D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Com us avançàvem fa un moment, al matí de Tarragona Ràdio,
avui ha convidat el director general de Caixa Tarragona,
el senyor Rafael Gené, per fer balanç,
per fer una valoració de l'exercici que hem deixat enrere,
l'exercici de l'any 2002,
però per parlar també, sobretot, de les perspectives
que s'obren des del punt de vista econòmic,
però també des d'un punt de vista social i cultural
de cara a aquest 2003.
Avui, per tant, saludem en directe i en aquest programa
el senyor Gené.
Senyor Gené, bon dia.
Hola, bon dia.
Parlarem, com és evident, d'una entitat financera.
Hem de parlar de números, de xifres, de balanços,
no gaire, per no segurament marejar els oients,
però sí que hem de donar a conèixer
algunes de les xifres principals de l'exercici anterior,
de l'exercici del 2002 de Caixa Tarragona.
De fet, ja ho vam explicar la setmana passada,
perquè Caixa Tarragona va fer una roda de premsa
per presentar aquest balanç del 2002,
però com a gran xifra podem dir que l'entitat
ha tingut un benefici consolidat de 26 milions d'euros,
que suposa un increment del 2,5 respecte a l'exercici anterior.
Això, en paraules planeres, què vol dir, senyor Gené?
Que ha anat prou bé?
Vol dir que ha anat força bé, vol dir que l'any anterior havia sigut bo,
aquest hem mantingut i hem incrementat,
també en volum de negoci, en import de crèdits donat,
en dipòsits captats també ha anat bé, estem contents.
En què s'ha passat aquest increment del 2,5% respecte a l'exercici anterior?
Quines són les claus que expliquen aquestes xifres?
Aviam, el primer, confiança dels clients,
perquè sense això no seria impossible,
però bàsicament un treball ben fet per la xarxa,
l'apertura de noves oficines a Tarragona,
a Reus, a Vilaseca, a Barcelona, a Mataró, a Sant Joan d'Espí,
i també a la província de Madrid, a Mòstoles,
i anar traient productes, adaptant-los a una situació canviant,
que no ha estat fàcil, una situació de baixada de tipus d'interès,
aleshores això es té de buscar la rentabilitat financiera fiscal dels clients,
però bé, en definitiva treballar.
S'ha treballat prou bé, perquè els resultats així ho indiquen,
s'han assolit els objectius que s'havien marcat al principi del 2002?
Sí, perfectament.
La veritat és que havíem fet ja unes previsions al principi de l'any,
i s'han superat, de fet.
I dintre del que és la qualitat del treball,
doncs es té de veure que ha baixat la morositat de l'entitat,
el que vol dir que hem crescut amb crèdit, però amb crèdit de qualitat,
hem millorat la solvència, tot positiu.
Justament s'han absolut els objectius perquè sempre la política,
o com a mínim la dels últims anys de l'entitat de Caixaterraona,
ha estat una política, podríem qualificar-la de relativament prudent?
Home, és consustancial el negoci.
vol dir ser prudent, però s'ha de financiar l'economia,
s'ha de créixer, s'ha de donar servei als clients,
vull dir, es té d'estar a les verdes i a les madures,
però evidentment una entitat financiera sempre ha de ser prudent.
Ara parlarem de seguida de les perspectives financeres i econòmiques,
les xifres que podem preveure per aquest 2003,
però no podem oblidar que el 2002 ha estat un any important per l'entitat,
per un altre fet, de fet pel principal fet,
que ha estat el seu cinquantè aniversari.
Ara que deixem enrere aquest aniversari,
aquests cinquanta anys de vida de l'entitat,
quin balanç fa vostè,
quina valoració fa del que s'ha fet durant aquest any de celebració?
Bé, dintre de l'any hi ha hagut un motiu central,
que ha sigut la coincidència amb l'ampliació de l'edifici central
i sobretot la dotació de tot un equipament
que ha sigut important per la ciutat de Tarragona,
1.215 metres quadrats de locals destinats a activitats culturals,
l'auditori, la sala d'exposicions, l'eulari,
i sobretot hem començat amb bon peu.
Les activitats que s'han fet,
el concert de la senyora Alicia La Rocha,
l'exposició de cartells,
ahir mateix una activitat infantil,
hem començat bé, ens ha anat bé,
hem tingut una bona resposta de la ciutadania
i estem contents.
Què pot suposar, justament,
ara que parlava de l'ampliació de l'edifici de la seu central,
amb tot aquest espai destinat a activitats culturals
que pot suposar de cara al futur per Caixa de Tarragona?
Una major presència social, per dir-ho d'alguna manera?
