El ejército del Ebro, rúmbala, rúmbala, rúmbala
Una noche el río pasó, ay Carmela, ay Carmela
Una noche el río pasó, ay Carmela, ay Carmela
Pero nada puede bombar, rúmbala, rúmbala, rúmbala
Pero nada puede bombar, rúmbala, rúmbala, rúmbala
Dónde sobra corazón, ay Carmela, ay Carmela
Dónde sobra corazón, ay Carmela, ay Carmela
Contraataques muy radiosos, rúmbala, rúmbala, rúmbala
Contraataques muy radiosos, rúmbala, rúmbala, rúmbala
Deberemos resistir, ay Carmela, ay Carmela
Deberemos resistir, ay Carmela, ay Carmela
Els historiadors troben el moment de glòria, podríem dir,
De la seva tasca constant d'investigació quan les fonts són vives
Quan no s'han de remetre exclusivament a documents escrits
O a les pedres que diuen que també parlen
Si se sap tocar els mecanismes i els resorts
A dir-nos, hi ha un període de la nostra història
Que probablement ja ha entrat en un moment
Que podem mirar-lo amb un cerre en distanciament
I del que sortosament encara tenim testimonis vius
I això fa, insisteixo, que els historiadors
Tinguin unes fonts privilegiades
El Maquis a Catalunya és el títol d'un llibre
Que se li va fer probablement més difusió
Que ara aquest Sant Jordi i Compertoca
És un llibre que ha resultat del fruit
De nou anys de treball, d'investigació, de recerca
D'un grup que ha estat coordinat
Per Josep Sánchez a Cervelló
Que és professor d'història
I historiador també de la Universitat Rovira i Virgili
Ens acompanya Josep Sánchez a Cervelló
I un dels historiadors també que integra en l'equip
Carles Llaurador
Molt bon dia a tots dos
Hola, bon dia
Benvinguts
Aquí hi ha molt de material viu, no?
En la investigació
Doncs sí, molt material
És a dir, documents d'arxius
Com tu dies molt bé
I també moltes entrevistes
Tant a Guàrdies Civils
Com a guerrillers
Com a calabradors
Com a gent que va viure
En l'època en què el Maquis era actiu
La investigació històrica és privilegiada
Quan les fonts parlen
I parlen directament
Carles
Sí, sens dubte
El que passa és que a vegades s'ha de saber estreure
El que volen dir-te en realitat
Perquè els documents de la Guàrdia Civil
Estan redactats d'una manera
On ells intentaven cobrir-se les espatlles
I, per exemple, quan aplicaven la llei de fugues
Que és una cosa bastant comuna
Doncs no ho diuen mai d'aquesta manera
Sinó que intenten explicar
Que intentaven fugir
O qualsevol altra
Altra manera de dir-ho
Sense especificar exactament com era
De la mateixa manera
Els documents dels partits
Organitzacions d'Esquerra
Que van combatre la dictadura
Doncs també intenten
Escombrar cap a casa seva
Llavors és una qüestió
De saber
Destriar
Doncs la palla del gran
No és tan fàcil
Quan entren pel mig
Les emocions
De la transmissió
D'aquesta experiència
Oralment
És a dir
Quan entrevisteu
A persones vives
Que van viure aquest moment
No és el moment
No és el mateix
Investigar a través d'un document
Que investigar
En una entrevista
Cara a cara
Amb aquella persona
On encara
I vosaltres ho sabeu millor que jo
Les emocions d'aquells moments
És com si fos d'ahir
No?
