Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
en alguna entrevista, s'ha anat sentint
aquests darrers dies, disortadament,
sempre hi ha un poble que...
Anava a dir que superen patiment mai,
el patiment és superat per un altre poble, però sí que
pren protagonisme davant dels mitjans de comunicació,
per aquells pobles que presentaven
tota una sèrie de dificultats,
són els mateixos i continuen en la mateixa
tessitura. El que passa és que els mitjans
de vegades, per un criteri
d'actualitat, parlen d'un col·lectiu
no pas d'un altre, però ells continuen
allà i no ha passat absolutament
res que millori la seva situació.
No, no. O sigui, continuen
igual, fa 27 anys que estan allà,
no hi ha cap...
O sigui, el projecte que tenien de fer
el referèndum s'ha quedat paralitzat,
després van fer l'alternativa
de repartiment de territori,
fer una comunitat autònoma
i tot continua
parat. I referent a això
de l'ajuda humanitària,
el mes passat vam baixar
de Tarragona, de la Tarragona
capital, van baixar 300 tonelades
de menjar perquè es van demanar
que sobretot tenien que baixar a dinar
i menjar, i van baixar
arròs, llet, oli i sucre.
És a dir, que ells han vist com
mimbava l'ajuda humanitària.
Què altres ONGs els feien arribar?
Arrel de la guerra d'Alganistan
l'ajuda humanitària
es va repartir, o sigui,
es va partir, o sigui,
li arriba la meitat del menjar
que li arribava fins ara.
i es van demanar que féssim
aquesta campanya
de baixar a menjar.
I ara, doncs, esteu plantejant
més campanyes, més projectes,
seguint en la línia habitual,
però probablement incrementant encara més.
Sí, sí, és que cada vegada
ens demanen més coses.
És que el conflicte del Sàhara,
a veure, és una d'aquestes guerres
olvidades,
que han quedat penjades allí,
pendent de resolucions
de les Nacions Unides.
Ara, en aquest moment,
el mes d'abril,
s'havia donat un plaç
en què a les Nacions Unides,
doncs, el Consell de Seguretat
es pronunciaria una altra vegada
a veure què passava
amb el conflicte saharaui, no?
A veure si es podia produir, doncs,
finalment el referèndum.
El que passa és que, per desgràcia,
els interessos que hi ha
nord-americans al Marroc
són bastants.
Llavors, el rei del Marroc
el que fa és passar,
saltar-se a la torera,
però així,
totes les resolucions
de les Nacions Unides.
I aquest poble,
mentrestant,
estan vivint,
malvivint allí al desert.
Vull dir,
són 200.000 persones
les que estan
en els campaments de refugiats,
però hi ha molta gent saharaui
que està dintre dels territoris ocupats.
Els territoris ocupats
és el Sacre Occidental.
O sigui,
nosaltres els diem
territoris ocupats
perquè no són Marroc.
Vull dir,
és un territori
que està en litigi
i que està pendent
d'una resolució.
Però fins ara,
el rei del Marroc
s'ha anat saltant
totes les resolucions
i bé,
ells no estan d'acord
amb les que proposen
doncs
Nacions Unides,
vull dir,
el Nord-Amèrica
junt amb el Marroc
i tot això,
de donar-los una autonomia,
de donar-los
tot això,
no ho volen.
Ells volen el seu territori
i volen que se li abri
el referèndum,
que és el que es va acordar.
El que passa és que,
des de fora,
dona la sensació
que no passi res
i que el tema del Sàhara
com el d'altres pobles
sembla que formi part
del paisatge
d'aquesta part
més negativa
del món,
ja està allà
com si fos una cosa permanent,
com si l'haguessim
de tenir allà
sempre,
sense moure's,
perquè no se sent parlant,
no hi ha cap moviment,
no es mou fitxa,
per dir-ho d'una manera planera.
Bé,
aquí a Espanya,
a Catalunya i a Espanya
s'estan fent molts moviments
i s'estan lluitant
perquè...
Parlo de resolucions
o moviments que...
A nivell popular,
sí.
A nivell popular
està molt arrelada
i la gent...
Ja s'està veient
que la gent sí que fa coses,
coneixen més els problemes.
Però a nivell institucional,
res.
