La setmana passada, concretament el dijous, dia 14 a les 8 del vespre,
s'inaugurava el tingladu número 3 del Moll de Costa,
l'exposició Monocrom del grup fotogràfic del Port de Tarragona,
que romandrà oberta fins a finals d'aquest mes d'agost,
concretament fins al dia 31.
Per parlar d'aquesta proposta cultural a la ciutat de Tarragona,
hem volgut convidar la Maria Guibernau.
Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I el Josep Maria Puerta. Josep Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo suposo que els dos contents de poder inaugurar una exposició,
perquè, a més, que un grup de treballadors del Port s'organitzi
i pugui donar mostres com aquesta és tot un exemple de coordinació
i de bon rotll, podríem dir-ho, entre la gent, no? Una mica?
Sí, molta feina, però realment una satisfacció en qualsevol cas.
Monocrom és el títol d'aquesta exposició.
El per què ja me'l suposo, però prefereixo que me l'expliqueu vosaltres.
Bé, és la segona que fem en blanc i negre.
Em sembla un títol prou adient pel que es veu a l'exposició, sí.
En què consisteix aquesta exposició?
Algú que no l'hagi anat a veure, que se'n vulgui anar al tingle de número 3,
què és el que s'hi trobarà, Josep Maria?
Doncs mira, per començar, la temàtica és un tema que és lliure,
cadascú aporta les obres que creu convenients
i, de la temàtica que ell li domini o li agradi més en aquell moment concret,
per celebracions o pel que sigui o per vacances,
si el tema és lliure i, doncs, si cadascú expressa,
doncs el que sí que en queda de moment i el que creu que és convenient és variada.
És molt variada. Tenim, doncs, ens han passat un petit folletó
sobre aquesta exposició.
Tenim, per exemple, la imatge d'un poble que sembla Bellchite.
No, Corbera d'Ebre.
Corbera. Mira, anàvem per la mateixa temàtica.
Però suposo que, doncs, tothom...
Quines són aquestes imatges que ens podem trobar?
No són, precisament, de Tarragona totes.
Tenim aquesta, la de Corbera, però tothom, doncs, com dèiem,
la temàtica és lliure, però què hi podem trobar?
De Tarragona em sembla que no n'hi ha cap.
Aquesta, per exemple, és meva, una col·lecció de Corbera
i una altra, però n'hi ha d'algun monument del Chillida,
per exemple, de cantants, que és el tema que més li agrada al Josep.
De cantants? Ara m'ho explicaràs, això.
Cantants, sí, que venen a la ciutat.
Ara t'ho explico.
Bé, és molt general, vull dir...
Una mica de tot.
Sí.
La foto és d'una altíssima qualitat, permeta-m'ho que t'ho digui.
Moltes gràcies.
Es nota que porteu molts anys, perquè, tot i que sigueu aficionats a la fotografia,
en un principi, doncs, amb tants anys, tantes mostres,
aquesta és la 8N que es fa, doncs, deveu tenir ja la mà molt trencada en la fotografia.
I té més secret, suposo, del que la gent es pensa, no?
Sí, no és tan fàcil.
Tothom es pensa que agafant una bona càmera el resultat és sempre bo
i, al fi i al cap, els mitjans tampoc són tan importants sinó la visió que té cadascú de les coses.
Tots no tenim el mateix nivell, evidentment, és difícil això, però s'ha millorat molt,
s'ha igualat bastant i intentem que la gent es vegi superant.
La gent es va superant, podeu comprovar-ho en aquesta 8N mostra, en aquesta mostra titulada monocrom,
i jo m'he quedat com amb el gran enigma, podríem dir-ho així,
de què és el que retrat el Josep Maria.
El Josep Maria, retrat de tot, és un tot terreny, per les circumstàncies t'obliguen.
Llavors, a mi m'agrada molt el que és els espectacles, música, escenaris, llums espectaculars,
totes aquestes temàtiques, no?
