Ara passen nou minuts de les dotze del migdia.
Com els explicàvem a l'hora anterior,
tornem a tenir la universitat com a protagonista
en aquest temps d'actualitat,
i és que el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgilí
ha convocat ja la tercera edició dels Premis
a la qualitat en la innovació de la docència.
Ens acompanya el president de la Comissió de Seguiment
de la Qualitat del Consell Social, el senyor Joan Carles Boronat.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
El tema dels Premis és importantíssim.
Tenen una curta però intensa història, podríem dir.
Ja refrescarem la memòria dels nostres oients.
El que fora interessant, si li sembla, és explicar,
primer que tot, per situar els nostres oients també,
el Consell Social de la URB quina tasca té?
Què és exactament?
Diguéssim, té assignat per llei una sèrie de competències
que van, jo diria, d'actuar una mica com a una espècie de Consell Social,
una espècie de Consell d'Administració de la universitat.
O sigui, de fet, i això no és de la URB,
sinó que és de totes les universitats públiques,
que per llei del Parlament tenen assignades competències
que van des del seguiment de les comptes,
els temes pressupostaris,
i després té assignades unes altres tasques
de promoció interna dintre de la pròpia universitat
i de, diguéssim, de connexió amb l'entorn social, diria.
Aquestes foren més agraïdes, no?
Aquestes segones tasques, que no pas les dels números,
que sempre són una mica ingrates.
Evidentment, i, diguéssim...
Bueno, en concret, dintre del Consell Social
funcionen tres comissions.
Una que és l'econòmica,
i és la que vostè probablement adequadament
tildava de menys agraïda.
N'hi ha una altra, que és la que porta les relacions
amb la societat,
i una tercera, que és la que tinc la satisfacció
de formar-hi part,
que és la que tracta del seguiment de la qualitat.
Sí, sí, diguem, diguem.
Jo crec que el tema de qualitat,
que probablement qualitat i innovació,
que són vitals per, com dèiem abans,
per mantindre aquesta mena de dinamisme
dels temes,
és prou vital.
I, o sigui, jo l'altre dia,
durant la presentació,
només a nivell de recordar,
jo em sembla que era molt petit
i es deia allò de les letres
quan sangra entra.
Més endavant,
es deia allò d'una imatge
en valen més que mil paraules.
Jo diria que a lo llarg del temps
s'ha anat produint
un major èmfasi
en l'aprenentatge
i menys en l'ensenyament.
Vull dir, l'ensenyament dona la sensació
d'un acte passiu
en què un alumne
deixa que el submergeixin
en coneixements,
mentre que l'aprenentatge
té una visió
com a més participativa
per part de l'alumne.
I jo crec que és evident
que els requeriments
que avui en dia
imposa la societat
i el món laboral
dels futurs graduats
requereixen,
per supost, coneixements tècnics
en la matèria
que s'especialitza,
però després tot un seguit
de competències
que van des de
saber treballar en equip,
fer una presentació,
parlar en públic.
Jo recordo,
mai oblidaré
que la primera vegada
que em va tocar
parlar en públic
la meva secretària
em deia que
diu, sembla que et tremola la veu.
Dic, la veu
i els genolls
i tot el que faci falta
perquè és evident
que moltes d'aquestes
competències
en l'època
que jo vaig estudiar
ningú em va dir
com s'havia de fer
una presentació en públic
o qualsevol cosa d'aquestes
i és evident
que avui en dia
tot això es requereix
per part dels futurs graduats.
Clar,
ara que posava aquest exemple
abans dient aquella màxima
de la letra consangrenta
que s'utilitzava tant
també es deia molt
no,
és molt bo en lo seu,
ara no el treguis d'aquí,
en aquesta línia
em penso que es refereix a vostè,
o sigui,
que cada vegada
ha de fer una persona més integral.
Exacte,
cada vegada es necessita
una component més àmplia
i és evident
que cada vegada es necessita
estar més preparat
per competir
i per estar dintre del món.
I tot això
sense oblidar
que jo penso
que la universitat
ha de formar,
evident,
abogats,
metges,
enginyers i tot això,
però a la vegada
ha de formar ciutadans,
i que tot
tot aquest complex
té de generar
aquesta mena
de participació
dels individus
en la societat.
I aquesta exigència
hem d'afegir
tots els avenços
tecnològics
que de mica en mica
es van incorporant
i que realment
estan jugant
un punt bé fonamental
en aquesta línia
d'aprenentatge
que es vol
i que s'està tirant
de fet a terme
a la universitat.
Llavors ja entraríem
en qüestions,
els experts diuen
que probablement
dels coneixements
tècnics
que un pugui
incorporar
durant la carrera,
que òbviament
són importants,
al cap d'uns anys
molts d'ells
ja estaran
opçonets.
