Enguany, per exemple, el tema de les jornades,
que és el folclore en la literatura catalana,
posa de manifest la importància que tenen aquests referents,
llegendes, elements protagonistes de l'imaginari popular,
per exemple, per servir de base a la literatura,
és a dir, als escriptors.
Els escriptors sovint es nodreixen de tot aquest món
que els envolta i que ens ha envoltat durant generacions,
que es transforma i ells l'utilitzen per novel·lar-lo,
per reexplicar-lo, per divulgar-lo, per fer-lo més a més,
en definitiva, per entusiasmar els lectors.
I això ha passat sempre.
En aquestes jornades veurem casos del folclore medieval,
en Selm Turmeda, per exemple,
veurem Caterina Albert, Víctor Català, com també va utilitzar-ho,
i parlarem de temes, per exemple, en Pep Coll,
que va fer la lliçó inaugural,
ens va parlar dels mites dels Pirineus,
com ell els posa en els seus llibres,
els fa viure, com explica històries,
basant-se en aquests personatges, en aquests temes,
i penso que això interessa a la gent.
Interessa, i de vegades són temes i personatges desconeguts.
Has posat l'exemple del mallorquí,
en Selma Turmeda.
Les seves aventures no tenen res a canviar.
altres aventures que, tot i que no pertanyen a la nostra cultura,
s'han popularitzat tant com les d'Alvaro de Munchausen, per exemple.
Agafes les aventures i la història del Selm Turmeda
i quines pel·lícules podríem fer els directors actuals?
Jo crec que si descobrissin aquest filó,
és que és, en fi,
Hollywood es podria fer d'or,
perquè la història realment del personatge,
d'en Selm Turmeda,
fra, en Selm Turmeda,
aquest mallorquí que es va convertir a l'islamisme,
que se'n va anar a Tunis,
que, en fi,
va estar embolicat en una sèrie d'aventures,
però impressionants,
i que va escriure,
i que a través dels seus llibres
veus que realment
sabia el terreny que trepitjava
i l'explica amb una simpatia
i un...
En fi, és apassionant, realment tens raó.
Si volen saber més coses d'aquest personatge,
en el que és el mar de les jornades,
ja ho tenen una mica malament,
perquè aquesta conferència es va fer justament ahir, no?
Ahir, sí, efectivament.
I en porteu tres?
En portem tres, sí.
Van començar dijous
amb la xerrada que va fer en Pep Coll,
que ens va parlar d'uns personatges fantàstics,
que són els mineirons pirinencs,
són una mena de fullets entremeliats,
molt treballadors,
que es posen entremig dels humans
i els fan patir una mica, de vegades.
Ell els fa sortir als seus llibres.
I, a més, ara els va explicar una cosa interessant,
que Mireia l'anuncio, si em sent dirà
aquesta no es guarda cap secret.
Ara està en un projecte, ens ho va explicar,
elaborant uns guions per unes sèries de dibuixos animats,
on, bé, es veu que això ha estat promogut
per una televisió galesa,
i és una sèrie de capítols
dedicats a les rondalles del món
i entre de les catalanes, diríem,
ell ha triat aquestes històries
protagonitzades per menairons.
Als Andorra en diuen menairons,
als Pallars en diuen minairons,
bé, hi ha les variants dialectals.
I ara ja està treballant
amb aquest projecte i sembla ser
que sortirà després també una sèrie
de dibuixos on els protagonistes
seran aquests personatges.
Em fa molt de plaer que això passi
perquè de vegades veiem els Doraimons
i tots aquests personatges d'altres cultures
i més llunyans,
i aquests que tenim més a prop,
que han enriquit l'imaginari
dels nostres avantpassats
o dels nostres contemporanis
amb indrets del nostre territori,
són completament desconeguts.
Llavors, veure com es comporten,
com fan aquestes actuacions, diríem,
entre mis dels humans pot ser molt divertit
i pels nostres nens segur que els encantarà.
És que, Carme, probablement
no sabem acostar-nos a aquests mites
perquè no ens els han explicat prou bé.
