Matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous.
D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Parlarem durant els propers minuts de projectes solidaris,
com us dèiem, d'acció social impulsats des de la pròpia ciutat de Tarragona
i que han rebut en els últims dies el suport econòmic de la Fundació La Caixa.
Volem parlar d'iniciatives impulsades des de la Fundació Casa Sant Josep
i també des de Càritas aquí a Tarragona.
Per això ens acompanya Daniel Gran,
que és coordinador d'un programa concret de la Casa Sant Josep
que ara comentarem. Daniel, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Maria Magaroles,
que és la directora de Càritas Interparruquial de Tarragona.
Maria, bon dia.
Bon dia.
I també Victòria Forns,
que és la responsable d'acció social de Càritas Diocesana.
Victòria, també bon dia.
Bon dia.
Comencem parlant de la Fundació Casa Sant Josep
que ha presentat i ha rebut el suport econòmic de la Fundació La Caixa
per un programa de famílies col·laboradores
en el que ja hi esteu treballant des de fa temps.
En què consisteix aquest projecte?
que de fet ja és una realitat.
Aquest projecte consisteix en que famílies
animats per un esperit una mica de solidari
volen ajudar a integrar-se socialment a nanos
que estan vivint al centre.
Estem parlant de nanos que porten
o pensem que porten una llarga trajectòria dintre del centre
i que és afavoridor de cara a la seva integració
quan surtin amb 18 anys
que coneguin pautes normalitzades de vida familiar.
Com busqueu aquestes famílies?
O com us arriben aquestes famílies?
Ara mateix arriben molt de boca a boca
perquè tampoc no han fet cap publicitat del projecte
pel fet que és un projecte centrat només en els nanos
que tenim dintre del nostre centre.
Llavors, no és un número de nanos molt elevat
perquè hi ha d'haver uns requisits per poder entrar dintre d'aquest projecte
i llavors ara tenim un número, tenim un volum bo de famílies
tenim un volum d'ara mateix unes 25 famílies
que estan treballant o han treballat o estan en espera
i que la cosa continua pujant.
Però funciona molt de boca a boca
ara mateix no han fet gran publicitat
justament perquè tenim un número limitat de nanos
que poden entrar dintre d'aquest projecte.
Aquesta col·laboració en què consisteix?
És a dir, què han de fer aquestes famílies?
A aquestes famílies hi ha dues vessants
la vessant més visible
o la vessant més que les famílies venen a informar
és la vessant de poder treure el nano
de dintre del que és l'ambient de centre
en sortides de cap de setmana
de manera quinzenal, una vegada al mes
o s'estableix, nosaltres mateixos establegem el període
de sortides amb la família.
I l'altre vessant és una vessant més educativa
és de col·laboració directa amb el tutor que té el nano
ja que aquest infant dintre del centre
es comporta d'una manera
envoltat dels seus companys, envoltat d'educadors
i en una família es comporta de manera molt diferent.
I tot això és informació
per poder treballar educativament amb el nano.
Llavors també es demana una mica
aquesta col·laboració educativa
d'aquesta família, aquesta implicació
dintre del procés educatiu del nen
dintre del centre.
Busqueu un perfil de família determinat?
No busquem un perfil de família determinat
perquè han fet diferents col·laboracions,
no només s'han fet col·laboracions del tipus
portar un infant a casa el cap de setmana o a les vacances.
Han fet col·laboracions laborals
on hi ha hagut persones que sensibilitzades pel tema
i per les circumstàncies d'aquests nanos
i les seves problemàtiques
doncs té una sensibilitat especial
a l'hora de poder aconseguir una fenya
o donar una fenya a un noi que estigui dintre del centre
i amb la sensibilitat que té les seves carencies
i que té un perfil a vegades diferent
que altres tipus de treballadors.
Però nosaltres el volem integrar totalment dintre de la societat
i llavors és un petit ajut, una persona
que d'alguna manera pot comprendre més
quina és la situació del nano
i ajudar-lo a tirar endavant
i recolzar-lo amb aquesta feina que estigui.