Ho tenen molt present
En la seva vida quotidiana
Clar
Perquè
Estos fets
Són els fets
Més decisius
De les seves vides
És a dir
Quan un s'enfronta
Diàriament en la mort
Quan un
Viu de la solidaritat
Dels altres
Quan
La persecució
És tan impecable
Per tant
Perdó
És fàcil
Emocionar-se
El que passa
Que la història
No es fa sense emocions
Però
S'ha de fer
Buscant
El sentit
Racte de les coses
Perquè moltes vegades
En una entrevista oral
Un t'explica una cosa
Que no és del tot certa
I per tant
Com dia Carles
Se tracta
De fer un puzzle
En les documentacions orals
La documentació escrita
I contrastar
La diversa informació
Per tractar
Després de la veritat
Maquis
El punyo que golpeó
El franquismo
Realment
El maquis
Sempre
Hem sentit
I hem llegit
Que el maquis
Estava convençut
El maquis
No és un nen
Únic
I això vosaltres
Ja ens ho explicareu
Sempre hem sentit
Dir que
El maquis
Els integrants
Aquest maquis
Tenien claríssim
Que no estaven
Per la supervivència
Sinó que derrotarien
El règim
Que tard o d'hora
Arribaria el seu moment
De glòria
I derrotarien
El règim
Comencen a caure mites
En la historiografia actual
Respecte a aquest període
I estereotips
I tòpics
I fins i tot
Penso que ells
A partir d'un cert any
L'any 1947
Es donen compte
Que la seva lluita
No conduirà
A l'enderrocament
De la dictadura
Ni molt menys
Sinó que
Per la mateixa inèrcia
De la lluita
Que porten
Estan implicats
I d'altra banda
El partit comunista
Que és el partit
Que organitza
I manté
Viva la flama
Del maquis
Li interessa
Que existeixi
Una resposta armada
Al règim
Per justificar
Determinades accions
Per justificar
La seva pròpia postura
Perquè no hem d'oblidar
Que després
De la guerra civil
El partit comunista
Se va quedar molt tocat
Arran de les seves actuacions
Recordem
El maig del 37
Recordem
El cop d'estat de Casado
Etcètera
Etcètera
I
Aleshores
Estaven una mica
Enmarginats
De la resta
D'organitzacions
Antifranquistes
Amb la qual
Gairebé
L'únic que li quedava
A l'hora
De sentar-se
En una hipotètica
Caiguda del règim
Sentar-se
En una taula
De negociacions
Era
Poguer
Plantejar
Que ells havien sigut
Els primers
I els únics
Que havien
Combatut a la dictadura
Qui entrava a formar
Part del maquis?
Bé
En primer lloc
La gent
Normal i corrent
Que no volien
Entregar-se a les autoritats
Un cop va acabar la guerra civil
El que s'anomenaven
Els fugits
Que n'hi havia per totes les muntanyes
Per les muntanyes de Prades
Per les muntanyes del Priorat
Per les muntanyes de l'Ebre
Per les muntanyes de la Conca de Barbera
Gent que sabia que si tornava al seu poble
Li seria aplicada
La legislació militar
I es refusallarien
Perquè
Després de la guerra
No va haver justícia
Això s'ha de recordar sempre
Que va haver
Va ser venjança
I per tant
Després a partir de l'any 44
Que un cop
S'ha derrotat
El nazisme
A França
En gran part
Gràcies als republicans espanyols
Exiliats
De la guerra civil
Que eren els que tenien
Més experiència bèl·lica
Perquè l'exèrcit francès
Se rendix immediatament
Per tant
Estos quadres militars
Molts d'ells
Formats
A la guerra civil espanyola
I després reforçats
En la seva experiència
El maquis francès
Entra l'any 44
L'octubre del 44
Després de la Vall d'Aran
I aquesta gent
S'hi ha els que aniran
Enquadrant
Estos grups dispersos
I en gran part
També
Molta de la repressió
I molta gent
Que se sentia d'escarres
I que tenia familiars
A la presó
I que no sé què
O gent que els ajudava
Per necessitat
Perquè el maquis pagava
O per convicció
O perquè no li va quedar
Més remei
Tota aquesta gent
Arribat
En determinat moment
Quan s'havien perseguit
Se'n van a la muntanya
I per tant
És un conjunt de gent
La major part
Per això
Eren gent del territori
I l'únic actual
I el maquis
La major part
Del contingent
Que conformava
Les partides guerrilleros
Estaven formades
Per gent de la zona
Per tant
No són uns
No hi havia una mobilitat
No eren uns grups
Organitzats
Amb una estructura
Jeràrquica
De partit
Fèrrea
Com s'organitzava
El maquis?
Home sí
Que hi havia grups
Que baixaven
Organitzats des de França
Que eren els dirigents
El que passa
Que
A la zona
Que nosaltres hem estudiat
Les incorporacions
Massives
Som fruit
I producte
De la pròpia repressió
Aleshores
Per escapar
D'aquesta repressió
No tenia més remei
Que anar-se a la muntanya
Eren persones
Que necessitaven amagar-se
Que probablement
No tenien voluntat
Necessitaven fugir
Fugir
De les actuacions
De la Guàrdia Civil
Perquè en algun moment
Determinat
Havien ajudat el maquis
D'una o altra manera
O
Perquè eren
Sospitosos
D'ajudar-lo
Aleshores
L'únic
Sortida que tenien
Era anar a la muntanya
Allà eren enquadrats
Per aquests grups
Que havien baixat de França
I que s'haven capitalitzats
Pel Partit Comunista
Com era la vida
Dels maquis?
