A quatre minuts de tres quarts a dotze del migdia
aquí seguim en directe amb tots vostès.
Des del matí de Tarragona Ràdio
hem parlat d'aquests productes freds en el temps de cuina
i ara és moment de tornar a la plaça de la Font,
un escenari del que parlarem molt al llarg del dia d'avui
i en els propers dies perquè està acollint força activitats
relacionades amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient
que s'escau justament demà.
Tornem doncs amb la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertrani, Marta Montagut, bon dia de nou.
Bon dia, Iolanda.
Doncs estem, com bé dius, de nou a la plaça de la Font,
davant d'aquest estant que la Conselleria de Medi Ambient
ha posat per celebrar aquest Dia Mundial del Medi Ambient.
De fet, hem organitzat una taula rodona
amb diverses persones per tractar també diversos aspectes
que preocupen a la població sobre el medi ambient.
Tenim amb nosaltres el director de producció de d'au quèmic,
l'Antoni Valero. Molt bon dia.
Molt bon dia.
També tenim l'Antoni Perera, un dels responsables del mapa acústic,
que tot just es presentarà demà aquí a Tarragona.
Molt bon dia, Antoni.
Molt bon dia.
I també ens acompanyen, com feia una estona,
la Maria Jesús Vila, la delegada de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat.
Bon dia de nou.
Bon dia.
I l'Agustin Mallor, el residuant funcions de Medi Ambient.
Molt bon dia de nou.
I estem en aquests moments a punt de començar aquesta xerrada
en la que volem destacar un dels aspectes que abans no hem tractat
i que potser ens seria d'utilitat poder-ho fer.
I és que ja sabeu que en els darrers mesos el pla director ha estat un dels temes discutits
i rediscutits tant en campanya electoral com fora de campanya electoral.
i és una cosa que preocupa la població.
Aquest equilibri ja no tant potser entre turisme i química,
sinó entre la vida quotidiana i la química.
De fet, crec, Antoni, que tu series de l'assumbre indicada per dir-nos
tots els esforços en els darrers anys que la química ha efectuat de cara a Medi Ambient,
ja que parlem del Dia Mundial del Medi Ambient.
Bé, el Medi Ambient forma part de la nostra manera de treballar, no?
La química des de fa 12 anys ja va firmar, són 12 anys bàsicament,
que va firmar el pacte de progrés amb els ajuntaments del voltant,
que el pacte de progrés no és ni més ni menys que un compromís de millora continuada, no?
Aleshores, durant aquests anys, doncs, hi ha hagut un esforç important, doncs, de millora,
i aquest compromís de progrés i de millora continuada continua, no?
Des del punt de vista de d'Au, nosaltres tenim el medi ambient
com a forma d'actuació i, en aquesta manera, doncs,
considerem el medi ambient una de les tres bases de la nostra actuació,
conjuntament amb la nostra responsabilitat social envers els ciutadans de l'entorn
i, juntament amb la responsabilitat de tenir, evidentment, beneficis,
ja que sense beneficis les empreses no tenen continuïtat.
Suposo que es tracta de mantenir un equilibri entre mesures d'investigació
per a establir una sèrie de criteris bàsics a l'hora de tractar, doncs,
els residus que pugui generar la indústria, per exemple,
que, doncs, potser és un dels temes preocupants respecte a la indústria química, oi?
Bé, o sigui, les activitats econòmiques són molt àmplies,
evidentment, doncs, hi ha investigació per reduir els residus com tractals,
i hi ha molta activitat, sobretot, en tindre processos cada dia més nets
i més més compatibles amb el medi ambient.
Aleshores, bé, amb aquest tema estem.
L'Agustí també ens comandava, tot just abans d'entrar,
la importància, com ha assenyalat l'Antoni, del pacte de progrés,
un pacte que anava, doncs, en aquest sentit,
en poder fer compatible la tranquil·litat de la ciutadania,
també el progrés industrial de la zona,
i, doncs, poder-ho conjugar, que és difícil, tot plegat,
sobretot en una zona on la concentració d'indústria química
és força important, oi, Agustí?