Jo recordo
que vaig fer
enginyeria
i jo utilitzava
una regla de càlcul
i probablement
si avui
fem una enquesta
a part d'algun
catre
dinosauri
com jo,
quasi ningú
sabrà
el que era
una regla
de càlcul.
Van aparèixer
les calculadores
i avui
el que no fa servir
un ordenador
ja no funciona.
El qual
implica
que
per una banda
hem de preparar
els futurs
graduats
en aquest sentit
però
per l'altra banda
també
podem gaudir
si abans
es tenia
que fer
una classe
magistral
avui
probablement
puguem
oferir
als alumnes
programes
d'ordinador
que els ajuden
a facilitar
l'aprenentat.
Sembla que es va
més a l'essència
i determinades feines
que les facin
les màquines.
amb les hores
de càlcul
que es podia
passar
anteriorment.
Qualitat
innovació
en la docència
són
paraules
importantíssimes
i que
evidentment
han d'estar
presents
en qualsevol
declaració
de principis
i més
en un centre
acadèmic.
Però
aquestes paraules
s'han de dotar
de contingut
i per això
es necessiten
unes eines
no?
Bé,
jo
diguéssim
el Consell Social
i com dèiem abans
aquest any
ja anem per la tercera
convocatòria
va pensar en el seu moment
i en concret
la idea va sorgir
del sí
de la comissió
de qualitat
que
anem a veure
nosaltres
com a Consell Social
és evident
que no
fem qualitat
no
fem innovació
en docència
el que nosaltres
podem fer
és fer
aportar
un granet
de sorra
per tractar
de
generar
aquesta idea
que és evident
que la tenen
els ensenyants
però vull dir
moltes vegades
el que es tracta
és per una banda
de reconèixer
la tasca ben feta
i
n'hi ha
perquè realment
els premis
que s'han donat
en les dues
anteriors
convocatòries
són realment
coses realment
innovadores
però
penso que
precisament
dintre de la nostra cultura
no es dona massa
una cosa
que és tan fàcil
i tan agraïda
que és reconèixer
penso que
valia la pena
fer aquest petit esforç
perquè a la vegada
en tant en quant
reconeixes
fas
i penso que
amb l'ajuda de vostès
és el que estem fent avui
fas
dues coses
una
donar a conèixer
a la resta
de la societat
que és el que s'està fent
dintre de la universitat
el qual
ja és de per si
important
i per altra banda
produir aquesta mena
de
el que els anglesos
en diuen
la cross fertilization
perquè
una idea
que s'aplica
per exemple
a enginyeria química
que va ser
un dels premis
no podria ser
aplicable
a dret
o a medicina
o a qualsevol
altra especialitat
i és
anar buscant
aquesta mena
d'intercanvi
entre les distintes
facultats
de dintre de la universitat
tot això
i aquesta reflexió
ha fet
que aquests premis
hagin crescut
en cadascuna
de les seves edicions
estem en la tercera
i afegim
un altre element
a aquests premis
bueno
reflexionant sobre el tema
jo diria que
si innovar
vol dir canviar
jo crec que
jo no estic d'acord
en que
al ser humà
per naturalesa
li agradi
el canvi
o sigui
el canvi
representa
una mica
de neguit
i no saps
com sortiran
les coses
però vull dir
innovar
vol dir
canviar
llavors
si el premi
era la innovació
el canvi
doncs també
era bo
que el premi
canviés
en si mateix
o sigui
de fet
amb una primera
convocatòria
vam plantejar
simplement
un premi
singular
a la segona
ja vam fer
una diferenciació
entre
individual
i col·lectiu
perquè és evident
que a l'hora
de valorar
les propostes
que s'han fet
és difícil
posar
en una mateixa
balança
l'esforç
individual
d'un professor
o l'esforç
col·lectiu
de tota una escola
i llavors
vam
vam fer
dues convocatòries
amb un mateix
premi
i finalment
aquest any
hi afegim
una tercera
que és
la individual
la col·lectiva
i llavors
ja donant
un pas
més cap enfora
jo penso
que
vull dir
avui
que
adeu gràcies
la incorporació
de les noves
tecnologies
a l'hora
de plantejar
l'aprenentatge
requereix
d'un gran esforç
i
bueno
jo no sé
si són tan rics
com per plantejar
que cada una
de les diferents
universitats
per exemple
posi continguts
a la web
cadascú
els seus
perquè
llavors
acabaríem
duplicant
o triplicant
o multiplicant
esforços
i que
aquesta mena
de col·laboració
jo crec que és bona
i és la que tractem
d'aprimar
en aquesta tercera
convocatòria
és evident
sense anar més lluny
en l'hora anterior
de programa
hem parlat
d'un congrés
que organitzen
els alumnes
de la facultat
de ciència jurídica
sobre dret penal
i terrorisme
i aviam
era molt interessant
és un congrés
que està organitzat
d'una manera
molt seriosa
molt professional
comentàvem
que s'origina
moltíssima
activitat
en el si
de la universitat