Després tenim les estades de cap de setmana
i darrere hem començat un projecte de famílies
que fan un acompanyament d'aquest adolescent, en aquest cas
adolescents de 17 anys
que estan a punt d'incorporar-se a la societat
perquè als 18 anys els nanos deixen el centre
i llavors pensem que pot ser una mica xocant de cop
enfrontar-se amb un pis, amb uns gastros, amb una feina
i d'alguna manera abans de sortir del centre
progressivament són famílies que estan aportant habilitats
amb aquest nano que els estan ensenyant a cuinar
que els estan ensenyant a distribuir-se bé el temps
i organitzar-se a les tasques de la llar, etc.
I aquests adolescents, perdona Daniel,
aleshores ja van vivint durant unes temporades en concret
amb aquestes famílies, o no?
Estan vivint més o menys el mateix que els altres nanos.
El que passa és que un objectiu és la vida en família
i podríem dir que d'alguna manera
el perfil de la família per al projecte de família col·laboradora
com va iniciar era un perfil de família amb nanos
on el nano pogués viure en un ambient normal de família
i aquest perfil de família és diferent ja.
No es busca com a objectiu principal, sinó la vida en família,
sinó un procés d'acompanyament en aquesta inserció total a la societat.
En tasques de la llar, en tot, en veure com es distribueixen els diners d'una casa,
en moltes coses que s'hauran d'enfrontar quan sortim amb 18 anys.
L'objectiu és més intentar que passin més temps fora del centre
i responsabilitzar-se de coses en una casa
que no pas viure dintre del centre, en aquest últim període abans de sortir del centre.
Les experiències que heu tingut fins ara en aquests dos anys de projecte, d'iniciativa,
han estat positives en general?
Han estat molt positives.
Nosaltres pensem que d'alguna manera hi ha molts efectes positius en els nanos.
Hi ha hagut efectes positius en quan nens han tingut canvis d'actitud,
han hagut un desangoixament del temps de permanència en un centre,
de tenir contacte, de conèixer més gent, d'ampliar la seva xarxa social fora del centre,
d'aprendre actituds molt més normalitzades.
I d'alguna altra manera també ha respost molt bé les famílies,
s'han implicat molt dintre d'aquest procés educatiu
i han col·laborat molt amb el centre.
I això a nosaltres sempre ens dona moltes més dades per poder treballar amb aquests nens.
I tot això sempre és d'agrair.
S'han notat per informacions que hem obtingut de la família,
hem descobert parts dels nanos i comportaments diferents,
i els nanos també han establert vincles afectius amb aquestes persones.
I en el cas on s'ha hagut de parar per mútu acord,
perquè sempre és per un mútu acord aquest petit contracte,
aquesta relació de col·laboració,
sempre són amics que queden per tota la vida.
i vincles afectius que quedaran per tota la vida.
I això els nanos ho tenen per tota la vida.
És una cosa que tenen amb ells per sempre.
La Fundació Casa Sant Josep treballa amb adolescents,
amb joves fins a 18 anys,
i Càritas, en aquests projectes dels que ara parlarem,
treballen amb dones,
dones amb problemes d'inserció laboral, bàsicament.
Ara la Maria ens explicarà aquest curs bàsic de formació de dones, no?
Sí, aquest ja té una història, té una història de 9 o 10 anys,
i té un número reduït de dones,
i és un curs que agafa 15 dones.
Amb els anys, ara actualment,
doncs la majoria són magravís, d'origen magraví,
i dura vuit mesos,
es fa a la parròquia de Camp Clar,
als locals de la parròquia de Camp Clar,
per ubicació, no?,
però és de tot, de dones de Tarragona, centre i barris,
i hi ha, per una part,
hi ha una part d'alfabetització,
i ara, fonamentalment, també d'ensenyament de l'idioma,
perquè moltes d'aquestes dones no saben parlar,
però fonamentalment és perquè surtin de casa
i començar a crear-los uns hàbits
de convivència, de puntualitat
i d'assistència.
