Matí de divendres, d'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Avui, al matí de Tarragona Ràdio,
ens acompanya el president del Consell Comarcal del Tarragonès,
Carles Sala.
Amb ell volíem fer balanç de la tasca realitzada
durant els últims quatre anys.
I amb ell també volíem parlar dels projectes de futur
d'aquesta institució, perquè Carles Sala aspira a la reelecció
com a president del Consell Comarcal del Tarragonès
en la sessió plenària,
que s'haurà de celebrar d'aquí unes setmanes.
Però l'actualitat mana i ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
va fer pública la sentència que obliga a la Constitució dels Consells Comarcals
a fer-la amb la nova llei aprovada el passat mes d'abril al Parlament de Catalunya.
Una llei que, recordem, va ser aprovada amb els vots
de totes les formacions polítiques menys de Convergència i Unió.
Una llei que, segons els partits que li donen suport,
suposa un element de proporcionalitat més gran en l'elecció dels Consells Comarcals.
D'aquesta qüestió, doncs, de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
haurem de començar parlant en aquesta entrevista avui amb Carles Sala.
Carles Sala, bon dia.
Hola, molt bon dia.
La primera pregunta és gairebé obligada.
Com ha rebut?
Quina valoració fa d'aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
Bé, és una sentència que ha donat el TSJ, que nosaltres, doncs, evidentment, respectem,
que es contradiu amb el criteri que va donar la Junta Electoral Central el diumenge 25 de maig per la tarda,
i a partir d'aquí, doncs, aquells Consells Comarcals que es podien constituir aquest dissabte,
doncs, la Constitució queda sospesa,
i nosaltres, que ja teníem demorada la Constitució per la tardança en resoldre's el tema de Torredembarra,
doncs, en aquest cas, tindrem la sort de poder fer-ho conjuntament amb la resta dels 40 Consells Comarcals,
o sigui, els 41 Consells Comarcals de tot Catalunya.
En qualsevol cas, i pel que fa a la comarca del Tarragonès,
la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té un efecte,
en el sentit que hi ha un canvi en el repartiment d'escons,
i Convergència i Unió justament perd un dels escons, que eren 15,
passaria a tenir 14,
i el Partit dels Socialistes puja de 9 a 10.
Efectivament, d'aquí, d'un mapa que donava 15,
15, 9, 4, 3, 2,
15 Convergència i Unió, 9 Partit Socialista,
4 Partit Popular, 3 Esquerra Republicana i 2 Iniciativa,
es passa un mapa, en tot cas de la institució,
de 14, 10, 4, 3, 2.
Nosaltres, en aquest sentit,
bé, esperto en un Consell Comarcal,
però creiem que això no ha de ser un obstacle,
tot i que les forces d'Esquerra que ells diuen,
doncs, en aquest cas,
al perdre aquest Consell Comarcal, Convergència i Unió,
passen a tindre, doncs, les tres forces d'Esquerra,
un Consell Comarcal més,
doncs, el que és cert és que nosaltres seguim oferint,
igual que vam fer-ho, ho fèiem abans d'ahir,
igual que ho hem fet la legislatura passada,
quan teníem majoria absoluta,
en què a la Comissió de Govern hi havia el Partit Socialista,
hi havia el Partit Popular,
hi havia Esquerra Republicana,
nosaltres, ara, en aquestes primeres converses,
i, segons la llei vella,
nosaltres oferíem la presència d'aquests partits
a la Comissió de Govern
i, a més a més, havíem ampliat l'oferta
en funció del que perdíem aquesta majoria absoluta,
també que poguessin obtenir vides a presidències
i creiem que, en aquest sentit,
podrem seguir amb un ampli govern de concentració,
que crec que és el que li convé a una comarca
com el Torragonès,
on hi ha una intensitat important d'institucions
dins de la capital, que és Tarragona.
El Govern de la Generalitat ja ha dit que caca la sentència,
però, com a formació política,
la Federació Nacionalista de Convergència i Unió
es pot plantejar si cal presentar un recurs.
Vostè, per exemple,
seria partidari d'anar al Tribunal Constitucional?
A veure, la veritat és que hi ha una discrepància
entre el que en el Súdia va dir la Junta Electoral Central
i el que diu el TSJ.
