El matí de Tarragona Ràdio.
Com hem fet en dies anteriors, avui fixem la nostra atenció
en l'àmplia oferta de cursos que hi ha enguany en dins de l'estiu jove.
Avui volem parlar d'altres activitats, anava a dir tres,
però en principi parlarem de dues.
Parlem, per exemple, del curs relacionat amb el món de l'ofimàtica
i el disseny assistit per ordinador,
amb diferents nivells que s'impartirà en un estudis.esq,
ara ens ho dirà el Sergi Fernández Górdia.
Sergi, que és el professor. No sé si ho he dit bé.
Sí, soc el professor.
Mira que abans t'ho he preguntat,
i que no m'agrada equivocar-me en aquestes coses,
dic que al final m'equivocaré.
Molt bé, Sergi, benvingut. Gràcies per ser aquí.
Ens acompanya la Franzina Collado.
Ella ve del Centre d'Orientació Humana de Bar Franzina.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. La vostra proposta és,
ho direm així a grans trets i entraríem en el detall,
un curs sobre autoestima,
que es farà al mateix centre.
Així mateix.
D'adreçat als joves, també.
Jo anava a dir que parlàvem de dos.
Podrem parlar d'un altre curs, també.
en aquest cas del curs de caricatures,
que es farà al Col·legi Pau del Clos,
i l'impartirà al dibuixant Napi,
que ara mateix s'incorpora i seu als nostres estudis.
Napi, bon dia.
Bon dia a tothom.
Hem trobat lloc per aparcar, no?
Finalment.
La cosa estava...
Bueno, lo que no encuentro es mi memoria.
Bé, doncs jo veig que mínimament l'has recuperat.
Ets aquí, deixem que recuperis l'Ale també, eh?
Sí, clar.
Un cop t'hem donat la benvinguda.
Són tres propostes de caràcter ben diferent,
totes tres atractives i per diferents raons.
Clar, si parlem del món de la informàtica,
del món de les noves tecnologies,
tothom hi està disposat,
però els joves més que cap altre, no?
Sí, sobretot perquè avui dia hi ha una mancança bastant important
en quant a conèixer, en quant a coneixements informàtics,
en quant a fer cursos.
Ja avui dia detectem que ja no tan bàsics,
perquè avui dia, doncs,
els programes estan plantejats d'una manera molt senzilla.
Qualsevol es pot posar en qualsevol programa
i el que veritablement necessita la gent
són cursos una mica més tècnics,
o bé orientar les eines que existeixen informàtiques
i adaptar-les als estudis,
adaptar-les a utilitzar recursos com internet
i altres programes per fer bons treballs a l'escola,
a l'institut, agafar apunts, tot això.
La nostra idea de fer aquests cursos,
sobretot el d'ofimàtica, és aquest,
agafar aquestes eines i conjuntament
fer que la gent aprengui a fer els seus cursos,
els seus apunts, treballs,
tot el que és cara als estudis,
perquè jo bastant en un mínim de formació,
perquè si no, és a dir, no és un grau molt elemental.
No, és orientar-los una mica,
encara que si hi ve gent amb grau elemental
tampoc hi ha problema,
perquè fem una mica diversitat de nivells també,
ens adaptem una mica al grau de l'alumne.
La qüestió és optimitzar coneixements,
pocs coneixements que tinguin amb les eines que tenim avui dia
i amb la font enorme d'informació que és internet,
per fer un compendi,
fer que els treballs aquests i apunts
i tot el que sigui recolzament escolar
sigui profitós.
Això del bolígraf em penso que cada cop va més de cap a caiguda.
Això del bolígraf i el llapis.
Hablando de internet,
ayer se me fastidió el ADSL,
que l'havien instalado hace poco,
y el ordenador.
Nosaltres no som responsables als entesos,
potser et poden donar una solució.
No llueve hace años,
pero el otro día cayó una tormenta donde vivo,
que es el presidencial Payaresos.
Vaja, si va a ploure, eh?
I bueno,
cuando llegué a casa,
nada, el ordenador no se encendía.
Perquè va marxar la llum, no?
És que normalment allà...
La esparga elèctrica...
Sí, sí, allà a totes aquelles zones
solen haver molts problemes, eh?
Amb l'electra,
de seguida que hi ha una tempesta,
de seguida...
Però és que me dicen que és muy delicado
això de l'ADSL,
perquè, claro,
és un mòdem que és exterior
i està connectado a l'ordinador
i t'aconsejan que lo desenxufes,
perquè, claro...
Home, això s'arregla
amb una regleta que hi ha especial
que controla els pics,
la tensió i tot això,
i ja està,
problema solucionat.