En aquestes classes hi ha alfabetització,
hi ha tallers de molt diferents tipus,
hi ha també un taller de creixement personal
de cara a que es valorin elles com a persones,
augmentar la seva autoestima,
hi ha també un suport psicològic,
la que ho porta, la que porta al projecte,
és una psicòloga,
doncs hi ha dotze voluntàries,
i realment es veu un ambient de grup,
surten de casa,
moltes d'aquestes dones no havien sortit de casa,
i són dones derivades de les parròquies
o que s'ho han dit unes a les altres,
i el que hem vist és que això les fa obrir-se
a la societat normalitzada,
i també orientar-les de cara a una possible inserció laboral.
El que passa és que a vegades és difícil,
és difícil en un primer any,
hi ha d'aquestes dones que repeteixen
o fan un altre curs,
a vegades només en l'àmbit d'alfabetització,
i després moltes d'elles van derivades
o a vegades han anat derivades a filigrana,
les tendes filigrana,
fent un contracte protegit per Càritas,
de cara a que hi hagi també un seguiment
del procés que fan d'inserció laboral,
i després hi ha un altre projecte també interparroquial
que és d'orientació laboral,
aquestes ja és un treball més normalitzat.
Són perfils de dones amb dificultats d'integració social
i amb dificultats econòmiques,
o sigui que són famílies de risc d'exclusió.
Estem parlant gairebé, podríem dir,
d'un curs fins i tot previ al d'inserció laboral
o al de formació laboral,
és un curs molt bàsic,
gairebé per saber-se moure
i relacionar-se amb l'ambient
i en l'entorn que tenen ara aquestes persones.
Hi ha, per exemple, sortides culturals,
en fem tres durant el curs,
visiten Tarragona Romana,
i per elles això és com si les portessis a Nova York,
o sigui, pugen a l'ascensor de Pilat,
a la torre de Pilat,
i veure Tarragona des d'allí dalt,
o anar al port, anar amb la golondrina,
fer una sortida d'anar a menjar,
fer una sardinada en algun lloc,
o el que sigui.
Hi ha una sèrie de coses
que per elles és quasi mudar-se aquell dia,
o celebrar, jo sé, carnestoltes,
o no sé,
són una sèrie de coses
que elles viuen molt tancades
dins l'ambient familiar,
sobretot la dona Magraví,
encara més, no?
I, bueno,
fan gimnàcia,
moltes d'elles no havien fet mai gimnàcia
a la seva vida,
o sigui, hi ha també una persona
que hi va cada setmana,
fan una estona de gimnàcia,
una mica per saber on tenen la mà dreta
i la mà esquerra,
i respirar,
i relaxar-se, etcètera, no?
Vull dir,
a vegades hi ha problemes,
doncs,
de molta pressió familiar,
d'angoixes, etcètera, no?
I tot aquest...
aquest sortir de casa,
aquest ambient de relaxament,
de trobar-se amb altres persones,
de parlar dels seus problemes, etcètera,
és molt bon.
Deies, Maria,
que fa nou anys que feu aquest curs,
ha evolucionat molt el perfil de dona?
Són ara diferents de fa cinc o sis anys,
potser, només?
Sí, sí.
O sigui,
fa cinc o sis anys,
o sigui,
menys.
Fa quatre anys,
hi havia tres magravís,
que, a més,
parlaven en castellà,
perquè venien de Malilla,
i la resta
eren dones autòctones.
Ara,
ara,
és al revés.
La majoria són magravís.
Són molt joves?
Sí.
A veure,
el perfil és
des de 20 i alguna cosa,
fins a 30 i pico,
però 30 i pocs.
I quan acaben aquest curs
de vuit mesos,
com a mínim,
en fi,
l'objectiu s'ha complert
que aquestes dones
puguin moure's
amb una certa...
N'hi ha algunes que sí,
n'hi ha d'altres que repeteixen,
o sigui,
es fa una valoració,
el treball és molt individualitzat,
per això tampoc no passem de 15,
i n'hi ha d'elles que segueixen
un altre curs,
n'hi ha d'elles que fan algun tipus,
ja entren dins d'algun tipus
d'inserció laboral,
però, per exemple,
si ho fan a la tarda,
al dematí venen a les classes
d'alfabetització,
l'idioma...
Hem de pensar una cosa
que, com que partim
de molt avall,
moltes d'elles
no saben escriure
ni en àrab,
o sigui,
que no és que tinguin
assolida la...