I jo crec que convé donar,
per tancat el capítol de recursos,
i potser no val la pena,
tornar a entrar en un debat
que pot allargar i pot crear
una certa inseguretat jurídica,
perquè hi ha consellers comarcals
que han deixat de ser regidors,
i que això pot allargar,
no tan sols l'estembre,
sinó l'octubre o novembre,
la Constitució dels Consells Comarcals.
Jo, la veritat,
no entraria en nous recursos
davant del Tribunal Constitucional
si aquests fossin possibles,
i si en tot cas el Govern de la Generalitat
decideix fer-ho així,
doncs, evidentment,
tampoc hi hauria una oposició,
però el que crec que convé ara
és que les juntes electorals provincials
convoquin el més llarg possible els partits
per emetre les noves credencials
i que al llarg de la primera o segona setmana
del mes d'agost
es constituïssin definitivament
els Consells Comarcals,
que ja en tenen ganes
de posar-se a treballar
en aquesta nova legislatura.
Des d'aquest punt de vista estrictament polític
que parlàvem ara mateix,
des del punt de vista estrictament
de Convergència i Unió,
aquesta sentència és un revés molt dur
per la Federació Nacionalista?
A veure,
realment,
jo, més que el revés dur,
jo la sentència no...
La sentència d'ahir
no m'ha afectat excessivament
des d'un punt de vista personal.
A mi em va deudre molt més
la posició del Partit Socialista,
del Partit Popular,
d'Esquerra Republicana
i d'Iniciativa de Catalunya,
demanant tots plegats,
una altra vegada més
a tots els quatre junts,
demanant la dimensió
del conseller
Josep Maria Pellegrí.
Jo crec que va ser
ahir la tarda
una tarda
de declaracions
una mica atabalades
i reflexives
i reaccions
fins i tot precipitades.
Certament
que el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
ha donat la raó
al criteri d'aplicació
de la llei
que deien aquests quatre partits,
però cal dir
que el dia 25 de maig
la Junta Electoral Central,
a respostes
a una consulta
de Convergència i Unió,
havia donat la raó
a Convergència i Unió.
I quan es va donar la raó
el dia 25 de maig
a la tarda
a Convergència i Unió,
la Junta Electoral Central
no va sortir
el president Pujol
o el secretari general
de la Federació
en Durant Lleida
o el conseller de Governació
demanant la dimensió
dels membres
del Consell Consultiu
o demanant la dimensió
dels portaveus
del grup socialista,
d'Esquerra,
d'Iniciativa
o del Partit Popular.
Crec que la nostra reacció
va ser molt més assenyada,
va ser molt més
dins d'un seu refer,
més reflexiva,
vam dir
nosaltres creiem
que la llei
no s'ho podia aplicar
ara,
la Junta Electoral Central
ha donat raó
la raó
i les juntes electorals
provincials
van aplicar
i van basar-se
en la resolució
de la Junta Electoral Central
i ara resulta
que el Tribunal Superior
de Justícia
també és un òrgan jurídic
com ho és
la Junta Electoral Central
que està composat
pel Tribunal Superior
de Pell
depèn directament
del Tribunal Suprem
doncs en aquest cas
el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
ha donat
una versió contradictòria
de la Junta Electoral Central
i per tant
doncs vol bé
però crec que la reacció
és desorbitada
crec que està fora de context
i crec que és absolutament injusta
i crec que és fruit tan sols
del fracàs polític col·lectiu
que suposa
l'aprovació
d'una llei
com aquesta
la nova llei
en qualsevol cas
i de manera molt planera
perquè la gent ens entengui
suposa un canvi
en l'elecció
dels membres
dels Consells Comarcals
amb la nova llei
dues terceres parts
s'escolliran
en funció dels vots
i una tercera part
en funció dels regidors
dels ajuntaments
de cada comarca
això és justament
el contrari
del que passava
fins ara
amb la nova llei
aprovada fa anys
amb la majoria
de Convergència i Unió
segons el tribunal
la nova llei
incrementa
la proporcionalitat
en l'elecció
dels consellers
dels membres
dels Consells Comarcals
per què s'hi ha mostrat
en contra
Convergència i Unió
doncs?
