Fins ara el que fèiem era finançar, i fem, i espero continuar...
I en Guany encara també ho feu, no?
Sí, sí, correcte.
És finançar projectes d'altres maneges de les nostres contrades.
Per primer cop, i això espero que sigui el preàmbul d'una història més ambiciosa
que volem fer a la URB Solidària,
fem un projecte endògen, un projecte intern,
i un projecte que el més important de tot és que surt per iniciativa dels propis estudiants.
És a dir, no és un projecte ni molt menys induït,
sinó que forma part de donar suport a una iniciativa que ells en el seu dia van tenir,
que era tan simple com canviar el seu viatge de final d'estudis
per un projecte, un hipotètic projecte de cooperació internacional,
que a poc a poc, i això no és obra de pocs dies,
sinó que portem molt de temps treballant,
ha esdevingut aquest projecte de Rondònia.
Així va sortir? D'aquesta manera tan senzill, entre cometes?
Sí.
No és tan senzill, però bé.
Doncs un grup d'estudiants de Medicina...
Quin curs feu, perdoneu?
Cinquè.
Cinquè.
Cinquè.
Parlant sobre quin podria ser el possible viatge de fi de carrera,
i tots coincidíem que ens agradaria fer alguna cosa diferent,
en comptes d'anar a Cuba, el viatge típic que sempre es fa,
doncs potser ens agradaria que fos una cosa diferent, especial,
i va sorgir la idea de fer un projecte de cooperació,
però clar, no sabíem tampoc qui a dirigir-nos,
llavors vam començar a moure'ns, a posar-nos les piles,
a preguntar a metges, professors, ONGs,
quines possibilitats tindríem,
i bueno, tot el que se'ns oferia, o no era prou adequat per la infraestructura...
Perquè, per exemple, quines propostes trobàveu quan vosaltres vau expressar aquesta voluntat de participar d'un projecte solidari?
Per exemple, ONGs com Metges sense fronteres, o el Setem, o Intermón,
però clar, necessitava gent ja titulada, o projectes que ja s'havien destinat,
o ja hi havia la gent qualificada, potser encara ja no hi érem a temps,
i llavors vam proposar la idea al doctor Miralles i al Joan Fuster,
i bueno, els va semblar una idea fantàstica,
i aprofitant que tant el Joan com la Isabel, que també ens acompanya,
la Isabel Miró, ens acompanyen al Brasil,
i tenen contactes.
Ella ja coneix la zona de treballs previs, no?
Molt bé, havien estat allí, coneixien gent amb contactes,
allí a Brasil mateix, a Rondònia,
i ens vam proposar anar a Rondònia.
Ens va semblar fantàstic i a poc a poc hem anat engegant el projecte.
Per a fer què? Què aneu a fer a Rondònia?
Doncs anem a fer un reconeixement de l'estat de salut de la població.
La primera setmana anirem a l'hospital de Nova Moré,
i allí prendrem els protocols de tractament,
i totes les malalties, perquè són molt diferents
les malalties que veiem aquí de les malalties que podem veure allí.
I després, a partir de la primera setmana,
doncs anirem a les línies,
que és el territori de Nova Moré,
a fer un reconeixement de l'estat de salut de la gent,
a veure com estan.
I aviam, la Noemi,
que encara no ha dit res,
tal com ho ha dit la Constanza,
sembla que anirem allà a passar visita,
com aquell qui diu, la cosa no és tan senzilla.
No, perquè, bé, allà...
És una població de 13.000 habitants
que està molt allunyada de l'hospital gran,
de la província.
Llavors, la gent, què passa?
Que no hi va, a l'hospital.
Llavors, la intenció,
perquè és el que ens han demanat allà,
és anar casa per casa,
a fer el reconeixement,
i llavors fer un registre,
i llavors aquest registre,
deixar-lo allà perquè els hi faci servei,
perquè és el que ells ens han demanat a nosaltres.
Quines són les dades que haureu de recollir
de la població d'aquesta zona?
Doncs, persona per persona,
de cada família,
doncs, sí, un reconeixement complet.
Estat de salut, però, per exemple,
prendrem l'atenció,
mirarem els nens com estan,
els passarem,
mirarem les malalties que tinguin,
o sigui, un reconeixement complet.
Sabeu si serà senzill el contacte
amb les persones que viuen en aquestes zones?
Perquè jo no sé si són zones molt isolades,
són zones...
Quines són les característiques del territori
on treballareu vosaltres?
Perquè, clar, aquí, escolteu,
te'n vas a un cap,
i així, eh?, de seguida,
i la gent està esperant a passar,
allà ja no es estaran tan oberts
a prestar-se un reconeixement mèdic
i a contestar determinades preguntes.
Aviam.
Primer, la població ja està molt dispersa.
Molt dispersa vol dir
que entre una petita població
d'un grup de cases,
es diuen Pallotes,
i la pròxima poden ja haver
entre 10 i 20 quilòmetres.
Entre l'hospital i l'última població
és ben, ben mig dia de cotxe,
de cotxe de 4x4.
Llavors, població molt dispersa,
grups molt petits,
i no es coneixen quin és l'estat de salut.
De salut vol dir nutricional,
malalties antigues,
situació d'aigües,
de residus,
d'ambient sanitari,
que és el que es tractaria de valorar,
controlar,
i sobretot informar i ensenyar.
