I ho farem aproximadament fins a les 12 quarts d'una del migdia
perquè tampoc no renunciarem a tenir altres espais habituals
com el del cinema, els esports de natura i aventura, l'agenda,
els espais de participació.
Però ara ens reclamen des del Col·legi Mare Nostrum.
Connectem novament amb la nostra unitat mòbil.
Allà recordem que es troben Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Marta Montagut a l'elocució. Marta.
Molt bon dia. Continuem, com bé deies, el Mare Nostrum.
Ara és el torn dels alumnes de P4
que fan una natal que es diu Les Joguines Molt Cansades
i els nens porten una joguina cadascú i una carta conjunta
per donar al carter. Un nen gran que farà de carter. Escoltem-los.
Escoltem-los.
Gràcies.
i que s'arreglen d'on no vegués a la pulluna de línia.
Al col·lègic de fils, s'arreglen d'on no vegués a la pulluna de línia.
Al col·lègic de fils, s'arreglen d'on no vegués a la pulluna de línia.
Tenim a un nano que s'ha aficionat molt al micròfon.
Ha sigut com el gran triomfador d'aquest grup de P4
que ens feien aquesta actuació de les joguines molt cansades.
I ara el patjarreial els recull la carta, veiem una gran carta
i porten la carta cap a aquest carter
que és un noi bastant més gran que aquests alumnes de P4
que porta una motxilla i que li donen aquesta carta als Reis Mags.
Una carta que, segur, tots els nanos que tenim per aquí
ja hauran fet, perquè això esperem.
Us hem deixat abans a la darrera hora
amb l'actuació dels dimonis que teníem per aquí.
De fet, ho han fet molt bé.
S'han tirat per terra, com ens dèiem,
perquè el Lluquet i el Rovelló els deien Jesús.
Es tornodaven i tots caien a terra.
I llavors ho han fet força divertit.
Ja sabien molt bé, molt bé, molt bé el seu paper.
Però ara, doncs, aquests alumnes de P4
no han acabat encara la seva actuació
i continuen fent una recitació.
Perquè canta sempre, si canto i refilo, és per controlar-lo.
Doncs aquesta era aquesta petita estrofa,
aquesta estrofa de la cançó
que han fet els alumnes de P4
per tancar la seva actuació.
Yolanda, continua a escoltar-los.
Cuna, su pare és campintero de la una.
Ara l'Isabel, que em podeu sentir.
Vinga, l'Isabel, escoltarem també el seu trosset recitat.
És un poblet petitet.
Una gent és petita.
Petites les que se són
i fins petites les bèsties.
També els arbres són petits,
però no la gent que va a veure.
i res més, ja no te vull dir,
antivinant, divineta.
Ja he pogut sentir.
És el mateix nen que s'ha aficionat al micròfon.
Això que es sentin tan amplificats
els fa força gràcia
i s'hi van acostant
aquests alumnes
que amb les seves joguines
ja se'n van de l'escenari
per donar pas a la següent actuació
els alumnes de tercer
que cantaran la Nadal anglesa
traduïda al castellà
que ja és prou coneguda per tothom.
Surten tots amb els seus gorros de Pare Noel.
Estan tots ja col·locant-se davant de l'escenari.
Fins i tot un pobre noi que s'ha fet mal a un peu
i no s'ha volgut perdre el festival.
Arriba també amb les crosses,
molt lleuger,
fins a arribar a aquest escenari
per cantar aquest Greenslaves.
De fet,
ja molts dels nens que han acabat les actuacions
ja estan una mica més inquiets, com podeu suposar.
Ja se sent un ambient de fons que dius
mira, ja la cosa s'ha destensat,
ja no hi ha aquells nervis previs al festival, no?
Però molts nervis tampoc hem copsat,
en tot cas una mica de concentració
i una mica més de silenci, això sí,
però els nanos,
Déu-n'hi-do,
el disciplinat que estan en aquest festival.
De fet, us hem de dir que aquesta Nadala
ja és la novena que podem escoltar,
aquelles que no hem pogut sentir
les hem pogut enregistrar,
per tant probablement d'aquí una estona
també les podrem escoltar.
i els alumnes de tercer.
XVI
No queremos alcanzar, que la gente nos mire y sonría.