Doncs miri
per exemplificar-ho
molt clarament
quan s'escolleix
un diputat
a Madrid
a les Corts Generals
un diputat
de Càceres
costa
molt menys vots
que un diputat
de València
per exemple
és un criteri
de proporcionalitat
en el qual
tothom entén
que Càceres
ha de tindre
una representació
tan important
com la que pugui
tindre València
al Congrés de Madrid
això passa també
evidentment
a les relacions
del Parlament de Catalunya
i aquest una mica
és l'esperit
del que regnava
fins ara
d'aquesta proposta
de la llei del 87
proposta feta
per cert
per Esquerra Republicana
de Catalunya
per part del senyor
Ibert Barrera
aleshores
i que nosaltres
vam trobar
molt assenyada
en aquest cas
els municipis petits
que són els principals
receptors dels serveis
comarcals
no tenen cap responsabilitat
quasi en aquell moment
en la composició
que tindran
els Consells Comarcals
això no vol dir
que no hi siguin representats
al tanto
sinó que
en tot cas
deixen de tindre pes
a l'hora de decidir
molts seus vots
ells que són els principals
receptors
dels serveis
que ofereix
la institució
comarcals
deixen de tindre
molt de pes
en decidir
quina serà
la composició política
del Consell Comarcal
i els municipis grans
que pràcticament
reben pocs
o cap servei
del Consell Comarcal
manen molt més
a l'hora de decidir
quina és la composició
serà més proporcional
pel que fa
al número d'habitants
però és un model
molt més centralista
per part de qui
no rep
cap tipus de servei
i que benefici
exclusivament
en les poblacions grans
a mi el de la llei
i quan dic jo
que és un fracàs
polític col·lectiu
no em preocupa
tant el que es varí
o no es varí
el sistema
de l'acció
dels consellers comarcals
que també
sinó el que em preocupa
és que
s'aprova una llei
on
ni les competències
ni el finançament
ni la millora
dels instruments
de cooperació
entre els consells comarcals
la Generalitat
i els ajuntaments
és motiu
ni objecte
de la llei
l'objecte de la llei
que es va aprovar
amb els bols
del Partit Popular
del Partit Socialista
d'Iniciativa per Catalunya
i Esquerra Republicana
l'únic objectiu
de la llei
és afablir
la postura
o la posició
de Convergència i Unió
als consells comarcals
sabadors
aquests quatre partits
de que
l'arrelament
de Convergència i Unió
en els petits municipis
és més ampli
que
en les àrees metropolitanes
on
per diferents factors
que tampoc
ara entraré a analitzar
el pes
d'alguns
d'aquests partits
és molt més ampli
per tant
nosaltres
lamentem
que
s'hagués aprovat
en el seu moment
aquesta llei
que tingui
com a únic objectiu
aquesta qüestió
d'afablir
la Federació
de Convergència i Unió
i que aquesta llei
no es plantegi
llevat al tema
de la taula
d'alcaldes
que pràcticament
els 41 consells
comarcals
ja la tenen constituïda
no es plantegi
altres qüestions
de més profunditat
que
en el 15è aniversari
de Constitució
dels Consells Comarcals
crec que la llei
s'hauria pogut
arribar a plantejar
i que fa referència
a aspectes competencials
i aspectes
de finançament
que són
bàsicament
les eines
i instruments
necessaris
per desenvolupar
o per seguir
desenvolupant la feina
aquestes institucions
supermunicipals
i aquest objectiu
d'afebliment
que segons vostè
tenen els partits
de l'oposició
respecte
a Convergència i Unió
l'afebliment del poder
i de la presència
de Convergència i Unió
al territori
en els Consells Comarcals
quins efectes
pot tenir
en un any a més
políticament
tan dens
com és aquest
2003
creu que en pot tenir
alguna de conseqüència?
No
simplement
aprofitar la llei
per fer actuacions
o per representar
actuacions
com la d'ahir
de demanar
la dimissió
del conseller
Pellegrí
aquesta és una qüestió
que el situar de peu
pràcticament
no li afecta
que com és una qüestió
bastant tècnica
doncs
difícilment
arriba a entendre
i per tant
en tot cas
el que s'interessa
exclusivament
és fer bullir l'olla
i fer bullir l'olla
dient el tribunal
ens a donar la raó
obviant evidentment
que la Junta Electoral Central
en el seu moment
va donar la raó
en aquest cas
a Convergència i Unió
fent bullir l'olla
demanant la dimissió
del conseller
i quan demanes
una dimissió
doncs
mira si tots ho diuen
alguna raó
tindran
sense entendre
el per què
ni quin ha estat
el procediment
en aquest cas
absolutament injust
per part dels quatre partits
en aquest cas
de l'oposició
i crec
dir-ho
i poder-ho
mantenir
i argumentar
d'una manera
prou objectiva
La sentència del tribunal
en qualsevol cas
i com ja apuntàvem
al principi de l'entrevista
deixa en suspens
la constitució
dels consells comarcals
que s'havien de fer
en els pròxims dies
concretament
entre demà
dissabte i dilluns
això no afectava
però al consell comarcal
del Terranés
que anava amb retard
pel cas
de Torredembarra
recordem que la localitat
l'Ajuntament de Torredembarra
ja es va constituir
amb retard
i per això
això no afectava
el Terranés
però en qualsevol cas
i amb aquesta sentència
ara damunt la taula
quan es poden constituir
els consells comarcals?