Perquè és clar,
la cooperació,
que solament fa aspectes sanitaris
i no deixa res de formació a darrere,
probablement no funciona el suficient,
s'ha d'ensenyar.
I llavors,
en cada una de les visites,
a més,
ells tindran que practicar tot allò que saben,
ensenyant com s'ha de netejar,
com s'ha d'evacuar els residus,
etcètera,
i detectar mil coses que ara no m'imagino,
però segur que les trobaran,
i la capacitat la tenen.
Vull dir,
fan cinquè,
però ja han acabat.
Vull dir,
són pràcticament de l'últim curs de la carrera.
i penso i crec formalment
que serà una experiència enorme per a elles.
És a dir,
que ningú es pensi
que van a fer una actuació d'urgència,
anem a posar les tirites,
si em permeteu l'expressió,
i després marxem cap a casa
i fixa't,
hem fet la bona acció del dia,
no?
És molt més profund que tot això.
Que se'n correspongui jo a això,
perquè jo també soc molt crític
i ja veig per on va la teva pregunta.
Evidentment,
si fos així,
no hi aniríem.
És a dir...
Per això hi ha altres entitats,
hi ha altres grups.
No, no,
per anar a posar tirites,
hi ha els metges d'allà,
que també n'hi ha, eh?
També n'hi ha.
Tot i que val a dir
que al Brasil
els metges
no hi acostumen a anar a parar,
els que hi ha allà
són gent jove
i gent quasi bé,
entre cometes, aventurera,
perquè els metges del Brasil
se'n van tots a Brasília,
Rio, São Paulo, etcètera, eh?
Per ells aquella zona
també és inòspita.
Compte,
val a dir-ho això.
No, no,
van a fer una cosa...
Van a fer una contrapartida.
Per un cantó
van a establir
un tipus de feina
que allà no existeix
i pot ser una eina
molt útil
per a aquests metges
que acabo de dir
que són allà.
És a dir,
un cop acabat
aquest registre
finalment obtindran
una eina
que serà molt útil
que a més a més
haurà de tenir continuïtat
perquè no la podran acabar
donades les circumstàncies
i hauran d'anar
un altre projecte
l'any que ve
d'altres alumnes
a continuar aquesta feina.
I a sobre faran
una cosa
que és interessantíssima.
Ells també
se'n beneficiaran
perquè obtindran
una formació
que difícilment
es pot obtenir aquí.
jo sempre dic
que la universitat
ha de formar
professionals
que és la seva tasca
principal
la recerca
etc.
però també
ha de crear
persones
ha de formar
éssers humans
i aquest és un camí
que jo crec
que és importantíssim.
Aquesta assignatura
no es pot donar
a l'aula
aquesta assignatura
s'ha d'aprendre
justament
això sí que és
un treball
de camp realment
i ara comentava
en Rodrigo Miralles
diu
és que allà
amb el que es trobaran
de fet
jo m'imagino
que a banda
de la vostra formació
a la universitat
també us preparareu
en determinats aspectes
pel que preveieu
que us podeu trobar
en aquesta zona
de l'Amazònia
però m'imagino
que hi haurà
moltes sorpreses
i que haureu
de deixar un marge
també a la improvisació
no?
Sí també
a part d'alguns casos
el projecte
quin és el vostre
estat d'ànim?
i no dic
que estigueu molt animades
que evidentment
per afrontar un projecte
sí s'ha d'entrar
a tenir moltes ganes
i molta il·lusió
sinó
li doneu moltes voltes
del que podeu trobar allà
us feu grans plantejaments
del que aneu a fer allà
Home
a part que tots coincidim
amb la mateixa motivació
no?
de fet
és el que deia el Joan
no més d'anar
a portar
dins les nostres possibilitats
l'ajuda que podem donar
sinó aprendre
i compartir una experiència
que també ens segur
serà enriquidora
doncs sí
més o menys
tots tenim
ens preguntem
què és el que ens podem trobar
quines són les mancances
el per què
uns viuen
més endarrerits
que els altres
quines són les motivacions
per canviar
i tot això
també ho hem anat treballant
amb xerrades
que hem anat fent
per posar-nos en
en situació
no?
ens han explicat
què ens podem trobar allí
la situació econòmica
política
social
i una mica
doncs sí
hem estat debatent el tema
i això
Home
per donar un cop de mà
a la gent que passa
per moments
difícils
sempre hi ha persones
afortunadament
hi ha professions
i coneixements
que ajuden més
com és el cas
dels estudis de medicina
no és si mai us havíeu plantejat
que el vostre camí
podria anar
doncs justament
per temes de cooperació
dins d'aquest
d'àmbit professional
vostre
que esteu assolint
Home jo crec que
les altres carreres
no ho sé
però
tots els estudiants de medicina
suposo que s'han plantejat
alguna vegada
perquè
aquesta carrera
o sigui jo
almenys
que fa la meva part
la intenció
si fas medicina
és ajudar els altres
i suposo que dintre d'això
ja entra aquesta idea
després
bueno
no sabem com acabarem
i em va acabar la carrera
i després poden passar
moltes coses
però crec que
qualsevol estudiant de medicina
s'ha plantejat alguna vegada
i el frett
AS
AS
AS
AS
MAR
AS
AS
AS
NA
AS