I hi ha un curset d'aquestos.
Veus, Napi?
Veus?
Podeu fer intercanvi.
Tu els ensenyes a fer caricatures
i ells t'ensenyen
aviam que has de fer amb l'ADSL
quan hi ha tempesta a Pallaresos.
Però caricatures sense regleta, eh?
Sense regleta.
Aquí sí que fas servir
el llapis i coses d'aquestes.
No tu què els ensenyaràs
als nois i noies
que s'acostin
a dibuixar caricatures
amb llapis?
No, o rotulador...
I rotulador...
Perquè per la caricatura
què és el més...
El que vol dir...
La observació.
Grandes dotes d'observació, no?
I haver fet moltes,
tindre una mica d'experiència
i, bueno, això...
Captar el més essencial
de la persona.
Però s'ha de saber dibuixar.
No pregunto cap vaginada, eh?
Realment s'ha de saber dibuixar.
Però dius, escolta,
és que jo no sé dibuixar.
No, no, és que per fer una caricatura
no cal que siguis un geni de la pintura.
No, clar.
No, no.
Bueno, a excepció
de Vinci
que sabia fer de tot i bé
i caricatures també.
No, l'essencial ja et dic
són quatre línies.
A mi m'agrada més
la simplicitat
dintre de la caricatura.
Hi ha caricatures molt recargades
que són a base de línies
però per mi
l'essencial és
captar-lo amb quatre línies.
I què els explicaràs?
Com serà la primera classe?
Bueno, jo no sé nada.
Començaràs bé, doncs, no?
Sí.
No, diré, doncs això,
bon dia,
com us dieu,
que...
En fi,
hi faré una mica la presentació
i, en principi,
començarem
per el més essencial
el que és la...
Perquè, bueno,
la caricatura
és reconèixer.
O sigui,
per reconèixer
has de conèixer
la persona abans.
Este es fulano
quan veus un dibuix
i d'es fulano.
Per què?
Perquè ja el coneixies, no?
I qui coneixem?
Qui coneixem més?
Doncs a un mateix, no?
Aquí tenim més a prou.
Doncs començarem
per l'autocaricatura.
Ah,
el primer dia ja,
mira llet.
Amb un sis o un quatre.
Aquí tens tu retrata, no?
Allò que es deia.
I els posaràs alguna cosa,
allò de que facin caricatures
de personatges populars,
coneguts, també,
justament per això que deies?
Més enllà del que és
la pròpia autocaricatura?
Sí.
De fet,
tenim una exposició
a final del curs
al Pati Jaume I
amb els treballs
de tots els alumnes.
I, per tant,
farem els personatges
que o bé a foto,
de foto,
o anirem al consistori
o al carrer
a fer personatges
in situ.
Doncs, bueno,
jo et dic,
farem, clar,
personatges del cine
o del teatre,
jo què sé,
de la cultura,
portarem fotos
i els alumnes
elaboraran
juntament amb el mestre
aquí present
unes caricatures
que seran dignes
d'admirar
amb l'exposició aquesta.
Ho has fet mai,
això de mestre?
Perquè, clar,
per exemple,
el certí té experiència
a la franzina també,
però tu ho has fet
de mestre
o de professor
alguna vegada?
No, no,
amb els fills sí,
amb les filles, eh?
Els fills és una altra cosa.
Però,
no crec
que sigui
molt complicat,
eh?
Perquè tampoc
és una assignatura
d'àlgebra
o de...
algú...
No,
és una assignatura
que domino,
potser no domino
tant
la paraula,
però
el que és el dibuixi,
l'observació.
Bueno,
lo puc que sé,
lo puc transmitir.
Tu ho pots
transmetre perfectament.
Aviam,
el NAPI proposa
a través de la caricatura
el coneixement d'un mateix.
De fet,
en vosaltres
en aquest taller,
en aquest curs
sobre l'autoestima,
fonamentalment
també és el que proposeu,
no?
El coneixement d'un mateix
per agafar aquesta seguretat
que sobretot
en l'edat de l'adolescència
és molt difícil, no?
Sobretot a nivell emocional,
atrevir-te a expressar,
atrevir-te a ser tu,
atrevir-te a sentir
que tu vals,
perquè a vegades,
o normalment,
necessitem que els altres
ens diguin,
vinga,
fes-ho que vals,
fes...
O sigui,
que t'animin, no?
Però sapiguem
que tu ets
la teva pròpia força,
la teva pròpia valua,
que ets tu el que saps que vals, no?
I això és el que es pretén aquí, no?
Que t'atreveixis a ser-ho,
però...
