Falten en aquests moments 3 minuts per un quart de 12 del migdia.
Com us anunciem, tot just aquest cap de setmana,
des d'ahir dijous i fins al proper diumenge,
el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull l'Art Futura.
Es tracta d'una cita entre l'art i les noves tecnologies
per mostrar tots aquests productes culturals
que es generen a partir d'aquesta unió.
Videojocs, instal·lacions, projeccions, una mica de tot.
De fet, sembla que aquest és el camí del futur de l'art,
el fet d'aplicar les noves tecnologies
a la creació artística.
Nosaltres hem volgut convidar avui, al matí de Tarragona Ràdio,
el professor Francesc Poblet, de l'Escola d'Art de la Diputació.
Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia.
Que el Francesc el que és, és professor d'audiovisuals,
és a dir, que una mica toca de manera directa
aquesta relació de l'art amb les noves tecnologies,
és a dir, aquesta nova concepció de l'art
fora del que és estrictament artesanal,
podríem dir-ho així,
i ja aplicar conceptes amb noves maneres d'expressar-se.
És així, no sé si s'ha entès, però ho he resumit així.
Sí, sí, en aquest punt, doncs, d'alguna manera,
l'art defutge una mica del format tradicional,
podríem dir,
i intenta internar-se en territoris
que podríem dir que encara estan per explorar
o que estan en el moment present,
i per tant, doncs, d'alguna manera,
incorpora elements com la fotografia,
els mitjans audiovisuals, les projeccions, el vídeo,
imatges generades virtualment per ordinador, etcètera,
on, d'alguna manera, tot aquest conjunt, diguéssim,
de noves tecnologies s'hi briden,
o sigui, aquesta seria la paraula, potser,
per donar lloc a una nova projecció,
a una nova manera d'entendre l'art,
que potser sí que defutge una mica d'aquest format tradicional
on l'art és entès dins d'un espai, podríem dir,
sacral, com podria ser una sala d'exposicions,
on l'art, d'alguna manera, surt en altres entorns,
al carrer, surt d'alguna manera entre les cases
a través d'internet,
les projeccions al carrer, inclús de forma totalment lúdica
i altruista, doncs, es poden succeir amb diferents activitats,
i, per tant, doncs, d'alguna manera,
l'art intenta incorporar-se a la vida
des del sentit que jo penso que hauria de tindre avui
en la nostra actualitat, no?,
que és una cosa que l'art ha anat fent al llarg dels segles,
és a dir, l'art està d'acord en el moment en què està vivint,
i el nostre entorn és un entorn on, d'alguna manera,
la tecnologia és present, per bé o per mal,
és una... està present, no?
El que dèiem és això, que és el camí del futur, probablement,
d'una manera d'espargència.
Bé, la idea d'art futur, o sigui, com a paraula, com a títol,
art futur, realment, bé, és correcte,
però jo penso que és art quasi present,
és a dir, vull dir, la idea del futur,
no sabem quin serà, potser sí, o potser no,
perquè, realment, l'art parteix d'un llenguatge personal
de cada artista, i, per tant,
el fet que l'etiqueta futura no vol dir
que sigui més vendible o menys, o d'alguna manera
que sigui el que es porta, no?
Jo penso que l'art, estant d'acord una mica
en l'entorn en què estem, estan utilitzant
els mitjans que tenim actualment,
doncs és un art present, no és que sigui
un art del futur, no? L'art del futur,
doncs ja ho anirem veient, no?
Ja arribarà. Deixa'm saludar el Blaimesa
i la Sílvia Itúria, que han estat aquest matí
amb nosaltres també, dos alumnes del Francesc,
molt bon dia a tots dos. Hola, bon dia.
Jo vull que em digueu com us poseu en aquesta branca
a estudiar a través de mitjans audiovisuals,
de noves tecnologies, aquesta espreució arquística.
Per què? Això i no una altra disciplina.
Es van passant la pilota, una a l'altra,
però podeu començar.
Blaime, tu mateix, vinga.
A veure, doncs...