Des del punt de vista estrictament funcional,
des del punt de vista empresarial,
el pugueu posar en un sol edifici,
una sèrie de dependències que teníem
en diferents llocs de la ciutat,
ens facilita la feina,
ens la fa fer més ben feta
i a més bon preu, en definitiva.
Ara, des del punt de vista de projecció social,
això significa, per una banda,
tindre el taller, la seu de la fundació,
que en definitiva és el taller,
la fàbrica d'on surt una sèrie de produccions,
que després podran anar a beneficiar
també altres poblacions,
però, indubtablement, per la ciutat de Tarragona,
és disposar d'un acurassat.
Tenim una auditoria excepcional
amb una qualitat tècnica realment excepcional,
ha treballat gent de prestigi i ha hagut sort,
perquè la veritat és que el producte final ha sigut bo,
i aleshores això et permet fer amb relativa facilitat
tot un seguit d'activitats que abans eren impensables.
El nou edifici inclou aquest auditori,
aquestes sales d'exposicions,
però també tota una sèrie de plantes
destinades al propi personal de Caixa a Tarragona.
Ja està tot cobert,
o a què destinaran justament aquests espais
de l'ampliació de la seu central de l'entitat?
De fet, hi ha...
De fet, és com si fossin dos edificis,
un al carrer Pere Martell
i un al carrer Higini Anglès.
En el del carrer Higini Anglès
hi ha totes les societats filials
i participades de l'entitat, que són importants.
Hi ha la pròpia seu de l'Obre Social i la Fundació,
i a la part de Pere Martell s'han anat ocupant,
que d'alguna forma era esponjar,
que feia falta a l'edifici d'Imperial Tàrraco,
i aleshores encara queden, com és lògic,
el primer dia no s'ha omplert tot,
perquè senyor no tindríem possibilitat de creixement,
però ens queden dues plantes,
o part de dues plantes,
que estan tancades amb clau,
però que són perquè en cas de necessitat
de creació de nous productes,
noves activitats, nous departaments,
o creixement del que hi ha,
poder tindre,
que no ens tornem a trobar igual l'any que ve.
L'ampliació de l'edifici de la seu central
ha anat acompanyat d'una dotació importantament,
d'una injecció de diners importantament
per l'Obre Social,
per la Fundació Caixa Tarragona.
Amb quin objectiu, amb quina voluntat?
De fet, l'inici de la dotació
ja va ser l'any passat.
El que passa és que, clar,
hi havia uns costos,
molts diners se'n van anar amb infraestructura.
Ara, alliberats d'això,
ens permet poder fer coses.
La primera de les coses que es va fer
ja va ser dins de l'any passat,
i aquest any es farà i ampliada,
és una convocatòria d'ajuts
entitats que tenen per fer projectes concrets,
tant en el camp cultural,
que és el que es veu,
com un camp que és tant o més important
i que és molt més discret que és l'assistencial,
a persones que s'ofreixen marginació,
coses que potser brillen menys que la cultura,
però que són molt necessàries.
Llavors, aquí, l'any passat ja es va fer una convocatòria
i van haver-hi 57 projectes.
Aquest any hi dediquem més diners
i entenem que podrem fer més projectes.
també és més conegut,
és un sistema més transparent
que el vindre a les oficines i demanar,
i penso que, en definitiva,
aconseguirem una utilització dels diners més eficients,
perquè tenim de ser eficients
amb el que és la nostra activitat financiera,
però també ho hem de ser amb la de l'obra social.
I aquí estem parlant de l'utilització de diners
i de l'utilització d'espais.
Ara que ja hem estrenat l'auditori,
que ja hem estrenat les sales d'exposicions,
l'espai d'exposicions de la Fundació Caixa Terraona,
en aquest edifici d'accés d'entrada per Pere Martell.
Ara tenim una exposició, la primera,
els cartells de la democràcia,
de la qual ja vam parlar en el seu moment
fins i tot amb un dels comissaris de la mostra.
A partir d'aquí, imaginem que,
tant pel que fa a l'auditori
com pel que fa a les sales d'exposicions,
hi haurà ja una programació continuada, no?
Sí, de fet, per exemple,
ahir vam fer una sessió infantil.
El primer espectacle infantil, no?
Sí, que hauria de demanar perdó,
a gent que vam haver d'anar a la segona sessió,
vam tindre massa èxit,
la gent ens va ajudar molt,
va vindre molta gent,
llavors vam haver de fer una segona sessió
inicialment no prevista
perquè havia vingut molta gent
i que va ser un autèntic èxit,
estem molt contents.
Això continuarà amb successius diumenges al matí.
Està prevista una exposició de dibuixos de Mir,
està prevista una exposició de Ricardo Piso.