Perquè quina esperança
tenen aquestes persones
ara,
que es resolgui
per la via,
diguem-ne,
diplomàtica
tot el seu tema.
Jo crec,
jo ho veig francament,
ells,
parles amb ells
i estan molt desanimats tots,
vull dir,
molt,
molt.
T'hi diuen
que fa 27 anys
que estan d'aquesta manera
i que no poden aguantar més
i que si convé
tornaran a les armes.
Perquè,
clar,
el 92 es va aprovar
un pla de pau
i en principi
aquest pla de pau,
doncs,
volia dir que
es podia celebrar
un referèndum
i tot això.
Però, clar,
han passat anys
i veuen
que totes aquestes coses
no es fan
i aquesta gent
està agobiadíssima.
Llavors ens diuen
que si una de les maneres
és tornar a la guerra,
doncs ells tornaran a la guerra,
encara que hagin de morir gent,
perquè potser és de la manera
que se'ls escoltaran.
És que potser
te poses a la seva pell
i dius,
clar,
és que jo estic aquí
oblidat,
aquí al desert
i mira,
i les Nacions Unides
i tots aquests
van dient,
però...
Per tant,
ens imaginem
aquesta situació
de desgast
de tots aquests anys
agreujada
per la minvada
que hi ha hagut
en quant a subministrament
d'aliments,
de medicaments,
a causa
que les ONGs
reparteixen
el seu ajut humanitari
a altres col·lectius
del món
que també ho necessiten.
L'ajuda internacional
s'ha baixat molt.
Per això
fa dos mesos
que es van demanar
que els hi baixéssim
els aliments
i ara
de Tarragón
van sortir
300 tonelades
de menjar.
I de tot Catalunya,
és que nosaltres
els últims anys
aquí ens demanaven
que els hi féssim
la caravana
de material higiènic
i ho fèiem
d'aquesta manera,
però ara van preferir
que fos
aliments basis
com l'arròs,
les llenties,
el sucre...
En supervivència.
Perquè truques allà
i parles amb Saharau
i diuen
com estàs?
I primer et diuen
que estàs bé.
Bé, bé, sí,
bé, bé.
I llavors li dius
però ara,
bueno,
dime de veritat
com estàs?
Com estàs?
La família,
tot això,
llavors comencen
a explicar-te
i bueno,
i clar,
se't cau l'ànima als peus.
A més,
són persones
que ja ho sabem
de sempre
que vosaltres
teniu un contacte
directe amb ells,
amb els seus fills
que venen a estiuejar.
Per tant,
hi ha un vincle
que va més enllà
de la solidaritat
tan natural
que ha de tenir
una persona de bé.
Estem parlant també
d'amistat
i de coneixement
molt personal
amb aquestes persones
del Sahara, no?
Sí,
jo vaig baixar
allà als campaments
fa dos anys
i jo tenia una nena
i després te conviden
que hi vagis allà
a casa seva
i fa dos anys
que hi vaig baixar
i llavors
és quan veus
el que estava explicant
la claustre
dels problemes
que tenen
aquesta gent
que pensa que viuen
en un desert
que no hi ha res,
no hi ha ni un arbre,
no hi ha ni aigua,
no hi ha llum,
no hi ha carreteres,
no hi ha res,
només hi ha
una tenda de campanya
i una caseta d'obra
que es fan de fang
per guardar
l'armari
que algun dia
portaran al seu poble
però allà
no hi ha res.
L'armari?
Sí,
tothom té un baú
a la porta
de casa seva
que allí guarden
les seves alfombres,
guarden
el que van portar
del Sahara
i ho tenen allà
com una relíquia
per poder marxar
un dia cap a casa seva.
Un símbol
de l'esperança
de tenir una llarga pròpia
i definitiva
ho tenen allà
d'aquesta manera.
Ells ho tenen molt clar,
jo de veritat
és que
tenen una moral
perquè
quan veus tot allò...
Saps, 27 anys
aguanta aquesta situació.
I a més
amb aquelles temperatures
perquè és que
ara per Setmana Santa
els que baixen
tots els cooperants
i la gent que baixa
per Setmana Santa,
les famílies que hi van,
ja les temperatures
ja són pràcticament
agobians ja.
