Tres minuts i serà un quart d'una.
Estem a punt ja d'iniciar la festa major petita de la ciutat de Tarragona.
Les festes de Sant Magí al final d'aquesta setmana començarà el gruixen dels actes.
I nosaltres a partir d'avui, al matí de Tarragona Ràdio,
els anirem parlant de les diferents propostes les que hem triat
per estrenar aquests espais dedicats a Sant Magí.
És una proposta que arriba de la mà de l'Associació d'Amics del Poble Saharawi.
I, com saben, un any més aquesta entitat arreu de Catalunya
ha organitzat les colònies d'estiu per als nens i nenes
que viuen durant tot l'any en els camps de refugiats del Sàhara.
I bé, dins de tot aquest col·lectiu de nens i nenes a Tarragona
hi ha una bona representació.
Hem parlat, sense anar més lluny, ho vam fer la passada setmana
i a més amb l'afegit que parlàvem d'un noi d'aquests campaments
que es quedarà que s'han pogut fer totes les gestions
perquè es quedi a estudiar aquest curs amb una família
que la tindrà en règim d'acolliment.
D'això en vam parlar, la setmana passada també ens va donar l'oportunitat
de saber com s'estaven desenvolupant les colònies.
Avui parlem d'aquesta festa que s'ha batejat com a jugar amb els nens saharauis.
Es farà el proper dissabte a dos quarts de set de la tarda
al passeig de les Palmeres.
Una de les integrants de l'entitat
i que a més ha estat dins de l'organització d'aquesta festa
és la Núria Bernet que avui ens acompanya. Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
A més també aquests dies participa com altres anys,
com els anys anteriors activament a les colònies.
Enguanya amb una nena de set anys que està a casa teva, no?
Sí, sí, la Lala.
Ara ho parlem amb la Núria.
Dic set anys, és petita.
Diu, sí que és petita.
És molt petita, és molt petita.
És el primer any que surt del campament.
Però s'ha adaptat força bé, no?
S'ha adaptat perfectament.
Molt sociable, molt bé amb les meves filles, a casa,
amb els amics nostres, amb la meva família.
Molt bé, perfecte.
Tot i que ho dèiem amb la Núria, que són canalla,
com la canalla de qualsevol lloc del món,
que estan molt bé, que s'ho passen molt bé,
que van a la platja, que van a la piscina,
que van a Port Aventura, que van a tot arreu,
que estan de meravella, però que enyoren la família, lògicament.
I ara comença la tonteria, entre cometes, no?
Ara, ara comença.
Comença la cosa d'avui tornar.
Sí, sí, sí, ja començo a dir, quan marxo?
Quan marxo el Sàhara?
Tots, no?
Tots estan ja amb ganes de veure la família.
El calendari li vas ensenyant el dia,
que més o menys pensem, sempre és a final d'agost,
entre el 31 i l'1 de setembre,
és quan arriben els vols i marxen tots junts.
Home, jo no sé...
Tenen ganes de veure la seva família.
És llogia.
I aquí estan bé, però, clar,
la família seva se l'estimen molt,
i és que són molt estimats ells, també, pels seus pares, no?
I tenen germans, i t'expliquen coses dels seus germans.
De fet, que les condicions de vida siguin duríssimes,
com vostès ja coneixen hores d'ara,
no treu que la relació amb la seva família
és exactament igual que la de qualsevol altra família d'Occident,
de la nostra cultura,
que no tenim aquestes dificultats en materials,
emocionalment estan molt lligats entre ells,
només faltaria, i s'enyoren.
I més, siguen petits, com els són els d'aquest any, se nota.
Com els enyorareu vosaltres quan marxin, Núria.
Molt.
Cada any, això ho saps cada any, no?
No vull ni pensar-hi, de moment no vull pensar-hi,
perquè realment la primera setmana que marxen...
I ho saps de quedar i repeteixes.
Sí, perquè la satisfacció de tindre-la aquí durant dos mesos
és fantàstica, ja els esperes.
És que el mes de juny ja estàs pendent de quan arriben.
Quan arriben, si arribaran l'any que ve,
que imagino que un cop més tornaràs a formar part
o voldràs també formar part de les colònies.
Si et torna la Lala, què tal? Bé, no?
Bé, perfecte.
Perquè com que ja us coneixeu...