Demà tenim una altra activitat més de desenvolupament econòmic,
una conferència per empresaris de continuïtat
al de l'empresa familiar,
de successió.
Hi ha bastanta activitat musical programada,
penso que les coses,
els equipaments s'han d'utilitzar i s'han d'utilitzar bé
i sobretot és molt important
i t'anima quan veus que hi ha una resposta,
que la gent ve i que ho disfruta.
Uns equipaments que ara, bàsicament,
imagino, senyor Gené,
s'utilitzaran bàsicament per les activitats
que promogui directament l'entitat, no?
Caixa Tarraona.
Aquest nou auditori ja no ha de fer,
afortunadament,
la funció que havia fet l'antic auditori de la Caixa.
No, però, aviam,
això és una mica la conseqüència.
La veritat és que aquest auditori
va tindre una gran utilització per part de tothom,
però és perquè també era l'únic equipament
que tenia la ciutat.
Avui en dia, afortunadament,
la ciutat disposa de molts i bons equipaments.
Aleshores, això ens ha permès a nosaltres
el fer aquest nou auditori,
però també amb una especialització.
I això també són uns equipaments
que serveixen per unes coses
i potser no serveixen per unes altres.
Ja que estem parlant de futur,
una mica de perspectives, de previsions,
tornem a la funció principal de Caixa Tarraona,
a la funció econòmica, a la funció financera.
Parlàvem dels beneficis,
d'aquest augment moderat,
podríem qualificar que hi ha hagut l'any 2002,
de beneficis pel que fa a l'entitat financera.
Amb les dades que tenim,
amb les perspectives,
amb els estudis que segurament vostès fan,
què podem preveure d'aquest 2003?
Bé, els beneficis en una entitat financera
van molt lligats al nivell de tipus d'interès.
Es relativitzen.
Quan els tipus d'interès estan baixos,
lògicament això té de passar al mateix,
si estiguessin parlant d'un divident d'unes accions,
lògicament el rendiment també passa a ser baix per nosaltres.
En definitiva,
el diferencial d'interès és el que és la primera base
del benefici de l'entitat.
Aquest any és previsible
que hi hagi uns tipus d'interès baixos
durant l'any,
i per tant la previsió de beneficis
també serà,
amb aquests termes, moderada.
Una altra cosa és el nivell d'activitat.
El nivell d'activitat pensem
que hem de continuar apretant,
hem de continuar servint,
i això dependrà de l'economia.
I l'economia, en definitiva,
és com tot.
Hi ha empreses que continuaran anant bé,
altres que tot estarà potser més ralentitzat.
Depèn de factors alients,
com la R i aquestes coses,
però pensem que aquest any
hem de mirar de repetir.
Hi haurà nous productes?
És a dir, Caixa Terrauna,
com suposo qualsevol entitat financera,
treurà nous productes justament
per buscar ampliar el seu mercat de clients?
Home, lògicament,
hi haurà productes
basats precisament
en aquest tema dels interessos
que li comentava.
Quan els tipus d'interès són baixos,
aleshores l'impacte fiscal
dels productes passa a ser molt important.
aleshores, amb això,
de fet, ja hi estem treballant.
Són en temes,
però especialment,
hi ha gent que ha sofert un desgast
en els seus estalvis
com a conseqüència de la situació bursàtil,
on nosaltres estem treballant molt
amb fons d'inversió garantits
per evitar, precisament,
aquesta pèrdua de capital.
Potser es treballarà una mica
en terminis una mica més llargs
i de tot això,
estem disposant d'una bateria
de nous productes.
Al fil del que deia,
els fons d'inversió s'han reduït
durant el 2002.
Sí.
En canvi,
fons de pensions
i altres productes
han augmentat, no?
Sí, sí, sí, sí.
Han augmentat els fons de pensions
de forma important.
Han augmentat especialment
els fons de pensions garantits
i també els fons d'inversió garantits.
Hi ha hagut una substitució
de productes més bursaris
a productes on estava garantit
el capital que dintre d'un termini
tindria el client.
I ara estan sortint
productes substitutius
dels plans de pensions
on també el que es va
és a garantir termini
i a garantir rentabilitat.
Amb més flexibilitat
en quant als terminis
que els que tenien els plans de pensions.
Vostè ja comentava abans, senyor Genè,
que l'any passat
es va ampliar la xarxa d'oficines.
Sí.
Set oficines, crec que va haver-hi,
noves, van obrir.
Aquest any preveuen
un procés més o menys similar d'expansió.
Aquest any en portem obertes tres.
Carai, només en un mes.