Des de l'escola, doncs, el que estem treballant
són potser dues branques, no?
Del que seria la connexió entre art i tecnologia.
Una seria la de mitjans audiovisuals,
és a dir, tot el que és el treball
amb càmeres digitals i amb processament digital
de la imatge en moviment.
I l'altra seria el de la infografia, no?
El tractament digital de la imatge fixa, no?
Bàsicament estem en un procés brutal de transformació, no?
En el que serien els llenguatges plàstics
o en el que és la tecnologia digital
està provocant una verdadera revolució, no?
Un procés de canvi que és tan accelerat
que la mateixa gent, no?
Fins i tot ens comentaven els meus professors de l'escola,
no se sap fins a quin punt
està a punt de desbancar totes les altres tècniques anteriors, no?
El que seria la fotografia química, en el nostre cas, no?
O el cinema.
Aleshores, clar, és un imprescindible, no?
Avui en dia plantejar-se el fet que és necessari
conèixer els nous plantejaments tecnològics,
els nous mitjans tecnològics que s'estan desenvolupant
i veure quins són els resultats, no?
I en aquest sentit posar el futur és un aparador perfecte, no?
Per poder veure quines són les aplicacions directes
d'una mica tots aquests nous estris, no?
Aquestes noves indumentàries que la tecnologia digital
ens està posant a l'abast, no?
I des de l'escola, doncs, una mica estem aprenent
aquests llenguatges bàsics, no?
Que seria el processament digital de les imatges, no?
Perquè, doncs, això de tancar-se al laboratori,
de fet, amb internet ha canviat moltíssim,
ai, amb internet, amb l'ordinador, amb la tecnologia digital,
és a dir, poder volcar directament les imatges
a través d'una targeta, d'un xip, de la càmera directament a...
No és aquell procés una mica màgic
d'entrar dintre de la càmera fosca.
Bueno, jo volia apuntar en aquest punt
que estàs introduint, que és molt interessant,
la idea de que realment la fotografia,
en el sentit, o inclús els mitjans audiovisuals,
la idea de que realment el mitjà pot canviar el concepte.
I jo penso que això ens hauríem de mirar amb lupa,
perquè realment no és aquesta idea.
Realment jo penso que el que està per sobre de tot això
és la idea i el concepte que treballa
o el llenguatge que està treballant l'artista,
independentment del mitjà que pugui utilitzar.
Aleshores, el que sí que donen els mitjans audiovisuals,
el que donen els mitjans, podríem dir en cas digitals,
que seria per l'entorn que estem parlant,
és la immediatesa del treball.
El fet que tu fas una fotografia,
immediatament la pots tindre ja en la pantalla
sense passar tot un procés laboriós
o tot un procés químic fins a veure-ho en un resultat.
Aleshores, aquesta immediatesa a nivell didàctic,
per exemple, a través de l'escola,
ens és molt interessant.
I de fet, inclús els propis professors
és una cosa que se'ns està venint damunt
i ens estem ja d'alguna manera plantejant
el fet de canviar i introduir d'alguna manera
tot el format digital al que seria l'aula.
És a dir, fins ara estem treballant
en uns formats, podríem dir, químics encara
i la idea d'introduir-nos tot el tema
de la tecnologia digital en fotografia, per exemple,
és una cosa que està ja en l'ament de tots.
En el sentit que realment veiem
que a nivell didàctic d'alguna manera
és com s'ha d'aplicar
i que d'alguna manera els alumnes,
quan surtin de l'escola,
puguin tindre la possibilitat d'escollir,
puguin tindre la possibilitat d'escollir,
o de moure's en un entorn, podríem dir,
més químic, més analògic,
o moure's ja en un entorn digital
que els hi possibilita aquesta interacció
que deia abans, no?,
de que una imatge pot ser manipulada
en aquest, dic això, entre cometes, no?,
entre cometes, en aquest metamitjar
que és l'ordinador.