Ara parlaves d'aquesta sèrie
de dibuixos animats
i afortunadament, abans ho comentàvem,
a través d'aquest boom que hi ha
en els últims anys de la novel·la històrica,
són molts els escriptors
i escriptores contemporanis
que agafen de punt de partida
una llegenda del nostre folclore
o d'una altra
i aleshores a partir d'aquí
desenvolupen una història.
És una manera també d'acostar
aquest passat folclòric
a través de la literatura.
Parlaves d'en Sant Ormeda
o d'altres personatges
que s'havia fet anteriorment,
però en l'actualitat també s'està fent molt, no?, això?
Sí, els escriptors jo crec
que utilitzen aquests, diguem,
continguts i aquesta informació
que han rebut de la cultura
que els envolta i la transforma.
Ahir ens acompanyava la Margarida Ritzeta,
justament,
que ha agafat una llegenda antiga
també per la seva nova novel·la.
Exactament.
A més, és que són...
Jo crec que són apassionants
i quan la gent les sent explicar
o les pot llegir,
en certa manera,
s'hi pot recordar,
haver-ho sentit,
potser en un altre moment,
i si no ho ha sentit,
simplement és que tenen l'encant
d'aquests elements màgics,
d'aquestes transformacions,
d'aquestes coses, no?
En fi, jo crec que sí.
Continuareu demà
amb una altra de les conferències,
en aquest cas a càrrec de la Maria Conca.
Sí, demà la Maria Conca
ens parlarà de l'ús dels proverbis
en el discurs literari.
Ella és una professora
de la Universitat de València
que fa molts anys
que treballa en aquest tema.
En d'altres també,
però s'ha dedicat,
és professora de llengua i literatura
i de pragmàtica també,
i s'ha dedicat a estudiar els proverbis.
En la literatura catalana,
però de tots els temps,
tant en la producció medieval
com la més contemporània.
Llavors ens analitzarà
aquests petits missatges
que s'han utilitzat molt
perquè són proverbials,
ja ho diu la mateixa paraula,
proverbis en el sentit d'una sentència,
que està de frase aquella
que dius quanta raó que té,
condensat tot un munt de...
tota l'experiència de vegades
de la gent i tot el saber
en una frase minúscula, no?
Vull dir que tenen un poder sintètic
molt important.
I crec que serà interessant també.
En aquesta línia
de l'ús dels proverbis en la literatura,
el que també crec que serà
una xerrada molt interessant
serà la que hi haurà dimarts,
el dia 11 de març,
es diu
Parèmies transversals,
el títol de la conferència,
i la imparteix en Joaquim Mallafré.
Joaquim Mallafré,
jo suposo que...
Conegut.
Molt conegut.
La seva traducció de l'Ulisses,
dels Jois...
Ell es parlarà precisament
de com aquests missatges
viuen en diferents llengües,
és a dir,
les semblances i les diferències
que hi ha.
La universalitat, potser.
La universalitat,
efectivament.
Com s'adapten,
en el cas, per exemple,
de l'anglès,
del català,
del castellà,
paremies que tenen,
o proverbis que tenen
un significat semblant.
Una universalitat
que també arriba
al mite de la caputxeta vermella,
que d'aquesta no ocuparàs
tot en l'última sessió, no?
Sí, aquesta, bé,
és una rondalla molt coneguda,
i el que a mi em va resultar curiós
la vegada que vaig descobrir
que la nostra escriptora,
Víctor Català,
l'autora de Solitud,
Caterina Albert,
havia fet una narració,
un conte d'aquests
que ella va fer
en els drames rurals,
uns contes preciosos,
però també d'una duresa,
on es veia com la gent,
com vivia la gent
en el món rural
i les tragèdies
que patia
i aquesta vida,
que potser ara
la tenim idealitzada,
perquè nosaltres
en la nostra societat
doncs anem allà...
És de cap de setmana,
és tan bonic
i tan bucòlic, no?
Exacte,
però que no era això.
Res a veure.
Res a veure.
I ella, doncs,
un dia vaig llegir
una narració
que es diu
Puà de Rampí,
i a mesura
que l'anava llegint
pensava,
però si ens està explicant
la Caputxeta Vermella,
és a dir,
l'argument
és el de la Caputxeta Vermella.