O sigui,
tots els esquemes mentals
d'una llengua
tampoc la tenen,
per tant,
els és molt difícil
també aprendre
la llengua,
no?
Nosaltres treballem
en castellà,
amb elles,
els fills ja parlen català,
però amb elles,
com que a vegades
hi ha canvis
d'un lloc a l'altre,
intentem no omplir-los el cap
en català i castellà,
no?
Perquè,
ja dic,
a vegades van d'una ciutat
amb una altra i tal,
no?
Ara,
els fills ja demanen,
hi ha algunes d'elles
que demanen,
per exemple,
parlar en català,
perquè els fills
els venen de l'escola
en català,
no?
ja dic que és un treball
molt lent,
però apostem
per una promoció
de la persona
i per fer
les emelles autònomes,
perquè es valorin
com a persones,
es valorin com a mares,
tenen un sentit
de la maternitat
i de l'hospitalitat
molt gran,
no?
Vull dir,
que a vegades
quan parlem dels immigrants
o dels marroquins
concretament,
o magravís en general,
doncs els veiem
una cultura molt...
però hi ha uns valors,
uns valors que els descobreixes
amb elles,
no?
D'hospitalitat,
de la dedicació
als fills,
que...
molt importants,
molt profuns.
L'altre projecte
de Càritas,
de Càritas i Ossacena,
també fa referència
a les dones,
en aquest cas segurament
va més enllà
del curs bàsic
que ara ens comentava
la Maria Magaroles,
perquè aquí estem parlant
ja d'una certa
especialització laboral
d'un col·lectiu
de dones,
no, Victoria?
Sí,
però jo voldria puntualitzar
una cosa,
que nosaltres tenim
bàsicament dones,
vull dir,
ara mateix la totalitat
de les alumnes
que tenim són dones,
però no és un projecte
per dones,
és un projecte per joves.
El que passa és que,
clar,
com que el curs
és de capacitació
en serveis tèxtils,
bueno,
doncs,
a veure,
el perfil és majoritàriament,
l'interès ha estat
sempre per dones.
Llavors,
clar,
també es fa una selecció
de les dones
que han de venir.
Hem de dir que aquí
i les dones ja venen
amb una formació,
perquè, clar,
han de fer coses
com tall i confecció,
patronatge,
utilització de maquinària
semiindustrial i industrial,
aleshores,
hem de tenir
uns coneixements bàsics.
Per tant,
hem de dominar l'idioma,
a diferència del projecte
en el que parlava la Maria,
les nostres,
si és població estrangera,
hem de dominar
el castellà o el català,
perquè és que,
després,
bueno,
nosaltres volem fer
incorporació laboral,
eh?
Llavors,
diríem que aquests mínims
els han de tenir assolits.
i, després,
una formació bàsica,
com saber llegir,
saber escriure,
i nocions de matemàtiques,
perquè, clar,
si has de fer patronatge,
has de prendre mides,
has de fer proporcions,
això ho hem de tenir.
Sí que hem de dir que,
a veure,
que en alguns casos
és necessari a vegades
un reforç,
i tenim voluntàries
que fan un reforç
a vegades amb llengua
o fan un reforç
amb matemàtiques,
amb coses concretes,
per anar a tenir
un nivell assolit.
Aquest és el segon any
que feu aquest curs,
no?
És el segon any, sí.
Quantes persones són?
L'any passat hem de tenir 11
i en guany tenim 15 persones.
I explico per què
un canvi respecte a l'any passat.
En guany tenim,
hem dividit els cursos,
i un és el curs
de capacitació
en serveis tèxtils,
que seria un d'inici,
i després hem fet ara
un curs d'aprofundiment
en tot el que és tall i confecció.
Vam veure l'any passat
amb els resultats
del curs de l'any passat
que, bueno,
que solien uns nivells,
però que moltes d'elles
encara no estaven preparades
per la inserció laboral.
I sis d'aquestes
que van estar amb nosaltres
l'any passat
els hi hem ofertat
aquest curs d'especialització
que ja no el fem
en el magatzem filigrana,
sinó que és molt més normalitzador
perquè es fa
en l'Institut del Disseny de la Moda,
que és l'Institut del Disseny de la Moda
el que ens ve a fer classes
també en el magatzem
i a través d'ells
és amb els que vam contractar
a través d'ells
amb una professora
que és la que està també en el magatzem.