Paz, paz y amor nos da su mirada tierna en la mía.
Paz, paz para poder dar y cambiar penas por la alegría.
Buscando el sol del amanecer, encontramos sol y dulzura.
Mirando todos hacia Belén, la mirada en línea en la cuna.
Diu una nena que s'ha quedat sense aire, ja se la notava una mica encostipada.
Sí, de fet, aquesta Nadala l'han fet a ple pulmó.
Sí, sí, amb molta força.
Amb molta força, com gairebé totes, eh?
Déu-n'hi-do, amb les ganes que surten aquesta celebració.
I acabem amb la darrera actuació, en aquest cas els alumnes de 6è,
que com escolteu que ho diu la Mercè, interpreten el cant dels ocells,
però tornen a sortir a escena els 100 angelets, els de P3,
que se'n van cap al portal de Belén.
Fan doblete, eh?
Fan doblete, fan doblete.
Es gira la situació i són els nens de P3...
Veiem els nens de P3 que es tornen a aixecar.
Alguns saluden a la mare, aixequen la mà,
però no sé si veuen a la mare o no, però aixequen la mà per si de cas.
Però saluden, eh?
Ells saluden, sí, senyors.
Acaba de caure un angelet que ha trepitjat amb un cable del micròfon,
però ha sigut una cosa lleu.
Una cosa sense importància.
Una cosa sense importància.
Són angelets i són molt lleugers.
És el moment que el ritme canvia una miqueta,
perquè per moure la canalla tan petita...
Clar, aquí les coses ja són una mica més tranquil·les.
Jo m'imagino, Marta, que de totes les coses que has retrasmès a la teva vida,
que tot i la teva joventut són moltes,
això de retrasmetre un festival de Nadal,
no s'intueixo que no ho havies fet mai, no?
Jo la darrera experiència en un festival de Nadal era quan jo anava al col·legi...
Quan tu eres protagonista del festival.
Jo em vestia d'angelet.
Per tant, és la primera vegada que ho veiem una mica com a públic.
Veiem ara ja col·locats els alumnes que es veu que això dels micròfons els ha fet una gràcia,
perquè resulta que ara, en veure que els grans tocaven els micròfons,
els petits també s'hi han acostat i també volen sortir pels micròfons.
Tenim ja els alumnes col·locats, escoltem-los.
Un vist d'aquest 100 angelets que en podeu escoltar.
que ho ha demanat el públic, no?
En tot cas, estan encantats,
perquè continuen totes les càmeres que us dèiem abans,
totes aixecades, les 12 o 13 càmeres,
que cada cop s'hi van afegint més.
De tots els pares, avis, germans,
hem pogut parlar amb algun.
Ara fixa't, Marta, hi ha coses que no canvien.
Jo imagino que el nombre de càmeres fotogràfiques i de vídeo
és proporcional a l'edat dels nens que canten.
Correcte.
Quan sortien els més grandets, de ben segur que no n'hi havia tantes càmeres.
No n'hi havia tantes, això és cert.
El que passa és que hi ha gent que sí que fa tot el festival complet,
i hi ha gent que realment avui acabar amb un mal de braç considerable,
perquè hem vist la gent que ha gravat estrictament tot, tot, tot el festival.
I ara sí, arriben els més grans, els alumnes de Cicè,
amb el seu cant dels ocells que tanca aquest festival
i després tindrem aquella petita sorpresa,
a veure que no em senti ningú, estic d'esquena els meus pares,
que és aquest poema del Miquel Martí Pol
que ens recitarà la sotdirectora del Mare Nostrum, la Mercè Rota.
Però ara, si us sembla, estan col·locant ja aquests alumnes de Cicè
que faran aquesta cançó típica i tradicional catalana,
el cant dels ocells.
Ells no van disfressats, eh?
Van vestits normal.
Ja són grandets, jo suposo que potser els fa una mica de pudor,
a aquesta edat, vestir-se l'angeleta de pastoret,
això doncs tocar quan som una miqueta...
Toca quan toca.
Una miqueta més petits, exacte.
Llavors ja els veiem aquí.
La Mare de Déu la veiem des d'un raconet i està una mica avorrida, eh?
