carrers
i ha vist l'evolució positiva.
La Tarragona,
el segon gran nucli
de Catalunya,
industrial, econòmica, etcètera,
és no solament la Tarragona,
és Tarragona,
és Reus,
és Valls,
ja hi podem ficar Montblanc,
ara és bona part de la costa
que va cap avui,
Torre d'en Barra, etcètera,
bona part de la costa
que va cap avall,
bé,
doncs,
evidentment,
Vilaseca,
Salou, etcètera.
Això,
que evidentment té
un nucli central
que és la ciutat de Tarragona,
això,
això juga un gran paper,
Catalunya.
al futur no pot jugar
més,
però,
i a més,
aquests últims anys
s'ha incrementat molt,
aquests últims anys
s'ha incrementat molt
aquest paper,
el paper de la universitat,
el paper del turisme,
el paper de la petroquímica,
el paper d'altres àrees industrials,
per exemple,
el desenvolupament
que van tenir
en ciutats com Valls,
com Montblanc,
per exemple,
bé,
tot això,
tot això,
tot això,
doncs,
està fent
d'aquesta àrea,
doncs,
un pol
de desenvolupament,
i a més,
equilibrat,
hi ha una mica de tot,
hi ha moltes coses,
molt,
molt,
molt potent.
És el segon
gran àrea
econòmica,
demogràfica
i social de Catalunya,
això està clar,
això ho diuen els números,
simplement,
l'estadística,
ara bé,
a part de l'estadística,
el que passa és que a Tarragona,
jo hi veig il·lusió,
hi veig ambició,
per exemple,
això que li deia,
quan en Nadal,
l'alcalde de Tarragona,
diu,
em porta un dia,
sempre explicat,
perquè ho va fer
xin de manera una mica teatral,
em va portar allà
el mirador del Mediterrani,
el balcó,
el balcó del Mediterrani,
i li va explicar
el tema de les vies.
Ja veus això que hi ha aquí sontra,
ja ho veig,
sí,
veus això,
sí,
sí,
ja ho veig,
ja,
tot això,
tot això s'ha de colgar,
no?,
i aquí farem,
bé,
doncs bé,
això,
això és molt important,
no?,
hi ha ciutats,
i no em refereixo a cap ciutat
de l'àrea tarragonina,
no?,
que,
jo de vegades,
no em refereixo a cap ciutat de Parquieu,
vull dir,
ja no busquin ara,
no,
no,
escolti,
cap ciutat de Parquieu,
doncs,
quals,
doncs,
doncs,
i hem fet coses i moltes coses,
però no acabem endavant,
perquè la ciutat no té ambició,
la ciutat no té ambició,
i no té voluntat de dir la dacha,
i no té líders,
moltes vegades,
no?,
i està ensupida,
no?,
està ensupida,
una mica trist,
també,
n'hi ha alguna,
gràcies a Déu,
gairebé no n'hi ha cap,
n'hi ha hagut,
cada vegada n'hi ha més,
i ara gairebé no n'hi ha cap,
no?,
i Tarragona és el contrari d'això,
que Tarragona,
doncs,
té empenta,
té il·lusió,
té una certa,
fins i tot una certa,
té una il·lusió,
no dic exagerada,
de cap manera,
no és exagerada,
però vull dir,
molt,
molt expansiva,
vull dir,
molt bé,
doncs,
que segueix així,
doncs,
amb aquestes paroles ens quedem,
president Pujol,
moltes gràcies per atendre aquesta invitació
dels micròfons de Tarragona Ràdio,
gràcies per compartir una estona,
uns minuts amb els nostres oients,
i sobretot,
molta sort de cara al futur,
quan deixi ja la presidència de la Generalitat.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.