Perfecte, perfecte.
Han repetit els nens a casa teva?
No, no, cada any que l'he tingut ha sigut nova.
Sí, sí.
La de l'any passat, ara aquest any està a Sevilla.
Ah, que canvien també de ciutat.
Sí, sí, ens va trucar que estava a Sevilla.
Us va trucar, per tant, aquesta relació es manté ja durant molt de temps.
Sí, sí.
Després, durant l'hivern, et truquen també.
Des d'allà a la família, perquè vagis allà al Sàhara.
Nosaltres no hi hem anat, encara no hem tingut la sort de poder-hi anar, però...
I anireu.
I anirem.
I anirem, segur.
Que em deies que ha trucat la mare de la Lala aquest matí, no?
Sí, aquest matí.
I la Lala s'ha emocionat, poc.
Clar, home, és la seva mare.
Ha quedat, clar, quan ha sentit la mama, s'ha posat que quasi no podia parlar per telèfon al començament.
Després l'han tranquil·litzat i he parlat jo amb la mare.
Jo li he dit que la nena estava molt bé, però que s'havia emocionat i que ara es tornava a casa.
I la mare també s'emocionaria, m'imagino, no?
Sort que a casa teva sou moltes dones, per animar, sou quatre dones, per tants tres filles.
Quatre dones, ara la Lala, o sigui que el meu marit, pobre.
Però bé, molt ben cuidat, deu estar envoltat de dones, deu estar meravellosament bé, eh?
El d'haver utilitzar una mica.
Una mica, això sí.
Ell diu que no hi creu massa a casa, en la democràcia, eh?
Democràcia, res, a casa teva. Només manen les dones, que sou moltes.
Sí.
Núria, com es prepara aquesta festa?
Cada any ja és costuma aquí a la ciutat de Tarragona que d'alguna manera es reflecteixi al carrer l'estada d'aquests nens i nenes
i de les famílies que sou acollidores en aquestes colònies.
Enguany s'enmarca en una gran festa que, a més a més, se celebrarà coincidint amb la festa de Sant Magí, no?
Sí. Aquest any havíem pensat que, en lloc de fer una festa així suelta per Tarragona,
d'enmarcar-ho dins del marc dels actes de Sant Magí per donar-hi més difusió.
Ho van proposar a Cultura de l'Ajuntament i ens ho va acceptar.
Perquè pensem que, a veure, surten els programes i la gent participa molt més en els actes de Sant Magí
i era una manera que pogués venir molta més gent de Tarragona i coneixés el projecte de colònies,
conegués també l'existència de l'associació d'Amics del Poble Saharawi
i llavors a l'Aceptau ens hem organitzat una festa amb bastants actes.
És que és important, moltes persones ho saben, que l'Associació d'Amics del Poble Saharawi
fa les colònies a l'estiu, però al llarg de tot l'any fa tot un seguit de campanyes
i una festa com aquesta pot ser una bona plataforma, no?, per a vosaltres.
Sí, sí, però només si coneixen l'associació, doncs llavors quan veien que hi ha altres actes que es fan
durant l'any, que es fa allò del teatre a Metropol, també, una obra de teatre per recollir diners,
precisament per això, per recollir-les colònies, i llavors també es fa la campanya de la caravana
de recollida d'aliments, abans era de material de neteja, ara l'any passat ja es va fer per aliments
i aquest any es tornarà a fer a partir de l'octubre, novembre, també per aliments.
Com es presenta aquesta festa? Què és el que heu organitzat?
És el passeig de les Palmeres, heu triat un bon escenari?
Sí, és el que ens ha donat la lluita.
Ah, doncs està molt bé, no?
Ho van deixant una mica en blanc al lloc, van dir que fos una plaça, no?
I llavors, segons les peticions que ja han tingut, ens han donat el passeig de les Palmeres.
I molt bé, perquè és fantàstic davant del mar.
I el nom és jugar amb els nens saharauis i a què hem de jugar aquest dissabte?
A moltes coses, no?
A moltes coses.
Aquesta festa l'organitzem juntament amb altres membres d'associacions del Tarragonès,
o sigui, que participa del Tofulle, de Torredembarra, de la Riera, Salou i Tarragona.
Tots els nens i nenes que han participat en les colònies a la comarca?