És una noia,
una pobilla
que surt de casa,
que ha d'anar a portar-li
en una paret seva
que està malalta
el menjar
i pel camí
és agredida
per un individu
una mica
estrany, no?
I, bé,
diríem que
aquesta història
és expressa
al que la Caputxeta Vermella,
que tenim per un conte
molt innocent,
doncs,
alguns investigadors
han interpretat
com
que té un simbolisme
bastant més profund,
explica,
diuen
alguns dels investigadors,
la història
d'una violació,
on aquest llop terrible
no és tant
el llop animal,
sinó aquest humà
que es comporta
com un animal.
I, bé,
quan ho vaig veure
vaig pensar
és que clar,
és això, no?
Llavors parlaré
una mica del tema
i per fer prendre consciència
de com els escriptors
han interioritzat
també aquests missatges
en codi simbòlic
i com després
els han desenvolupat
en un període determinat,
en aquest cas,
doncs,
dins del que són
els drames rurals
de la seva,
de la producció
d'aquesta escriptora.
En una obra
de literatura contemporània
també podríem
trobar aquest fil argumental
perfectament, eh?
Seria qüestió
de posar-nos
i ho trobaríem,
segur que sí.
Ens hem deixat
una altra conferència
que es farà
el proper dilluns,
per no faltar a ningú,
Carme.
Sí, sí.
Aquesta, mira,
és una...
També,
en certa manera,
literaturitza
el folclore
des del moment
que utilitza
unes llegendes
per acompanyar-nos
a fer un itinerari,
podríem dir,
turístic
pel País Valencià.
Aquest és un professor,
la persona
que impartirà
aquesta conferència,
es diu Joan Borja,
és professor
de la Universitat
de l'Alacant,
perquè vegeu
que tenim
tot el territori
una mica cobert,
i ens parlarà
de la ruta
de les llegendes.
Ell diu
un viatge
lúdico,
didàctic
a l'imaginari popular,
és a dir,
ens explicarà
com aquella muntanya,
aquell turó,
aquella cova,
té aquell nom determinat,
la cova del diable
o de les bruixes,
perquè allà
s'hi explica
una llegenda,
i és una manera
com una altra,
un recurs,
si voleu,
pedagògic,
també per als estudiants,
perquè coneguin el país
fent alhora literatura,
i en aquest sentit
m'ha semblat interessant.
Si entrem
en el terreny pràctic,
em val a dir
que aquestes jornades
estan adreçades
a estudiants,
a professors,
però que també
poden anar
a participar,
a escoltar
aquestes conferències,
qualsevol persona
que estigui interessada,
no, Carme?
Per descomptat,
està oberta.
Sense inscripció prèvia,
res.
En principi,
veure la gent
que ho vol fer
com un curs,
perquè així s'ha programat,
doncs aquesta gent
tindrà el seu certificat
i tindrà
el reconeixement
d'un crèdit lliure
en el cas dels estudiants
que ho han volgut així,
i en aquest cas
sí que han d'assistir
a tot el cicle.
Però si hi ha gent
interessada
en una conferència puntual
o en dues,
les que sigui
que vulgui anar,
doncs perquè li ve de gust,
que sàpiguen
que es fan
a l'Aula Magna
de la Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tàrraco
a les 7 de la tarda,
dijous,
dilluns
i dimarts.
És a dir,
ara els que ens queden
fins que s'acaba el cicle
que és el dia 13 de març,
que és un dijous.
Una setmaneta justeta
de jornada.
És un cicle senzill
pel que fa al format,
són 7 conferències,
però em sembla
que prou interessant.
Doncs aquestes són
les cinquenes
l'any vinent,
de ben segur
que hi haurà
unes sisenes
amb el Caire
que està prenent
aquesta iniciativa
que va néixer
també a la Universitat
Rovira i Virgili.
Carme Oriol,
coordinadora
de les jornades
de folclore
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Gràcies per venir
avui a la ràdio
i explicar-nos
el contingut de les mateixes.
A vosaltres
per convidar-me.
Gràcies.
Gràcies.