Llavors, aquesta vegada presento una sèrie de fotografies de l'últim festival que va fer aquí de Dixiel, en Tarragona,
i, bueno, són llums una miqueta molt contrastades, perquè la llum també són una miqueta molt puntuals,
llums dures, i, bueno, és una miqueta de temàtica sobre aquest.
És una figura molt reconeguda, bueno, dues figures molt reconegudes,
quedem amb l'incògnita i que la gent ho vagi a veure,
però són molt reconegudes, només que res, al nostre país, no?
Ha estat una noia de color i un senyor que toca el tecles...
I aquí ho hem deixat.
I aquí ho hem deixat.
I aquí ho hem deixat.
Però, en tot cas, clar, el festival de Dixiel, jo me l'imagino en blanc i negre,
però si fas altres espectacles, suposo que és més agraït la fotografia en color, no?
Per descomptat.
Perquè, clar, el jazz, el Dixi, sí que en blanc i negre tu pots imaginar l'atmosfera
i una sèrie de coses, no?
Però suposo que el color és una altra cosa.
Aquesta exposició és en blanc i negre,
i diuen que és molt més difícil fer fotografies en blanc i negre que en color.
Això és cert?
És una mica més complicat, sí.
Les tonalitats varien moltíssim, en color realment és el que veus.
i no hi ha més volta de full.
En blanc i negre, quan dispares, has de pensar el resultat en blanc i negre.
Per exemple, en aquesta foto que tu tens a les mans,
que és a la que surt el folletó,
sense aquest cel tan espectacular,
la foto en blanc i negre no tindria el mateix resultat.
Lògicament.
És un cel tacat amb uns núvols blanquíssims
i amb moltes tonalitats de grisos, per exemple.
A tu també et resulta més dificultós, per exemple, el blanc i negre que el color,
o ja t'ho imagines tot en el color cadenó?
A mi resulta exactament igual.
tot s'acaba, però et vine a la botó.
Es fa tot un bon dit.
O sigui que difícil no ho és.
Bé, és imaginat un tema, un altre, i ja està.
Però tots els temes donen bé en tot, pràcticament.
Depèn d'un àngulo que prens, en fi.
I com és que s'ha format aquest grup d'aficionats a la fotografia?
Us ha organitzat? Munteu exposicions?
No és habitual en un lloc de treball
que hi hagi aquesta moguda, podríem dir-ho així, no?
No, i costa molt.
Sí.
Sí, certament costa molt allò que diem tirar del carro, no?
Perquè la gent, sí, s'hi apunta, tothom té molta il·lusió al principi,
però es deixen portar una mica, i bàsicament la feina se l'endú un mínim de persones.
De totes formes, no ens podem queixar perquè la participació, ara per ara, fins ara, són 25 socis,
i normalment a les exposicions en participem una dezena, una dotzena.
Tampoc són...
Tots.
Tots, però el número és important, sí.
En tot cas, el fet que us plantegeu fer una exposició en un tinglad obert al públic
també és un nivell de pressió que obliga, no?, una mica la gent,
perquè si no, si fóssim només reunions privades de l'associació,
probablement la gent es penjaria, com es diu popularment, una miqueta més, no, Josep Maria?
Doncs sí, el repte cada vegada és una miqueta més alt,
perquè cada vegada hi ha més visitants,
i, bueno, i clar, les temàtiques són variades,
i llavors el repte és que anar pujant, no pots fer sempre el mateix,
tens que evolucionar.
Normalment sempre es evoluciona en forma positiva,
perquè a vegades de ser pagades també se va depenent, no?
Però doncs sí, el repte és important, i hi ha obres de prou qualitat.
Futurs reptes?
Sí, ja tenim...
Ja teniu properes exposicions pensades, clar, és que es dona variant de temàtica.
I la propera es pot dir ja o no?
Doncs...
Aviam.
La propera...
Aviam.
És que en tenim dos o tres,
i, per exemple, alguna ja la volem deixar sempre instaurada,
com és la de Carnaval,
que vam fer un guany per primer cop,
ens agradaria que això es produís cada any, no?
