Les 10 del matí, 39 minuts, seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio
parlant d'altres entitats, altres organitzacions no governamentals
que aquests dies són notícia aquí a Tarragona.
Volem parlar ara d'Amnistia Internacional i d'Intermond Oxfam,
que aquesta setmana han presentat aquí a Tarragona i a Reus
una campanya anomenada Armes sota control.
De fet, és una campanya, una iniciativa a nivell internacional,
però que també té, per tant, la seva traducció aquí a les nostres comarques.
Una iniciativa que en línies generals pretén reduir la proliferació
i el que consideren mal ús de les armes arreu del món.
Avui, aquí al matí de Tarragona Ràdio, ens acompanya Albert Lanceta,
que és membre del comitè d'Intermond Oxfam a Tarragona.
Albert Lanceta, bon dia.
Bon dia.
Com dèiem, aquesta setmana s'ha presentat aquesta campanya aquí a Tarragona i a Reus,
Armes sota control.
Quin seria l'objectiu genèric d'aquesta campanya que feu a nivell internacional?
Bé, primer vull dir que la fa Intermond Oxfam,
juntament amb Amnistia Internacional,
i una organització que es diu IANSA,
que és l'Acció contra les Armes Lleugeres.
Aquesta organització té uns 500 integrants
de petites organitzacions que operen al nord i al sud del món
i el que volem aconseguir és un tractat d'armes
perquè resulta que hi ha al món 639 milions d'armes,
de les quals el 60% estan en mans civils
i això produeix un mort cada minut.
O sigui, maten més gent les armes lleugeres
que no pas les armes de destrucció massiva aquestes
a les quals tenim tant de por.
Volem que estiguin sota control,
volem que es faci un tractat internacional
vinculant perquè hi hagi transparència sobre les armes lleugeres.
Quan parlem d'armes lleugeres,
posem casos, exemples,
perquè la gent ens entengui d'aquest en parlant.
Les armes lleugeres,
bé, les armes es divideixen en dos tipus,
convencionals i no convencionals.
Les convencionals són les armes petites i lleugeres,
armes passades i armes de doble ús.
Quan diem armes petites ens referim a pistoles,
rifles, carabines, ametralladores
i coses de petit calibre.
Quan diem armes lleugeres diem armes passades,
llançagranades, que no en s'anti-aeris
i antitanc portàtils,
portàtils que necessiten més d'una persona
però que es poden transportar fàcilment.
Que totes són inferiors a 100 mil·límetres de munició.
I després, les armes de doble ús,
que són els grilletes, les esposes,
els gasos lacrimògens,
gasos d'aquest tipus que ofeguen una mica
i coses d'aquest tipus.
I després, les no convencionals,
però que aquesta no és el programa d'aquest tractat,
són les CNBQ,
que són les nuclears, les biològiques i les químiques.
Deies que hi ha 639 milions...
D'armes...
D'armes.
S'ha calculat aproximadament
i el 60% estan en mans de civils.
Sí, de fet, als Estats Units anualment moren,
per donar una xifra,
11.700 persones anuals
per culpa de les armes lleugeres.
Déu-n'hi-do.
Clar, i cap d'aquestes armes té algun tipus de control?
Hi ha algun tipus de control sobre aquestes armes?
Hi ha controls i no controls?
En quina situació es troben aquests milions d'armes
arreu del món?
Doncs, malauradament, no hi ha cap llista d'intermediaris d'armes.
Espanya no en té i és una falta de transparència
i sembla mentida que, per exemple,
un exportador de taronges tingui de tenir una llicència
i una llicència d'exportador
i un senyor que es dedica a l'exportació d'armes
doncs no estigui registrat enlloc.
Clar, nosaltres el que volem és transparència amb això
i un codi de conducta que la Unió Europea el té
i que el compleixin, però que sigui vinculant.
El comerç internacional d'armes,
m'imagino que hi ha una part que és legal
o com a mínim està sota control
o autorització dels diferents estats,
però imagino també, des de la vostra perspectiva,
que estaran dades i indicis
que hi ha un tràfic d'armes
a nivell internacional i legal
doncs molt important.