I que t'atreveixis,
llavors,
a fer una caricatura
o apuntar-te a internet
o a informàtica
o a qualsevol altra cosa, no?
O sigui,
quan un està...
és molt introvertit,
timid,
li costa relacionar-se amb els altres,
doncs,
és difícil obrir-se,
fer,
expressar,
explicar què és el que li passa
o saber què li passa,
perquè, a més,
és que a tots ens han passat,
tots hem sigut joves,
adolescents i més grans
i ens costa tantíssim
responsabilitzar-nos de nosaltres,
dels nostres sentiments,
saber el que volem
i el que no volem
i dir-ho en primera persona,
dir-ho em sento així
o vull això
o jo sento aquesta situació,
aquesta cosa, no?
Sense acusar, no?
Els altres en tenen la culpa,
és que jo no sé fer-ho
perquè els altres no em deixen,
no?
Doncs això és el que es pretén,
que a nivell emocional
nosaltres ens atrevim a ser nosaltres
amb les nostres...
amb les nostres qualitats,
les nostres qualitats,
les que siguin,
no?
I llavors és això,
a nivell emocional.
Algo es pot pensar,
això de l'autoestima es pot aprendre?
L'autoestima...
Aprender a recuperar-la,
em refereixo.
Sí, a recuperar-la.
Es pot aprendre,
a veure,
es pot aprendre a recuperar-se
si mateix,
perquè nosaltres som el que som
i ens han fet el que som
totes les circumstàncies
que hem viscut,
totes,
i no són ni bones ni dolentes,
simplement nosaltres les interpretem,
les dirigim,
les dirigim cap a una manera
d'expressar-nos nosaltres,
no?
I llavors,
si un es troba en un lloc
en què es troba acollit,
en què es troba...
que sap que les persones que estan
o l'entorn que hi ha
no el criticarà,
nosaltres som nosaltres mateixos.
A si nosaltres pensem
que ens miraran,
ens criticaran,
ens diran
no facis això,
que ja ho portem tant a pres
dins nosaltres mateixos,
no toquis,
no parlis,
no belluguis,
estiguet quiet,
llavors no som,
però si nosaltres sabem
que allà ens diuen
i què més,
i per què,
i com te sents,
i nosaltres estem
en un entorn així,
nosaltres llavors
podem recuperar
aquest ser nosaltres.
Clar,
si això no és
un exercici sol
d'una hora,
o mitja hora,
o tres hores,
és difícil que això
quedi com a carn nostra,
com a sentiment nostre,
com a nosaltres mateixos,
però si això ho fem
durant uns tallers seguits,
com a seminaris més llargs,
perquè això
que aquí han proposat
aquest estiu,
nosaltres ho fem també a l'hivern
amb seminaris
un cop al mes,
llavors hi estem
un dia i mig
fent-ho.
Llavors,
clar,
quan un ja es troba
d'aquesta manera
se li fa familiar
i quan nosaltres
ens sentim familiarment
acollits
i sabem que
podem expressar-nos,
llavors ja ens atrevim
també a fora,
ho veiem,
creiem que el món exterior,
que és el mateix,
és menys agressiu,
però nosaltres
és qui el transformem
des de dins nostre,
no és que el món
es canviï,
nosaltres ens atrevim
a ser nosaltres.
S'aprèn això,
tècniques i maneres
i veient que allà
ens expressem,
ens presentem...
Quines edats
se'n va adreçar
aquest taller?
Doncs com dèiem
abans de començar,
abans de fer el micro,
que la joventut
s'allarga cada mes
i hem posat
dels 17 als 35,
que és una cosa
relativa,
perquè nosaltres
també als tallers
d'Iberna
en tenim de gent
que els més joves
han sigut precisament
17 anys
i d'aquí sense límit
d'edat,
no?
La gent jove
30, 32, 35 anys
poden tenir
moltes coses semblants,
no exactament iguals,
però moltes coses
semblants
de les que viu
una persona
de 17,
8 o 20,
que potser encara està a casa
o potser ha tingut
més d'una nòvia
i no sap ben bé
què li passa
o no s'atreveix
a sentir-se
o no ser sent prou segur
amb el món de la feina
o coses d'aquestes.
Presidente de la Diputació,
senyor Marinet,
també necessitarà
ara...
El curs d'autoestima.
El Manolo,
ens coneixem molt molt
amb el Manolo, eh?
El que passa
que és entre 17 i 35 anys,
s'apunta a la Francina.
El Manolo hi entraria...
Ah, bueno,
l'altre no ho sé,
però...
Jo dic pel tema
de límits d'edat, eh?
No dic per una altra cosa,
tot i que es tingui
un esperit jove...
Podria fer una excepció.