que ara
a la societat
en general
no té un valor
d'estadístic
parlem de la percepció
que nosaltres
com a mitjans
de comunicació
podem tenir
de convocatòries
de molta activitat
és desitjable
que tot això
traspassi
el que és
l'àmbit local
jo diria
que no solament
és desitjable
sinó que és imprescindible
o sigui
anem a veure
la pitjor cosa
que li podria ocórrer
a la universitat
és que es tanqués
en si mateixa
i llavors
el que acabaríem fent
seria
enginyers
o metges
que
vull dir
que fossin històrics
si diem
que el coneixement
canvia
amb prou
velocitat
el que hem de fer
és
establir
aquesta mena
de connexió
entre la societat
i la universitat
de forma
que la universitat
cada vegada
respongui
més i més
a les necessitats
de la societat
això
diguéssim
plantejat
en el binomi
universitat
entorn
proper
de la pròpia universitat
però és que
això no és suficient
o sigui
vull dir
avui
ja
hi ha
parts
de les coses
que
no sigui
recordo
que en el
premi
de l'any passat
hi havia
l'aula virtual
que es fa
a la facultat
d'econòmiques
i en aquest cas
doncs aquests
el que estan fent
és treballant
per exemple
en tècnica
de casos
de l'institut
de Massachusetts
i aquesta mena
de cooperació
interuniversitària
crec que és vital
doncs tu
anem a veure
si el món
és globalitzat
i això ens pot
agradar o no
però és un fet
la universitat
té de ser globalitzada
quedem-nos amb la parbona
d'aquesta globalització
home
és que també això
val la pena
recordar
als nostres oients
que la Universitat
Rovira i Virgili
va guanyar
3 dels 6 Premis Nacionals
justament a la qualitat
docent
que atorga
el Ministeri d'Educació
es van presentar
aquest Premi
160 Propostes
per guanyar 6 Premis
i d'aquí 6
3 se'ls van donar
a la Universitat
Rovira i Virgili
home són números objectius
algú més
deu estar fent
alguna cosa
deu estar fent
la convocatòria
ja està presentada
i poden participar
evidentment
tots els grups
o col·lectius
de professors
o professors
que estan treballant
a la universitat
té també un estímul econòmic
no ens enganyem
a banda de la qüestió
de prestigi
i que després
tot això
pugui ser una eina
que s'utilitzi
en l'àmbit universitari
anem a veure
parlar de diners
és lleig
però no em negarà
que és un estímul important
també
i més
a la universitat
és evident
que la meva procedència
no és universitat
o sigui
jo no soc universitari
bueno
soc universitari
de fa 30 anys
de l'empresa
de l'empresa
privada
i llavors
una de les coses
que et sorprèn
les primeres vegades
és que
el rector
tothom li demana
calés
sempre
o sigui
no hi ha situació
que reuneixin
més de dos professors
que no tinguin
alguna demanda
de tipus econòmic
i llavors
sí hi ha un contingut econòmic
però bàsicament
jo diria
que el que
com a molt
pot tractar
és d'ajudar
a la preparació
del material necessari
per fer la presentació
del premi
jo crec que
si per algú
es caracteritza
el món universitari
és
per una tremenda
capacitat d'il·lusió
perquè si no
moltes d'aquestes coses
no es tirarien endavant
perquè
vull dir
quan algú
fa
una innovació
en docència
per exemple
que és el cas
jo diria que
en primer lloc
la fa perquè vol
perquè considera
que volen fer
hi ha una gran passió
aquí per la feina
evident
jo diria que
la capacitat
d'autoestímul
que té aquest col·lectiu
és francament
fabulosa
i vull dir
i en el 99%
dels casos
al fer
aquest canvi
el que representa
és que aquest pobre home
ara tindrà
més feina
que la que tenia abans
o sigui
si es regís
per criteris
purament
economicistes
poca feina
faria
jo crec que és
un afany
de superació
per part
de l'individu
que és francament
lluable
important és
que els premis
que la convocatòria
arribi a una tercera
edició
més bona forma
que mai
perquè s'afegeix
a un altre element
i caldrà esperar
i conèixer els resultats
i tenir bones notícies
com les vam tenir
en convocatòries
anteriors
que fins i tot
van traspassar
les fronteres
de l'àmbit local
com dèiem
per anar més enllà
senyor
Joan Carles
Boronat
president de la comissió
de seguiment
de la qualitat
del Consell Social
de la Universitat
Rovira i Virgili
gràcies per venir avui
a la ràdio
a explicar-nos
el contingut
d'aquests premis
bon dia
moltes gràcies
a vosaltres
perquè a més
jo crec que
ens ajudeu
a fer aquesta mena
de projecció
cap a la societat
perquè també és important
que a Tarragona
s'han entrit
el que té dintre
de Tarragona
molt amable
bon dia
gràcies
Gràcies