Jo sempre els hi comento moltes vegades
als inicis de la classe
que realment l'ordinador
és una eina que potser d'entrada
aquell que la desconeix
li pot fer una mena de pavor
o una mena de por, no?,
però realment l'ordinador
és una eina de treball magnífica
al cap del temps, no?,
perquè si fixem i mirem una mica
la història, l'evolució de l'ordinador,
o sigui, els primers principis
era un gran maquinot
que el que feia era
com una càmera de calcular, no?,
una càmera, una maquineta de calcular,
de fer operacions molt simples
que igual, doncs,
eren tan grans com aquesta habitació.
Posteriorment, l'ordinador
introdueix el tema
de poder escriure, no?,
substitueix una mica
la màquina d'escriure,
tot i que hi ha molts escriptors romàntics
que d'alguna manera encara
el fet de tocar les tecles
i que picar, no?,
picar amb la màquina d'escriure,
doncs, els interessa, no?,
i els hi és un plaer,
podríem dir,
fins a un cert punt, doncs, romàntic.
Però l'ordinador, doncs, va avançant,
introdueix el tema de la imatge, també,
i la possibilitat de manipular
aquesta imatge fixa
a través de programes
com el Photoshop.
I, darrerament, també veiem
que està aplicat, doncs,
al tema de fer música.
Jo penso que la majoria de música,
encara que soni molt analògica,
ha passat pel filtre de l'ordinador
i, evidentment, amb el tema de postproducció digital,
doncs, en el sentit d'audiovisuals,
és a dir, qualsevol pel·lícula de cinema
té tota una postproducció
a nivell digital.
Per tant, l'ordinador és un metamitjar
que, d'alguna manera, aglutina
moltes disciplines
que abans es treballaven de forma dispersa
o, d'alguna manera,
de forma independent.
Per tant, l'ordinador avui ha aconseguit
aglutinar tots aquests mitjans
i, per tant,
amb una sola eina
podem fer moltes coses.
Però la qüestió és aquesta
del que tu comentaves
i també el que comentava en Blay.
Tu vas aprenent
a fer servir l'ordinador
a tu, i, si no, posem un exemple.
Art Futura, per exemple,
compta aquest dissabte
amb una conferència del Joan Gaeta.
El Joan Gaeta, per qui no us apigui,
és el senyor que es va inventar
els efectes visuals de Matrix,
especialment el del Bullet Time,
és a dir, aquell...
allò que es queda parat
i tot gira al seu voltant,
el multicàmera.
I ell va fer una conferència,
està sol·licidadíssim,
farà una roda de premsa
fins i tot demà a dissabte a la una,
per si us interessa, ho dic,
perquè està obert al públic.
Però el que deia ens és això,
resulta que tu veus Matrix,
la segona part concretament,
el concepte desapareix,
tot és espectacle visual
i aquell espectador
que va amb la idea
que va veure alguna cosa
que li volen mostrar
o que li volen explicar,
surt molt decepcionat.
És a dir, el concepte,
si es perd el concepte,
de fet, ja pots tenir
totes les noves tecnologies
que tu vulguis.
És a dir,
però això és una cosa
que podríem aplicar
al llarg de la història de l'art.
De fet,
quan la tecnologia
supera el concepte,
és a dir,
el concepte queda esmicolat
i el que queda únicament
és la tècnica,
és a dir,
l'aparença,
aquests focs d'artifici,
que és una mica Matrix,
tot i que la primera part de Matrix,
podríem dir,
el guió és molt interessant
i la idea que planteja
és molt interessant.
Que de fet,
per això va transcendir.
Per això va transcendir,
a nivell de llenguatge
i a nivell de contingut artístic.
A la segona part,
evidentment,
passa això,
que ja la tecnologia
ha superat
i tot és pur foc d'artifici.
Però penso que això
és un perill
que existeix,
però que no existeix
només en les noves tecnologies
aplicades a l'art,
sinó que existeix
sempre al llarg
de la història de l'art.
És a dir,
quan l'art
no ha deixat de ser mimètic,
quan no l'art
s'ha mirat al malic
i d'alguna manera
ha trobat una tècnica,
encara que sigui a l'oli,
i ha anat repetint
i repetint
aquella mateixa tècnica
i per tant
s'ha perdut el concepte també.