Imagino que la vida
Dels maquis aquí
No era la mateixa
Que podia ser
En alguna zona
D'Andalusia
De Castella
Del País Basc
Imagino que el territori
També determina una miqueta
L'organització
D'aquests grups
Sí
Bàsicament
Són gent que s'atracta
Això ho diria
Mao Zedong
La virtut de la guerrilla
És adaptar-se
Com el peix a l'aigua
És a dir
Camoflar-se
I sintetitzar-se
En el propi paisatge
De dues maneres
Era una vida duríssima
Perquè
No tenien
Cap condició higiènica
Hi ha una anècdota
Que ho explica
Un pagès de Minifallet
Una vegada
Va a la Guàrdia Civil
Vestida de maquis
I s'adona
Que no són maquis
Per l'olor que fan
És a dir
Els maquis
Estaven tants mesos
Sense rentars
Sempre fugint
Sempre caminant
És a dir
Ells
Sempre caminaven
Per les muntanyes
Perquè era molt difícil
Caminar per sons plans
O pels camins habituals
Perquè els pagès
Els podien denunciar
O la Guàrdia Civil
Els podien veure
Per tant
Vivien en xavoles
A la muntanya
Vivien en coves
És a dir
Sols el seu desig
De supervivència
És el que els manté
Però en unes condicions
Precaríssimes
I conforme la repressió
És més intensa
Doncs molts d'ells
Se van entregant
O fugien
O se'n tornen
A la França
Perquè realment
Les condicions
Eren molt dures
No sempre trobaven
La col·laboració
Dels pagesos
De la gent de la zona
No sempre
No, no sempre
Se'ns ha volgut dir
Que tothom era molt solidari
Però en una època tan difícil
Tothom mirava
Per la seva supervivència
Sí
En qualsevol cas
No deixa de ser sorprenent
El grau d'ajut
Que van rebre
Perquè hem de tenir en compte
Que es venia d'una guerra
Es venia d'una duríssima postguerra
La gent estava espantada
La gent tenia pànic
I en canvi
Van aconseguir ajut
De persones
Al marge de les ideologies
Perquè la zona on actuava
En l'agrupació de Llevant
Era una zona tradicionalment
De res libertàries
On durant la guerra
Hi havia hagut col·lectivitzacions
Hi havia hagut implantació de la CNT
I després
És el Partit Comunista
Que organisa
El maquis allà
I en canvi
Són els propis llibertaris
Els propis pagesos
Que potser havien votat
CNT
I potser militaven
I fins i tot
Ajuden el Partit Comunista
Malgrat totes les diferències ideològiques
Però jo penso que això
És una qüestió
Salvant les ideologies
És una qüestió
De ser d'esquerres
De senti franquista
O de no senti franquista
De tota manera
També
Quan la guerrilla comença a davallar
L'ajut dels pagesos
Que cada vegada és més feble
Perquè hem de tenir en compte
Que la repressió
Va ser salvatge
Hem constatat nosaltres
1.600
I alguna cosa de detinguts
En la zona aquesta
En noms i cognoms
Però
Que és molt possible
Que aquestes xifres
S'hagi de multiplicar
Per quatre
Perquè
Sabem d'altres detinguts
Que no apareixen
En la documentació oficial
Aquests són detinguts
Que ens apareixen
En la documentació
Vull dir
En territoris molt petits
En poblets molt petits
Doncs poden haver
En poblets de 300 persones
Poden haver atencions
De 50 persones
El qual pot imaginar-te
Que és una repressió terrible
I això va fer
Que es retreguessin
Una mica
A l'hora d'ajudar-los
Què va acabar amb el maquis?