Llavors,
imagina't tu l'estiu
que estan a 50,
60 graus.
Durant les hores del dia
no es pot fer res.
vull dir,
no poden treballar,
no poden fer res.
Han d'estar estirats a terra
i quan comença a baixar el sol
doncs llavors
es comencen a moure
perquè clar,
per molt acostumats
que hi estiguin
no s'acaben d'acostumar mai
i llavors doncs
són les temperatures extremes
i està clar,
és molt fumut això.
Vull dir,
de moral n'atenen
perquè jo,
la veritat,
jo no sé si hauria aguantat
massa temps allí
i me n'hauria anat
a un altre país
però és que tenen...
Individualment busca una sortida
però ells mantenen aquesta unitat.
Sí,
ja n'hi ha que ho fan
perquè doncs ja veiem
que hi ha molta immigració
i n'hi ha que ho fan
però a veure,
tenen una consciència
del poble tan gran,
tenen una consciència
de comunitat
que com més siguin
més llum,
més poder tindran
doncs per lluitar
contra...
contra doncs la...
vull dir,
a favor de la seva independència
i tot això
que dius,
mare meva,
és que francament
és d'admirar.
parlarem d'aquesta estada
dels nens i nenes
però a banda d'això
i tenint en compte
la necessitat
que tenen
de tota una sèrie
de material,
quines campanyes
esteu fent
o voleu engegar
des de l'associació?
Bé,
ara hem fet
la campanya
dels aliments,
després estem fent
un projecte
juntament
amb els bombers
i la Universitat
Rovira i Virgili
de comunicació,
o sigui,
és la segona fase
d'aquest projecte,
ja vam fer la primera
que era com que...
aquesta població
està dividida
en quatre pobles
que mantenen
els noms
que tenien
al Sàhara
com la lluna,
es mare,
etcètera.
Llavors vam fer
el primer projecte
que era
de comunicació
perquè es poguessin
comunicar
entre un poble
i un altre
perquè és que no tenien
cap mitjà
de comunicació
i juntament
amb els bombers
i la Universitat
Rovira i Virgili
s'hi van muntar
als quatre pobles
un sistema
de comunicació
que es poguessin
comunicar entre ells.
La segona fase
que és la que
estem ensatant ara
juntament amb els bombers
i l'Ajuntament
i la Universitat
Rovira i Virgili
és que
per exemple
si hi ha ambulàncies
puguin tindre
un sistema
de comunicació
juntament
amb l'Ajuntament
de cada poble
perquè es puguin
comunicar
amb l'Ajuntament
amb les ambulàncies
bombers
metges
que es puguin
comunicar
perquè si hi ha
coordinat una miqueta
la comunicació.
És que no hi ha telèfon.
Llavors jo recordo
els bombers
que van anar al Sàhara
que van passar
pel nostre programa
també.
Ells van fer
la primera fase
que va ser
la comunicació
entre els quatre pobles
i ara
amansat a la segona fase
que és ja
la comunicació
entre tots.
Després s'han fet
projectes
que han estat subvencionats
també pel Consell Municipal
de l'Ajuntament
de Cooperació
que han sigut
un...
Vull dir,
van venir nens
aquí a Tarragona
que es van operar
de malalties
que suposaven
només dos o tres dies
d'internament.
