Us dèiem que avui al matí de Tarragona Ràdio estàvem d'inauguracions
i estàvem d'inauguracions per una raó molt senzilla,
que és que tenim moltíssima crònica cultural, social, econòmica, esportiva
a la nostra ciutat.
Avui, precisament, comença el primer congrés de confraries
de Setmana Santa de Catalunya,
que es perllongarà fins diumenge al migdia.
Hem volgut convidar als estudis de Tarragona Ràdio
el Quim Julià, de Tarragona,
que en Quim és una mica l'alma mater d'aquest primer congrés
i també hem volgut tenir una representació
d'altres confraries, d'altres llocs, com, per exemple,
hem convidat el senyor Santi Martínez
del clavari de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus,
ho he dit tot correcte, perquè són títols llargs
i costa una miqueta de recordar,
i també el Menaza Mora de Badalona,
que estem intentant localitzar-lo per telèfon,
però, de moment, ens haurellot tan maco d'està fora de cobertura en este momento,
per tant, anirem provant al llarg de l'entrevista
a veure si podríem conversar amb ells.
Quim, comencem per tu.
Tu ets una mica l'alma mater, dèiem, d'aquest projecte,
d'aquest primer congrés.
Doncs, sobre aquesta idea,
vam parlar amb el senyor Boada una mica
del que seria el dia a dia del congrés,
però jo suposo que plantejar-ho, doncs,
comença per alguna idea que té algú en aquest cas, tu, no?
Sí, bon dia.
Bon dia i bona hora.
El congrés va sorgir una miqueta...
Nosaltres anàvem per diversos congressos, diguéssim,
que celebraven al reu de l'estat espanyol,
o bé monogràfics d'un pas determinat,
o bé generals o nacionals.
Llavors, hi va haver algun any que van dir
per què no fem un congrés a Catalunya?
Primer va quedar com a idea,
van passar uns anys,
i llavors, aprofitant que fèiem el 75è aniversari
l'agrupació d'associacions de Setmana Santa de Tarragona,
van dir, bueno, per què no el fem aquest any?
Com se diu vulgarment,
nos liamos la manta a la cabeza,
i van començar.
Vinga, feina, doncs.
Vinga, feina.
Van començar primer,
la primera dificultat que van tindre
és el tema de localitzar.
Les cofredies que arreu de Catalunya
estan molt disperses, repartides,
no hi ha uns cents de cofredies de Setmana Santa,
amb algunes va ser molt fàcil
perquè ja les coneixíem una miqueta,
i les altres va ser bastant difícil.
A través d'amics, d'amics, d'amics, d'amics i d'amics,
a veure si tu coneixes que a aquell poble hi ha una cofredia o no hi és,
qui és la persona que ho porta,
el telèfon que el té,
i a mesura d'anar enviant mailings i mailings i mailings,
es va poder conformar
una llista d'aproximadament
unes 200 cofredies d'arreu de Catalunya.
N'hi ha de totes mides,
n'hi ha pràcticament cofredies que són dues persones
i prou, no?,
els pobles més petits,
però en canvi hi ha cofredies que tenen,
a part de molts anys,
centenars d'anys de vida,
i molts associats o molts congregants.
I així vam anar conformant la llista,
vam començar a enviar cartes,
vam visitar,
que va ser una cosa molt important,
és anar a visitar,
anar donant pomps per Catalunya,
anar visitant les cofredies,
anar reunint-les,
parlar del que volíem fer,
anar-los animant a veure si volíem vindre,
i al final es van decidir
a fer el congrés.
Vam anar a recabar, evidentment,
l'ajuda de l'alcaldia de Tarragona
i es l'han concedida,
o sigui, això m'han de donar les gràcies
perquè ens han concedit una ajuda molt important
per poder tirar endavant aquest primer congrés.
El primer congrés, com ja sabeu,
es diu Coneguem-nos,
perquè ja que estàvem tots dispersos
i pràcticament no ens coneixíem
perquè la Setmana Santa tots la celebrem,
evidentment, la mateixa setmana
i tots estem molt enfeinats,
no tenim temps de saber
el que fan els altres.