Bé, jo crec que
clar, en aquest cas
el que no hem d'esperar
és la constitució
dels ajuntaments
que és un requisit previ
en un procés
normal i ordinari
sinó que
l'únic que s'ha de fer
és veure
que les juntes electorals
provincials
hagin rebutjat
la sentència del TCJ
i a partir d'aquí
doncs
d'una forma immediata
doncs jo suposo
que la junta electoral
provincial
per les informacions
que tinc
cridaran
al llarg de la setmana
que ve els partits
perquè facin
les modificacions
oportunes
en el qual
en funció
de la nova composició
i que per tant
a partir d'aquí
d'acord amb la llei
hem d'esperar 15 dies
des de la proclamació
dels consellers comarcals
nous
i això implica
que ens n'anem
a la primera setmana d'agost
segona com a màxim
per a la constitució
dels consellers comarcals
jo entenc
aquestes seran
les dates
de celebració
molt probablement
si al llarg
de la setmana que ve
es poden
fer tots els tràmits
els partits
són ràpids
en presentar les modificacions
jo crec que el 2, 3, 4
el 5 crec que és diumenge
o el 6 d'agost
2, 3, 4
6 d'agost
poden ser les dates
de constitució
dels consells comarcals
la sentència
canvia d'alguna manera
la intenció de Carles Sala
d'esperar la reelecció
com a president
del consell comarcal
del Tarragonès
o no canvia res?
la veritat és que jo
ahir a la tarda
quan sentia
els diferents
porteurs veus
dels grups polítics
demanant bateria
i d'una forma
ja diria
fins i tot
barruera
la dimissió
del conseller Palagri
la veritat és que
a un
li canviaven
els esquemes
li venien ganes
fins i tot allò
de dir
pleguem de la política
perquè aquest sistema
de dialèctica
a veure qui la diu
més grossa
i a veure qui aconsegueix
el titular de portada
del dia següent
del mitjà de comunicació
de torn
doncs em semblava
absolutament fora de lloc
i bueno
doncs a la tarda
doncs
amb el cop calent
doncs realment
l'opinió era una altra
però bé
jo crec que
nosaltres no hem de
fer variar
aquest plantejament
és un plantejament
que venim
proclamant
des del dia 27 de maig
en aquesta legislatura
i que venim mantenint
des de l'any 99
la legislatura anterior
vull dir
en una comarca
com el Tarragonès
on ja
com ja he dit abans
una concentració important
d'institucions
de tot tipus
el que crec
que convé
a la comarca
és una
un govern
de concentració
i que doncs
no hi hagi
certes manies
que sembla
que s'hagin apareixut ara
jo recordo
per exemple
que Esquerra Republicana
en aquesta primera ronda
de converses
em deia
que si el Partit Popular
estava a la comissió
de govern
doncs ells no volia
en ser-hi
del 99
o 2003
cal dir que
Esquerra Republicana
ha estat a la comissió
de govern
sense cap tipus
de preocupació
i que sembla ser
que a la Diputació
de Tarragona
que es constitueix
dilluns
Esquerra Republicana
estarà a la comissió
de govern
juntament amb el Partit Popular
i jo ho entenc
i per tant
doncs bé
en tot cas
caldrà veure
aquesta segona ronda
de converses
que han de començar
ja mateix
doncs a veure
qui accepta
i qui no accepta
aquesta proposta
de govern
de concentració
crec que és una bona proposta
i en tot cas
qui no vulgui ser-hi
jo entenc
que s'auto-exclou
i doncs
bé
i si tots quatre grups
d'Esquerra
s'arriben a posar
en aquest cas
doncs
en contra nostre
i el Partit Popular
potser s'hi afegeix
doncs bé
s'assumirà
amb tota la dignitat
que convingui
i sense cap problema
Aspira
en qualsevol cas
a la reelecció
del Consell Comarcal
en els propers quatre anys
amb alguna línia clara
amb algun objectiu
clar i prioritari
a impulsar
des de la institució?