Perquè hi va passar moltíssima gent.
Sí, sí, això sí.
En qualsevol cas, la propera serà temàtica de paisatges i en color, evidentment.
Temàtica i paisatges en color.
Sí.
Perquè el paisatge potser s'adiu més a fer un color que no pas en un altre format.
En tot cas, vosaltres, a nivell d'associació,
a banda d'aquestes exposicions de cara al públic, com us organitzeu?
Doncs mira, mirem de fer reunions almenys un parell de cops a l'any,
per posar-nos al dia, per preveure activitats a fer,
que no solament fem exposicions, que això és el resultat d'una tasca.
Mirem de fer sortides en llocs interessants,
precisament per poder copsar imatges, no?
I després que les pugui veure el públic.
D'on ve l'afició a la fotografia a nivell personal, eh?
Jo particularment tota la vida, però que m'hi mig dedico,
doncs deu fer com a 5 anys.
Déu-n'hi-do. I el per què?
Bé, tot té un temps en aquesta vida
i em sembla que era el moment de dedicar-m'hi més,
perquè disposo de més temps d'oci ara.
Josep Maria?
En Josep Maria fa molts anys ja, més dels que jo voldria.
Vull començar pintant,
després vas al cinema, després a la fotografia,
després vaig a la ratxa de músic,
després tornem a mi a vídeo,
després fotografia i anar a alternar així,
però sempre a les tards sempre estar presents.
Gana, suposo, d'expressar a través d'algun mitjà visual.
Això és el que tenim, no?
Sí, bàsicament, sí.
Per tant, és aquesta comunicació i, en fi...
Perquè suposo que la gent de l'associació
més o menys té les mateixes motivacions que vosaltres
o hi ha gent que ve d'altres àmbits?
Bé, hi ha gent que ha començat ara.
Li va fer gràcia aquesta activitat
i s'ha anat animant i va participant i treballant-hi, no?
Però potser els que més ens dediquem
d'una forma més seriosa
o amb més freqüència és el Josep i jo.
Suposo que l'heureu de manera molt positiva
que el Port de Tarragona doni facilitats a grups com aquests
per exposar, per mostrar la seva feina, per organitzar-se.
Tampoc és massa habitual el tema.
Vull dir, déu-n'hi-do, en general,
el nivell d'organització i de recolzament
per part dels vostres jefes,
entre cometes podríem dir-ho així, no, Josep Maria?
Doncs sí, jo t'ho puc dir també, a part d'això,
en fem una miqueta argumentant enrere,
que fa molts anys vam intentar, doncs, tirar-ho endavant.
Parlo de bastants senyats enrere.
Inclús per les festes nostres de patrona,
que és la Bersa Carme,
es feien concursos i va durar un parell d'anys,
però després la cosa no va arrelar i es va quedar allí penjat.
I ara, gràcies a la Maria,
que us cal que ho remoura pràcticament tot ella,
doncs, fa des de l'any 2000,
que ha tirat endavant,
i, bueno, el recurs, a més, és important,
l'espai que tenim per les posar és millorable,
i, en fi, és una zona de passeig,
una zona lúdica, que, en fi,
és molt visitat tot i, esclar,
este que crec que aquest aspecte
no deixa ser una plataforma important.
En tot cas, ja ho saben,
la cita és el tingladó número 3 del Moll de Costa,
allà es trobaran aquesta mostra monocrom,
la vuitena que fa el grup fotogràfic del Port de Tarragona,
hem tingut el plaer de parlar amb la Maria Guibernau
i amb el Josep Maria Puerta d'aquesta iniciativa,
que poden veure fins al dia 31 d'agost,
durà poquet,
però ja saben que tenen molts plans encara per endavant,
a la propera Paisatges en Color.
Ja ho hem dit,
per tant, quan arribi ja en tornarem a parlar,
si els sembla bé.
Moltíssimes gràcies a tots dos per venir,
molt bon dia.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.