Bueno
Va acabar amb el maquis
La Guàrdia Civil
Sense dubte
Deu dir
A partir de l'any 47
La zona de la demarcació
De Tarragona
I altres zones
D'Aragó
I de la província
Castelló
Limitrof
En Tarragona
Apareix un general
De la Guàrdia Civil
Manuel Pizarro Zenjor
Que apliqui
Una política
De terra cremada
És a dir
Obliga
Les masies disperses
Que hi ha per la muntanya
Els ports de Peseit
I altres zones
A abandonar-les
En cas
Que no les abandonen
Són detinguts
I
Els països són evacuats
I per tant
Totes les persones
Que troben dins
De l'àrea de conflicte
Són
Moltes vegades
Són detinguts
Sempre
Quasi sempre
Torturats
I molts d'ells
Han executat sumàriament
A la muntanya
I per tant
Molts dels familiars
No saben
Ni on estan
Els seus
Parents
Per tant
Va ser una terra
Va ser una política
De terra cremada
En sentit estricte
És a dir
A partir d'aquell moment
Pizarro
Inclús mani crema
Boscos sencers
Per expulsar
Els maquis pel foc
Algunes vegades
Els pagesos
Que són acusats
De col·laborar
En la maquis
Se'ls crema
El mas
És un llibre
Que s'ha fet
Des de
Des la perspectiva
De l'historiador
Però
Clar
Hi ha un component
D'emoció important
Què ha passat
Quan parlàveu
Amb aquestes persones
Moltes d'elles
Amb unes històries
Personals
Realment dramàtiques
M'imagino
Perquè com deia
El Josep
Circunstàncies tan dures
Determinen tot el teu futur
Determinen tota la teva vida
Completament dramàtiques
Has de pensar
Que hi havia persones
Que ho van perdre tot
Perquè
El despoblament de masos
Del que ara parlava Josep
Que ha propiciat
Pel general Pizarro
Va provocar
Doncs que molta gent
La seva font de riquesa
L'hagués d'abandonar
Va propiciar això
Una migració
Terrible
I
Fins i tot
Masos que es van abandonar
En aquella època
Resten abandonats
Encara avui dia
I el despoblament
Del territori aquell
Es deu
L'actual despoblament
Té la seva font
En el despoblament
Que va haver-hi
A l'època del Maquis
Llavors
Vull dir
Hi havia persones
Que t'explicaven
Els hi costava
Però hi havia persones
Que es tacaven en banda
Perquè era reviure
Records molt dolorosos
I no hi havia manera
De poder-los treure res
Hi havia persones
Que
En casis estamplades
No podien explicar res
En canvi
N'hi havia
Que malgrat
Que tenien certes reticències
Els hi acabaves
Traient tot
I per ells
Era una espècie
De alliberament també
Després
De tots aquests anys
Algunes d'aquestes persones
Encara esperen alguna cosa
Jo penso que
És un cas paradigmàtic
El que ha passat
Al nostre país
Perquè
Les accions guerrilleres
Estan perfectament estudiades
A França
Perfectament estudiades
A Itàlia
Perfectament estudiades
A Gràcia
On va haver
Una guerra de guerrilles
Durant tres anys
Molt més intensa que aquí
Estan perfectament estudiades
A Jugoslàvia
Per tant
En els altres països
Que van tindre
Una activitat guerrillera
En algun moment
Del segle XX
I coincidint
A partir de la
Segona Guerra Mundial
Sobretot
Està plenament estudiat
Aquí això
No ha passat
Perquè
Entre altres raons
El franquisme
Va aconseguir
Una victòria
Exterminant
Matant
Com a conills
Hi ha una ordre
De la Guàrdia Civil
De l'any 41
Del director general
De la Guàrdia Civil
Que diu
Que se'ls ha de perseguir
Com a conills
I per tant
Este extermini
Ni la Guàrdia Civil
Ha reclamat mai
La victòria
Sobre el maquis
Però
Dins del propi maquis
Hi ha episodis
Que són absolutament penosos
És a dir
De divergències entre ells
De matances entre ells
Per tant
Desmetifiqueu una mica
Clar
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No és molt difícil
De trobar-les
Sinó
De poder confrontar-les
I poder dir la veritat
No
Jo el que em va agradar
L'altre dia
I això és una cosa
Que el Carles encara no sap
Que
Davant del meu veí de casa
Son sogre és Guàrdia Civil
I va estar en tota esta zona
I
I
S'ha llegit el llibre
De punta a punta
I em deia l'altre dia
Que el llibre l'havia emocionat
I que inclús parlava d'ell
Perquè expliquem una història
En la qual ell va participar directament
I diu
M'ha gustado mucho
Porque decís la verdad
I per tant
Bueno
No és que diguéssim sempre la veritat
Perquè rossos li poden anar bé
És el que més pot afalagar un historiador
Suposo que és veritat
Suposo que
Si no tenim més temps
I és una llàstima
La veritat és que
Aquest llibre
S'intenta explicar la veritat
Aquest és l'objectiu de l'historiador honest
Això ja ho ensenyen a la facultat
És un llibre molt important
Que desmitifica probablement
La visió romàntica
Que se'ns ha ofert
D'Almaquis
Sobretot a través del cinema
De la literatura
És
El punyo que golpeó el franquismo
És un llibre
De Carles Llaurador
Antonio Flores
Teresa Roger
Marc Marc
I Joan Carles Lleix
Coordinat per Josep Sánchez
A Cervelló
Per què se'n deia maquis?
Maquis
Perquè és una paraula
Sarda
Que vol dir
Los que viuen a la màquia
A la muntanya
I d'aquí passa a França
I per tant d'aquí ve la paraula
És una paraula d'origen
Sard
Que se l'apropi el francès
I que d'aquí
Quan entra l'any 44
Passa
Al nostre univers mental
I Jordani
I Jordani
I Jordani
I Jordani
Exword