Fa una cara d'avorrida, pobra, asseguda la cadira,
amb el nen, que més val que un nen de veritat no l'agaféssim així.
Si de cas...
Que el porta arrossegant, ja el ningú aquest, no?
El porta pràcticament arrossegant per terra.
Ara sí, ara ja comencen els alumnes de Sisè,
els ha donat el to, la Victòria,
amb una flauta que porta per aquest primer to,
perquè no es desafinin al llarg d'aquesta actuació,
que comença ja el cant dels ocells.
A veure descomptat
els ocellers cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
Els ocellers cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
La vida empallada
pels aires fa voltant,
tants d'anar
la rubria.
Vient Jesús és nat
per treure'ns del pecat
i d'anar-nos l'alegria.
I d'anar-nos l'alegria
i d'anar-nos l'alegria.
l'alegria.
És la nit és nadar,
és nit de gran contento.
i d'anar-nos l'alegria.
i d'anar-nos l'alegria.
i d'anar-nos l'alegria.
i d'anar-nos l'alegria.
i d'anar-nos l'alegria.
I d'anar-nos l'alegria.
I d'anar-nos l'alegria.
Seure despuntant, el major il·luminant, en la nit més vitxosa.
Els ocellers cantant, a festejar-lo van, a sa veu malindrosa.
Els ocellers cantant, a festejar-lo van, a sa veu malindrosa.
Un aplaudiment per aquest final de festa dels més grans, dels alumnes de sisè,
que ens han ofert el cant dels ocells.
Ja es retiren de l'escenari, estem pràcticament arribant al final
i com a cloenda, com ens comença la Mercè Rota,
doncs llegirà un poema del Miquel Martí i Pol.
Escoltem-la.
Com a cloenda de l'inici, de les festes que s'apropen,
el gran poeta...
Hi ha algun problema tècnic, però ja han perdut el so de l'inalàmbric.
Ells tenen un micròfon inalàmbric i hi ha hagut algun problema,
però ara el solucionen rapidíssimament amb un micròfon fixe,
per tant la Mercè ja la tenim preparada.
Ara sí, com comenta la mateixa Mercè.
I en homenatge, doncs, al gran poeta Miquel Martí i Pol,
mort el passat mes de novembre,
permeteu-nos llegir ara un dels seus poemes,
on sap fer-nos sentir grans les coses més petites i properes.
El xarm de la vida senzilla
És bo de seure a casa en la penombra
amb un llibre a les mans no començat,
mentre el sol bat amb fúria de fora
i tot deu incitar a la desmesura.
És bo reposar els ulls i el pensament
en els perfils més coneguts dels mobles
i sentir al lluny el brum dels automòbils
en què la gent ve i va desficiosa.
I és bo, també,
d'assaborir els instants d'aquietud total,
perquè el silenci és aigua de paraules
que concreta l'entrellat subtilíssim del poema.
És bo de viure en qualsevol moment,
estona sol, d'altres en companyia.
Voy escoltant les veus
que el pas dels anys i un fosc impuls
convertiran en himnes.
Miquel, Martí i Pol.
Aquest és el punt i final
d'aquest Festival Nadal Col·legi Mare Nòstrum.
Encara un darrer comiat.
Que l'escalvo, la intimitat i la tendresa
que tots portem a dintre
ens ajudin a sentir-nos bé
i a poder compartir en plenitud aquestes festes.
agraïm la vostra assistència
en nom del director del centre
que avui no ha pogut compartir aquesta celebració
i de la resta de persones que fem el Mare Nòstrum.
Gràcies per haver vingut.
Aquí s'acaba aquest festival,
si et sembla, Iolanda, nosaltres.
Marta, sí, faríem una cosa,
una petita pausa
per donar pas a la publicitat
i després tornem
perquè jo no sé si dins del que ja previst
tenim possibilitat de parlar amb alguns nens,
algunes nenes, et sembla?
Doncs parlarem d'aquí una estona
amb la Mercè Rota,
que ens fa una aurora
com ha anat tot plegat,
també amb els nens
i encara amb els pares i mares
que d'aquí uns minuts
continuaran al Col·legi Mare Nòstrum
amb els seus petits.
Doncs fem una pausa per la publicitat
i tornem d'immediat.