Hi hauria d'haver-hi com a 6 Setmanes Santes
una darrere l'altra
perquè poguéssiu tenir l'oportunitat
de viure altres Setmanes Santes.
L'única manera de conèixer
les costums, tradicions
dels altres llocs de Catalunya
que fan la Setmana Santa
i quins actes fan
és a través de congressos,
precisament, o de trobades.
Llavors, si intercanvien idees,
la gent fa opusles o revistes
d'una manera o d'una altra,
la imagineria religiosa
com és en un lloc o en un altre,
en fi, tota una sèrie
els actes d'un lloc i d'un altre lloc,
tota una sèrie de coses
que són molt variades
i canvien molt arreu de Catalunya
i aquesta és una forma d'engegar-ho,
dir, bueno,
fem el primer congrés a nivell català.
Coneguem-nos,
és el lema que vosaltres heu escollit
per aquest congrés,
però és que, de fet,
clar, abans de tot just de començar
aquesta entrevista
parlàvem amb Quim i amb en Santiago
que ens deien
escolta'm,
és que nosaltres som de Tarragona i de Reus
i no coneixíem les nostres pròpies tradicions
i mira que estem res,
a 12 quilòmetres,
dos ciutats que estan molt a prop,
que són dos ciutats importants,
que es podria conèixer
cara en fora les seves tradicions
i no es coneixien, no, i Santi?
No, així mateix,
nantros,
vam fer els primers contactes,
devia ser a mig 2001,
que fins aleshores
les dues entitats,
la ciutat Cofredies,
no teníem mai cap contacte.
Gràcies al meu cop-president anterior,
que coneixia l'Himnasi,
vam començar a parlar
i va ser quan vam començar
a fer ja alguns contactes
per conèixer-nos i per trobar-nos
i a veure, ajudar-hi,
hi havia alguna cosa.
I va ser aleshores
que vam rebre,
primer la visita que ells
van pujar a Reus
i després també nantros
van baixar a Tarragona
i des d'aleshores
ja hem tingut contactes contínuos.
La prova és que
la Setmana Santa de l'any passat
tant l'Himnasi Iguada
va ser convidat a Reus
en diversos actes,
com jo com a cop-president
també del ciutat Cofredies
també vaig ser a Tarragona.
El problema que hi ha,
com ha dit el Quim,
és que la majoria d'actes
són els mateixos dies.
Llavors tens de buscar
algun acte en concret
que l'Himnasi
pugui faltar de Tarragona
o jo pugui faltar de Reus.
Sempre pot haver algun
que puguis enviar
un representant teu
a un altre acte
que es faci a la teva ciutat,
però els dies més importants
és quan hem d'estar
els dos
a un a Tarragona
i un a Reus.
Com van acollir des de Reus
la iniciativa
d'aquest primer congrés?
Bé,
la majoria,
les Cofredies
són potser,
fins ara,
una mica tancades.
Comentàvem abans amb el Quim,
abans d'entrar a Mantene.
no sé si passa
això en totes les altres coses,
però la gent
potser es pensem
i potser no sé si és aquí
perquè el rest
de l'Estat
ja està més acostumat
potser a trobar-se més vegades
i em sembla a mi
que estan més
apinyats.
Però anant tot aquí
es pensem que cada un,
cada Cofredia
som un món
i que si
potser el del costat
sap alguna cosa
ens pot fer mal
i cosa que és el contrari.
Que parlant
veiem que molts problemes
que teníem arreus
a Tarragona
també el tenen
o viceversa.
Hi ha alguns
que llavors
si és que a Tarragona
no el tenen
podem aprendre'ls d'arreus
de Tarragona
o també
el contrari.
Aleshores,
però vull dir
que costa una mica
i sembla que també aquí
a Tarragona
passi igual.