Evidentment.
Vull dir, hi ha països on es pot comprar
doncs per una vaca
es pot comprar un fusell ametrallador.
De fet,
hi ha una data molt curiosa,
vull dir que al nord
de Kènia i Uganda
els indígenes abans vigilaven
les seves vaques amb llances
avui en dia porten a K-47.
Hem arribat fins a aquest punt
i això impedeix el desenvolupament
de les persones
i les massacres aquestes que hem vist
als grans llacs, a Angola, etcètera,
a la guerrilla i el que està passant a Colòmbia
o el que passa a les faveles de Brasil.
Les organitzacions no governamentals
que promoveu aquesta campanya,
teniu dades de quins són els països
que més venen armes
i els que més compren armes?
Evidentment.
Per exemple,
els països exportadors,
els països més grans que exporten,
doncs, malauradament,
són cinc membres del Consell de Seguretat
de les Nacions Unides.
Estats Units, Reina Unit,
França, Rússia i Xina.
Estats Units fa 14.000 milions de dòlars anuals.
El Reino Unit, 4.600 milions.
França, bueno, en fi, dades d'aquestes.
Que és el 80% de totes les armes
que es fabriquen al món,
de les quals el 50% només
les fa Estats Units.
I qui les rep?
Doncs, el nord d'Àfrica, Orient mig,
Àsia, Amèrica Llatina,
o sigui, països d'aquests.
Espanya està al número 11
del rànquing de venda d'armes.
O sigui, després d'aquests cinc,
doncs, hi ha els països que són
Ucrània, Alemanya, Itàlia, Israel, Brasil
i ja ve Espanya.
Déu-n'hi-do.
És a dir, en poques paraules,
els països del primer món,
els països desenvolupats,
són els que venen bàsicament armes
i molts dels països subdesenvolupats
o més subdesenvolupats
són els que compren.
Evident.
Hi ha països,
gairebé la meitat dels països
que formen la ONU,
inverteixen més amb armes
que no pas amb salut
i amb ensenyament.
O sigui que,
això, clar,
evidentment,
és un fre al desenvolupament
d'aquests països
perquè part del seu pressupost
doncs el dediquen justament a armes.
I que, a més a més,
moltes vegades,
quasi la majoria de vegades,
arriben a través de
rets,
per dir-ho,
clandestines,
o sigui,
o no controlades.
L'objectiu final de la campanya,
com apuntàvem al principi
amb l'Albert Lanceta,
és aconseguir
que l'any 2006
s'assigni un tractat internacional
del comerç d'armes.
Quins són els camins
que voleu utilitzar
per, justament,
pressionar
l'opinió pública internacional,
els governs
i els estats
més podresos del món
per aconseguir aquest tractat?
Bé,
això és molt important
perquè volem aconseguir
un milió de firmes anuals
fins al 2006
i hi ha dos sistemes
de fer-ho.
Bé,
un és entrar a la web
d'armesotacontrol.org
i allà pots penjar la foto
o firmar,
o bé,
passar per qualsevol
organització,
tant sigui d'Amnistia,
Intermont
o Iansa,
i firmar
unes posteletes
en la qual
fas la teva denúncia
i l'envies,
doncs,
a Armesotacontrol,
Intermont,
com el Roger de Llúria 15
o bé Amnistia,
o fent-se'l arribar
a través de la nostra botiga
que tenim al carrer
Sant Francesc
número 6 de Tarragona
i nosaltres la farem arribar.
És l'únic sistema
que tenim
de pressionar els governs
perquè hi hagi un tractat.
Contra més firmes hi hagi,
millor.
Vull dir,
no sé si la gent
s'haurà enterat,
doncs que,
per exemple,
amb la campanya del cafè,
que és l'última
que ha fet Intermont
juntament
amb altres organitzacions,
doncs,
s'ha aconseguit
que
una empresa
que demanava
una nacionalització
que es va fer
l'any 71
a Etiopia,
doncs,
li aconsegueixi
condonar
aquest deute
gràcies
a la pressió
que hem aconseguit.