Després
s'ha inaugurat
una aula d'informàtica
al Col·legi
Tolov-Palmer
d'allà baix
dels campaments
que és un
que hi ha exclusivament
per noies
donar doncs
tots uns ensenyaments
d'informàtica
per noies
se'ls hi han baixat
tots els ordinadors
se'ls hi han fet
tots uns programes
amb ara
pintot
i aquell aula
doncs ja està funcionant
també
va venir la consellera
ai perdó
la regidora
de l'Ajuntament
Carme Ferrer
també ha inaugurat-la
i doncs sí
i bueno
i contínuament
és que ara
vull dir
que s'estan fent
estem darrere
d'una cosa
o d'una altra
i ara després
ara estem
al mes de juny
farem una obra
de teatre
al Metropol
que ja tenim data
que serà el dia 7
de juny
però això és per recaudar
ja fons
per recaudar fons
perquè puguin vindre els nens
i el programa estrella
que són els nens
que arribaran
el dia 1 de juliol
i estaran
dos mesos
amb nosaltres
i escolteu una cosa
com cada any
hi ha moltes famílies
que volen
que desitgen
doncs
durant aquest temps
que un nen
o una nena
d'aquests camps
pugui gaudir
d'un estiu
en condicions
però no totes les famílies
poden tenir aquests nens
perquè
hi ha un problema
hi ha una limitació
econòmica
evidentment
els bitllets són molt cars
i després
hi ha limitacions
d'altres tipus
com dèiem
el transport
no és senzill
que vinguin aquests nens aquí
els bitllets dels nens
vull dir
el que ens costa
portar un nen aquí
aquest any
són
si no tinc mal entès
450 euros
per nen
el que és
el que és
el transport
d'avió
amb això
hi va inclòs
doncs també
el transport
dels monitors
que venen
acompanyar
cada 15 nens
o cada 20 nens
ve un monitor
saharaui
que està aquí
doncs
a la nostra disposició
doncs
pel que el necessitem
sobretot
per la llengua
i tot això
el tema de l'idioma
tenen força dificultat
al comissari
però doncs
costa molt cèntims
la veritat
és que clar
em pots portar
tots els que vulguis
però clar
després doncs
hi ha els gastos
que aquests nens
porten aquí
doncs
si hi ha revisions mèdiques
tot i que
l'Hospital Joan XXIII
col·labora amb nosaltres
doncs
però clar
hi ha
que si ulleres
que si roba
que si sortides
que se'ls hi fan
doncs
perquè puguin
visitar coses
doncs
que ells
no han vist mai
és el transport
per anar aquí
per anar allà
són gastos
i si podem
i si podem
i al final
dona
sobre algú
comprem una placa
sí
comprem una placa solar
perquè clar
no hi ha l'èctra
i llavors
doncs
la Jaima
que té placa solar
pot tenir una bombeta
és un luxe allò
és un luxe realment
i bé
doncs
clar
doncs
són gastos
i escoltem
com es pot pagar
tot això
perquè tot i que hi ha
ajuts institucionals
no tants
com voldríeu
evidentment
però també
és una mica fruit
doncs
que si l'obra de teatre
que si quan arriba
la castanyada
em poso a vendre
les castanyes
ara anirem a la Mediterrània
ficarem un estant
vendrem
col·laboracions
no de la gent
també
que això val la pena
de dir
després tenim socis
tenim els socis
que tenim
a prop de 400 socis
que paguen
cada
cada cil mesos
una quota
una petita quota
però bueno
tot això ajuda
però bueno
s'ha de dir
que gràcies a Déu
tenim
col·laboració
de la gent
que vam començar
amb no res
i ens va costar molt
quant fa que feu
les colònies
claustre
jo diria
que aquest és
el setè o vuitè
any que venen
ara me'n recordo
ja perquè és que
fan tantes coses
sí però jo diria
que serà
la vuitena vegada
aquesta vegada
perquè alguns
d'aquests nois
i noies
que vosaltres
coneixeu bé
perquè a casa
heu tingut
nens i nenes
saharauis
ja deuen ser
pràcticament adults
en el que és
el seu entorn
quan se fan una mequeta
grans ja no venen
a partir dels 14 anys
ja no venen
però quan aneu vosaltres
allà
jo la nena que ja tenia
i ara ja està estudiant
ja marxa cap a Argèlia
a Oran
i allà està estudiant
per mestre
ja s'ha fet
una dona
el problema que tens
és que clar
agafes carinyo
amb aquests nens
i després amb la família
i bueno
ara en tens un
però després
tornes a tenir un altre
i al final dius
és que jo no en vull tenir
més de diferents
ja perquè clar
ja tinc tantes famílies
allà baix