No ho sé.
però també fan seminaris
durant l'hivern fora
de l'estiu jove,
tal com ens deia la Francina.
Tenim poc temps
i és una llàstima
perquè teniu uns cursos
que són atractius.
En el cas dels cursos
d'ofimàtica i disseny
assistit per ordinador,
també hi ha un límit d'edat
i hi ha, diguem-ne,
uns mínims requisits, no?
Sí, bueno,
inicialment límit, límit d'edat,
doncs, bueno,
a partir d'una edat...
Per solta, com a mínim.
10-12 anys fins als 30-35.
La veritat és que nosaltres
estem disposats
a acollir a tota aquella gent
que vulgui aprendre.
O sigui, no tenim uns límits.
I al teu curs també podem venir tots,
independentment de l'edat que tinguem, no?
Veus?
És l'excepció.
Ja veig, ja és molt selectiu.
I t'ho dic jo
que vaig voler-me apuntar
amb el seu curs
i no em va deixar.
Tu no el deixis que s'apunti
al d'autoestimar.
No me'n revèn ja.
M'iré arrastrant pel suelo
amb tota la vida.
Dona'ns les característiques
seriosament
d'aquest curs de caricatures.
Per favor,
què es fa al Pau del Clos?
Pues, bueno,
yo lo he hecho
pensando en los niños,
en los críos, ¿no?
Yo tengo experiencia,
bueno,
una pequeña experiencia
de caricatura de calle
y...
Una gran experiencia
de caricatura de carrer,
a Salou, sobretot,
i en altres llocs.
I en sóc testimoni.
Siempre que me pongo,
pues es como el primer día.
y una de estas pensé
que el hecho
de hacer una caricatura
era
como un acto
un poco así
de rebeldía, ¿no?
Es como señalar
con el dedo
a alguien,
¿no?
Alguien que
es diferente.
Bueno,
es como señalar
un poco la singularidad.
Y esto los críos
saben hacerlo bastante,
no tienen ningún problema,
¿no?
Cuando uno...
La pagada es masa y todo,
¿no?
Cuando uno haciéndose mayor...
Ayuda a señalar,
nen, no señales.
Sí, mira este,
pues que...
Bajito,
como cogea,
es negro,
es blanco.
Y...
Esto se hace,
pues de una forma
natural,
espontánea,
los críos,
no tienen ningún problema.
El hecho de hacer caricaturas
es una especie
de esto,
de señalar la singularidad,
¿no?
De...
De ver que...
Que eres diferente,
mira como eres,
pero de una forma simpática.
Entonces yo pensé,
bueno,
pues...
Dedicarlo a los críos
de 12,
16,
dijeron,
hombre,
podías ampliar.
Ya no es el mateix.
Pero es que ya están
más condicionados.
Clar,
entre a l'hora de fer la caricatura
no es el mateix
que posar-se davant
d'un ordinador,
¿eh?
Un xaval de 12 años,
un señor,
ja podrían,
per molt jove,
que sigui de 30,
no es el mateix.
Clar,
que ya tiene un carácter
definit.
Ya es una otra cosa.
Bueno,
esperaremos a ver cómo sale el curso
y ya podemos ampliarlo,
rebajarlo,
en fin.
Doncs ya en parlarem
perquè jo espero
poder anar seguint
aquests cursos
a través del Matí de Tarragona Ràdio,
aquests que feu vosaltres
i altres cursos
que s'oferten.
Molt ràpidament,
les persones que estiguin interessades,
on s'han d'inscriure?
Ens ho podeu dir
perquè hi ha casos
que són els mateixos centres
que organitzen,
en altres ocasions
és a l'Ajuntament de Tarragona.
En tot cas,
Sergi?
Sí,
nosaltres,
en els nostres cursos,
a la Rambla Vella,
entre,
el Cinema Catalunya
i el Van Iver,
em sembla que era,
allà està un departament de Cultura,
ho dic bé?
Sí, sí,
allà...
Sí,
doncs allà
és on
estem adreçant la gent
perquè s'apuntin
els nostres cursos.
Perquè s'apuntin allà.
En el cas de les caricatures,
també...
Sí, sí,
l'Area de Cultura,
Rambla Vella,
7B,
i l'Epis.
Sí,
el mateix,
el que passa és que hi ha gent
que ens ha trucat,
per exemple,
al centre,
perquè saben el telèfon,
que és el 977 22 60 20,
però, vamos,
el lloc és allà,
Vella, número 7B.
Napi, Francina, Sergi,
gràcies per venir avui a la ràdio,
que tingueu molta clientela,
que això és un bon síntoma
per a tothom.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
A vosaltres.