Per tant,
el fet de les noves tecnologies
és una cosa
que ens ha vingut damunt
i per tant sembla
que d'alguna manera
sigui aquest gegant
que ens aixafa
i que d'alguna manera
no ens permet
de vegades
poder respirar.
Poso un exemple,
també ells treballen
en Photoshop.
El Photoshop té,
com tots sabem,
o la gent que més o menys
hi pugui dedicar,
que hi ha tota una sèrie
de filtres.
Aquests filtres,
en el moment que agafes una imatge
i li poses un filtre,
canvia completament
i pot ser més o menys espectacular.
però jo penso
que tot això
ràpidament ho superes.
Aquesta borratxera inicial
d'alguna manera
dels filtres
i de poder ficar factillos
i cosetes d'aquestes
és una cosa
que en un primer estadi
sí que et pot superar
però en un moment
en què realment
des d'un posicionament crític
o autocrític
o més o menys artístic
on tu d'alguna manera
et posiciones
i intentes fer la teva obra
partint del concepte
jo penso que realment
això se supera.
Esclar,
aquí introdueixes una nova idea
que és la idea
de les noves tecnologies
aplicades,
és a dir,
en un entorn
com pot ser per exemple
al cinema
o com pot ser
a nivell de jocs
per ordinador,
etcètera.
Per tant,
aquesta tecnologia aplicada
està destinada
d'alguna manera
a un consum de masses.
Llavors,
la idea de fons
n'és una altra.
És a dir,
sí que hi ha darrere
tot un transfons artístics
en un seu inici
però realment
el posicionament
d'aquestes
podríem dir
empreses
entre cometes
és vendre-la
amb el més possible
i vendre-la
amb la més quantitat possible
i per tant
d'alguna manera
si el que ven
és en aquest sentit
aquests focs d'artifici
que dèiem
potencien això.
Jo penso que això
és quanta lluny
hi ha del món de l'art.
M'agradaria
que no es confongués
la idea
que Art Futura
és Matrix
o Art Futura
és Jocs d'Ordidor
que sí que ho és
perquè d'alguna manera
darrere
hi ha moltes empreses
que pugnen
i que busquen
el seu mercat
en tot això.
Però Art Futura
també és
d'alguna manera
el que seria
aquest cuixi
on molts artistes
poden oferir
la seva obra.
I ara en venen
al cap artistes
com per exemple
Chris Cunningham
que és un artista
que d'alguna manera
considera
un dels artistes creatius
més importants
en el panorama
per exemple
dels videoclips.
Tots recordem
alguns videoclips
de la Viorg
o d'Afex Twin
o Outreach
o grups així
que també estan
una mica relacionats
amb l'electrònica
o música experimental
però que d'alguna manera
doncs
el Chris Cunningham
subverteix
quasi el gènere
del videoclip
com a pur document visual
i el converteix
realment
en una peça artística
i per tant
aquesta independència
de l'artista
enfront
a les noves tecnologies
jo penso
que és
d'alguna manera
un valor
un objectiu
que hauríem
de tindre en compte
en el moment
que l'empresa
hi posa
la cullerada
l'empresa
vol vendre
evidentment
estem en una altra cosa
totalment diferent
i ja parlaríem
d'altres coses
no parlaríem d'art
la Sílvia
no ha obert la boca
de moment
però la volem
escoltar una estoneta
i volem que ens digui
per què la imatge
a veure
la imatge
en principi
és una altra manera
és un altre llenguatge
llavors per nosaltres
és una manera
d'expressar-nos
de fet nosaltres
ja vam tenir
una experiència
aquí a Tarragona
per Santa Tecla
ho vaig venir
a presentar jo
aquí a la ràdio
vaja
sí
era per Santa Tecla
el 19 de setembre
concretament
vam realitzar
una mostra
de creadors visuals
a l'antic escorxador
llavors per nosaltres
era una manera
d'expressar-nos
d'una altra manera
al carrer
de treure l'art
al carrer
d'ensenyar
aquestes noves tendències
vam treballar
amb diapositiva
amb videocreació
amb creacions
a través del PC
llavors
jo crec que va tenir
no sé
molt bona rebuda
a Tarragona
crec que és repetible
en altres espais
també
és que
i de fet
jo suposo
que
hi ha un sector
de gent jove
potser també més gran
però sobretot
gent jove
que està acostumada
o que té una cultura
a base audiovisual
i per tant
potser li entra
molt millor
aquest tipus
de propostes
artístiques
que no pas anar
a una sala
d'exposicions
ve sonat
i de fet
el fet que sigui
al carrer
jo crec que és molt interessant
el treure l'art
al carrer
el que no sigui només
un art tancat
en un museu
que això està molt bé
però també el poder mostrar
en altres espais
aquest espai
per exemple
com va ser la muralla
doncs poder mostrar allí
projeccions
jo crec que és molt interessant
això
i com està el panorama
tu que t'hi has mogut
amb aquesta proposta
aquí a Tarragona
es podria millorar?