i com que
vull dir
agafes
és un tracte
doncs que
la relació que tens
a més és que aquella gent
quan s'avala els campaments
és que
et donen
tot el que no tenen
vull dir
que els veïns
s'ajuden
i són una gent
molt acollidora
com tots els pobles
d'aquests nòmades
són molt acollidors
jo quan vaig baixar
allà baix
tenien quatre gallines
i vaig estar quatre dies
i em va matar tres
imagina't
i segur que era el seu únic patrimoni
l'únic que tenia
i tenen una cabra
i està esperant que baixi la meva dona
per matar-li la cabra
sí
han de matar la cabra
perquè vull dir
quan va un convidat
t'han de matar la cabra
i tu
i el meu oi
me'n recordo
el meu marit
els deia
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
qualsevol família
pot acollir
durant els mesos d'estiu
aquests nens i aquestes nenes
qualsevol família
qui ho desitgi
qualsevol família
però imaginem
que ha de reunir
unes condicions
per exemple
parlem dels mesos
de juliol i agost
avui en dia tots
anava a dir
poc o molt
treballem
per tant aquests nens
els ha de donar
una atenció
exactament igual
que li donaríem
els nostres
per tant imagino
que un dels integrants
de la família
ho ha de fer vacances
ho ha de tenir
una certa disponibilitat
de temps
això és fonamental
i a mi quan m'ho pregunten
dic mira
que teniu fills
com us arregleu
què feu amb els vostres fills
quan esteu treballant
doncs el mateix
amb el nen
vull dir
si el deixeu amb els avis
doncs que els avis
tenien un entrener
si els porteu a una estada
d'aquestes esportives
doncs també
doncs el que passa
és que nosaltres
els mirem de muntar
bastantes activitats
perquè també
vull dir
el mes de juliol
sobretot
a l'agost
no l'agost
ja el deixem
més lliure
per les famílies
perquè si volen
marxar de càmping
o de viatge
o el que sigui
doncs
que se'ls emportin
i el mes de juliol
una mica
sí
els hi fem
les activitats
més concentrades
el mes de juliol
i ja els hi diem
escolta
que si un dia
tens problemes
i t'ha de cuidar algú
el cri
uns truques
i vull dir
no
això no
però clar
vull dir
que ja han de saber
que és com si tinguessin
un fill
i el mateix
que farien amb el seu
exactament igual
quins criteris
se segueixen
des d'allà
per saber
aquest nen hi va
aquest no hi va
perquè clar
allà baix
no és un tema fàcil
tampoc de resoldre
tots els nens
des dels 3 anys
o sigui
estan escolaritzats
el requisit
per vindre
és aprovar
totes les assignatures
ah mira
o sigui
si no aproven
no venen
o sigui
el premi
que els donen
els nens
és aprovar
és com un premi
de fi de curs
sí
això és el que ens diuen
això és el que diuen
i és veritat
perquè la nena que jo tenia
un any va suspendre
i no va vindre
un any no va vindre
perquè va suspendre
va suspendre
i no va tocant
anar de vacances
això és per vindre
i nosaltres
que sigui una família
una família normal
com les que tenim
si tenen fills millor
si tenen fills millor
perquè s'hi poden compartir
una mica
és una altra cosa
sí però bueno
al començament
al començament
vull dir
ho posàvem com un requisit
important
perquè el nen
no es senti sol a casa
però és que s'han donat
el cas
que hem tingut
avis
que la nena li deia
el iaio i la iaia
i és que bueno
ha sigut fabulós
o sigui que
ja no pots dir
això està bé
això no està bé
i bueno
ja ens trobem
amb famílies
que no tenen nens
amb famílies
que són avis
vull dir
que són avis
que tenen nets
i també tenen els nets
a casa
i tot això
i volen acollir
un nen saharaui
amb famílies
que tenen acolliment
d'aquestos
que doncs es fan ara
a la Generalitat
que tenen nens
amb problemes
i amb famílies
conflictives
que volen
damunt
que tenen dos o tres nens
amb acolliment a casa
volen tenir un nen saharaui
i que
t'es sorprèn
contínuament
perquè
avui en dia
no pots
no pots donar
una imatge
d'una
família ideal
per tenir un crio
home
evidentment
que siguin
unes persones
doncs
com cal
no no
però que no sigui
l'esquema tradicional
de la família
nuclear
de tota la vida
pot ser una família
monoparental
inclús gent soltera
persones que tinguin ganes