De fet, de fet,
eren les de l'any passat
que per raons
bàsicament econòmiques,
a costos,
si les tens obrir el desembre
ja van més obrir les al gener
i pensem que en total
n'obrirem una dolçana.
A on, bàsicament?
Doncs una mica repetir el mateix.
Anar cobrint
a la nostra província
canvis demogràfics,
creixements de població,
canvis urbanístics
a Catalunya
i alguna fora de Catalunya.
Sempre amb una proporció similar.
Aquest any, al final,
de fora de Catalunya
n'hem obert una.
meitat i meitat
a el que és Catalunya,
a el que és província
i fora de la província
i després potser
alguna més a Madrid.
És evident que la presència
al territori
d'una entitat financera
com Caixa Tarragona
és fonamental,
és molt important,
tot i que moltes vegades
o cada cop més
hi ha més clients
que no van físicament
a les oficines,
no?
Perquè el servei,
en aquest cas,
de Caixa Tarragona,
d'oficina 24 hores
o d'altres
que permeten
les noves tecnologies,
doncs està augmentant
i molt.
i molt,
i molt.
La veritat
és que el servei
del que és
el fet amb internet
ens ha augmentat
en termes d'usuaris
un 46,
quasi un 50%,
un 87%
i en quant
a volum de transaccions
s'ha més que duplicat
respecte a l'any anterior
i a més
és un servei de qualitat,
o sigui,
no és allò
de consultar
de tant en tant
sinó que veus
que hi ha gent
que opera
amb regularitat.
jo ahir a la nit
vaig fer tres operacions
per internet
amb una entitat
que ja estic anant cada dia,
que és la Caixa Tarragona.
És evident
que cada cop
seran més els usuaris
que utilitzaran
aquest servei.
Ja pràcticament
acabant aquesta conversa,
senyor Gené,
com podríem situar,
com emmarcaria vostè
la situació
de Caixa Tarragona
en el conjunt
també
de caixes
d'entitats
financeres
del país,
ara que hem estrenat
el 2003?
Home,
hi ha un grup
de caixes
i nosaltres
ja estem clarament
situats,
que som caixes
de tamany mitjà
que estem
amb una identitat
molt forta
respecte al territori.
O sigui,
així hi ha
es van marcant
dos tipus
d'entitats,
una és que
té una forta expansió
en anar a buscar
tot el territori
i que inclús
el seu,
a tot el país
i a tot l'estat
i que inclús
amb això
es marca
amb el tipus
d'operacions
que fan
i un altre
tamany
mitjà
on hi ha
una forta identitat
amb un territori,
en aquest cas
el nostre és obvi
i aleshores
nosaltres
amb això
és el model
que estem desenvolupant.
És un model
que per tant
continuaran
consolidant
o millorant
fins i tot
en el futur?
És un model
que a més
és el que s'està donant
en països
com Alemanya,
com el nord d'Europa,
perquè hi ha
unes caixes
que estan molt identificats
i que és el que pretenem nosaltres.
En el seu moment
fa un temps
es va parlar
fins i tot
del risc
que hi havia
d'algun tipus
d'absorció
per part d'alguna
d'aquestes
caixes grans
respecte a aquesta
Tarragona
o respecte a altres
caixes
d'aquestes
que diu vostè
mitjanes.
Un risc
que segurament
ara ja
ha desaparegut del tot?
No hem de parlar
amb els que en parlen,
nosaltres
de fet
és que fa molt temps
que no en parlem
d'això.
Aviam,
quan
els clients
augmenten,
quan els clients
estan satisfets
i econòmicament
es guanya amb solvència
és que no té cap sentit
perquè el que trencaríem
precisament
és aquesta identitat
territorial.
El que es perdria
és aquest sentit de marca
que fins ara
funciona,
el públic
es respon.
respecte a altres caixes
per cert
millor el 2002
per caixa
a Tarragona
que respecte
d'altres entitats?
Home,
es fa difícil
i no m'agrada
gaire
parlar dels altres.
No es vol comparar?
Però
nosaltres
ho mirem molt
i jo crec
que el que miri
els diaris
i vegi
els resultats
jo crec
que hem tingut
un excel·lent any
aquest any.
jo crec
que hem de mirar
els amics.
Molt bé,
doncs
en qualsevol cas
si aquest 2002
ha anat bé
doncs
tant de bo també
el 2003
vagi prou bé
per Caixa
a Tarragona
una entitat
plenament
identificada
amb el territori
que cobreix.
Senyor Rafael Gené
director general
de Caixa a Tarragona
moltes gràcies
i molta sort
de cara al futur.
Moltes gràcies a vostè.
Adéu-sia, bon dia.
Bon dia tingué.