tot es pot millorar
tot es pot millorar
però com està
en aquests moments?
jo crec que aquí a Tarragona
és encara
un punt a tocar
a Barcelona
des del meu punt de vista
doncs
si per exemple
vas a l'art futura
doncs
això ens supera realment
a Tarragona
a Tarragona
no hi ha res
ara mateix d'això
jo crec que és
que és una cosa
que hem de començar
a moure
aquí a Tarragona
perquè hi ha gent
que s'hi dedica
llavors és una cosa
que s'ha de moure
amb la i la Sílvia
quins conceptes
de base
estan en les vostres obres
o en el que esteu intentant
portar a terme
artísticament?
bé nosaltres
fa cosa de 4 mesos
que estem treballant
en una associació
que és una mica
la que va promoure
la idea aquesta
dels cíclops
de la mostra
de creadors visuals
que vam fer
per Santa Tecla
l'associació es diu
Inout Produccions
i una mica
com diu el títol
de l'associació
és treballar
al dintre i al fora
és veure com
per un cantó
tot el que és
la producció artística
es genera
en un espai
d'intimitat
un espai
d'un col·lectiu
o bàsicament
l'individu
i la seva experiència vital
i com
el problema
bàsicament
avui en dia
està en treure-ho a fora
perquè els mitjans
els espais
on
bàsicament
es mou
la imatge
es mou
el que és
l'expressió artística
estan
com deia el Francesc
molt aclaparats
pel que és
la producció
de les grans empreses
que d'alguna manera
tenen la tecnologia
a punta
tenen els espais
mediàtics
i si aneu a Art Futura
jo vaig estar
l'any passat
i veureu com
a part de projectes
molt interessants
molt experimentals
gent que realment
està treballant
en el medi
el que trobareu
són grans
pressupostos
de gent
que estan
treballant
amb última tecnologia
amb gent
provinent
amb
high skills
que seria
la paraula
anglesa
amb gent
que està molt
qualificada
en unes tecnologies
que són ultra noves
amb programes
de software
que estan
actualitzant
el dia a dia
i que són
aquestes grans
produccions
són les que
permeten veure
les animacions
que realment
ens fascinen
que en tot cas
el que tu deies
de fet
és molt complicat
mantenir-se
al dia
de l'eina
que estem fent servir
per expressar-nos
artísticament
i això provoca
aquestes desigualtats
que potser
gent que té grans idees
es quedi darrere
perquè no sap
utilitzar
de moment
aquella eina
per fer-les arribar
estem parlant
una mica
també
d'aquesta
voluntat
autodidacta
perquè jo no sé
si a casa
vosaltres
abans de començar
les classes
teníeu Photoshop
o us havíeu mirat
alguna cosa
Sílvia
jo
per la meva part
jo quasi
durant molt de temps
no vaig tenir
ni ordinador
llavors
a veure
també és veritat
que el Photoshop
te pot superar
llavors quan perds
això
que és el concepte
ja
ho trobo absurd
no començar
a posar filtres
jo vaig començar
a jugar amb els filtres
ai mira
i vas canviant
els colors
de la foto
i vas canviant
i després dius
però això és absurd
perquè això pot venir
qualsevol nen
ho pot fer
qualsevol persona
pot apretar aquest botonet