I després,
tothom sap
de la Mina Wall
de Nigèria,
que gràcies a les firmes
que Amnistia Internacional
va posar
a través d'això,
doncs,
es aconsegueixen
que els governs
se sensibilitzin
i, doncs,
donin marxa enrere
de segons quines
pràctiques,
per dir-ho d'alguna manera,
no legals.
Aquest fet
de posar-vos
com a objectiu
el 2006
té alguna raó?
Mentre es van
recollint
aquestes firmes,
has buscat
justament
la pressió
als governs
dels estats
perquè es pugui
aconseguir
aquest tractat
internacional?
Aquesta
és una continuació,
o sigui,
Intermont
no és la primera
vegada
que intervé
amb aquest tipus
de campanya,
vull dir,
jo no sé
si us en recordeu
que també hi va haver
la campanya
de les mines
antipersones
que es va aconseguir
que aquesta pràctica
ja no s'utilitzi,
Espanya era una
fabricant
de mines antipersones,
les ha destruït
i estem
contents
per aquest tema.
Doncs,
clar,
les campanyes
s'han de ser
una mica llargues
perquè,
sobretot d'aquest tipus,
perquè és difícil,
vull dir,
el tràfic d'armes
dona moltes pessetes
i llavors és difícil
i per això
hem fet un tractat
a mig termini,
que és el 2006,
per aconseguir
les suficients firmes
per anar
amb suficient pressió
als governs
perquè aconsegueixin
fer aquest tractat
de comerç internacional
d'armes.
La campanya,
com dèiem,
l'han presentat
públicament
aquesta setmana
però tenint en compte
que l'objectiu
és a mig termini,
d'aquí pràcticament
tres anys
la mantindreu
amb algun altre
tipus d'activitat
pública?
Evidentment,
farem
coses al carrer,
vull dir,
s'han fet ja a Barcelona,
s'han fet a altres
ciutats d'Espanya,
ja s'han fet a Salamanca
i aquí,
doncs,
també pensem
fer una continuïtat
d'aquestes campanyes
per sensibilitzar
a la gent de què és important
controlar aquest tràfic.
Per acabar,
tornem a recordar
la manera de col·laborar
amb aquesta campanya.
Bé,
hi ha dos tipus
de col·laboració,
una és entrant
a la web
de la campanya,
que és
www.armesotacontrol.org
i allà pots penjar
la teva foto
o fer el que creguis
més convenient
i l'altra és
passant per un,
per Intermont
o per Amnistia
i aconseguir
una butlleta
en la qual poses
els noms,
els cognoms,
l'adreça i tal
i l'envies,
també pots enganxar
la teva foto si vols
i l'envies
a Armes Sota Control
a Intermont Oxfam
al carrer Lluria
número 15
o ens la deixes
a la botiga
d'Intermont
que hi ha al carrer
Sant Francesc
que nosaltres la farem arribar.
De totes maneres,
per qualsevol cosa
que vulgui
alguna persona,
algun dubte,
alguna pregunta
o més informació,
a la botiga
d'Intermont
segurament és on
millor
poden trobar
aquesta informació,
no?
Evidentment.
Al carrer de Sant Francesc.
Al carrer de Sant Francesc
número 6.
Aquesta és la campanya
de la que estarem pendents
els pròxims mesos
perquè és una campanya,
és una iniciativa
a mig o llarg termini,
segons com es miri.
s'aconseguirà el 2006
aquest tractat internacional
del comerç d'armes.
Una campanya
a nivell internacional
que llencen
a l'opinió pública
Intermont
Oxfam
i Amnistia Internacional
amb la col·laboració
d'ANSA,
una altra d'aquestes
organitzacions
que treballen
justament
per reduir
la proliferació
i el mal ús,
per dir-ho d'alguna manera,
d'aquestes armes
lleugeres
a nivell del món.
Albert Lanceta,
membre del comitè
d'Intermont Oxfam
a Tarragona,
moltes gràcies
i molta sort
amb la campanya.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.