Bé, jo crec que ens està donant una lliçó,
són els ciutadans de la nostra ciutat i de la comarca.
El que és, diríem, el poble silenciós, que és un 90%,
ens està donant, durant aquests dos anys, com a mínim,
una mostra, diríem, d'anàlisi personal, individual, dels ciutadans,
amb el respecte al medi ambient i a la indústria.
Hi ha vegades que els partits polítics intenten, diríem,
fer del medi ambient o de la indústria un actiu,
que després pot ser un actiu, diríem, electoral,
i que els propis ciutadans això ho rebutgen totalment.
Jo crec que la indústria ha fet un gran avanç, un gran esforç,
la ciutadania ha fet un gran esforç i un gran avanç,
i si deixem que siguin les pròpies associacions de veïns,
que siguin la pròpia societat, que ens marquen una mica
les seues peticions i són ateses,
evidentment farem la ciutat, que avui en dia és cap davantera al sud d'Europa,
en temes de seguretat, en temes de medi ambient,
en temes de relació entre el que és la societat i el que és la indústria química,
i que et vinguin de Huelva, de Bilbao, de La Corunya, de Cartagena,
que et vinguin aquí a Tarragona a preguntar a l'Ajuntament i a la indústria química
com ha sigut possible, diríem, aquesta comunió entre la ciutadania,
dintre d'aquests lapsos que dic jo quan arriba campanya electoral,
per això demanar avui el dia de medi ambient a tots els partits polítics,
començant pel meu, a Convergència i Unió,
que si sobretot són capaços de portar el nostre grà d'arena,
Tarragona tindrà la prosperitat que els fills ens demanen,
que els pares que som nosaltres els hi donguem.
Tenim l'obligació de deixar Tarragona en els pròxims anys millor que la tenim,
i que la prosperitat que fins ara tenim no la podem trencar
per opinions diferenciades polítiques.
L'Agustí ara, Antoni, apuntava el fet de ser referent en tractament d'aquest tema,
un tema força delicat.
Suposo que a Tarragona és una espècie de banc de proves
on a partir d'aquí altres poblacions amb indústria
poden reflectir-se per adoptar determinades mesures en el tema del medi ambient.
Bé, a tot arreu, o sigui, la Dau és una companyia molt gran
que tenim emplaçaments molt diferenciats arreu del món,
i evidentment aquesta cultura mediambiental està millorant arreu del món,
per tant, sí, Tarragona és un referent com ho són molts altres emplaçaments,
per tant, jo crec que és important que des del punt de vista social
no sigui solament una sola ciutat la que empeny,
sinó que sigui un moviment global en aquest aspecte,
perquè el que volem tots a la llarga és tindre un món millor
a deixar els nostres fills, com deia l'Agustí ara mateix.
Per tant, bé, i en aquest aspecte ha sortit tot el tema conceptual
del desenvolupament sostenible,
on no solament s'ha d'envirar els beneficis econòmics,
sinó els beneficis socials i mediambientals
en totes les nostres activitats.
La sostenibilitat, de fet, és un terme relativament nou,
un terme que s'està utilitzant ara moltíssim,
perquè, de fet, més que potser un terme teòric,
comença a ser una necessitat urgent,
tant pel benefici de la ciutadania com de la indústria química, suposo.
El desenvolupament sostenible és un concepte que és,
des del nostre punt de vista, és una necessitat.
És una necessitat des del punt de vista que socialment
estem adelantant d'una manera ràpida,
en el sentit que cada dia hi ha més població,
o sigui, amb 50 anys probablement serem 10.000 milions de persones,
i si volem que la Terra ens pugui aguantar en tots,
evidentment hem de pensar-hi i hem de planificar convenientment.