i pot venir aquí
i no
i llavors tu has de tenir
una base
un concepte
llavors a partir d'aquí
desenvolupar
i utilitzar el medi
però
segons què
ho trobo absurd
es necessita
un bagre
un important
per tant
estem parlant
de tenir una cultura
un instint creatiu
de base
aquesta és la idea
d'alguna manera
que potenciem
des de l'escola
d'art i disseny
d'aquí Tarragona
on d'alguna manera
els professors
intentem potenciar
aquesta idea
de base
on realment
l'alumne
intenti buscar
el seu llenguatge
personal
independentment
de quina sigui
la tecnologia aplicada
perquè moltes vegades
evidentment
l'alumne
i més en una edat
doncs podríem dir
escolar
escolar
a veure no
una edat
doncs del voltant
dels 20 i pico d'anys
difícilment pot accedir
a alguns softwares
que sabem que valen
molts mils d'euros
en aquest cas
molts mils de pessetes
o dòlars
o dòlars
en aquest cas
dòlars
perquè no els has de comprar
per internet
perquè no els trobes ni aquí
aleshores
clar
doncs una mica
la idea de base
és aquesta
és a dir
obrir una mica els ulls
aquestes noves tecnologies
sempre
d'alguna manera
des d'un posicionament crític
saber ser crítics
amb el propi treball
i amb el treball dels altres
i d'alguna manera
doncs posicionar-nos
bueno
en aquestes noves tecnologies
que d'alguna manera
permetran doncs
dotar a l'alumne
de les eines
de les estratègies
necessàries
per moure's
en aquest món de l'art
que avui en dia
doncs és un món molt híbrid
un món
realment on no hi ha cànons
no?
i per tant
doncs
es fa difícil
moltes vegades
doncs poder accedir
a segons quines
d'alguna manera
exposicions
podríem dir
no?
Podríem
suposo
estar xerrant
gairebé tot el matí
de noves propostes
artístiques
perquè a més
són molts els conceptes
i molt el debat
que s'ho veurà al davant
sobre
doncs qualitats artístiques
món industrial
productes culturals
o objectes artístics
que són
són coses
força diferents
però a mi m'agradaria
que em diguéssiu
si hi haurà alguna
segona edició
de Ciclops
no només per Santa Tecla
sí
el Blai i la Sílvia
jo crec que sí
com es recull
tota aquesta documentació
per cert
és una curiositat
com feu aquesta indagació
de tota aquesta producció
audiovisual
per portar-la?
al principi
era gent que coneixíem
aquí
llavors sí
en pròximes edicions
doncs ja veurem
si això
crec que és ampliable
100%
a tota la gent
que vulgui
que vulgui exposar
i a nivell personal
us veurem
d'aquí uns anys
al futur
amb algun curtmetratge
algun videoclip
alguna proposta?
això ja
ojalà
toquem fusta?
no ho sé
jo personalment
no treballo gaire
el tema
de l'animació
ni el tema
del tractament
més així
més digital
no?
Art Futura
és bàsicament
imatge processada
per ordinador
des del 0
al 100
no?
o el 1000
o el 1000
així que no
no entra
allà imatge
fotogràfica
no?
el cel·luloide
ni el...
poca cosa
entra molt poc
no?
a Mart Futura
una mica apuntant
el que diu el Blay
doncs és que realment
és un aparador
també no?