de fer alguna cosa
per una altra
aquest estiu vam tenir una noia mestra
que va acollir una nena
amb síndrome de Down
que és una noia soltera
i ell es havia apuntat
i havia dit
doncs
que no li feia res
de tenir un crio
doncs
amb deficiències
i sí
sí
van venir
van venir un grupet de nens
amb síndrome de Down
i va tenir una nena a casa
doncs
9 o 10 anys
l'ha nejat
no
que el vam agafar molt d'afecte
tots
i va ser fantàstic
vull dir que
l'únic que era
que clar
no et podies
tenir la relació
que tenies amb els altres
perquè era una nena
amb unes deficiències
el tema de la comunicació
es fa més difícil
però va ser
no es parlava
però diu que
amb gestos
s'entenia
que volia menjar
que volia anar al llig
que volia anar a la piscina
o sigui
s'entenien perfectament
i li van agafar molt de carinyo
amb aquesta nena
és que es trobem gent
de veritat
que està disposada
inclús a tenir
crios minusvàlids
perquè és que clar
allà veig als campaments
un nen minusvàlid
és
si hi ha la vida
de per si
allà ja és difícil
doncs aquests nens ja
vull dir
estan arraconats
com aquell que diu
no
i doncs clar
aquests nens
tenen dret
com els altres
a sortir
i trobes en famílies
que et diuen
si si mi no
fa res
que sigui minusvàlid
que sigui deficient
vull dir que
de veritat
que la resposta
de la gent
francament sorprèn
són les dues cares
de la mateixa moneda
començava en la conversa
explicant la situació
difícil
i dura
dels saharauis
l'altra cara
és aquesta
les persones
que estan disposades
a compartir
aquest tema
ajudar
i sobretot
ni que sigui temporalment
durant dos mesos
proporcionar una mica
de felicitat
a aquests nois i noies
sempre es queden famílies fora
però això no vol dir
que si vostè té interès
d'acostar-se
a aquesta experiència
ho faci
pren contacte
amb l'associació
i bé
doncs ja
ja us arreglareu vosaltres
és molt enriquidora
de fet
és molt enriquidora
perquè
bueno
sí que hi ha problemes
normals
de convivència
d'acostumar els nens
el que sigui
però
de fet
és molt enriquidora
és una cosa
que tothom surt satisfet
d'una manera o d'una altra
i a més a més
nosaltres volem agrair
de veritat
la solidaritat
de la gent
més que de les institucions
i de tot això
és que la gent
et sorprèn contínuament
vull dir
a vegades et penses
que la gent són egoistes
i que només pensen
amb ells
amb el seu benestar
amb els seus nens
amb la seva família
i francament
hi ha gent
molt maca
que passen
dificultats econòmiques
a casa seva
que tenen problemes
de salut
i que volen tenir
un crius saharaui
o sigui que francament
et sorprèn
i nosaltres
volem agrair-los
i de veritat
que sigui així
i està bé
que ho feu
perquè ja sabeu
que diuen
que les bones notícies
no són notícies
i de les coses bones
no se'n parla gaire
i de tant en tant
és agraït
que algú com ara vosaltres
expliqui
que hi ha gent
molt decent
en aquest món
encara afortunadament
algú
on s'han de posar
en contacte
de quina manera
us han de trucar
a l'associació
hi ha un telèfon
en un lloc
nosaltres cada divendres
de 7 a 9
estem a la iglesia
de Sant Pau
davant del jutjat
i qualsevol persona
que vulgui vindre
li explicarem
és una bona manera
d'anar allà
a presentar-se
i així tenir
un tracte personal
i no un telèfon
que sempre és
més fred
els divendres
de 7 a 9
a la parròquia de Sant Pau
molt bé
si volen trucar
doncs hi ha els dos telèfonos
de l'associació
que és el
977-23-1086
i el 977-21-87-23
vull dir
aquests telèfonos
són els nostres telèfonos
doncs per atendre
el públic
amb altres hores
que no siguin
doncs aquelles
doncs ho deixem aquí
però podríem dir
que fem un punt i seguit
perquè de ben segur
que d'aquí al mes de juny
obra de teatre
campanyes
i tot això
si ens convideu
tornarem a explicar-vos
no cal que us convidem
ja sabeu que teniu
sempre la porta oberta
gràcies per venir avui
a la ràdio
Claustra Magaroles
Antonio Gutiérrez
amb molta sort
i fins la propera ocasió
que esperem que sigui aviat
molt bé
gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia
adeus