Primer a mi m'agradaria
acabar aquesta ronda
de converses
evidentment
si això és així
doncs ja
crec
uns projectes
molt concrets
que estan embestats
i que s'han de definir
el projecte territorial
dels vuit municipis
del nord-est
de la comarca
crec que és un projecte
doncs
molt important
que cal desenvolupar
i que pot ser vital
pel desenvolupament
del Tarragonès
dels propers 50 anys
i aquest és un projecte
prioritari
i a partir d'aquí
doncs
crec que el Consell Comarcal
ha d'atrar el NAS
en altres elements
com és l'elaboració
del pla territorial parcial
del camp de Tarragona
en aquesta fase
que vindrà
dura fase
de l'elaboració
i finalització
del pla urbanístic
pla director urbanístic
de la indústria química
i el turisme
i per tant
hi ha tota una sèrie d'elements
també en el camp
de les infraestructures
i en el camp
de les persones
vitals
per treballar
en aquest nou quadrieni
del 2003 al 2007
Carles se l'aspira
a la reelecció
com a president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
imagino perquè
entre altres coses
s'han satisfet
de la feina feta
durant aquests últims
quatre anys
de fet avui
en l'entrevista
volíem
fer balanç
d'una manera
força més detallada
del que han estat
aquests quatre anys
això com dèiem
a causa de la sentència
del Tribunal Superiògic
de Catalunya
anys s'ha fet
a varia una mica
l'escama de l'entrevista
però si haguéssim
de sintetitzar
en un parell
d'altres de punts
la tasca
la feina desenvolupada
pel Consell Comarcal
del Tarragonès
com la definiria
el seu president?
Doncs amb una
vessant
especialment social
amb l'accent
posat amb l'atenció
a les persones
bona part
de les competències
que tenen
dels Consells Comarcals
i els Consells Comarcals
se centren
en això
però no hem oblidat
un altre aspecte important
que també ho és
per les persones
però que fa referència
a les pedres
i a nosaltres
l'aspecte
doncs
per marcar
un element diferencial
les jornades
que van fer
en el seu moment
amb la senadora
de Burkina Faso
i Nidamien
sobre
en contra
de l'abalació
poden ser un referent
si voleu
d'aquest aspecte
d'atenció social
serveis
socials primaris
de primària
que té a tots els municipis
del Tarragonès
o del Consell Comarcal
atenció a la immigració
i atenció
més desafavorits
amb problemes determinats
atenció a les dones
en conflictes
doncs a casa
etcètera
etcètera
etcètera
un gran llarg
etcètera
d'atenció
a les persones
aquest és el primer àmbit
i objectiu
de la nostra actuació
i el segon àmbit
el territori
i com a territori
dos elements definidors
les jornades
territori i infraestructures
al camp de Tarragona
a l'inici de la legislatura
que crec que van marcar
l'inici
d'un camí
que altres institucions
doncs han convingut
que era el més adient
en una realitat
que és diferent
de la de les Terres de l'Ebre
evidentment
i que crec que cal
seguir anant per aquí
i potenciar
tot el que és
aquest àmbit
del camp de Tarragona
natural
i el que preveu
el Pla Territorial General
de Catalunya
amb la incorporació
de Conca de Barberà
Priorat i Baix Penedès
per tant
les sis comarques
i per altra banda
també aquest conveni
territorial
dels vuit municipis
del Tarragonès Est
de cara
a la nova
o la nova visió
urbanística
especialment turística
que ha de tindre
aquesta àrea
que ha d'apostar
per elements
de qualitat
com el turisme
que tenim actualament
però d'una manera
diferenciadora
apostant per un turisme
segurament molt més familiar
per un turisme més
no tan sols
d'oferta de sol i platges
sinó un turisme també
cultural
gastronòmic
un turisme de natura
etc.
Els Consells Comarcal
són avui notícia
a tots els mitjans
de comunicació
i avui hem parlat
amb el president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
Carles Sala
en directe
al matí de Tarragona Ràdio
Carles Sala
moltes gràcies
i fins la propera
moltíssimes gràcies a vosaltres
Bon dia
Bon dia