Aleshores, aquest desenvolupament sostenible és una cosa que,
a poc a poc, i haurem d'anar aprenent una mica
sobre què és el que volem dir sobre desenvolupament sostenible,
doncs a poc a poc ha de fer possible que nosaltres,
repeteixo, puguem ser capaços de deixar la Terra
en millors condicions, de fet, de les que l'hem heredat.
Suposo que, per això, Dau Química,
i suposo que en general la indústria química
adopta determinats programes com tractament d'aigües,
tractament de gasos, no sé exactament,
tota la infraestructura que hi ha darrere
a nivell de tractament mediambiental del que genera la Dau.
És cert, bé, les activitats industrials s'han desenvolupat
moltíssim en els últims anys, no?
Quan comparem una mica l'impacte ambiental
que podrien tenir les indústries de qualsevol mena, no?
Doncs als anys 20, com estem ara, o als anys 40, no?
Com estem ara, doncs evidentment hi ha un canvi molt substancial, no?
La pròpia tecnologia que estem desenvolupant
és solució als problemes que es van generant, no?
Per tant, en general, o sigui, l'impacte es va reduint, no?
El desafiament que tenim és el progrés en el qual estem posats, no?
En el sentit que cada dia tenim més expectativa de vida,
doncs volem anar amb cotxe més ràpid i més còmodes,
volem fer, bé, volem tindre moltes comoditats
i evidentment això ho hem de modular en el sentit
que siguem responsables des del punt de vista mediambiental.
Parlem ara, d'aquí una estona,
continuem parlant també d'equilibris entre la química i el mediambient,
però parlàvem també en l'anterior connexió
que el fet que la consència mediambiental s'ha ampliat
en molts altres sectors,
potser un dels més descuidats fins ara
era la contaminació acústica
i per això volem parlar amb l'Antoni Perera,
perquè de fet tothom veu que si un riu està brut o no,
o si hi ha un atac al mar o no, o qualsevol cosa,
però una cosa tan imperceptible a primera vista,
com el concepte de contaminació acústica,
que també és relativament nou,
doncs és problemàtic d'explicar,
però també molt problemàtic a les ciutats
i de fet ja hi ha moltes iniciatives a tot arreu
per pal·liar això.
Demà es presenta, no, Antoni, aquest mapa acústic,
i potser hauríem de fer cinc cèntims
del que s'entén com a contaminació acústica.
Bé, la contaminació acústica potser ha estat un problema
que s'ha tardat en descobrir,
potser perquè això de l'energia no és tan tangible,
doncs com deies, com alguns contaminants químics,
però jo crec que hem de dir que,
per exemple aquí a Tarragona mateix,
i crec que és un bon exemple d'iniciativa en aquest sentit,
ja l'any 94 ja vam iniciar estudis,
estudis previs, diguem-hi,
d'elaboració del mapa acústic
que es va realitzar l'any 95.
És a dir, que ja portem anys aquí,
doncs bé, fent mesures
per intentar, doncs, si més no,
que no augmenti els nivells, no?
De fer que la ciutat, doncs, sigui una mica més
acústicament, doncs, de més qualitat.
El mapa acústic, doncs, té moltes utilitats.
El mapa acústic no solament pretén
millorar la qualitat de les persones
en el sentit, doncs, d'evitar estrès,
d'evitar molèsties, sinó que també
moltes vegades pretén
o permet descobrir, doncs,
altres problemes d'infraestructures,
de trànsit,
d'organització, doncs,
de la ciutat,
en el territori, la distribució de les activitats
en el territori. És a dir, que hi ha tot un...
un reguitzell, doncs, de possibilitats
que permet descobrir, doncs, el soroll,
que pràcticament no es veu.
I, a més, hi ha moltes tècniques
per poder-lo combatre.
Fa, doncs, dies que també parlàvem,
per exemple, dels asfalts especials
que realment funcionen molt bé
per absorbir el soroll
que pugui generar el tràfic rodar,
podríem dir, no?
Sí, de fet, també ho deies,
les solucions no són fàcils
i cal actuar, doncs,
des de molt petites actuacions.
Una d'elles és el ferm.