Allò començar
i potser en guany
la primera trobada
que tot i amb això
és un èxit
però vull dir que
jo suposo
que la pròxima trobada
que es farà a Catalunya
els Cofredies
també tindran
i hi ha més
més empenyo
en assistir
i tot i amb això
tampoc se'n poden queixar
ells de la gran
forencia que hi ha hagut.
Estàvem parlant
d'un número d'inscrits
sobre els 267
aproximadament.
Que és un número
molt superior
a les trobades nacionals
que es fan
per la resta d'Espanya.
La trobada
per exemple
que es va fer
a Salamanca
que ja va durar
allà com a 4 dies
o sigui
que requereix
un esforç
per la gent
que hi va
de demanar vacacions
etcètera
a les empreses
perquè són 4 dies
amb moltes ponències
molts ús de treball
etcètera
hi van anar
300 persones
aproximadament
305
crec que van dir
i per exemple
aquest el primer
congrés català
amb les dificultats
de trobar
diguéssim
confraries
i que a veure
què passa
la primera vegada
allò que dèiem
a veure com serà
doncs
amb 267
jo crec que es pot
considerar un èxit
per exemple
a Valde Penyes
que va ser
un encuentro nacional
n'hi havia menys
de 200 persones
el que resulta
curiós
ara comentàveu
que és molt famosa
la Setmana Santa
a Extremadura
Andalusia
sobretot
és com
la capital
mundial
de la Setmana Santa
o de tota la imaginació
de la Setmana Santa
però de fet
en el moment
en què aquí
s'organitza
un primer congrés
hi ha
una afluència massiva
un interès massiu
tot i
trencar aquest tòpic
que potser és un tòpic
del tancament
de les confreries
que de fet
deuen ser institucions
sobretot
les més antigues
que veuen
molt de les seves
pròpies tradicions
i potser està molt bé
aquesta idea
d'obrir-se
una miqueta
al que hi ha
més enllà
en els altres
pobles catalans
per què creieu
que la gent
és tan tancada aquí
que no acaba
de dialogar
amb les altres confreries
tu comentaves
que era per això
perquè
si saps alguna cosa
més que jo
no sé per què
però hi ha en recel
el motiu
no ho sé
que la gent
potser
és un caràcter
diferent
els catalans
perquè el motiu
no ho fas dir
una mica de tarannà
també
però també
tampoc hi havia
un per què
poder
per reunir-se abans
o veure
de quina manera
podíem organitzar-nos
a nosaltres
no existia
això
llavors
és una mica
és a veure
qui dona el primer pas
també
amb moltes coses
a la vida
vull dir
hi ha una persona
que es dona el primer pas
i llavors allò
ja va rodat
i ja va seguit
llavors sabeu
que no hi ha per què
hi ha una sèrie
de recels
que
a la primera
trobada
ja desapareixen
totalment
és que potser
és això
la necessitat
de trencar
amb aquest recel
fent un primer pas
de dir
parlem-ne
coneguem-nos
que és el que es tracta
exacte
les cofredies
han passat
per moltes
etapes històriques
l'última més recent
era que per exemple
la de Tarragona
la professor de Tarragona
de Divendres Sant
va tindre una davallada
important
els anys 70
aproximadament
i hi va haver canvis
i hi va haver canvis
d'alguna manera
es va deixar
les dones participar
a les diferents
cofredies
i a sortir
les professors
perquè abans
solament podria sortir
amb una concreta
amb una concreta
cofredia
que era de la verge
de la soledat
la resta de cofredies
no hi sortien dones
llavors es va trencar
aquesta tradició
diguéssim
entre cometes
i llavors les dones
van formar
part activa
absolutament
de totes les cofredies
llavors això
va tornar a fer pujar
la professora
de Setmana Santa
i hi havia una altra forma
de fer
i de ser
i d'estar
i això ja va començar
a canviar
ara també
a través de l'església
l'església també