Però aquestes sis noies
que van fer el curs
l'any passat amb nosaltres
ja estan en l'Institut del Disseny de la Moda.
I, bueno, clar,
tenen més possibilitats
en el sentit
que també la incorporació laboral
serà més efectiva.
perquè aquest curs està pensat
en que els primers sis mesos
hi ha una formació teòrica o pràctica,
tres dies fan
una formació teòrica
a les aules
i dos dies
han de fer
una formació pràctica.
Això, llavors,
aprofitem el nostre magatzem de filigrana
i el robès filigrana.
I després,
la segona part de l'any,
la resta dels sis mesos,
aquestes ja han de fer només pràctiques.
Llavors, els buscarem
amb bogaderies,
amb botigues,
amb botigues
que ara s'han fet negocis d'aquestos
que és per arreglo de roba,
etcètera.
I llavors,
ja aquests sis mesos
és una pràctica tutoritzada,
vull dir,
amb un seguiment molt exhaustiu.
Les persones que estem en el programa
diguem que fem un seguiment allò
molt al damunt
per veure quina és l'evolució,
perquè t'interessa que assoleixin
uns coneixements,
però també,
com deia abans la Maria,
han de tenir unes habilitats,
les habilitats aquestes
per incorporar-te al món laboral.
Hi ha algun perfil majoritari
en aquestes 15 alumnes?
Sí,
doncs són molt joves.
Les que han iniciat enguany
en el curs bàsic,
el curs de capacitació
en serveis tèxtils,
tenen entre 17 i 27 anys,
17 i 25 anys aproximadament,
i majoritàriament entre 17 i 20,
majoritàriament.
I les altres també són molt joves,
les que ja teníem l'any passat,
les que aquestes sis
que han passat al segon curs
també estan en aquestes edats,
són joves.
Com us arriben?
A veure,
aquest any nosaltres,
com que l'any passat
ja vam donar a conèixer
el projecte,
vam escriure cartes
als serveis socials municipals
i als consells comarcals,
i evidentment vam fer difusió
en les nostres càritas,
alguns ja ho coneixien,
i enguany hem tornat a fer el mateix.
Ho hem ampliat una mica més
perquè hem enviat cartes
a l'Institut Municipal
de Serveis Socials aquí a Tarragona,
però també al Consell Comarcal
del Tarragonès,
al Consell Comarcal del Baix Camp,
els ajustaments també
d'aquest arreus,
a Tarragona,
el Consell Comarcal de l'Alcamp,
el del Baix Penedès
i també l'Ajuntament del Vendrell.
I llavors la difusió
que nosaltres ja fem,
evidentment dins de càritas,
totes les nostres càritas
interperroquials,
perroquials, arxiprestals.
Aleshores han anat arribant
les sol·licituds,
moltes vegades via derivació
de professionals nostres
i de professionals
dels serveis socials municipals
o comarcals,
se'ls hi han fet unes entrevistes
i s'ha fet després una selecció.
Hem tingut,
se'ns ha quedat gent,
la diferència entre aquest any
i l'any passat,
és que l'any passat
no vam cobrir les 15 places
que teníem nosaltres projectades,
només n'anàvem a fer 11
i en quant tenim les 15 cobertes
i gent a l'espera.
Però clar,
per treballar d'una forma
tan intensiva
i amb un seguiment tan acurat,
doncs considerem
que no podem treballar
amb massa més gent,
potser l'any que ve
fem un replanteig,
però tal com ho tenim ara
nosaltres organitzant,
ens sembla que hem de fer
una mica això.
Llavors,
la selecció,
el que hem mirat és
també que hi hagi un interès,
aquestes noies
que participen
en els nostres projectes
és una formació
que està becada,
per tant,
elles tenen una beca
d'aproximadament
uns 180 euros mensuals.