A la comarca, sí.
Sí, perquè en un any s'incorporaven altres municipis que altres anys no havien estat.
El Tofulle és el primer any que aquest any hi ha dues famílies acollidores.
I a més, des de l'Ajuntament han donat molt, molt de suport i han agafat el projecte amb molt d'entusiasme.
La consellera de benestar, molt bé.
Doncs sereu colla vosaltres, després tots els carirem més a més.
Esperem que vingui moltíssima gent d'aquí, també de Tarragona.
Com es presenta, Núria?
Què és el que heu organitzat?
Llavors, mira, com a actes, com a espectacles, hi haurà la Sílvia Palazón,
que explicarà contes d'aquí i contes saharauis, i llavors s'ajudaran titelles.
Després hi haurà el grup Passabarret Juglars, que és un grup de malabars,
que faran una demostració i després també jugaran amb els nens.
Vull dir, no hem volgut fer només una festa de demostracions i exivisions,
sinó que els nens, tots els que estiguin, puguin participar amb les coses que anem fent.
Després hi haurà dos grups de valls de bastons,
un que serà de Torredembarra i un altre d'Altafulla,
i també en la mateixa dinàmica.
Primer demostració i després jugant als nens.
De la Riera vindrà la Bruixa Manotes,
que els nens sempre cada any ens inviten a la Riera per la festa major,
i sempre hi és i li agrada molt.
Ja la coneixen.
Ja la coneixen.
Llavors ens van dir que també la portessin.
De Salau ens faran dos tallers.
Un taller de maquillatge, que li agrada molt pintar-se,
tots els nens, els d'aquí.
I tant, això és universal també.
I després faran un de treballs manuals en globus.
Després els monitors saharauis.
Hi ha tres monitors aquí de la comarca,
tres que estan ubicats arreus,
però quan hi ha festes o coses així,
doncs sempre se'ls convida i a més ajuden.
Doncs un farà té,
perquè la gent pugui provar el té saharaui,
i un altre ens ensenyarà a escriure el nom en àrab.
És a dir, qualsevol persona que vulgui s'acosta
i li ensenyaran curiositats, allò d'intercanvi, no?
Després farem una exposició
que explica una mica la situació dels campaments,
de vida dels campaments saharauis.
I hi haurà una paradeta,
samarretes i bisoteries saharaui,
també cullerets, polseres, anells.
I al final acabarem la festa
en què tots els nens saharauis cantaran i ballaran cançons d'ells.
d'allà de la seva terra.
I aquesta festa és oberta absolutament a tothom?
D'això es tracta, no?
D'això es tracta, que és oberta a tothom.
Això es fa al carrer i dins de les festes de Sant Magí,
perquè pugui vindre molta gent de Tarragona i de fora
i tota la gent que estigui per aquí.
Doncs s'ho hem d'apuntar, és el dissabte,
com que estem en plena festa de Sant Magí
i estem pel carrer voltant tot el dia.
Un dissabte a la tarda, quarts de set,
al passeig de les Palmeres, allà a la vora del mar.
És que és immillorable.
Jo no sé què més dir perquè tothom hi vagi
i us conegui i es posi en contacte amb vosaltres.
Molt bé, Núria, ara esteu amb el tema de les colònies,
de la festa final.
A més, els nens ja tornaran, els campaments,
sempre i quan heu de combinar molt el tema dels vols,
també, per la tornada.
És una mica complicat, també, organitzar-ho.
Ens avisen des de Barcelona, sí.
Sí, sí, ens avisen exactament quan és,
potser una setmana abans o així,
ens diuen tal dia, arriba el vol.
I els acompanyem a Barcelona, a l'aeroport,
i llavors, bueno...
No parlem d'això.
És passant, no.
No parlem d'això,
perquè hi hem de parlar per això.
Parlem de la festa de dissabte.
Que ens fa molta il·lusió, eh?
Clar que sí.
A mi molta il·lusió en aquesta festa, tots.
Doncs serà qüestió d'anar fent memòria als oients
i que passin una estoneta per allà,
pel passeig de les Palmeres, el dissabte,
a partir de quarts de set de la tarda.
Núria Bernet, gràcies per venir avui a la ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Explicar-nos-ho i que vagi tot molt bé.
Això esperem.
Adéu-siau, bon dia.