s'en dona compte
d'alguna manera
que les cofredies
estan aquí
són
institucions
reconegudes
pel dret canònic
perquè tenim uns estatuts
canònics
i que som església
també
llavors
clar
des de Roma
també
també hi ha hagut
un tema
que s'ha publicat
una encíclica
sobre el tema
de religiositat popular
i fa incapié
en totes aquestes festes
religioses
i entre elles
una molt important
és la Setmana Santa
o sigui
els ritus
actes
costums
culturals
o tradicionals
de la Setmana Santa
als diferents llocs
del món
però l'església també
canvia
una miqueta
s'apropa una mica més
amb el tema
de la societat popular
no solament
una cosa tradicional
i de desfile
folclòric
sinó que també
hi ha un tres fons
és un patrimoni
cultural
i religiós
que no s'ha de perdre
ara
també s'ha de pensar
d'alguna manera
amb els temps
d'alguna manera
també s'ha d'anar
trencant una mica
la dinàmica
aquesta
forma de trencar
dinàmiques
una pot ser
aquest tipus
de congressos
per anar
ens coneguant tots
com està el tema
de participació
ciutadana
a les confreries
de Reus
cada vegada
va a més
és allò que
també deia ell
és que va haver-hi
una baixada
durant uns anys
i Reus potser
la baixada
va ser
potser
potser
alguna cosa
més forta
que a Tarraona
que va haver
dos anys
que la professora
del Sant Enterrament
del Divendent Sant
no va sortir
tot el carrer
només
se va fer
la de les 12
i la de les 3 gràcies
que es diu
però després
a partir dels dos anys
que es va tallar
va començar
ja a reemprendre
amb una gent
que van estar
molt disposades
a ajudar
i aleshores
van anar
tirant endavant
i ara
potser
és un dels moments
més
amb un
niàlgic
que tenim
de la Setmana Santa
de Reus
però és clar
això no es pot
deixar
perquè
en un moment donat
pot tornar a passar
el mateix que va passar
fa uns quants anys
suposo que ara
ja va ser també
degut
al canvi polític
la gent va tindre
la millor
una mica de recel
sortir al carrer
ara això
ja ha passat
també
aleshores
també
és el que diu ell
la iglesia
a Reus
també
no era molt partidària
de la Setmana Santa
ara també comencen a veure
que la gent que va a les cofredies
tampoc se pot jutjar
de la manera que hi van
perquè jo sempre
a mi quan me pregunten
la gent que van
que vénen a la Setmana Santa
a Reus
a la nostra cofredia
doncs a més
jo no puc pensar
de la manera que hi van
si van
perquè com un acte més
o hi van amb fe
perquè la fe de cada persona
és individual
i llant d'això
ho veiem
més en concret
jo com a clavari
del Real Congreció
és a la
a la professora
de les 12
i de les 3
la gent
quan passem pel carrer
amb el Sant Carís
doncs
la cara d'expressió
doncs
que tenen aquelles persones
és una cosa
que és per tindre-ho en compte
i doncs potser és això
és també
la iglesia tindria
de potenciar
doncs no sé
amb els conciliaris
doncs que estiguin
damunt de les cofredies
que la cofredia
no s'acabi
el divent de Sant
que durant l'any
doncs
que algunes volen fer coses
que potser llavors
no tenen l'ajuda
del conciliar
que sigui el conciliaris
que digui
escolta
durant l'any
podríem fer
això
allò
conferències
trobades
el que sigui
perquè així
la cofredia
o congregació
sigui viva tot l'any
que això passa
en molts pobles
del rest
de Catalunya
o sigui
fora
fora de Catalunya
que
que tenen la majoria
de cofredies
tenen la seva seu
i durant
quasi
si no és diari
almenys setmanalment
o cada 15 dies
se troben
les cofrades
i viuen més
en canvi
aquí potser
passa això
que moltes cofredies
quan arriba
el divendres sant
tanquen el seu pas
i fins l'any
que haguessin el vol