No fa massa, amb els alumnes
del cicle formatiu,
vam fer una mica d'estudi
aprofitant, doncs,
l'arregle del ferm
d'alguns carrers d'aquí de la ciutat, no?
I vam poder constatar una mica, doncs,
la incidència, doncs, l'efecte que té
la millora d'aquest ferm.
No obstant això, doncs, clar,
vull dir, els carrers tenen una tipologia,
són carrers que tenen un disseny, doncs,
de fa molts anys i, per tant, doncs,
la mobilitat urbana, doncs,
obliga a que això del tema del soroll
sigui difícil de resoldre.
Com es fa un mapa acústic?
És a dir, es va per la ciutat
amb medidors, suposo,
i a partir d'aquí es va elaborant
tot a persones
tot el mapa de la ciutat.
És una cosa així o...?
Bé, una mica breument,
el procés seria, doncs,
previ una entrevista, doncs,
amb la Conselleria de Medi Ambient,
doncs, es fixa una mica
quins són els objectius,
quines són les estratègies,
quins són els problemes
i quins són, doncs, d'alguna manera,
els punts que tenen més interès de mesura, no?
Sigui per la protecció
o bé sigui perquè,
doncs, són punts
que tenen alguna problemàtica especial.
Una vegada establert aquesta estratègia,
doncs, amb els sonòmetres,
es fan les mesures
en els diferents punts,
amb la idea
que el que és mesura
sigui representatiu
de la molèstia
que s'ofreix el ciutadà
que viu en un indret.
És a dir, que sempre,
d'alguna manera,
no és en abstracte,
les mesures,
sinó que tenen
l'interès de relacionar-ho
amb el grau de molèstia.
Aquest és un dels aspectes,
per exemple, que recollim
en aquest mapa acústic actual
que intentem avaluar, doncs,
quantes persones pateixen
i en quin grau, doncs,
el molèstia és del ceroll.
Les persones,
és una pregunta,
perquè, de fet,
parlant des de l'experiència personal,
jo ho notes,
però no és alguna cosa
que potser sigui un factor
que puguis racionalitzar.
És a dir,
em molesta alguna cosa,
no sé ben bé què és,
però suposo que cada cop
la gent és més conscient
que pot trobar solucions a això,
o no?
O la gent continua a pensar,
hòstia, sí,
em molesta això,
però ara no sé...
Bé, jo crec que
les solucions no són fàcils,
perquè els problemes
tenen molts enfocs.
Crec que vivim en una societat
on hi ha molta activitat
i hi ha moltes fonts sorolloses
i, per tant, doncs,
cada vegada el soroll va en augment.
Partim d'un altre defecte
que és el tema de constructiu,
de la construcció.
Els defectes de construcció
fan que no disposem tampoc
dels llocs adequats
amb intimitat
i amb el silenci
que desitgem.
I després també,
com que tenen uns paràmetres subjectius,
el tema del soroll,
que és un contaminant
que produeixen sempre
les demés persones
i mai nosaltres mateixos.
I, per tant,
sempre donem la culpa als demés
i moltes vegades
no sé si busquem,
anem a buscar solucions clares.
En tot cas,
aquesta presentació
d'aquest mapa acústic
serà tot just demà
on qui vulgui
podrà ampliar
tota la informació
sobre un mapa
que ens pot ajudar
a millorar la nostra qualitat de vida
que, en definitiva,
és l'objectiu,
no, Antoni?
Correcte.
Aquesta és la idea una mica, sí.
Nosaltres, de moment,
fem una petita pausa
al matí de Tarragona Ràdio.
Donarem pas d'aquí uns minuts
als serveis informatius.
En tot cas,
a partir de les 12 i pocs minuts
tornarem aquí
a la plaça de la Font
per continuar tractant
altres temes
al voltant del Dia Mundial
del Medi Ambient,
factors que ens hem deixat
i que volem continuar
doncs debatint
amb les persones
que tenim aquí assegudes
a la taula.
Fins ara mateix.
altres temes
informatius