hem d'entendre
que realment
sí que darrere
hi ha
alguns artistes
o alguns creadors
com us deia
del Chris Cunningham
i d'altres
però realment
és un aparador
on també
moltes empreses
intenten
d'alguna manera
bueno
ensenyar els seus
projectes
i els seus
aquí hi ha la presentació
precisament
de l'Engage Nokia
és a dir
el darrer mòbil
de Nokia
que té videojoc
d'alta definició
dintre del mòbil
això seria un exemple
però a l'altre costat
i amb la línia
que t'apuntaves
del Chris Cunningham
per exemple
hi ha la projecció
dels videoclips
del Michel Gondry
que també
els hi ha fet
uns quants
a la Bjork
un bastants
un darrere
de l'altre
i per exemple
també és molt interessant
és el que dius tu
i el que diu en Blay
tu has art futura
i vas a qualsevol lloc
i el que has de tenir
és un criteri de base
per analitzar
què és el que interessa
volia deixar desmentar
també ara que estem parlant
també de l'entorn
de l'art futura
que és l'entorn
en un moment
això està succeint
al CSSB de Barcelona
que és un entorn
on també cap al juny
fan el Festival Sònar
i que per tant
és un entorn
que propicia
totes aquestes noves tecnologies
aplicades a la música
al cinema
al videoart
etcètera
en aquests moments
també hi ha una exposició
que vaig poder llegir
que es diu Creuats
que és de tota una sèrie
d'artistes
a més està dins de l'art futura
que d'alguna manera
en el seu treball
es reflecteix
això que dèiem
aquest procés
d'hibridació
des del que pot ser
l'arquitectura
la pintura
l'escultura
diferents mitjans
que d'alguna manera
abans tradicionalment
eren parcel·les independents
i en l'actualitat
d'alguna manera
aquestes parcel·les
s'hi briden
es confonen
i per tant
d'alguna manera
proposen
noves vies d'expressió
en aquesta exposició
també hi participa
un professor
de l'escola d'art
que es diu
Manuel Marcalef
i hi té una peça
i per tant
una mica
la Sílvia Riu
des d'aquí Terragona
també d'alguna manera
proposem
i doncs
penso que l'entorn
bueno d'entre d'altres coses
l'entorn del CCCB
és un entorn
que per tots
els que
de l'únic movem
en aquest món
realment és
un focus
cultural
interessantíssim
i les propostes
que allí es fan
són realment
des del que dèiem
des del bar futuro
des del sonar
o des d'altres
projectes
realment interessantíssimes
és una manera de veure
què està passant
també
i a més
amb aquesta voluntat
autodidacta
que dèiem
sobretot
de tota aquesta
nova tecnologia
que ve rapidíssima
també és una bona manera
d'estar al dia
o com a mínim
tenir una pinzellada
del que està
autodidacta
autodidacta
i d'alguna manera
molt democràtica
també
és a dir
aquestes noves tecnologies
permeten que si
relativament
amb pocs diners
fins a un cert punt
relativament amb pocs diners
tu pots oferir
d'alguna manera
noves propostes
no necessàriament
d'alguna manera
tens que moure en circuits
on estem parlant
de sumes astronòmiques
a vegades per exposar
o sumes astronòmiques
d'una sèrie de venda
de quadres
etcètera
és a dir
la majoria de gent
que està en aquests entorns
és gent que com ells
d'alguna manera
com el Blai
i com la Sílvia
ho proposen
des d'una postura
podríem dir
molt altruista
i per tant
jo penso que aquí
radica d'alguna manera
l'essència
és a dir
realment estem parlant
de gent que té interès
que té passió
que té ganes
d'alguna manera
d'expressar-se
a partir d'aquestes
nous mitjans
que jo entenc
com a nous mitjans
des de la fotografia
o el món de la imatge
en general
i internet
és el cas més clar
és l'aparador
el gran aparador
és el gran substitutori
del que era el museu
com a eina divulgadora
doncs us agraeixo moltíssim
a tots tres que hàgiu vingut
fins al matí de Tarragona Ràdio
per fer aquesta xerrada de debat
podríem dir-ho així
també
sobre el món de l'art
les noves tecnologies
jo a la Sílvia i al Blai
els vull dir que
molt futur pels cíclops
estarem atents a noves edicions
i Francesc
moltíssimes gràcies
per venir
molt bon dia
vann