això potser
és el que es tindria
de procurar
viure més
el dia a dia
no dic trobar-se cada dia
però sí
tindre un lloc
per poder trobar
opinar
no sé
comentar coses
i també
doncs perquè no
per exemple
entre Tarragona i Reus
i ara Valls
que torna
després de 26 anys
tornen a sortir
doncs
no sé
fer canvi d'impressions
que sempre és bo
i més
tenim en compte una cosa
tant Tarragona i Reus
no
no podem envejar res
res quasi
d'altres ciutats
com poden ser
d'Andalusia
o d'altres pobles
d'Espanya
amb les processons
i amb la imagineria
tenim unes imatges
que no és de dir
és que
n'entro som
els germans pobres
som quasi
igual que ells
o la majoria
després
potser
d'algunes imatges
d'alguns
d'alguna ciutat
equis
però la majoria
n'entros
no podem tindre
cap enveja de ningú
és que això és el que
us anava a dir
també és una manera
de posar en contacte
també un patrimoni artístic
perquè
evidentment els passos
de Setmana Santa
són molt famosos
als d'Andalusia
però tu deies
que hi ha un desconeixement
absolut dels que tenim aquí
és un tema
de màrqueting
parlant així
és un tema
de màrqueting
i d'apoi
de les institucions
tan privades
com públiques
vull dir
les xifres
que mouen
les cofredies
ja no dic
les andaluses
sinó
anem a Castella
que poder
ens aproximarà
més a nosaltres
que no pas a Andalusia
doncs a Castella
es mouen xifres
molt importants
de milions
de pessetes
durant la Setmana Santa
d'alguna manera
clar
atrauen el turisme
vull dir
els interessa
els estaments públics
perquè ve més turisme
a les ciutats
de León
Burgo
Salamanca
Zamora
etcètera
i vull dir
clar
també és un tema
de posicionament
dels poders públics
i privats
vull dir
el tema dels opuscles
a veure qui paga
els opuscles
qui paga
els opuscles
van començar
nosaltres
nosaltres els opuscles
a color
fa 4 anys
com aquell qui diu
que els han començat
a fer
Zamora
i altres ciutats
castellanes
per exemple
ja fa bastants
més anys
que els fan
ara hi ha un suport
econòmic
fort a darrere
doncs convidem
a la ciutadania
de Tarragona
si més no
acostar-se a la Setmana Santa
ja que el primer congrés
és un congrés
de confreries
de Setmana Santa
Catalunya
és el primer que es fa
amb aquest lema
de Comanaguem-nos
de manera que
suposem que aquesta Setmana Santa
es veuran els fruits
també
d'aquesta primera trobada
esperem
creu amb els dits
toquem fusta
portem tot el matí
toquem fusta
i que vagin molt bé
aquest primer congrés
que tot just comença avui
s'acaba diumenge
avui comença
crec que amb una xerrada
de l'arcabisbe
l'arcabisbe comença
és demà
és demà al matí
avui és opertura del congrés
hi ha els parlaments clàssics
i la projecció
d'un vídeo
de la Setmana Santa
de Tarragona
perquè ve la gent
de fora
vegi una miqueta
curtet
vegi una miqueta
el que és la Setmana Santa
d'aquí
i nosaltres hem intentat
des d'aquí
donar una mica
de visió àmplia
almenys
de dos visions
de Setmana Santa
Tarragona i Reus
dos ciutats
que ens queden molt a prop
una i ja hi som
i l'altra la tenim
a 12 quilòmetres
i volíem parlar
també amb el Manel Zamora
de Badalona
però no ha estat possible
perquè no ens ha atès
la nostra trucada
estava fora de cobertura
ja sabem que això
dels mòbils
passa el que passa
i per molta fe que es tingui
els mòbils fallen
moltíssimes gràcies senyors
per acompanyar-nos
aquest matí
de Tarragona Ràdio
el Quim
anava a dir
Quim Vendrell
no
el Quim Vendrell
no
el Quim Julià
de Tarragona
el Santi Martínez de Reus
i molta sort
en aquest primer congrés
moltes gràcies
adeu-segut
bon dia