Sí que amb això
tenim molt de rigor
en el sentit que,
clar,
podia haver el perill
que la gent vingués
només per l'alicient econòmic,
però les persones
que nosaltres hem seleccionat
és amb el compromís
de què acaben al curs,
perquè és una formació,
no és cobrar una pensió,
això.
Això és formació,
una formació becada.
I per què becada?
Doncs perquè, a veure,
són persones que,
evidentment en l'àmbit
de l'únic social i econòmic
tenen moltes dificultats
i això, evidentment,
les ajuda.
Els tres projectes
dels que us estem parlant avui
han rebut,
com dèiem al principi
de l'entrevista,
una aportació,
un ajut econòmic
de la Fundació La Caixa.
M'imagino que tant
la Fundació Casa Sant Josep
com Càritas Interparroquiel
i Càritas Diosasana
acudiu
o soleu acudir,
acostumeu a acudir
aquest tipus d'institucions,
no?,
per rebre ajuts econòmics,
no, Daniel?
És una font de finançament
important perquè
nosaltres funcionem
com a centre,
com a CRAE
i estem conveniats
com una fundació privada
amb la Generalitat,
però aquí són projectes
que sorgeixen
de les necessitats
que veiem dintre dels centres
i que impliquen molt més
que no és el centre.
I llavors, doncs, clar,
això comporta un seguiment,
comporta una sèrie
de tasques
que s'han de fer
i que necessiten estar,
doncs, subvencionades.
I, com moltes vegades
aquests convenis,
doncs, no s'allarguen més de...
o no s'amplien
segons les tasques,
doncs,
hem de buscar finançament,
doncs, fora
del que és
el propi conveni,
no?
I en aquest cas, doncs,
la Caixa,
doncs, ha donat un cop de mà,
almenys a Casa Sant Josep.
Doncs igual.
Igual, no?
Em sembla que totes aquestes càrites
es nodreix
de càrites interparroquial
de les aportacions
de les parròquies,
de les dels socis
o donatius,
però vull dir,
no som una empresa
que generem diner,
sinó que repartim diner.
Per tant,
el que intentem és
conveni que es presenta,
conveni que es fa.
Caixa que treu
una subvenció
o un...
ens hi presentem.
I potser
tenim un avantatge
i és que
aquests projectes,
molts d'aquests projectes,
els fem
malgrat que no ens donés res
la Caixa, no?
La Caixa o qualsevol altra entitat,
en aquest cas,
la Caixa.
Perquè creiem
que s'han de portar a terme.
Llavors, jo crec que,
a la llarga,
si busques,
trobes amb els diners, no?
Has d'anar a buscar
i anar mirant,
a veure qui
i a veure per on.
Però si l'entitat
té una credibilitat
i Càritas,
doncs ja la té,
em sembla,
doncs,
bé,
també ho veuen.
Qui té un projecte
que és vàlid
i qui té un projecte
que el fa,
doncs,
una mica un projecte fantasma,
no?
Ara no parlo per ningú,
en concret de ningú,
no?
I ho dic que si
nosaltres ara,
doncs mira,
ara farem un projecte
per veure si la Caixa...
No,
hi ha de ser un projecte...
Són projectes de continuïtat.
Primer es prenen les decisions,
es fan iniciatives
i després es busquen...
I després es busquen els diners.
Els diners que d'alguna manera
o altra
sempre es poden trobar.
Avui el nostre objectiu
era donar a conèixer
aquests projectes,
aquestes iniciatives
tan interessants
en el camp solidari
i en el camp de l'acció social
per justament ajudar
a col·lectius
que a vegades
poden estar molt desafavorits
i ho hem intentat fer
amb els seus protagonistes,
amb els seus impulsors,
el Daniel Gran
de la Casa Sant Josep,
la Maria Magaroles,
directora de Càritas
Interparroquial de Tàrgona
i la Victòria Forns,
responsable d'acció social
de Càritas
Diocesana.
A tots tres,
la nostra enhorabona,
la nostra felicitació,
que vagin molt bé,
que vagin molt bé
aquests projectes,
que continuïn en el futur
amb força,
éxit,
tal com hem pogut explicar
avui en directe
a través de Tàrgona Ràdio.
Moltes gràcies
i felicitats.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Adéu-hi.
Gràcies.